A mig matí ja hi som a Peralada a l'Alt Empordà. Estacionem a l'àrea d'autocaravanes que hi ha a l'entrada del poble (42.30600, 3.008880). Fa un bon dia i fem un passeig pel municipi aprofitant per recollir informació turística del poble i de la comarca. Trobem molts restaurants tancats així que marxem cap a Vilanova de la Muga. En aquest llogarret que pertany administrativament a Peralada trobem la bonica església de Sta. Eulalia del s.XI. La nau central conté un conjunt de pintures al fresc del sXIII. Fem una passejada per la riba del riu Muga fins arribar a la resclosa. A les dues ens entaulem al Restaurant la Muga (ressenya).
Tornem a l'àrea de Peralada i dediquem una horeta a fer la migdiada. Després ens dirigim al museu i església del castell on comprem els tiquets que ens permetran visitar el castell, la biblioteca i els museus. La visita la fem nosaltres dos i guiats per una jove que ens endinsa per espais que normalment no estan a l'abast dels visitants.
Cap allà quarts de vuit de la tarda anem a la zona comercial de Figueres per assortir el rebost de l'AC. Cap allà les nou ja hi som altra cop a l'àrea AC per passar la nit. Dir que l'àrea està plena i som molts els que estacionem per diferents espais del pàrquing.
Dimecres al matí ho dediquem a visitar el claustre de Sant Domènec, al centre del poble. Després fem carretera fins a Vilajuïga on hi ha el celler
d'Empordàlia (42.32451, 3.090442). Tenen un espai gastronòmic i una agrobotiga. Clar està que hem anat a comprar vi i aigua de Vilajuïga, la única que no té gas afegit sinó que és propi de l'aigua.
Cap al migdia ens apropem a Figueres i estacionem al pàrquing (42.260523, 2.950976) de l'Esclat on hi ha un munt d'ACs. Dinem al Restaurant 9 Suprem (ressenya). En acabar descanset i retorn a casa tot escoltant per la ràdio el partit del Barça i el Dínamo.
Sortim a primera hora de la tarda, cap a l'Alt Empordà, per plantar-nos a Portlligat a quarts de vuit del vespre. Tenim intenció de fer una escapada allà on Dalí va fer la capital del Surrealisme. Portlligat és una cala protegida del mar obert per les illes de Porlligat i Sa Farinera . Està entre Cadaqués i Cap de Creus un petit paradís on Dalí i la seva dóna Gala van establir la seva residència, a partir de una petita cabana de pescador, entre els anys 30 i els 80.
Cadaqués no és pas un municipi acollidor per autocaravanes, hi ha molts senyals de prohibicions pel turisme itinerant. Tant sols en el Pàrquing 4 (42.295352, 3.286811), que està situat a tocar de la platja de Portlligat, es pot estacionar i pernoctar amb autocaravana tot i que no hi ha serveis. Durant els mesos de Juliol i agost és de pagament d'uns 10€.
Un cop estacionats dediquem una bona estona, abans de que se'ns faci fosc, a estirar les cames i passejar per la platja fins la casa de Dalí i pels pocs racons de la zona. A la zona d'estacionament som unes deu autocaravanes. Mentre estàvem sopant va aparèixer un senglar que com si fos un gosset va anar visitant, els que allà estàvem, per veure si arreplegava quelcom de menjar. Nit tranquil·la.
Dijous sense presses esmorzem i tornem tot passejant cap a la Casa Museu Dalí. Tenim reserva a les 11h. Ho vàrem fer telefònicament un dia abans des de Barcelona. A l'hora prevista iniciem la visita en grup reduït i amb una guia que dóna algunes explicacions de les diferents estances i d'altres anècdotes de la parella. Dir que és una magnífica visita que desperta, encara més, l'admiració per l'artista.
Cap allà quarts de dues ens entaulem al xiringuito de platja Racó d'en Dani(ressenya). A primera hora de la tarda, després d'un descanset, marxem a peu fins el centre del nucli urbà de Cadaqués. Hi ha un quilòmetre i mig fins el centre. En 25 minuts ja estem a la plaça de F. Rahola on està el Casino.
Arribem poc abans del tancament de restaurants. Hi ha força gent pels carrers atès els temps que corren amb la pandèmia. Aprofitem per comprar un tap a la pastisseria i menjar-nos-lo tot mirant el mar i la bonica estampa del port. Això sí asseguts a l'ombreta perquè fa caloreta d'estiu.
Tornem al pàrquing 4 fent un trajecte diferent per passar pel quarter de la Guàdia Urbana. Resulta que les autocaravanes requerim demanar permís per `poder accedir al Parc Natural de Cap de Creus. Aquest permís es pot demanar al telefon 972159343 de la GU. Nosaltres vàrem esperar una estoneta per aconseguir l'esmentat permís. Quan arribem a Portlligat, potser cap allà les set, ens posem còmodes i entre TV's, lectures, telèfons i tablets passem el que resta de tarda. Sopar i a dormir.
Divendres, d'horeta, marxem amb el nostre permís cap a Cap de Creus a uns 7 quilòmetres de Portlligat. Tot just quan arriben a l'estacionament del far una patrulla de la GU ens demanen el permís i també ens orienten de com estacionar. Un cop aparcats esmorzem . Passem per informació i ens indiquen les possibilitats senderistes de la zona. Ens aconsellen l'itinerari 15. Cap allà les deu comencem el sender però el terreny és força cantellut i cal tenir cura de com trepitjar amb seguretat. Dori no es troba prou còmode així que es retira a la fantàstica terrassa del restaurant del far on es gaudeix d'unes panoràmiques fantàstiques.
Jo decideixo continuar l'itinerari i acabo fent la seva variant més llarga. Aquest trajecte també ofereix unes vistes i uns espais amb meravellossos illots, roques en formes inverosímils i caletes d'accés impossible. En acabar la caminada marxem per gaudir de les vistes de l'espai Tudela. En arribar a l'espai Tudela se'ns fa impossible estacionar l'AC. L'estacionament Tudela està tancat i l'aparcament Ses Portes (42.32034, 3.29489) que hi ha abans també està ple. Com no es pot estacionar en els vorals i menys amb l'AC decidim marxar i posposar aquesta visita per altra ocasió. A quarts de dues tornem a seure a la terrassa del Racó d'en Dani, ja que l'experiència del dia anterior va estar força bona. Un cop recollit i havent descansat un poquet iniciem el retorn cap a Barcelona.
Dissabte
d'horeta, intentant esquivar les caravanes de carretera pel pont de Sant Joan, ens
dirigim cap a la Costa Brava concretament a Roses. A les 12 h. fem l'entrada a
l'àrea Autocaravaning
Park Roses. És una àrea amb tots els serveis, a uns 500
mts. de la platja. El centre del poble està 1,5 qms.. A l'entrada de l'àrea hi ha una parada de bus, de la línia 1 per la que cada mitja hora hi ha
servei a 1,6 € el bitllet senzill i a 12 € els 10 viatges.
Un cop instal·lats vàrem optar per anar caminant fins al centre, seguint el passeig a tocar
de platja per la inacabable badia.
Després
de fer una passejada pels diferents espais emblemàtics del poble ens
vàrem posar a buscar lloc per dinar. Hi ha molta oferta gastronòmica però molt encarada a la paella i sangria. Després d'alguna decepció
trobàrem el restaurant Can
Falgàs. Vàrem tenir sort, el menú va estar molt correcte per
14 € i l'espai era fresquet i agradable (ressenya).
Tornàrem a l'àrea i després
de fer una bacaina, a l'AC, retornàrem al poble, ara sí combinant dos busos,
per arribar al Castell de la Trinitat. Vàrem fer la visita del
castell, construït per Carles V el 1544. El seu cometut era el de
protegir la badia de les diferents incursions pirates i de tropes
invasores, com la dels anglesos que el 1814 el van destruir quasi
totalment. Al vespre vàrem sopar a Txot's sidreria (ressenya).
Diumenge
al matí, ben d'horeta, vàrem dirigir-nos a la carretera que duu a
Cala Montjoi, molt virada i estreta, fins al punt (42.256043, 3.198027) on es poden iniciar
uns tres itineraris senyalitzats, que et permeten conèixer els múltiples monuments
megalítics que abunden a la zona. Es pot veure dolmens, menhirs,
cabanes, coves... Nosaltres vàrem fer el trajecte 1, d'uns 4
quilòmetres que es pot fer amb parades en menys de dues hores. Acabada l'excursió i un
cop "dutxadets", la calor començava a ser considerable,
vàrem anar a un restaurant de referència, La
Falconera (ressenya).
La tarda la dedicàrem a la platja pròxima a l'àrea AC, fins
quarts de vuit.
Altre
cop amb el bus ens apropàrem a la sidreria Txot's per sopar. Tot
just a dos quarts de deu va començar els castell de focs artificials
que van estar molt i molt bé. Platja i passeig ple a petar. En
acabar ens vàrem sumar a la revetlla que es feia a la plaça
Catalunya amb l'orquestra Dracs i vàrem torna a escoltar allò de
"tu lo que necesitas es una chica ye ye..." A quarts d'una
vàrem tornar a l'AC, aquesta vegada ens va dur el Guillem i la
Kristel que van compartir amb nosaltres la revetlla.
Dilluns
a les deu entràbem a la joia turística de Roses que és la seva
Ciutadella. És un gran espai on es barregen diferents moments
d'històrics d'aquesta vila marinera. Època grega, romana, visigoda,
medieval i moderna configuren les moltes troballes en un espai obert
i un altre de museizat.
A
les dotze sortim de l'àrea, deixant pel setembre vinent, segurament,
altres opcions per gaudir la vila de Roses com poden ser les excursions al Parc Natural del Cap de Creus. A les dues ens tornem a
trobar amb el Guillem i la Kristel a Vidreres al Restaurant Can Pou.
Acabats de dinar i sense
gaires esperes marxem ja cap a Lliçà, amb la por al cos per no
trobar caravanes a la carretera. Per sort únicament fem un trajecte
molt dens però sense retencions importants. A les sis ja érem a
casa preparant la setmana vinent.
Per aquest cap de setmana les previsions meteorològiques al Pirineu auguraven tempestes, així que la nostra previsió es va desmanegar i vàrem decidir anar cap a l'est on semblava que lluiria el sol. Això volia dir l'Alt Empordà. Sortim dissabte al matí direcció Llançà. Sabem que un bon lloc de pernocta és el estacionament que té el supermercat Valvi (42.368808, 3.157696). Ben estacionats marxem a passejar. Anem pel centre i el port, després pugem a l'Illot Castellar des d'on veiem una obra d'art, per a mi poc agraciada, que és el "Banc de peix" d'en Carles Bros. Bé, hi ha altres coses a visitar com la zona amurallada, el búnquer, el port, etc... Després de dinar descansem i cap allà les 16 hores iniciem el camí de ronda que porta a Port de la Selva. El camí transita pel GR-92 que és el sender de llarg recorregut que travessa de nord a sud Catalunya, anant el més a prop de mar que es pot.
El recorregut és força maco ple de petites cales i illots, escales per reunir-se amb platjoles minúscules. Quan entrem al municipi de Port de la Selva, per la seva badia, tot va guanyant encara més. L'espectacularitat de la Costa Brava és fa palesa. Tota la rala, de Port de la Selva, està protegida per Punta Blanca a l'extrem nord del Cap de Creus, i com si estigués camuflat però omnipresent el monestir de Sant Pere de Rodes enfilat a la Vall de la Verdera L'excursió ve a significar unes dues hores pels més de vuit quilòmetres de camí de ronda, anant xino-xano. Tot seguit vàrem fer una passejada per tot el nucli antic i el passeig marítim. (42.334479, 3.201166). L'estació del bus, de la SARFA, està en un estacionament on també hi ha moltes AC's, la majoria franceses, estacionades per pernoctar. El bus ens duu en quinze minuts al nostre municipi temporal on després d'una bona dutxa soparem, sentirem la xiulada i gaudirem d'un dels millors gols de Mesi. Com no celebrarem amb un mini cava la copa del "xiulet".
L'endemà agafem camí direcció a la joia turística de la comarca, Cadaqués. Tot just arribar entrem al estacionament Saba, no hi ha altra alternativa ni per nosaltres amb l'Ac ni per ningú que no sigui resident. Cal pagar, nosaltres de 10 a 18 hores, més o menys pagàrem uns 16€. Bé, el que conte és que certament el poble té una bellesa i un encant de difícil repetir en altres pobles costers. A més el valor afegit de Dalí és present arreu, monuments, museus, sales d'art, souvenirs, propostes d'itineraris dalinians, etc... Nosaltres després de caminar pels costeruts carrers empedrats, de perdre'ns pels seus laberints encalats decidim visitar, per mar, el Cap de Creus.
Agafem una barca d'aquestes que es promocionen a la platja i per 14€ cada un passarem una hora i mitja d'excursió marítima. Fa un dia de sol perfecte. El baixell ens dona una volta pel puntal més septentrional de Catalunya i per les moltes cales que fins Port Lligat estan plenes de llots. Totes les cales com la cova de l'infern presenten paratges marítims molt i molt macos. Illots que com Sa Cucurucú van ser immortalitzats pel geni del subrrealisme.
Al desembarcar la feinada va estar trobar un lloc per dinar. No perquè no hagin restaurants sinó pels preus per no res o pels preus fora de les nostres opcions. Al cap d'una estoneta vàrem encertar, tot i deixant 60€, per un lloc agradable amb vistes de mar, uns platillos força bons, Restaurant Losai. Un cop dinats una passejada més per baixar els brunyols d'anous amb poma i el vinet rosat de l'Empordà.
A un quart de sis marxem, no cal seguir pagant al sr. sabas, així que vist tot el que prevèiem de la nostra escapada agafem l'AC i cap a Lliçà de Vall. Potser era un quart de vuit que ja erem a casa, a Barcelona veient el molt de solet que ens havíem dut a la nostra pell d'un cap de setmana que es preveia plujós.
Darrera escapada d'aquest any. Sortida per passar el dia relaxats amb els "ganxons", tot i que la tramuntana bufa i es fa notar, especialment pel passeig marítim, es pot gaudir d'un dia clar assolejat i agradable. Després, a la tarda, en acabar de fer shoping nadalenc i tafaneig per la bodega de Ca l'Àngel ens retirem d'hora al sobre. Pel matí direcció Sant Pere Pescador, a la Reserva Natural Integral de les Llaunes del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà(42.224461 3.092278). L'espai d'informació, gatchets i inici dels itineraris s'anomena El Cortalet. Hi ha pàrquing de pagament, 5€, sinó hi ha que anar als aparcaments de la zona de l'observatori de Senillosa (42.212722 3.091246) entrant des de S. Pere Pescador o bé a l'Estany Europa costat Empuriabrava, passera de la Muga. Un cop visitat i conversat amb les noies que atenen la recepció del centre ens endinsem al parc seguint les marques de l'itinerari 1. Aquest camí és apte per qualsevol persona inclòs amb cadira de rodes, no es pot anar amb bicicleta segons els trams. Tot l'itinerari està ben cuidat i sovintegen els espais de guaita, potser una dotzena. Tots ells bens situats davant les llacunes per poder fer observació de tota mena d'ocells. Et trobes molta gent armada amb càmeres de grans dimensions i tota mena d'artilugis d'observació ornitològica. Per cert també van força disfressats de camuflatge. Com si els ocells fossin babaus. A l'inici del trajecte hi ha el mirador Joaquim Franch. aquest espai és in memoriam d'aquest pedagog que va ser mestre de la Dori i company meu en l'escoltisme. Tot seguit ve l'espai dedicat a la recuperació de fauna del parc on hi ha desenes i desenes de cigonyes, enfilades en els seus nius o reposant als camps a peu pla. No paren de fer fresa amb els seus becs. També hi ha un gran estol de daines pasturant pel mateix espai. Al llarg del camí es poden observar tota mena d'ànecs, polles d'aigua ...
Altre espectacle que roman de fons, com de postal, el massís del Canigó tot nevat i a l'esquerra s'arrengleren tots els cims del Pirineu Català igual de blancs. Als dos quilòmetres arribem al mirador de Senillosa, alçat potser un 20 metres. Fantàstic !!! Des de dalt es pot albirar, fent un tomb de 360ª, la badia de Roses tancada pel Cap Norfeu i el Montgrí, Collsacabra, el Far i de nou el Pirineu, el Canigó, Castelló d'Empúries i Roses. Compte perquè la guia d'orientació d'emplaçaments està desplaçada i no correspon la descripció amb l'emplaçament real. Des d'aquí seguim pel camí principal per a fer l'itinerari 2 que ens durà fins la platja. Anem un poc desanimats perquè ens han informat que no podrem fer el trajecte que teníem plantejat, el de donar tota la volta, ja que amb les darreres pluges s'ha inundat el camí que va de la platja als turonets de Can Comes. Bé, seguim i fem una bona estona de platja, no hi ha ningú, el vent ara es fa notar, les petjades s'esborren amb el vent, les vistes ja no poden millorar continuen sent fantàstiques.
Hem fet uns quatre quilòmetres d'anada així que fem el mateix camí de retorn ja toca anar a dinar. Ho fem parant a Vidreres al Restaurant Can Pou (41.790305, 2.778306), on hi fan uns caragols boníssims acompanyats per cuixes de granota saltejades.
Ara sí, són quarts de cinc, toca espavilar perquè aquesta nit hem quedat amb el senyor del Mil·lenni, per menjar el raïm just a les dotze de la nit a Barcelona.
Sortida per mentalitza-se que dilluns comencem l'escola. Així que un poquet de turisme un poquet de "gastro" i un molt de relax és el que vàrem fer.
Sortida al tard cap a Figueres, dormim a l'estacionament de l'ESCLAT (N 42,26056 / E 2,95083 ). Pel matí de dissabte passejada pel casc vell de Figueres. Deixem de banda el Teatre Dalí, ja el coneixem. Al cap d'una horeta i poc més marxem a veure el Salt de la Caula. Una petita cascada d'aigua d'uns 30 metres. Seguim fins el pantà de Boadella. Parem a la zona de la presa i albirem un bonic paisatge i després ens dirigim a Darnius i seguim fins Maçanet de Cabrenys. Fem una bona passejada i un cop visitat el poble toca anar a dinar caragols a Can Mach ( 42°22'47.27"N 2°42'5.00"E) a Tapis darrer poble català. A 4 quilòmetres més hi ha el pas fronterer. Fem un àpat fantàstic, cal tornar-hi !!!
Bé ara diem prou de turisme i retornem cap a Maçanet on trobarem un desviament a la dreta que en duu al càmping de Maçanet de Cabrenys ( 42°22'23.05"N 2°45'14.27"E). A les cinc ja som a la piscina, estem sols i amb la calor que fa s'està de pel·lícula. El càmping té bones instal·lacions i el lloc a més de ser tranquil està de faula. Per cert hi ha mitja dotzena de conills que campen sense cap mena de vergonya i s'atencen als campistes com si res. Diumenge ens llevem i el dediquem a badar i celebrar la diada dins la piscina. Tocades les 3 baixem havent pagat 27€ (parcela, 2 adults i llum). A un quart de sis ja hem deixat l'AC i ens fem a la idea que ja som prou grans per afrontar que l'endemà cal anar a l'escola. S'ha acabat l'estiu !!!
