Feia temps que dins la "colla Pessigolla" l'ascensió al Pedraforca s'havia convertit en una "dèria". Era motiu de desassosseg pel nostre amic Ramon que volia arribar dalt del Pollegó Superior, 2497 mts, a la serra del Cadí. Bé doncs ara ja no ho serà mai més.
Tot i la dificultat de l'empresa aquest cap de setmana ens vàrem calçar les botes i totes les parafernàlies muntanyeres per atacar el cim emblemàtic del Berguedà. Eren les vuit quan els "sherpas" Xavi-Tao, Roser-Li i Ming-Jaume obrien via al cap d'expedició Ramon. Al camp base centre de connexions i comunicacions, mirador de Gresolet, restava la Maribel. En espera de noticies i donant ànims, des de les seves tumbones de Tossa de Mar, la resta de l'equip.
Durant el trajecte ens trobàrem amb expedicions d'arreu del món (Tornabous, Gavà, Cornellà, Badalona...). En Ramon "despilfarrant" energia no parava de donar-nos ànims als sherpes i recollia amb imatges de cinemascop ultra HD aquells moments inigualables de bellesa natural i d'esforç titànic. La verticalitat de la Canal Verdet no va estar fàcil però amb la perícia de l'equip es va superar, tot i crear alguna que altra retenció alpinística. Aviat van arribar els falsos pollegons fent pujades i baixades de desnivell, atacant la moral i encara més les cames dels expedicionaris. Però el coratge i els "michelins" dels esportistes ho varen superar tot per arribar cap allà les dotze dalt del cim. La veu tremolosa i clara d'en Ramon atronava dient "JA HEM FET EL CIM". La solitud multitudinària del paratge va arrencar les declaracions més sentides de l'intrèpid muntanyer Ramon. La baixada per la tartera també prometia i no va decebre. A quarts de tres el gruix de l'expedició arribava al camp base i mitja hora més tard va arribar Ming-Jaume. Tot seguit veureu les imatges preses pel mateix Ramon i les seves locucions narrant les peripècies i tràngols de l'equip expedicionari.
*Tot i la dificultat de l'empresa aquest cap de setmana ens vàrem calçar les botes i totes les parafernàlies muntanyeres per atacar el cim emblemàtic del Berguedà. Eren les vuit quan els "sherpas" Xavi-Tao, Roser-Li i Ming-Jaume obrien via al cap d'expedició Ramon. Al camp base centre de connexions i comunicacions, mirador de Gresolet, restava la Maribel. En espera de noticies i donant ànims, des de les seves tumbones de Tossa de Mar, la resta de l'equip.
Durant el trajecte ens trobàrem amb expedicions d'arreu del món (Tornabous, Gavà, Cornellà, Badalona...). En Ramon "despilfarrant" energia no parava de donar-nos ànims als sherpes i recollia amb imatges de cinemascop ultra HD aquells moments inigualables de bellesa natural i d'esforç titànic. La verticalitat de la Canal Verdet no va estar fàcil però amb la perícia de l'equip es va superar, tot i crear alguna que altra retenció alpinística. Aviat van arribar els falsos pollegons fent pujades i baixades de desnivell, atacant la moral i encara més les cames dels expedicionaris. Però el coratge i els "michelins" dels esportistes ho varen superar tot per arribar cap allà les dotze dalt del cim. La veu tremolosa i clara d'en Ramon atronava dient "JA HEM FET EL CIM". La solitud multitudinària del paratge va arrencar les declaracions més sentides de l'intrèpid muntanyer Ramon. La baixada per la tartera també prometia i no va decebre. A quarts de tres el gruix de l'expedició arribava al camp base i mitja hora més tard va arribar Ming-Jaume. Tot seguit veureu les imatges preses pel mateix Ramon i les seves locucions narrant les peripècies i tràngols de l'equip expedicionari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada