Nosaltres ja coneixíem tant el Museu Dalí de Figueres com la casa de Dalí i Gala a Port Lligat. Així que ens faltava el tercer espai emblemàtic el Castell de Gala-Dalí, darrera residència tant de l'un com de l'altra.
El castell situat en el municipi de La Pera, del Baix Empordà, va estar un regal del pintor surrealista a la seua musa i esposa Gala. L'espai no pretén presentar l'art de l'artista però sí dóna pistes de les seves genialitats. En el castell hi ha una cripta on reposen les despulles de qui va ser la senyora del figuerenc més notable de la història de l'art.
Vàrem sortir diumenge a la tarda direcció Púbol, encara que vàrem fer una aturada al municipi de La Pera on vàrem dedicar una estoneta per passejar pels seus carrers i plaça il·luminada. Ja essent les vuit estacionàvem (42.0142557, 2.981482705) a l'àrea d'acollida de Púbol on vàrem pernoctar. Espai amb estacionament i serveis, també amb espai de jocs infantils. En aquell precís moment arribaren Maribel&Ramón. Un cop situades les dues AC's dedicàrem una llarga estona a la pràctica de l'oratòria.
Dilluns al matí nosaltres que ja havíem reservat entrada al castell vàrem fer la corresponent visita que ens va tenir quasi bé dues hores ben distrets. M&R com ja havien fet la visita el dia anterior varen marxar a fer turisme per la comarca. A quarts de dues tornem a contactar tots quatre per dinar, però trobar un restaurant es fa feina impossible. Tothom ha tancat. Per fi trobem un restaurant a Estanyol el Restaurant l'Estanc Nou (ressenya). Fem una mica de cua i aconseguim una bona taula a la terrassa.
Acabats de dinar marxem cap a Salitja on hi ha la Masia Mas Bes (41.907073, 2.742283). Aquest espai compte amb una àrea AC amb tots els serveis inclosos per 5€/nit. Compte amb una agro botiga ben assortida, zona de pícnic, visites a l'explotació lletera i un museu de l'àmbit rural molt interessant. Un cop instal·lats dediquem una estoneta a passejar per Salitja i pels voltants de la granja.
Dimarts al matí marxem cap l'estacionament de les Guilloteres (41.92459, 2.730796). Des d'aquest estacionament, ben condicionat, es poden fer diverses excursions. Nosaltres acabem fent la volta del volcà la Crosa pel seu interior. Úna caminada fàcil casi bé sense desnivell. En acabar la passejada tornem a l'odissea de trobar lloc per menjar. Aquesta vegada ens reserven taula a quarts de quatre al restaurant Castell de Brunyola (ressenya). Quasi bé són les sis que sortim del restaurant i tornem a fer estada al Mas Bes. Passem la tarda xerrant i aprofitem per visitar el museu d'eines i estris del camp.. Dimecres a quarts de déu totes dues parelles fem camí cap a casa.
Sortim de Lliçà direcció Girona per passar la nit a Torroella de Montgrí. Arribem cap allà les vuit del vespre a l'espai Montgrí (42.046311, 3.126413) que és un pàrquing molt ampli amb zona de taules i wc. Està a la Ronda de Pau Casals a tocar dels camins que permeten accedir al massís del Montgri i com no al seu castell.
Espai Montgrí
Tot i que ja és una mica tard fem un passeig pel poble i encara trobem certa animació a la zona més cèntrica, carrer major i plaça de la vila, on hi ha una terrassa de bar pleneta de gent.
Torroella de Montgrí
Dissabte al matí, a un quart de deu, iniciem l'excursió cap el castell. El
sender és prou clar i senyalitzat, tot i que hi ha algunes variants per arribar-hi. La primera etapa és arribar al coll de la creu on ja es pot veure Sta. Caterina,
la badia de Roses i el castell de Montgrí. Tot el camí és força pedregós i
cal fixar-se bé on posar els peus.
En
acabar el recorregut "dutxeta" i passejada pel terme de
l'Estartit. Com no ens agrada prou l'oferta gastronòmica
decidim marxar cap a la Gola del Ter, on sí trobem un restaurant
interessant que és "La
Gola" (42.021992,
3.187897).
Mirem a internet les resenyes i veiem que té bones crítiques, en especial els
arrosos, així que ens entaulem ràpid ja que ho tenen quasi bé tot reservat. Certament l'arròs de cabra de mar
és boníssim. Després fem una curta migdiada en el mateix recinte
del restaurant que són uns jardins agradables per estar-s'hi.
Cap
allà les cinc fem una passejada per la Gola del Ter, estacionant a
una esplanada prèvia a la platja de la Fonollera (42.018227,
3.192820) on hi ha força gent prenen el sol.
Platja de la Fonollosa a la Gola del Ter
Cap
allà quarts de set vàrem iniciar el retorn a Barcelona.
Sortim divendres i pernoctem a Llagostera (41.823724, 2.891830), pel matí ens dirigim a Romanyà de la Selva, municipi de Sta. Cristina d'Aro. Estacionem al pàrquing (41.853060, 2.984680) però al costat mateix hi ha una bona esplanada on tambė es pot aparcar.
Tot just a l'entrada del llogarret hi ha un senyal vertical on s'inicia el "Camí dels gegants", és un recorregut de poc menys de quatre quilòmetres amb molt poc desnivell. Es fa en poc menys de dues hores fent un munt de parades, Tot el trajecte està senyalitzat i el camí és molt fresat sense complicacions. Els boscos de sureres són molt macos i hi ha mitja dotzena d'arbres monumentals fantàstics. Cal esmentar que hi ha un recorregut poètic basat amb la vida i obra de Mercè Rodoreda, L'escriptora va passar els seus darrers anys de vida en aquest poble on va escriure "Miralls trencats". En el poble hi ha, al costat de l'església de Sant Martí del segle X amb un campanar del s.XI, un bust de la dama de les lletres catalanes. En el recorregut es passa pel cementiri on reposa l'escriptora i hi ha un petit monument d'homenatge.
Acabat el recorregut ens vàrem anar a dinar al conegut restaurant de Can Pou a Vidreres, no sense abans haver comprat una coca de ratafia. Per a fer baixar la paella i els cargols vàrem fer una passejada pels estanys de Sils. A les set ja érem a Barcelona altre cop de compres de Nadal.
Per aquest cap de setmana escollim visitar un parell de pobles, l'un Monells situats al baix Empordà i l'altre Madremanya al Gironès , tots dos mereixen ser reconeguts com dels més macos de Catalunya. de fet a la revista Descobrir Catalunya al primer el diuen poble de pessebre.
Bé, la sortida la comencem arribant a l'àrea de Palamós a mig matí. Ja ens esperen R&M que són els que ens han animat a fer aquesta descoberta. També hi són l'E&M.
Carnaval de Palamós
Un cop instal·lats a l'àrea, Empordarea (N 41.85744º - E 003.114641º ), baixem a dinar al Restaurant Mar Verd, on fem un menú prou correcte de 14 €. Tot seguit passejant ens apropem al centre de la vila quer ja té en marxa, des de les 15 h., la desfilada de carnaval. Ben passada la tarda i havent deixat passar més d'una dotzena de comparses tornem al nostre refugi, no sense deixar de passar pel super. Sopar, vetllada entre amics, uns "xupitos" i a dormir.
Diumenge prenem camí fins a Monells, estacionem a l'entrada en un ampli pàrquing 41.975583, 3.002002. Fem una llarga passejada pels carrers del poble, són estrets i porxats. L'art gòtic excel·leix a la plaça de l'Oli, el romànic a les restes de la muralla, però en qualsevol racó la l'arquitectura popular organitza un poble d'extraordinària bellesa. La plaça major és espectacular. També donem un tomb pels seus entorns com a l'església de Sant Genís a la que s'arriba creuant el riu.
Continuem el nostre trajecte, amb l'AC, ara cap a Madremanya. L'escut d'aquesta població és curiós ja que té una mà sobre un romb vermell. Aquesta mà explica segons la llegenda que dóna nom al Poble. La mà fa referència a la llegenda que pretén explicar el nom de Madremanya, que tindria el seu origen en una mare que, tot i tenir molts fills, els va poder col·locar a tots, mostrant molta “mà de manya”, és a dir, molt d’enginy. En realitat, sembla que el nom prové del llatí Mater Magna, literalment Gran Mare, tal com era coneguda la deessa romana Cibeles, de la qual s’especula que hi podria haver hagut un temple en el turó on avui s’alça el poble.
Madremanya
Si aneu amb l'AC no dubteu d'aparcar tot just encareu el poble, de bon inici, després serà molt difícil.
Bé, també aquest és un poble molt maco on els seus carrers son més juganers atès que són imprevisibles. Tan pugen com baixen, giren com s'amaguen o moren sense continuïtat. Potser no és tant monumental com Monells però és més petit i amb menys artificis on la pedra és, si cap encara més, protagonista.
En acabar la passejada i per arrodonir el temps fem una volteta per Corsà, al davant de l'església hi ha un ampli estacionament, i en acabar marxem de nou a l'estacionament de Monells on en un prat, ben assolejat, dinarem amb bona companyia.
Després de fer una curta becaina enfilem en busca de la carretera que ens durà cap a Girona i de retorn a casa. Ara si voleu podeu gaudir d'unes imatges que us poden apropar tant sols un poquet a la bellesa d'aquest parell de pobles gironins al voltant de les Gavarres.
Divendres a Sant Feliu de G. ens trobem quatre pessigolles, dos en planta i dos a l'àtic. Bé, fem per la nit una repassada del món i a mitja nit a dormir. Pel matí marxem cap a la platja del Castell però allò és veu una mica "plenet" així que marxem cap a la platja S'Alguer on aparquem i ens disposem a seguir un sender que ens farà passar per la platja del Castell, un poblat ibèric, la cala del Racó fins arribar a les platges de l'Estretes. Al tornar passem per la barraca d'en Dalí i al poc ja estem de nou a la platja del Castell on amb banyador improvisat ens donem un dels millors banys de la temporada.
Dinar, sobretaula, migdiades a discreció de tot una mica i després cap a Pals on trobar un emplaçament d'AC que fins ara se li resistia al Joan. Bé, un cop localitzat veiem que la tarda pot ser molt llarga així que decidim anar a passejar per Begur. Per arribar tirem de "TonTon" i fem un camí entre urbanitzacions de costa d'uns 11 quilòmetres. Arribem a un emplaçament força bo per passar la nit (41.953935,3.209762).
Passejada pel poble de nit i després sopar per parelles i fins l'endemà. A les deu del matí comencem la visita del poble, mirador Sant Ramon, ascensió al Castell i contemplació dels diferents racons i cases d'indians. Ara ja marxem a visitar la cala de Sa Riera, molt maca, i trobem un pàrquing meravellós i tranquil (41.971233,3.208418). Des de la cala comencen un camí de ronda en molt bon estat de conservació que ens permetrà, en cosa de mitja hora, arribar a l'inici de les platges de Pals on hi ha la platja nudista del Racó. Aquí es quedarà, fent un bany, una parella i altres dues ho faran a la mateixa Sa Riera (tèxtil). El lloc és molt i molt agradable. Per dinar ho fem al pàrquing on s'està de conya !!! Cap allà quarts de quatre marxem, i fins la propera.
A tot això, lo collonut de l'assumpte, és que el divendres vàrem estar pernoctant a Sant Feliu amb el pessigolla Maxi C. i no ens vàrem assabentar ningú de la seva presència ni ell de la nostra. Per a que diguin que no som discrets...per no dir despistats.
Fa dies que no sortiem així que des de l'àrea d'AC de Sant Feliu hen fet una escapada a la Gola del Ter. Aquest lloc és on desemboca el riu Ter després de fer quasi bé 213 quilòmetres des de Ull de Ter a Setcases fins davant mateix de les Illes Medes a l'Estartit. El traçat no té pèrdua des de Sant Feliu direcció Torroella de Montgrí i poc abans d'arribar a aquesta població trobarem un indicador que posa 7 quilòmetres a la Gola del Ter Podem aturar-nos a 42° 1'5.57"N 3°11'34.36"E i caminar al Nord, cap a la esquerra, per les dunes i la platja uns 150 metres fins arribar al riu que es fon amb el mar. Si sobrepassem el riu tornarem a trobar una altra indicació que també en durà fins la platja on hi ha un centre d'informació, però el trànsit de vehicles és més restrictiu. + més informació
Sortida on farem un breu repàs d'alguns pobles del Baix Empordà. La ruta és una
proposta per vehicles feta des de els serveis turístics de la comarca. En dóna uns sis trajectes posibles i nosaltres vàrem escollir el que arresera el Montgrí. Vàrem dormir a Sant Feliu per partir al matí a Platja d'Aro, la veritable botiga de la comarca. Amb una platja de més de dos quilòmetres de llarg i molt bé urbanitzada i d'un passeig força agradable. Al migdia a l'esplanada del mercat, al costat de la biblioteca dinar i migdiada. A la tarda pujada a Castell d'Aro i visita dels sus carrers i el museu de la nina, aquest gratuit i força curiós. Vàrem coèixer a "mariquita Pérez". Tot seguit camí de Pals i de la seva urbanització gòtica, tot i que els carrers eren bastant buits i hi ha molt poc ambient fem una bona passejada pels seus carrers empedrats. Dit i fet cap a Begur. Encara que sembli estrany aparquem en un pàrquing (41.953972,3.20979) que per unes escales ens situa al bell mig del poble, Fantàstic.
Ara sí, molta més animació gen amunt i aball, botigues, resaurants, llums i de tot una mica. El castell iluminat sempre vetllant el poble. Fem cames tot esperant que arribi l'hora del partit. Ens disposem a fer sopar i sintonitzar la TV. Merda !!!!! aquí no s'agafa res de res. Així que amb la ràdio al llit i a dormir a sentir com Messi amb els seus comparses fan el millor partit del que porten de temporada. Nosaltres fen la nit més llarga ja que a més cal endarrerir l'horari per posar-lo en temps d'hivern.
Al matí ens llevem amb una fina pluja així que desistim del castell i marxem a la platja de Sa Riera on surt un sol lluent i ens permet veure les Medes amb tot el seu esplendor. Marxem cap a Peratallada Forallac. Fantastic !!!! No ho coneixiem. Maco de debo pel que fa a tot el poble, cert es que allà hi deuen viure quatre i el cabo però és molt i molt maco. Això m'ha quedat d'un pixa pins que poca broma !!! Restaurants a dojo, carrers amb un empedrat de fa poc ja que tots són com una plantació de navalles esmolades, gens desgastades. Tot el camí que venim fent sempre amb la vista del Montgrí i el seu castell al vell mig de la serra.
Toca anar a Torroella, població ja grandeta del que cap destacar una basílica amb una estructura de capelles interiors molt simetrica i d'unes línies molt suaus. Arestes més curtes del que ens té acostumat el gòtic. Paseig per la plaça porticada del poble i el seu carrer major, poca gent fent el vermout i molta més gent que no es deixa veure. Marxem cap a Ullà on trobarem una capella que denota vestigis de grandesa i poc més que dir del poble que té un restaurant on els seus amos i treballadors encara els estem buscant tot i que el lloc era obert. Ara toca Bellcaire de l'Empordà que té el mateix cromo d'esglèsia que els pobles de l'entorn, foto i "marxando". Continuem trajecte i poc abans d'entrar a Albons, en una cruilla una munió de gent delata que el restaurant Ca la Nati pot estar bé. Doncs sí que estava bé fins i tot hi havia cargols i ben bons. Curta migdiada visita a la plaça del poble d'Albons i res més i de camí altre cop cap a Tor on aparquem al costat mateix de les runes del que havia estat una torre. Es gira vent així que de camí a la terra d'en Lluis Llach. Arribem ja fosca tarda de tardor sense cap ànima pel carrer, sobresurt el campanar a la plaça de grans dimensions. Cansats de poca gresca enfilem a La Bisbal de l'Empordà. Caram !!! aquí ja és altra cosa, els botiguers del càntir no tanquen i tafanes com nosalres aquí no falten així que paseig per tota la ceràmica i casc antic de la Bisbal on nouvinguts aclaparen els carres vells amb carnesseries hamal.
Per dormir pensem que millor tornar allà on vàrem començar així que cap a Sant Feliu. Fem cas al TOM TOM i ens duu cap a Calonge el que significa , sense nosaltres saber-ho creuar les Gaarres per una carretera estreta sense borals, fosca i plena de corves. Un cop iniciats ja no podem desfer el camí així que 17 quilòmetres a ritme del xino-xano. Arribem a Sant Feliu i sorpresa també hi són el Ramon i l'Enrique. De cap a la platja ha fer castanyada. Després sopar xerrada a l'AC del Ramon amb aiguardent i a dormir a quarts d'una. Pel matí volem arribar d'hora a Barcelona.
.JPG)
