La mineria a Cercs 02/11/14

* Aquesta setmana ens dirigim cap el Berguedà miner, cap a la conca de Fígols. És en aquesta zona minera, on hi ha més de 700 quilòmetres de galeries excavades i  on els treballadors van marcar un període trascendent de lluita de la nostra classe obrera. Durruti va qualificar de "gimnàstica revolucionària" els successos del gener del 32 en aquesta comarca.

Vàrem sortir de matí direcció Vic per després agafar l'eix per anar en busca de Manresa-Berga i sortir a l'eix del Llobregat fins a Sant Corneli de Cercs on trobem una gran plaça per estacionar i si cal pernoctar (42º11'0156''N 1º51'1030''E). Per arribar a aquest destí cal superar una carretereta de 6 quilòmetres on les corbes es lliguen unes amb les altres sense descans i amb un pendent que et permet albirar el pantà de la Baells a una distància de vertigen sota els peus.

El museu de les mines proposa tres moments en la visita, un de veure els diferents aspectes com el naixement de la mineria a la zona, el seu precursor, els estris i maquinària i la seva evolució productiva. També mostra l'entorn quotidià dels miners com la seva llar i els seus espais associatius. I com no un repàs als accidents tràgics que sempre han envoltat el món de les mines. Després es pot veure un audiovisual interessant i per últim fer un passeig amb vagonetes per dins d'una galeria on en diferents espais i amb una guia s'explica l'evolució d'aquests treballs miners. Amb escenificacions en diferents racons de la mina. Forçat interessant, potser cal dedicar entre una hora i mitja i dues hores per gaudir de tota la proposta. L'entrada és d'uns 7 €, els docents gratis.

A continuació vàrem anar al Restaurant Sta. Bàrbara que està a la mateixa colònia minera. Restaurant amb menú tancat de 17€ on menges tot el que hi ha de menú sense límit.  Menjar bo i per fartar a qualsevol. En acabar de fer un passeig per les diferents rengles de cases que també caracteritzen les colònies tèxtils de més avall del riu. Acabem fent una petita migdiada. 

Després prenem camí cap a  la Seu d'Urgell, pagant els 11€ del túnel per així poder gaudir de  la caiguda del sol al llarg de la sempre "maca" Cerdanya. En arribar a l'àrea AC (42.35889 / 1.46556) encara amb llum de dia passegem per un dels carrers porxats més bonics de Catalunya però que amb l'abandó dels dirigents polítics locals i una ocupació totalment aliena als interessos històrics del nostre país fan que el carrer dels Canonges faci pena i pudor. D'altra banda Sta. Maria continua essent una joia arquitectònica. És l'única catedral íntegrament romànica de Catalunya, considerada un exemplar únic dins el romànic català. 

Pel matí de diumenge ens dirigim a esmorzar a Organyà, i després una passejada pel "mercadillo". En acabar baixem per Oliana fins arribar al terme municipal  més extens del Bàges, Sant Mateu de Bages on veurem un dels tres únics campanars preromànics de Catalunya. Un cop acabat marxem cap el Càmping Cal Paradís del mateix terme, però al altre costat de la serra de Castelltallat. Per cert dalt de la serra hi ha un observatori astronòmic.  En el mateix càmping hi ha un restaurant on fan uns fantàstics plats com les patates emmascarades, conill amb herbes o altres esquisiteses  que com sempre són pecaminoses per qualsevol dieta.
Ara sí una bona "dormideta" i sant tornem-hi cap a casa. Pel camí allà les set escoltem les primeres caravanes de cotxes a l'eix del Llobregat.