Argelaguer 27/4/19

  

Divendres a quarts de vuit estacionàvem a l'àrea d'AC de Besalú (42.199108, 2.704099). Ja hi havia tres AC's estrangeres. Vàrem dedicar una estona a passejar pels seus carrers tranquils, sense gaire turisme. A la plaça de l'església els candidats d'ERC preparaven un míting de fi de campanya.

Àrea AC de Besalú

Dissabte cap allà les 10 estacionàvem a tocar del poliesportiu d'Argelaguer, a uns 10 quilòmetres de Besalú. Aquest poble, petit i residencial, de l'Alta Garrotxa té en un bosquet el Parc d'en Garrell.  Un espai agradable per passejar, `poc més de dos quilòmetres, on troben unes construccions singulars. Aquests "monuments naturals" els va construir en Josep Pujiula al llarg de quaranta anys. Nosaltres vàrem fer aquest recorregut i li vàrem sumar el camí del riu passant per la presa, el molí, el pou de gel, l'església de Sta. Maria i Sta Anna i pel centre del poble.

Parc d'en Garrell

Després vàrem seguir visitant els pobles de Sales de Lierca on trobem una magnífica església, Sant Martí del segle XVII amb una façana Barroca interessant. Per acabar el matí ens vàrem arribar a Tortellà on també vàrem fer un passeig pels seus carrers.

Església Sant Martí de Sales de Lierca

Cap allà les dues érem altre cop a Besalú on vàrem reservar taula al restaurant Can Quei (ressenya), a tocar de la bonica església de Sant Vicenç. Després de fer un descans vàrem tornar cap a Barcelona.

             

Riudecanyes 13/4/19

Com quasi bé sempre sortim divendres a la tarda. Aquesta ocasió, estranyament,  anem cap el sud. Concretament a Reus on hi ha un pàrquing amb quatre places, sense serveis i pintades de groc, habilitades per autocaravanes (41.154039,1.100726). Cal pagar tíquet, però és molt econòmic. En arribar ja hi havia una estacionada i a les 22h èrem ja quatre. Com és d'horeta, les set del vespre, dediquem una  estona a passejar per una de les ciutats amb més aportacions arquitectòniques del modernisme. El seu casc antic i comercial està força animat, és una ciutat molt agradable. Plaça Prim, plaça Mercadal, plaça de les Peixeteries etc... tot molt concorregut. Després d'admirar la casa Gasull, Sagarra, Grau i Marc del carrer Sant Pere tornem pel carrer Jesús cap el estacionament on tenim l'AC.

Dissabte al matí esmorzem al Bar Ciutat Gaudí que està davant d'on hem pernoctat. Tot seguit anem cap Riudecanyes a uns dinou quilòmetres. Resulta que a l'arribar veiem que estan de festes i els carrers estan plens de gent i protecció civil organitza el pas dels vehicles. Ells mateixos ens indiquen com fer-ho per arribar al Castell d'Escornalbou, motiu principal de la nostra escapada. Del poble a dalt del castell cal fer uns quatre quilòmetres per una carretera amb forta pujada però que no presenta cap altre problema. Dalt hi ha un estacionament ampli (41.128167,0.916916).

Fins al castell cal caminar uns docents metres més o menys. Per fer la visita cal adquirir entrada i és sempre guiada, amb una durada d'una hora i quart més o menys. L'interior està totalment museitzat. En acabar la visita vàrem pujar a un turonet que hi ha al costat del pàrquing que permet divisar, 360º, tot el paisatge de l'entorn. Des d'Hospitalet de l'Infant fins Cambrils i la serra de Montsant, també la serra de Llaberia fins a  Reus. Al costat del castell, més amunt, també i ha una ermita, la de Santa Bàrbara, i un camí que envolta el castell anomenat camí dels frares que es pot fer en poca estona.

Després de la caminada, ara amb menys vent, baixem a Riudecanyes i estacionem en un descampat a tocar del poble (41.128216, 0.960318)  dediquem una bona estona  a gaudir de la festa. Curiosament els viletants van disfressats d'indis i vaquers i els carrers tenen els noms dels dies de la setmana, Dilluns, Dimarts... Després vàrem visitar una exposició de la càmera agrària  dels seus productes locals, especialment l'oli i les avellanes. Ja aprofitem per comprar un garrafó d'oli d'arbequina de denominació d'origen Siurana.

Ara sí, quarts de dues, trobem taula al Bar Societat (41.130185,0.963194) que té restaurant (resenyà). En acabar i després de fer una curta migdiada aprofitàrem, abans de marxar, per apropar-nos al pantà que està a tocar del poble. Hi ha una zona de passeig i embarcadors i un bar. El nivell d'aigua era  "plenet", a un 86% de la seva capacitat.

Ara sí, escoltant al Pou per la ràdio retransmeten el Barça-Osca, pugem cap a Barcelona que aquesta nit ens espera un sopar d'aniversari. 

              

L'Estany 31/3/19

Aquest divendres sortim d'horeta cap el Moianès. Comarca nascuda, després d'una votació dels seus habitants, el 2015. Nosaltres volem  conèixer L'Estany, poblet de 393 habitants. Es pot arribar bé des de Vic agafant direcció Lleida o bé passar per Moià. Si fa o no, és quasi bé el mateix temps. Nosaltres l'anada la vàrem fer per Vic i la tornada per Moià. Faig notar que no trobarem cap estany. El van desecar entre el segle XVI i XVIII ja que era un focus de malalties i paludisme. Per a fer aquest assecament es va construir uns canals per desaiguar l'estany. D'aquesta construcció s'anomena "la mina" que amb reserva prèvia es pot visitar. 

En arribar ens vàrem aturar, per pernoctar, a la zona esportiva i de l'escola (41.867552, 2.113571). També a tocar està la Font Vella. 

Com és d'hora i és també el nostre costum fem una passejada pel poble per situar-nos una mica d'on són els punts que l'endemà ens poden interessar. Destaca el monestir i el gran nombre de senyals indicadors i informatius d'itineraris i de llocs i espais turístics recomanats.

Dissabte esmorzem al bar/restaurant Monestir, tot just davant on hem pernoctat. Tenen un ampli repertori de plats cuinats. És un lloc on s'aturen motoristes, ciclistes i aquells que volen començar un dia amb les forces garantides. Nosaltres ens conformem amb unes truites franceses, amb pa, enormes.

Després iniciem camí cap el Puig de la Caritat, passant pel carrer dels Monjos. És una excursió de poc menys de quatre quilometres amb 150 metres de desnivell positiu. Tot plegat es fa en menys de dues hores. Es passa pel collet de Sant Pere on queden unes restes d'una ermita del mateix nom. Tot seguit arribem a dalt on ondeja una bonica estelada. Hi ha uns bancs que permeten albirar un ampli paisatge.

En acabar la caminada i arribar al poble visitem el Monestir de Santa Maria de l'Estany. Cal pagar una entrada de 3€ que et permet visitar un claustre preciós, no gaire gran.  També té unes sales  museitzades força interessants. 

Després passegem pel poble per la "Mina" i el Pontarró. Ja a les dues ens entaulem a l'Hostal Grau (resenya).

Després, amb calma, retornem cap a casa de manera que acabem veient una estoneta del partit del Barça.