divendres, 9 de desembre del 2016

Arbúcies 19/11/16


Per aquesta escapada recuperem una proposta que anteriorment havíem renunciat per causa de mal temps. Es tracta de visitar el Salt de la Dona a la riera d'Arbúcies.
Divendres a quarts de nou estem a l'àrea d'AC's d'Arbúcies (41.81417/ 2.52056), hi ha dues Ac's més. Pel matí de dissabte, no gaire d'hora quarts de deu, iniciem la nostra caminada des del Parc de la dona on un rètol indica que fins el salt d'aigua de la riera resten 2,5 quilòmetres. Primer el camí voreja el parc i segueix fins encarar-se al tanatori on altre rètol ens demana creuar la carretera. Tot seguit s'albira una pista forestal transitable cap a la dreta. Passarem un Mas, més tard trobarem altre cruïlla amb indicador. Font dels traginers a l'esquerra i Salt de la dona a la dreta. Tot el camí és tranquil i amb vistes a la serralada del Montseny. Encara que no ens fa un dia gaire clar es pot veure el Castell de Motsoriu. Aviat trobem un espai molt fresat que fa pendent fins la llera de la riera. Descendim amb conte, rellisca una mica, agafant-nos als troncs d'uns arbrets que ens per
meten fiar el pas. Ara cal creuar, per sobre d'uns rocs, la llera que duu força aigua. Es veu clarament l'estrenyiment de la roca que canalitza la baixada de l'aigua i permet que es formi un salt ben bonic d'aigua en dos graons de roca.
Un cop fetes les fotos i admirat els entorns retornem cap a la vila. En arribar veiem a Quim Masferrer empenyent un carret de nadó i xerrant amb altre persona. Continuem pel carrer Camprodó fins arribar a la plaça de la Vila. A tocar de l'Ajuntament hi ha el Museu Etnològic del Montseny. El visitem amb una mica de presa però no ens fa res perquè preveiem tornar-hi (és gratuït pels mestres). Hi ha moltes coses interessant que expliquen el món rural i de muntanya, així com molts estris d'oficis, alguns ja extingits.
En acabar la visita marxem cap a Sant Feliu de Buixalleu on el restaurant de la família Masferrer (41.790838, 2.585778) fan una cuina tradicional catalana molt bona. Tasteu el cuinat de senglar, boníssim.
Estacionem l'AC a l'aparcament del restaurant. En acabar l'àpat com acte de contrició fem una passejada pels entorns de la bonica església  parroquial del segle XI. Cap a quarts de set ja sèiem al sofà de casa.



Imatges preses all Museu etnològic del Montseny d'Arbúcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada