Sortim de Lliçà de Vall
cap allà les 6 de la tarda, per autopista, direcció Lleida junt amb
R&M. Després de seguir a un TOMTOM sense
actualitzar, arribem a Alcarràs cap
allà les 8 del vespre. Estacionem a la zona esportiva, lloc aconsellat pel
sergent de la policia municipal del municipi, a tocar del camp de
futbol (41.568672, 0.521400). Aquesta destinació es deu a que ens hem apuntat a l'activitat, d'Alcarràs Florit proposada per l'ajuntament i la cooperativa agrària d'Alcarràs. L'activitat costa cinc euros i inclou la visita dels camps fruiters amb autocar, esmorzar i diferents visites culturals.
En arribar fem una passejada,
per estirar les cames, pel centre del poble. No trobem a ningú pels
carrers, però bé, ens permet veure els diferents racons del poble
que llueixen un gran nombre de llaços grocs. Després de sopar fem una estoneta de ratafia i bunyols de vent. Per la nit a l'estacionament, ja hi som cinc AC's per pernoctar. Cap allà l'1
ens temem el pitjor, un "botellón", però al cap
d'una estoneta s'esbaeix l'ensurt i dormim d'allò més
bé. Ho certifica el xiaomi de la Dori i la Maribel. Pel
matí, després d'esmorzar, embarquem en un autocar que ens porta fins
el Pla de l'Azina. Allà ens espera una bona taula de pa amb tomàquet,
sucs, vi i embotits de la comarca el "mandongo". Tot
boníssim i a discreció. Després d'una explicació del món dels arbres fruiters, per part d'un responsable dels conreus dels presseguers i dels perers. Després dediquem una bona estona per passejar
entre els arbres ben florits i alineats.
Després ens duen, amb l'autocar, fins els altres camps on també dediquem un temps a veure i fotografiar els arbres
perers que ofereixen una floració blanca i una disposició diferent de les seves branques, per poder facilitar una collita
mecanitzada. Per últim ens apropen a la cooperativa agrària on
tothom es proveeix de productes típics i no típics com si no hi hagués un demà. Nosaltres també, oli i vermut.
Ja migdia de dissabte anem a
dinar al Hotel
Restaurant Can Peixan. Dinem un menú correcte i afegim a
taula uns cargols boníssims. Cap allà les 4 ens arribem
al Centre d’Interpretació del Món Rural on veiem tota mena
d'eines i atuells del camp. Entre diferents carruatges s'exposa el
que va ser del M.H. President de Catalunya en F. Macià. Després per arrodonir la tarda ens obren un espai arqueològic anomenat El Fossar on hi ha vestigis d'una esglèsia i dels enterraments de la seva sagrera.
Acabat el programa previst
marxem cap els Estanys d'Ivars i Vila Sana i estacionem al pàrquing
(41.681875, 0.935950) on pernoctarem amb altra AC. També en arribar
fem una curta passejada que ens permet veure la posta de sol sobre el
llac. Diumenge,
cap allà les 10, ens preparem per a fer l'excursió que ens durà a
donar la volta al llac, uns cinc quilòmetres. Durant el recorregut
passarem per diferents guaïtadors i pel mas Cal Sinen on
s'ha establert el centre d'informació i divulgació dels estanys.
En
acabar l'itinerari marxem cap a Vilagrassa on dinem al Restaurant Catalunya o Casa Pérez uns
bons plats de cuina catalana com l'esqueixada, els
peus de porc, les guatlles i com no uns boníssims cargols.
Ben dinats fem un breu
recés i tot seguit enfilem l'autovia direcció Barcelona que ens permet estar a
Lliça de Vall abans de les sis.
A mig matí del dijous 1 ens vàrem anar direcció al "western" de Catalunya. Per situar-nos la primera parada la fem a Vilagrassa on mengem uns cargols a la llauna, boníssims, al Restaurant Catalunya, potser dels millors que es poden menjar a les terres de Lleida. Sense gaire repòs, ara els dies es fan més curts, anem a Penelles i un cop allà estacionem en un lloc dedicat a les autocaravanes. Tot i que no és una àrea (41.757844, 0.966363)també és un bon lloc per pernoctar. Aquest poble no té cap altre motiu turístic més que els murals o grafitis que omplenen bona part dels seus carrers tant cèntrics com a les afores. Hi ha una gran varietat de murals, de tamanys diversos, temàtiques i estils variats. És fa una visita molt interessant i la proposta artística cada cop agafa més volada. Alguns sorprenen per les seves dimensions i altres per la seva qualitat i detall. Cal tenir present que és tracta de pintura d'esprai. Potser li dediquem més d'una hora per veure quasi bé més d'una trentena d'obres d'art urbanes de gran qualitat.
En acabar ens dirigim a pernoctar a Tàrrega. L'àrea AC (41.642763, 1.137902) està just al darrera de les instal·lacions dels Mossos d'Esquadra. L'àrea està molt ben equipada, amb tots els serveis i amb el sol asfaltat amb una lleu inclinació. Dediquem abans d'anar a dormir una estoneta per voltar per la ciutat, però no hi ha gaire animació, així que marxem a veure una mica de tele, sopar i a dormir.
Divendres ens dirigim altre cop al municipi de Penelles on es troba el celler del Castell del Remei (41.720198, 0.971054). Aquesta finca té al darrera una llarga història que podria remuntar fins 2000 anys d'antiguetat. Entre altres detalls dir que va estar la finca més gran de regadiu de Catalunya, la primera d'incorporar mitjans tècnics en el treball agrari, espai de memòria històrica en relació a la guerra civil, etc...Es pot passejar i gaudir d'un llac, un minizoo d'aus, espais de memòria, restaurant i més.
Fem una visita guiada de 8€, però renunciem al tastets dels vins, Pasem per totes les bodegues i espais del celler. Per últim passem per la botiga i ens fem amb una caixa dels seus caldos. Com ja s'està fent l'hora de dinar ens dirigim a Balaguer. Volem dinar al Restaurant la Nova Font Blanca, restaurant que va guanyar el concurs de TV3, "Joc de Cartes". L'espai no és gaire acollidor sinó molt de tipus funcional, però hi ha alguns detalls que el fan un indret molt personal com la senyera estelada que presideix la barra del bar, les fotos de tots el líders catalans empresonats i una carta que al nomenar els seus plats ho fa amb un caràcter molt personal i ens recorda que estem a l'Oest de Catalunya, on fan el que els hi surt dels fogons.
La tarda la dediquem a fer una excursió molt especial que és fer un recorregut d'uns 4 quilòmetres pel Parc de la Mitjana, a la perifèria de Lleida a tocar del riu Segre. El parc té un espai d'interpretació, serveis, espais de jocs infantils, embarcadors, passeres per sobre dels canals i un llarg pont per creuar el Segre. Hi ha un camí principal i molts altres secundaris. És impressionant, sembla que estiguis en plena natura i no al costat de la ciutat de Lleida. Per iniciar la visita cal anar al carrer Font i Quer (41.628734, 0.642479).
Tot està molt net i cuidat, ben senyalitzat amb camins molt ben arranjats i de bon caminar. En acabar estacionem en un pàrquing de la ciutat de Lleida (41.615924, 0.638120), prop del Firal 3, per poder visitar el centre de la ciutat. Passegem pels carrers del Carme, Sant Joan, La Paeria, Major i Sant Antoni. Deu ni do de la llargada d'aquest seguit de carrers comercials que estaven a vessar de gent.
Per dormir decidim fer-ho a una àrea privada d'autocaravanes a les afores de la ciutat, Caravanes Miguel (41.589401, 0.576163), per 8€ ens estalviem el neguit de dormir en els diferents pàrquings de la ciutat que tenen mala premsa. Aquesta àrea té tots els serveis en un espai tancat i vigilat. En alguns post d'autocaravanistes de Park4nithg algú explica que ha tingut ensurt en aquests pàrquings de la ciutat.
Dissabte al matí intentem fer una altra visita als aiguamolls de la Rufea però se'ns fa impossible la visita. En el primer intent m'emmerdo per uns camins infectes i acabo girant cua amb el perill de quedar atrapat en un camp de conreu. Després ens proposem fer un altre trajecte, per arribar-hi als esmentats aiguamolls, però ho acabem desestimant ja que cal fer una volta de nassos des d'on estem ara. Així que decidim que un altre cop serà !!!
Encara ens queda un altre objectiu dels previstos que és visitar el poble de Torrefarrera que també ha fet un concurs d'art de carrer, Street Art, igual que a Penelles. Pintar murals o grafitis per diferents parets i murs del municipi. També trobem varietat de murals, de diferents qualitats, potser hi ha menys quantitat que ha Penelles. Tot i així val la pena la visita i especialment alguns murals són molt "xulos".
En acabar fem carretera fins Vallfogona de Balaguer on trobem el restaurant Cal Farré que també va disputar la primera plaça al millor restaurant de caragols de la Noguera, van quedar segons. També podien haver estar perfectament els primers.
Sense preses però sense pauses ens dirigim al nostre sofà de Barcelona que el vàrem ocupar abans de tocar les set del vespre. Preparats per veure com el Barça va remuntar al Rayo Vallecano.
A mitja tarda agafem la N-II fins a Torres de Segre. A 6 quilòmetres el refugi i centre d'informació de l'espai natural d'Utxesa. El lloc està tancat però hi ha un bon espai il·luminat amb zona de pic-nic.
Passen els mossos i ens il·luminen però segueixen el seu camí. L'espai té senyalitzat un recorregut de 24 quilòmetres que van des del mateix poble de Torres que dóna tota la volta als aiguamolls. Nosaltres només fem una llarga passejada per diferents espais de miradors.
Després marxem cap a Fraga. Si es passa bé, però sinó no cal perdrés per aquelles contrades. El casc antic està altre cop reconquerit per les xilabes i els mohamés. La part nova té una gran avinguda i para de comptar. Aprofitem per a fer la compra. Ara toca Mequinensa, al poc de 40 quilòmetres ja hi som.
Aquest poble és va aixecar cap els seixanta i poc més degut a la construcció del pantà que és un dels més grans de tota Espanya. El poble tot i no tenir res és agradable d'estar i de fer passejades a la vora del mateix pantà. Hi ha un castell que domina la contrada. A aquesta zona se l'anomena l'Aiguabarreig, ja que és la confluència dels tres rius, Cinca, Segre i Ebre. Hi ha un recorregut per a fer al costat de la riba que segueix fins arribar al mateix punt d'encontre dels rius. En el poble hi trobem molts alemanys degut a que en aquest pantà es donen els majors silurs d'europe. Així que hi motores amunt i avall del pantà amb armaris aris disfressats de camuflatge pesquer. Tots busquen la seva bèstia parda que tranquil·lament pot passar dels 100 quilos.
El castell, propietat de la FECSA no es pot visitar si no es concerta abans. La carretera de pujada té delicte, abstenir-se melindrosos, tot i que les vistes s'ho mereixen. A la zona hi ha un parell de càmpings, però per dormir nosaltres vàrem escollir estar-nos davant dels embarcaderos del pantà, zona tranquil·la i cèntrica al final del poble.
Pel matí iniciem la marxa cap a Cornudella de Montsant però abans vàrem fer parades a Maials i La Granadella. Un cop arribem visitem el pantà de Siurana, després dinem al restaurant el Recó, totalment recomanable. Per fer baixar les viandes marxem cap a la cartoixa d'Escala Dei i després parada al poble del mateix nom amb visita dels cellers d'oli i vi. Ara toca pujar a Siurana que són uns 8 quilòmetres des de Cornudella. Tot carretera amunt, en bon estat però un xic estreta i revirada. Un cop a dalt tot quasi bé tot ple de cotxes, autocaravanes i furgonetes d'escaladors. Ens hi posem en un espai lliure i perfecte de vistes impresionants sobre el pantà i Cornudella.
El poble petit però perfectament reconstruït per a ser una monada pels turistes. Al costat nostre les runes del castell àrab i les marques que conviden a fer senderisme per la zona. Des de qualsevol roca s'albira una caiguda de cagate lorito. Per la nit fem un passeig amb un cel net que deixa veure tot un món d'estrelles que segur no es poden veure des de cap altre lloc. Demà dimecres baixarem fent paradetes per dinar a casa i al vespre a veure el Barça.
