 |
| Claustre de la catedral de Isabena |
Sortim dijous a mitja tarda direcció a l'àrea AC de Monzón (41.91861 0.18944). Espai tranquil a l'extrem de la població a tocar d'un supermercat i benzinera. Divendres a primera hora fem una passejada pel centre de la població tot i que desistim de pujar al castell templari que està parcialment en obres. Seguim ruta a Graus que és la capital administrativa de la Ribagorza, Benabarri ho es en l'àmbit cultural. Visitem una esplèndida plaça major porticada amb façanes palaciegues serigrafiades i esplèndidament pintades. També ens arribem fins la basílica de la "Virgen de la Peña". Decidim dinar a un dels restaurants de referència, Hotel Lleida. Menú de 13€, una graellada de verdures, ous estrellats amb xoriço... tot boníssim amb un vi de Somontano. Comencem bé. Per la tarda ens dirigim a Roda de Isábena (42.291655 0.529797), però abans parem al pont romànic de 8 voltes de la població de Capella. Arribat a R. de Isábena trobem una esplèndida catedral amb el seu claustre del segle X en una de les poblacions més petites i boniques de la comarca. En acabar la visita guiada seguim direcció nord per aturar-nos al Monestir d'Obarra del segle IX. L'espai té un estacionament senyalitzat al mig de la carretera (42.394685, 0.596389). La visita és guiada, cal caminar uns 10' pel bosc creuant el riu i arribar a un espai amb penya-segats força maco. Destaca l'arquitectura tant interior com exterior del romànic de diferents períodes. Després ens aturem a los altos de Bonansa on hi ha un estacionament (42.424385, 0.646184). Pernoctem a 1350 mts d'alçada, ben sols, a uns tres quilòmetres del poble de Bonansa. Nit tranquil·la sense cap ensurt. A primera hora del matí iniciem l'excursió a la borda d'Ansuilo, des del mateix estacionament on hem dormit. A la borda d'Ansuilo hi ha un mirador fantàstic que permet divisar els Pirineus des del Possest-Maladeta fins la zona d'Aigüestortes així com el recorregut de l'Esera. Dalt del mirador hi ha uns binocles i una taula d'interpretació. La caminada no té cap dificultat són uns 3 quilòmetres d'anada per un camí emboscat i amb poc desnivell, és de bon fer xino xano. Al retorn dutxa i carretera de nou.
 |
| Mirador de la borda de Ansuilo |
Ara prenem camí a Castejon de Sos. És una població on es respira ja un ambient de muntanya i d'activitat esportiva. És un enclau internacional de vol amb parapente. Després de fer un tomb pel poble decidim entrar a fer un menú de 19€ al Restaurant Diamó. Aquí també hem tingut una experiència molt agradable. Comencem a intuir que la gastronomia de la zona és molt bona i interessant. Els vins rosats de Somontano , ben fresquets acompanyan molt bé els nostres àpats.
Després de la migdiada ens dirigim a Benasc, estacionem en un pàrquing públic on hi ha un rètol prohibint específicament la pernocta d'autocaravanes. Nosaltres fem cas omís a igual que altres tres o quatre AC's, també estacionades. Dediquem el que queda de tarda per passejar pel poble on tothom vesteix amb modelets de muntanya. A la plaça, a tocar del pont de l'Ésera, hi ha un parell de terrasses on s'està molt bé prenent unes cerveses i alguna tapa. És lloc d'encontre i de mercadet de gastronomia de la comarca.
Un cop sopats, ens posem a dormir però cap allà les dues comença la festa del "botellón" a l'estacion ament. No queda altre remei que posar-se les sabatilles i marxar. Ho vàrem fer a la benzinera (42.612144, 0.526816) que hi ha a la sortida de Benasc poc abans de la rotonda de Cerler. És un espai on s'ofereix serveis de buidat i omplenat per les AC's, sempre que es faci un repostatge o consumició mínima de quaranta euros. Bé, vàrem passar la resta de la nit molt tranquils. Pel matí esmorzarem a la benzinera i ens vàrem abastir d'una vintena d'ampolles variades de Somontano. Dir que el senyor que ens va atendre, crec que de nom Ramon, ens va informar i aconsellar amb una gran calidesa i amb molt bona informació tant vinícola, com gastronòmica i turística. Tot seguit vàrem fer ús dels serveis d'omplenat i buidat de l'AC.
 |
| Lago Linsoles |
El següent destí va estar Eriste, on trobem l'embalçament o llac de Linsoles. Hi ha dues rutes per a fer a peu. nosaltres vàrem escollir donar la volta a l'embalçament el que va significar fer, en el tram final, una quarta part per la carretera. Potser no paga la pena aquest darrer troç i sigui millor retornar pel mateix camí que és força agradable amb zones d'esbarjo i descans. Tot plegat són uns tres quilòmetres sense desnivell per un camí planer i ampli. Al tornar fem una parada per visitar Villanova. Com ja comença a ser hora de dinar reservem taula a la Parrilla de Benasc. Bé, si esteu per la zona i us agrada la bona taula aquest és un restaurant de referència obligada. Econòmic no és però els plats s'ho valen, el lloc i el servei també. Després un descans i pugem a l'àrea de l'estació d'esquí de Cerler (42.58833 0.54444). No té serveis d'AC's només que l'espai d'estacionament. Passem la nit un parell d'AC´s.
 |
| Gorgues del Alba |
Pel matí ens desplacem al Parc Possets Maladeta a l'Hotel / camping Turpí (42.667683, 0.582375). Des d'aquest punt farem l'excursió del Jardi botànic i les Gorgues de l'Alba. Una bonica excursió d'uns tres quilòmetres i mig en total, amb un desnivell d'uns 200 mts positius. Resulta una passejada però d'alta muntanya, entre boscos de pi negre i fagedes. Durant el recorregut anem trobant referències botàniques, molts ponts sobre rierols i esplèndides vistes i miradors per contemplar els bonics salts d'aigua engorjats. En acabar pugem a Llanos d'Hospital on després d'una bona dutxa ens disposem a dinar en el seu fastuós restaurant de muntanya. Aquí el menú és de 23 € però com ve sent norma de la comarca és força bona la qualitat. Dir que l'espai, el restaurant, és especialment bonic. Nosaltres seiem al costat de la finestra podent gaudir dels magnífics paisatges que regala el Parc de Possets-Maladeta.
 |
| Vistas de Llanos de Hospital |
Després de passejar per la vall, per la zona dels diferents enclavaments dels antics hospitals, baixem de nou a Benasc. Fem la passejada obligada amb cerveseta, tapa ... i a dormir a l'estació de servei no sigui que ensopeguem amb un altre botellon.
 |
| Montañana |
Dimecres tornem a posar al dia els buidats i repostatges de l'AC i prenem camí de tornada, però abans farem un descans d'un dia i mig al càmping de Sesué, La borda d'Arnaldet. Entrem a les deu del matí al càmping i passem el dia a la piscina, a la tumbona, llegint i fent una instal·lacions de ventiladors per la nevera de l'AC. El càmping té un restaurant molt acollidor on per referències, del Ramón el de la benzinera, sabem que el cuiner és de "talla". Resulta cert, tenen una carta d'aquelles que ho voldries tastar tot. Decidim que el menú de 16 € també pot ser una bona elecció. Hi ho va ser.
Dimecres fem camí a Benavarri on pararem per visitar el seu casc antic i especialment el seu castell. També la seva esglèsia i uns safareigs. Dinem al Restaurante Delgado on tot i ser correcte els plats ja han perdut aquell punt d'excel·lència. Tot seguit en dirigim al darrer objectiu turístic que ens havíem programat, Montañana (no confondre amb Pont de Muntanyana). Estacionem a l'entrada del poble on hi ha un ampli estacionament i el punt d'informació turística. Dir que és un poble que estant restaurant i que com pocs dóna un aire de no haver canviat mai, des del segle X en que es coneix la seva existència. La fidelitatzació constructiva de l'època fa que els seus carrers siguin feixucs per passejar. L'esglèsia monestir està dalt de tot del turó on s'enclava tot el poble. Potser viuen dues dotzenes de persones en tot el llogarret. Tot plegat molt maco de visitar.
Dimecres fem camí a Benavarri on pararem per visitar el seu casc antic i especialment el seu castell. També la seva esglèsia i uns safareigs. Dinem al Restaurante Delgado on tot i ser correcte els plats ja han perdut aquell punt d'excel·lència. Tot seguit en dirigim al darrer objectiu turístic que ens havíem programat, Montañana (no confondre amb Pont de Muntanyana). Estacionem a l'entrada del poble on hi ha un ampli estacionament i el punt d'informació turística. Dir que és un poble que estant restaurant i que com pocs dóna un aire de no haver canviat mai, des del segle X en que es coneix la seva existència. La fidelitatzació constructiva de l'època fa que els seus carrers siguin feixucs per passejar. L'esglèsia monestir està dalt de tot del turó on s'enclava tot el poble. Potser viuen dues dotzenes de persones en tot el llogarret. Tot plegat molt maco de visitar.
Un cop fet aquest periple per la Ribagorça aragonesa ens disposem a entrar a Catalunya per a fer nit a l'àrea de Tremp. L'endemà dinarem a Barcelona.
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada