Centelles 16/06/18

Divendres a quarts de vuit arribem a l'àrea d'autocaravanes de Centelles (41.791465, 2.227332). En el polígon industrial de les Gavarres. És una àrea molt àmplia amb tots els serveis, però encara no està acabada del tot. Està a un quilòmetre i mig del centre del poble. Calen uns quinze minuts caminant per arribar al centre del poble. Nosaltres, un cop instal·lats, vàrem estirar les cames arribant al poble tot i que la major part d'establiments eren tancats bé per l'hora tardana i també perquè el partit de futbol d'Espanya s'estava jugant per TV.

Al tornar sopàrem i acabàrem veient el final del partit. Al poc es van instal·lar 3 o 4 vehicles de joves amb cadires a dins de l'àrea AC. Nosaltres preveient el que comenceu a imaginar vàrem moure l'AC fora de l'àrea d'autocaravanes. Marxàrem un parell de carrers més enllà, per assegurar-nos que no ens amargarien la nit "amb un botellón".

Pel matí un cop esmorzats i equipats ens dirigírem a conèixer el mas, Molí de Cal Llavina, on es fa, artesanalment, el millor formatge de Catalunya, segons el darrer concurs Lactium de Vic, celebrat el passat maig. 

Primer atravessem, caminant, les darreres naus industrials i seguim els indicadors del Molí de la Llavina. En uns 20 minuts estem davant d'unes de les masies més antigues de Catalunya. La família Llavina porten 500 anys al mas i el molí recull documentació de fa més de 900 anys.

Ens indiquen que per poder fer una visita cal esperar a les dotze. Per nosaltres perfecte perquè així ens permetrà arribar-nos primer a la Font Grossa a uns 10 minuts i després d'uns deu minuts més al Salt del Purgatori. Tots dos espais són molt macos i especialment el salt que deixa caure una cortina d'aigua esplèndida en un racó molt bell. Tot el trajecte és fàcil i segueix sempre el curs de la riera.

De retorn, al Molí de la Llavina, encara ens cal esperar una estoneta per a fer la visita i ho fem al costat de la Font del Ferro a tocar de la masia i la riera, sota d'uns pollancres que fan una ombra molt plaent i tranquil·la amb la remor de l'aigua. A tocar de la Font del Ferro.
Tocades les dotze la mastresa de la casa ens guia per dins del molí, posant-lo en marxa per moldre ordi. pocs molins funcionen encara amb la força de l'aigua com aquest. Ens explica el modus de vida que li va tocar viure capa allà la postguerra. Ella havia arribar al mas, feia ja setanta anys. Per acabar ens mostren la cava de curació dels formatges. També en aquest mas es va elaborar per primera vegada un formatge blau a Catalunya. El lloc és petit i fred, però molt interessant, especialment pels fongs que permeten la singularitat dels seus formatges.. D'aquesta cava surt un dels millors formatges blaus de Catalunya i el millor formatge tendre de cabra  conegut com Roi de la Llavina. També tenen  una petita botiga on poder comprar formatge, mel i alguna cosa més de producció artesanal pròpia. A la seva web es pot veure les diferents activitats i serveis que oferten.

Un cop feta la visita ens tornem cap a l'AC, fa solet i el sol comença a picar de justícia. Agafem l'AC i marxem cap a la zona nord del poble on estacionem sense problemes, molt a prop del centre. Ens dirigim al Restaurant El Racó del Pi de Centelles (41.798160, 2.216592). És un establiment on s'està molt i molt bé. L'espai és tranquil, els cambrers/propietaris força agradables i el menú de 19€ en dissabte molt  correcte ja que el producte, la seva elaboració i presentació són molt bones.
En acabar fem un breu descans i marxem cap a casa a veure més futbol.