Després d'una temporadeta sense sortir decidim escollir un lloc a prop. Durant la setmana a TV3 han estat mostrant la vila de Cardona i han anunciat que pel cap de setmana es celebrarà la fira de la llanega. així que cap a Cardona. Aquest és el darrer municipi del Bages per la seva vessant noroest.
Sortim el matí de dissabte i en hora i mitja estem estacionats a tocar del centre en un pàrquing (41.911802, 1.680704). Des d'aquest punt ens presentem a Informació i turisme que està a l'entrada del poble, als peus del castell. Comprem per 8,5 € tres tiquets. Un per fer una visita guiada al castell, la segona per fer un recorregut guiat pel poble i el tercer per les instal·lacions de les mines de sal.
Un cop informats i carregats d'entrades ens dediquem a passejar pel nostre compte pels carrerons del bonic casc antic del poble. Carrers com el d'Escasanys, carrer de La Fira, plaça Mercadal, Carrer Major ...
Ara, quarts de dues, ja hem fet gana però no trobem taula per dinar així que decidim comprar menjar preparat i anar a l'AC a dinar. En acabar, sense descans ni migdiada, pugem amb l'AC al castell. Cap problema d'estacionem. Anem a fer la primera visita guiada del castell i de la seva capella. Dir que la guia és la Núria i té el tema molt i molt "currat" de manera que t'omple d'informacions, anècdotes i curiositats. Quasi bé estem una hora i tres quarts que ens han passat volant. El castell imponent la seva història impressionant. Per cert aquest passat dissabte 22 d’octubre, la Col·legiata de Sant Vicenç de
Cardona va rebre el títol de Tresor de la Cultura Cinematogràfica
Europea per haver estat un dels escenaris del rodatge de Chimes at
Midnight (Campanades a mitjanit), considerada una de les millors
pel·lícules d’Orson Welles. En acabar la visita baixem de nou al primer espai d'estacionament i tot seguit ens dirigim al centre de Cardona on s'inicia, en un tres i no res, la visita guiada pel poble. Però primer de tot ens ofereixen una mescla de vins aromàtics i d'obsequi un paquet de sal. Tot seguit iniciem un recorregut pels carrerons del casc antic. La primera parada és a l'estàtua d'en Borrell II obra d'en Subirachs, després plaça de Santa Eulàlia, també passem pel carrer Escasany per arribar a la plaça Mercadal on visitem la magestuossa Església de San Miquel i Sant Vicenç on el guia en ofereix una lectura del retaule i de la verge que és botí del pas dels catalans per Marsella. La verge no té res a veure amb les verges trobades de Catalunya. Aquesta és mostra més femenina i menys ieràtica.
Potser tot el que ens explica, el guia, sigui més un conte que història irrefutable, però tant se val la seva interpretació és atraient.
Ara ja amb les cames baldades de fer turisme decidim agafar l'AC i marxar a un altre lloc ja que la TV no es veu a l'estacionament en que estem. Així que agafem la carretereta del castell i tornem allà dalt (41.914784, 1.684963). Hi ha una AC estacionada, també hi ha WC's públics i el que és millor unes vistes impressionants de Cardona il·luminada.
Diumenge ens llevem amb un sol esplèndid i unes panoràmiques esplèndides: Port del Compte, el Pedraforca, la zona de la Molina...
Després d'esmorzar baixem pel camí nou, a peu, al centre de Cardona. Passem pels diferents espais del castell, la Casamata, la caserna de guàrdia etc... deu minuts i ja som abaix. El poble està a vessar. Atès que és diumenge és dia de mercat al poble però s'afegeix que és la fira de la llenega. Tot està ple de gent però es pot passejar bé. Els carrers estan encara més vius que dissabte. A la plaça de la Fira hi ha diferents parades dels restaurants del poble on ofereixen degustacions de plats cuinats amb llanegues. Nosaltres fem un tastet d'un parrell de receptes. Cap allà l'una anem al restaurant La Borrasca, que el dissabte ens havien donat carabasses. El lloc és molt acollidor, té un regust de "petit crêperie francesse". Però el que de debò està bé són els seus plats. Potser un preu de 23€ el menú hauria de incloure el vi, però tot i això l'experiència d'unes albondigues de rap amb salsa de llagostí o uns farcellets de cua de bou justifiquen que puguis demanar un Costers del Segre de 8€ de molt bon paladar.
En acabar el dinar una darrera passejada pel centre, son quarts de tres, per comprar un quilet de llenegues i cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada