Solsona 12/11/11

Nit de divendres a cal Ramon, amb galetes i "orujo", repassem el món i la tàctica boletaire per l'endemà. Dissabte després de parlamentar, llargament, amb un indígena del terreny de caça ens posem en marxa amb uns cistells plens d'aire i unes navalles amb ganes d'enfonsar-se a les entranyes dels camps de Lladurs.

Clavem els ulls a terra i cadascú fa el seu propi camí. Com frares penitents, capcots, deambulem per uns pinars erms de qualsevol mena de bolets. Com zombis entre els pins busquem respostes. No hi ha resposta pel fenomen paranormal de NO HI HA UN SÒL BOLET en tot el bosc, ni bo ni dolent.

-Ep he vist mares ! (R)

-Què dius ? (J)

-Sí, mares de bolets. On hi ha d'aquests acostumen ha sortir rovellons al voltant!!! (R)

-Mares, que collons mares !!! Aquestes encara són verges !!! (J)

-Bé anirem a la zona del camagroc. (R)

Ara, ara farem feina (pensem innocents de nosaltres).

Amb la mateixa tenacitat i desorientació que a l'inici estudiem el sòl pedra a pedra, fulla a fulla. Comentari a part les caigudes i esgarrapades. Bé, el misteri continua intacte, ni bons ni dolents.

Marxem a dinar que això no hi ha qui ho arregli.

-Ooooooooooohhh!!!!  (R)

-Ramon et passa algo ??????????? (M)

-Ooooooooooohhh!!!!  (R)

Tots pensem que li ha agafat un telele o potser una bèstia maligna del bosc li a clavat una mossegada. Ves a saber. Ell continua dret, subjectant un cistell tant ple com quan va arribar i amb els ulls posats a la vora del camí acaba esglaiant: " UN ROVELLÓÓÓÓÓÓÓ" !!!

Com no podia ser d'altra manera el Messi dels bolets salva la jornada trobant un immillorable rovelló. No us perdeu més endavant com va acabar el gloriós micélid.

Ara tots altre cop cap cots i amb la vista ufanosa intentem fer certa la frase d'on hi ha u hi poden haver dos. Bé, doncs al poc la Dori crida rovelló a la vista. Així que tots contents com un gínjols. Fem fotos, fem comentaris del tipus la temporada ja no està perduda. Llàstima que no hi ha a prop la banda de música per fer una festa com cal.

Bé ara sí anem al Restaurant de la Mare de la Font. Amb els bons afers del nostre amic Ramon ens paren taula a l'una. 

Renoi !!! No tenen carta, però tenen muntat un club de la comedia amb monòlegs culinaris que ti cagues (que diria el nostre amic Xavier). Resulta que el que porta l'assumpte, un noi alt i ben plantat et recita tots els plats, que no són pocs, amb tota mena de detalls, components, textures, colors,  cuinat... Al·lucinant, tal com t'ho explica vas fent salivera i quan creus que ja tens escollit plat et proposa un altre més suggerent si cap. Al cap de poc ens serveixen uns plats que no permeten dir altra cosa que FANTÀSTIC. Primers, segons, postres, servei i preu fan exclamar molt i molt bé !!! Tornarem .

Acabada la migdiada dediquem a passejar pel mateix parc de la Mare de la Font un itinerari botànic on hi ha retolat diferents tipus d'arbres i més herbes tot i que la bellesa del lloc ho dóna els colors de la tardor.

Ara ja a Solsona toca fer un passeig pels seus carrers i  fer algunes compres. 

Hores de sopar. La Maribel passa per la paella el rovelló que Ramon va trobar in extremis. Bé doncs ve a la nostra AC i amb la mateixa  paella ens ofereix que piquem uns bocins de bolet. Així que punxem un parell els degustem, boníssims per cert,  li donem les gràcies i ella gira cua per dur-li al Ramon el poc que queda quan al baixar el graó de l'AC. AAAAAiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!! (M)

-Maribel que et passa ?????? (tots).

Escena: paella al terra i bussins de rovelló escampats al terra. La Maribel dreta amb el mànec de la paella encara a la mà. El Ramon mira al terra i els altres ens descollonem de la situació.

-Els recollim i els hi passem un aigua i arreglat !!!! (M)

-Que dius !!! res de res, jo no em menjo un rovelló que ha estat on tothom s'ha pixat !!!

Bé, la situació va estar una mica còmica. Especialment perquè l'únic exemplar, bo de rovelló, va anar pel terra sense que el seu captor el catés.
Hora de l'orujo, xarrera i a dormir.

Nosaltres diumenge dinarem a una Barcelona plujosa.