Cap allà quarts de vuit ja érem a l'àrea AC de Rialp (42.439087, 1.133910) a tocar del camp de futbol i la zona esportiva. L'àrea té tots els serveis d'aigües, tant d'omplenat com de buidat.Les aigües negres no tenen un abocador propi així que hi ha que abocar al mateix reixat, al terra, de les aigües grises. També hi ha connexió de corrent. L'espai està a tocar del riu, la qual cosa està bé inicialment, especialment pels practicants del ràfting ja que tenen un accès per accedir al riu allà mateix. Però té un inconvenient, força molest, que hi ha una gran població de mosquits de tota mena. Normal en tots els marges dels rius. Així que nosaltres ens vàrem desplaçar a l'altra extrem de l'esplanada, a tocar del camp de futbol, on vàrem pernoctar totes les nits de la nostra estada. Totes les pernoctes van estar tranquil·les, vaja la mar de bé. Per estirar les cames, després del viatge vàrem fer una llarga passejada pel poble. Primer vàrem visitar el carrer del Mig, amb un bon tros porxat, que diuen que és del període mediaval. Després vàrem pujar a veure les restes del castell. Tot i que res més queda una paret i poc més, han adequat l'espai amb plataformes per pujar als merlets i també ho han il·luminat. Com està en un turó ofereix molt bones vistes a la Vall d'Àssua.
Dimecres, després d'esmorzar, vàrem anar a Gerri de la Sal on visitàrem el Museu de la sal. L'edifici del museu és la construcció civil més gran de la comarca. En ell s'emmagatzemava la sal i també es feia tot el procés de manufacturació fins el seu empaquetat. Aquest espai ara també és el d'informació turística però ateses les circumstàncies sanitàries no donen cap mena de paper. Tota la informació que ofereixen és de paraula. Després ens arribàrem, travessant el pont vell, a Santa Maria de Gerri una bonica església amb un gran espadat de campanar. També s'observa la seva grandesa que denota la importància que tenia el poble. Gràcies a les seves salines i la comercialització de la sal que ha estat sempre considerada de gran qualitat culinària.
Després passem pel memorial de Carles Canut fill predilecte de Gerri de la Sal. Per estacionar al poble de Gerri cal fer-ho en el pàrquing a la sortida del poble, al costat del riu, direcció Sort (42.325194, 1.065980) on també es poden veure diferents unitats salineres. Per dinar tornem a Rialp a l'Hotel Restaurant Víctor (ressenya). Després de fer la migdiada, amb l'aire posat dins l'autocaravana, doncs feia força caloreta, fem una excursió que creua el poble i també el Riu Noguera Pallaresa. Passem per un pont penjant que ens duu a l'altra riba i per un camí ben equipat i senyalitzat que ens permet gaudir de bones vistes de la Vall d'Àssua, el seu riu i del poble de Rialp. Acabada l'excursió ens abillem per fer una passejada per Sort, que està a tres quilòmetres. És la capital de la comarca. L'AC l'estacionem pròxima a la zona de serveis (policia, bombers i sanitaris) (42.407920, 1.128326). Fem una passejada pel riu, pel carrer major i com no també comprem loteria a la Bruixa d'Or. Cap a les nou a dormir a Rialp.
Dijous fem camí a Llessuí. La carretera comarcal puja a uns 1400 metres, però està força bé, sense pedaços i prou ample encara que una mica virada. Llessuí ja pertany al PN d'Aigüestortes, tenen el Museu del Pastor però el tenen tancat per qüestions de sanitat del ditxós Coronavirus. Així que amb l'AC agafem l'antiga carretereta, d'uns dos quilòmetres i mig, i anem fins l'antiga estació d'esquí. Ara tancada des del 1987. En arribar hi ha un ampli estacionament tot envaït per les herbes.No hi ha ningú. Després de passejar per la zona i veure algunes instal·lacions abandonades i el Riu Pamano que travessa iniciem una excursió que ens durà per aquesta Vall del Pamano que va fer coneguda Carlos Cercas amb el seu llibre "Les veus del Pamano". L'excursió d'uns quatre quilòmetres ens permet gaudir de bones vistes i de passar per dues bordes de bestiar i bones vistes a la Vall. Això si amb algunes esgarrintxades després de passar una estona "perduts".
A l'hora de dinar tornem al poble i agafem taula al Restaurant Lo Pigal Casa Kiko (ressenya) L'experiència de Llessuí ha estat fantàstica. Poble maco, entorn natural esplèndit i restaurant excel·lent. La tarda la dediquem a descansar i passejar per Llavorsí.
Divendres anem al peu del Port de la Bonaïgua a la zona del Bosc de Gerdar. Des del punt (42.641863, 1.024424) iniciem una excursió que ens durà al balcó que permet veure la bonica caiguda d'aigua "la cascada de Gerber" el desguàs del llac del mateix nom. Venen a ser poc menys de quatre quilòmetres que en hora i mitja es pot fer d'anada i tornada.
A migdia marxem cap a Esterri d'Àneu i fem una passejada pel seu bonic carrer central, pel Pont Vell i acabem a l'Hotel Puis on dinem (ressenya). L'AC la tenim estacionada a la plaça l'Areny (42.625822, 1.124595) on fem la migdiada. A mitja tarda comencem camí de retorn però ho farem pernoctant a la Seu d'Urgell, no sense abans visitar el poble d'Escaló. Per arribar a la Seu fem via pel Port del Cantó. Quasi bé fem els 50 quilòmetres que ens separa amb la capital de l'Alt Urgell sols, lligant corba amb corba i amb un munt de motoristes que venen en direcció contraria sempre lleugerets.
L'àrea de la Seu està plena així que estacionem a l'esplanada contigua. Ja no sortim de l'auto, descansem una mica, un poc de tele i d'hora sopem per anar a dormir també d'hora.
Pel mati de dissabte fem les maletes i comencem a fer camí cap a can fanga, això sí fem uns cargols pel camí. Parem al Restaurant Catalunya de Vilagrassa (ressenya) sense gaire descans continuem el nostre camí de manera que abans de les set ja hi som a casa.
En aquesta escapada se'ns han quedat visites al tinter com el Museu del Pastor a Llessuí, el Museu de les Valls d'Àneu a Esterri d'Àneu, el Museu de l'ós bru del Pirineu a Ísil i alguna que altra excursió per la Vall del Pamano. Però la situació de pandèmia ha fet tancar bona part d'aquest espais museitzats. Bé que hi farem, cap problema, això tant sols vol dir que haurem de tornar a una comarca a les portes de l'Alt Pirineu molt maca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada