Sortida on farem un breu repàs d'alguns pobles del Baix Empordà. La ruta és una
proposta per vehicles feta des de els serveis turístics de la comarca. En dóna uns sis trajectes posibles i nosaltres vàrem escollir el que arresera el Montgrí. Vàrem dormir a Sant Feliu per partir al matí a Platja d'Aro, la veritable botiga de la comarca. Amb una platja de més de dos quilòmetres de llarg i molt bé urbanitzada i d'un passeig força agradable. Al migdia a l'esplanada del mercat, al costat de la biblioteca dinar i migdiada. A la tarda pujada a Castell d'Aro i visita dels sus carrers i el museu de la nina, aquest gratuit i força curiós. Vàrem coèixer a "mariquita Pérez". Tot seguit camí de Pals i de la seva urbanització gòtica, tot i que els carrers eren bastant buits i hi ha molt poc ambient fem una bona passejada pels seus carrers empedrats. Dit i fet cap a Begur. Encara que sembli estrany aparquem en un pàrquing (41.953972,3.20979) que per unes escales ens situa al bell mig del poble, Fantàstic.
Ara sí, molta més animació gen amunt i aball, botigues, resaurants, llums i de tot una mica. El castell iluminat sempre vetllant el poble. Fem cames tot esperant que arribi l'hora del partit. Ens disposem a fer sopar i sintonitzar la TV. Merda !!!!! aquí no s'agafa res de res. Així que amb la ràdio al llit i a dormir a sentir com Messi amb els seus comparses fan el millor partit del que porten de temporada. Nosaltres fen la nit més llarga ja que a més cal endarrerir l'horari per posar-lo en temps d'hivern.
Ara sí, molta més animació gen amunt i aball, botigues, resaurants, llums i de tot una mica. El castell iluminat sempre vetllant el poble. Fem cames tot esperant que arribi l'hora del partit. Ens disposem a fer sopar i sintonitzar la TV. Merda !!!!! aquí no s'agafa res de res. Així que amb la ràdio al llit i a dormir a sentir com Messi amb els seus comparses fan el millor partit del que porten de temporada. Nosaltres fen la nit més llarga ja que a més cal endarrerir l'horari per posar-lo en temps d'hivern.
Al matí ens llevem amb una fina pluja així que desistim del castell i marxem a la platja de Sa Riera on surt un sol lluent i ens permet veure les Medes amb tot el seu esplendor. Marxem cap a Peratallada Forallac. Fantastic !!!! No ho coneixiem. Maco de debo pel que fa a tot el poble, cert es que allà hi deuen viure quatre i el cabo però és molt i molt maco. Això m'ha quedat d'un pixa pins que poca broma !!! Restaurants a dojo, carrers amb un empedrat de fa poc ja que tots són com una plantació de navalles esmolades, gens desgastades. Tot el camí que venim fent sempre amb la vista del Montgrí i el seu castell al vell mig de la serra.
Toca anar a Torroella, població ja grandeta del que cap destacar una basílica amb una estructura de capelles interiors molt simetrica i d'unes línies molt suaus. Arestes més curtes del que ens té acostumat el gòtic. Paseig per la plaça porticada del poble i el seu carrer major, poca gent fent el vermout i molta més gent que no es deixa veure. Marxem cap a Ullà on trobarem una capella que denota vestigis de grandesa i poc més que dir del poble que té un restaurant on els seus amos i treballadors encara els estem buscant tot i que el lloc era obert. Ara toca Bellcaire de l'Empordà que té el mateix cromo d'esglèsia que els pobles de l'entorn, foto i "marxando". Continuem trajecte i poc abans d'entrar a Albons, en una cruilla una munió de gent delata que el restaurant Ca la Nati pot estar bé. Doncs sí que estava bé fins i tot hi havia cargols i ben bons. Curta migdiada visita a la plaça del poble d'Albons i res més i de camí altre cop cap a Tor on aparquem al costat mateix de les runes del que havia estat una torre. Es gira vent així que de camí a la terra d'en Lluis Llach. Arribem ja fosca tarda de tardor sense cap ànima pel carrer, sobresurt el campanar a la plaça de grans dimensions. Cansats de poca gresca enfilem a La Bisbal de l'Empordà. Caram !!! aquí ja és altra cosa, els botiguers del càntir no tanquen i tafanes com nosalres aquí no falten així que paseig per tota la ceràmica i casc antic de la Bisbal on nouvinguts aclaparen els carres vells amb carnesseries hamal.
Per dormir pensem que millor tornar allà on vàrem començar així que cap a Sant Feliu. Fem cas al TOM TOM i ens duu cap a Calonge el que significa , sense nosaltres saber-ho creuar les Gaarres per una carretera estreta sense borals, fosca i plena de corves. Un cop iniciats ja no podem desfer el camí així que 17 quilòmetres a ritme del xino-xano. Arribem a Sant Feliu i sorpresa també hi són el Ramon i l'Enrique. De cap a la platja ha fer castanyada. Després sopar xerrada a l'AC del Ramon amb aiguardent i a dormir a quarts d'una. Pel matí volem arribar d'hora a Barcelona.
Toca anar a Torroella, població ja grandeta del que cap destacar una basílica amb una estructura de capelles interiors molt simetrica i d'unes línies molt suaus. Arestes més curtes del que ens té acostumat el gòtic. Paseig per la plaça porticada del poble i el seu carrer major, poca gent fent el vermout i molta més gent que no es deixa veure. Marxem cap a Ullà on trobarem una capella que denota vestigis de grandesa i poc més que dir del poble que té un restaurant on els seus amos i treballadors encara els estem buscant tot i que el lloc era obert. Ara toca Bellcaire de l'Empordà que té el mateix cromo d'esglèsia que els pobles de l'entorn, foto i "marxando". Continuem trajecte i poc abans d'entrar a Albons, en una cruilla una munió de gent delata que el restaurant Ca la Nati pot estar bé. Doncs sí que estava bé fins i tot hi havia cargols i ben bons. Curta migdiada visita a la plaça del poble d'Albons i res més i de camí altre cop cap a Tor on aparquem al costat mateix de les runes del que havia estat una torre. Es gira vent així que de camí a la terra d'en Lluis Llach. Arribem ja fosca tarda de tardor sense cap ànima pel carrer, sobresurt el campanar a la plaça de grans dimensions. Cansats de poca gresca enfilem a La Bisbal de l'Empordà. Caram !!! aquí ja és altra cosa, els botiguers del càntir no tanquen i tafanes com nosalres aquí no falten així que paseig per tota la ceràmica i casc antic de la Bisbal on nouvinguts aclaparen els carres vells amb carnesseries hamal.
Per dormir pensem que millor tornar allà on vàrem començar així que cap a Sant Feliu. Fem cas al TOM TOM i ens duu cap a Calonge el que significa , sense nosaltres saber-ho creuar les Gaarres per una carretera estreta sense borals, fosca i plena de corves. Un cop iniciats ja no podem desfer el camí així que 17 quilòmetres a ritme del xino-xano. Arribem a Sant Feliu i sorpresa també hi són el Ramon i l'Enrique. De cap a la platja ha fer castanyada. Després sopar xerrada a l'AC del Ramon amb aiguardent i a dormir a quarts d'una. Pel matí volem arribar d'hora a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada