Sortim dissabte a mig matí, fem una parada per dinar al Restaurant Catalunya de Vilagrassa. Després seguim fent carretera fins arribar a l'estacionament de l'estació d'esquí de Panticosa (42.72152, -0.28185). L'àrea d'autocaravanes està a tocar de la sortida dels telecabines de l'estació. Trobem que l'estacionament està pleníssim, especialment d'autocaravanes i campers. De fet tot el poble i la seva carretera d'accés està plena de vehicles. Aviat ens adonem que aquest ple es degut a que s'estan celebrant vàries curses de muntanya: "El Trail del Tena". Vull destacar que l'entorn de Panticosa és preciós, la seva ubicació està en un enclau privilegiat, és territori de las Reserva de la Biosfera Ordesa-Viñamala. Tot rodejat d'alts cims. Destacar la sempre present Serra Telera.
Dediquem la tarda per passejar pel poble i fer algunes compres. També contractem una excursió amb el tren "El Sarrio" que ens ha de dur a la Vall de la Ripera el dilluns. Diumenge al llevar-nos ens preparem per fer l'excursió de les passarel·les de Panticosa que consisteix en un recorregut circular que recorre part del riu Calderer , búnkers de la línea pirenàica i el mirador de O Calvé.
Passarel·les de Panticosa
Quan passes per sobre del riu ho fas per passeres metàl·liques, uns 500 metres d'un recorregut total de 2 quilòmetres. Acabada la caminada marxem al Balneario de Panticosa. Des d'aquest bonic indret es poden fer moltes excursions a ibons i cascades. L'espai té una petita presa on la gent la boreja com si fos una platja prenent el sol.
Balneari de Panticosa
Després de donar un tomb anem al refugi Casa de Pedra on fem un bon menú. Per la tarda donem la volta a la presa i pugem a veure la cascada d'Argualas.
Cascada d'Argualas
A mitja tarda marxem a Sallent de Gallego, el darrer poble abans d'arribar al pas fronterer del Portalet. A l'entrada del poble hi ha l'àrea AC amb serveis de buidat i emplenat d'aigües (42.76960, -0.3336). Un cop instal·lats amb l'AC anem a passejar pel poble i de nou fer alguna compra per fer-nos els sopar. Passem la nit en Sallent i pel matí del dilluns baixem a Panticosa per fer l'excursió amb el tren el Sarrió. A les 12 iniciem la pujada per una pista, durant 50 minuts, fins arribar a la Vall de Ripera. És la vall que connecta amb Bujaruelo. Hi ha diversos itineraris marcats de diferents dificultats. Nosaltres atès que no hem pogut escollir millors horaris ens conformem en fer una petita passejada pel sender principal de la vall.
Vall de Ripera amb el tren "El Sarrio"
Retornats a Panticosa i dinem al Restaurant Escalar. Descansem una mica i a mitja tarda anem a veure el poble de Lanuza a tocar del riu Gállego que fa un embalsament a la seva alçada. En acabar la passejada baixem fins a Sabinyanigo. Estacionem a l'àrea d'AC, amb tots els serveis d'aigua i llum, a l'estacionament Pirenarium (42.50563, -0.35602). Pel matí dediquem una passejada per Savinyanigo i la veritat que no té cap atractiu ni gràcia així que ràpidament escapem cap a Osca.
Estacionem a l'àrea AC d'Osca, que està quasi bé plena, queden un parell de places d'unes 20 que deu tenir l'àrea. L'àrea disposa de tots els serveis per AC's. Dir que està força ben situada amb establiments i serveis al seu voltant i també es pot estacionar sota arbrat.
Àrea Ac d'Osca
Un cop instal·lats anem al centre en busca de restaurant per dinar. Trobem el Restaurant Candanchú. Després d'haver descansat una estoneta a l'AC tornem al centre on fem un bon passeig, Coso Alto / Coso Bajo i voltants, descobrint una bonica i animada ciutat.
El matí de dimecres després de comprar les trenes dolces, típiques de la ciutat, iniciem el nostre retorn a Barcelona.
Aquesta escapada ha estat inspirada per la proposta, que feia la revista "AutoC", de sortides per al pont de desembre. El suggeriment convida a descobrir una comarca de la zona nord-est de la província de Saragossa, la comarca de Cinco Villas. Es tracta de conèixer una mica una terra de castells i de pobles que encara mostren les petxes de la hidalguia aragonesa, de les juderies, dels pobles que van ser la darrera defensa de la conquesta musulmana. Pobles que configuraven la anomenada "marca".
Nosaltres vàrem sortir a la tarda per anar a pernoctar a una benzinera a tocar de Saragossa. Dijous al matí, d'horeta, vàrem anar cap a Ejea de los Caballeros. Vàrem estacionar a tocar de la plaça de bous on hi ha un bon estacionament (42.124064, -1.132581). per donar un passeig pel municipi i visitar alguna de les seves construccions històriques. També vàrem passejar pel Parc Central que es força gran i per acabar amb aquest municipi vem estar una estoneta per l'embalsament del Gancho.
A l'una estàvem a l'estacionament del castell de Sádaba. Després de fer la visita guiada a la fortaleça ens van venir moltes ganes de fer un descans de tant pujar i baixar escales de pedra, mirar a través de merlets i escoltar històries de moros i cristians. Així que vàrem anar a dinar a Casa Laura un restaurant decadent però que ofereixen un menú senzill, de 12€ prou correcte.
A la tarda ens dirigim a Sos del Rey Católico, municipi on va nàixer l'esmentat rei, Ferran d'Aragó. Aquest poble manté un regust i una amprenta medieval molt important. Els seus carrerons són un escenari fantàstic per evocar períodes medievals. De fet s'han rodat diferents pel·lícules, entre elles la "Catedral del mar" . Cases blasonades, arquitectura militar i religiosa, juderies... L'ambient et transporta al segle XIII, el període més resplandent del medievo.
Pel matí de divendres tornem cap el sud per conèixer "los Bañales". És un jaciment arqueològic romà. És immens però s'ha escavat poquíssim. Hi ha alguna part reconstruïda o museizatda que permet intuir la importància que va tenir en el seu moment aquesta enclavament romà a cavall entre Saragossa i Pamplona. Es pot veure, termes, habitatges, el fòrum, templets i les columnes d'un aqüeducte fantàstic. Tota la visita que va durar quasi quatre hores, va estar guiada per un dels arqueòlegs responsables del lloc, Pedro, i va significar una "master class" dels romans molt i molt interessant.
A les tres ens entaularem en un dels restaurants de referència de la comarca, "Los Bolasos", que també és un càmping, a tocar d'un pantà del mateix nom.
Ben dinats vem marxar cap a Luesia. En arribar vàrem fer una volta pels seus carrers on també destacaven els portalons renacentistes, els seus carrerons així com l'edifici de l'ajuntament. També l'arquitectura militar i religiosa es mostrà interessant. Després d'una horeta de voltar marxem cap a Uncastillo on hi ha una àrea AC (42.359929, -1.128177).
Fem una passejada per la juderia tot i que ja és fosc. Després anem a làrea AC on hi ha una dotzena d'ACs. Fem una partida de Scrabble i deixem per l'endemà la visita d'un poble que promet. El poble és força maco, nosaltres visitem l'església de Sant Martí, després el castell, el palau i la juderia, tot amb guia o utilitzant Apps del poble. Per acabar dinem al restaurant Uncastello on degustem plats típics en un ambient molt agradable. Fet un petit passeig pel poble decidim donar per acabat el nostre periple per Aragó. Marxem satisfets de tot el que hem vist i disfrutat a taula. Iniciem el viatge de tornada a casa a un quart de quatre i a un quart de nou ja érem a preparats per veure el derbi de fútbol català, Espanyol-Barça.
Després de fer un dinar lleuger al Restaurant Can Torner marxem, per autopista, direcció país basc. Fem la primera aturada a Tudela. Hi ha una àrea d'autocaravanes amb serveis (43.134718, -2.082661). Està a uns 10 minuts del centre.
Dimecres pel matí fem un recorregut pel centre històric de Tolosa. És força agradable amb espais molt interessants com l'antiga llotja a tocar del riu Oria Ibaia. Ens aturem a una pastisseria històrica per tastar els dolços tradicionals "las Tejas". A les 12 marxem cap a Pasaia i aconseguim estacionar al costat del camp esportiu Cesar Benito (43.321550, -1.946872). Com ja és hora de dinar ho fem a la "Cerve", bon menú lloc agradable. Després de fer un cafè a la plaça ens dirigim fins San Pedro on podem agafar una barca que ens creua el port i ens ofereix una de les primeres passejades fantàstiques d'un poblet mariner.
Agafem el Bus per anar a recollir l'AC i dirigir-nos a Sant Sebastià. Trobem l'àrea AC de Berio (43.307691, -2.014197) molt plena però sortosament queda alguna plaça que ens permet encabir-nos. Més tard veurem com altres arriben i marxen tot seguit. Com ja coneixem la ciutat únicament fem una llarga passejada per la "Concha" i sopem al barri vell prop del Kursaal. De tornada de nou platja, gelat i bus fins l'àrea.
Dijous pel matí marxem cap a Zumaia, però abans fem una parada per visitar Zarautz i després Getaria. Aquest últim és el poblet mariner d'un dels modistos més coneguts del món, Balenciaga i també és el poble natal del navegant J. Sebastian el Cano.
Arribats a Zumaia estacionem al port (43.295916, -2.253271). Des del mateix estacionament surten unes barquetes que et passen a l'altre costat del port. Ho fem i visitem el poble. Com el temps està mogut no podem contractar cap embarcació per visitar la costa de Flysch. Així que ens dediquem a circular per la costa per on trobem diferents miradors que ens permeten veure aquestes formacions geològiques. Arribem a Mutriku estacionem al port, tot i que està explícitament prohibit per les autocaravanes. Visitem el poble amb grans pendents fins arribar a la seva plaça major on prenem una cervesa i dediquem un temps a descansar i mirar mapes i propostes turístiques de la zona. Al tard anem a un emplazament provisional per autocaravanes. El lloc és dalt d'un montícul (43.312304, -2.382224) on es tenen unes fantàtiquess vistes del mar i un bon accés a la platja. Molt bon lloc per passar la nit amb la companyia d'una altra AC francesa.
Divendres prenem camí cap a Lekeitio, seguint la costa sense estalviar-nos cap corva i que no són poques. Però el paisatge s'ho val. En arribar visitem el poble i anem al Far de Santa Catalina, res especial. Seguim carretera fins a Guernika, estacionem a l'entrada (43.321156, -2.677898), després dinem fem un cafè i visitem la Casa de Juntas, i el seu famós tronc. També passem pel palau d'esports de pilota basca. Marxem cap a Bermeo, a l'àrea AC (43.422976, -2.726245). Està a tocar del cementiri i d'un camp de futbol. Com encara ens queda una mica de tarda fem una passejada.
Dissabte pel matí fem carretera fins a Gaztelugatxe. Tot i que és d'hora es nota que el lloc s'omplirà aviat. Fem la caminada fins el mirador i vist com per moments s'omplenava de turistes dedicim marxar a dinar a Logroño. El carrer Laurel està ple però aconseguim reservar una taula per dinar al Restaurant Letras. Després sense pensar-ho gaire autopista i fins Barcelona per dormir a casa.
Sortim dijous a mitja tarda direcció a l'àrea AC de Monzón (41.91861 0.18944). Espai tranquil a l'extrem de la població a tocar d'un supermercat i benzinera. Divendres a primera hora fem una passejada pel centre de la població tot i que desistim de pujar al castell templari que està parcialment en obres. Seguim ruta a Graus que és la capital administrativa de la Ribagorza, Benabarri ho es en l'àmbit cultural. Visitem una esplèndida plaça major porticada amb façanes palaciegues serigrafiades i esplèndidament pintades. També ens arribem fins la basílica de la "Virgen de la Peña". Decidim dinar a un dels restaurants de referència, Hotel Lleida. Menú de 13€, una graellada de verdures, ous estrellats amb xoriço... tot boníssim amb un vi de Somontano. Comencem bé. Per la tarda ens dirigim a Roda de Isábena(42.291655 0.529797), però abans parem al pont romànic de 8 voltes de la població de Capella. Arribat a R. de Isábena trobem una esplèndida catedral amb el seu claustre del segle X en una de les poblacions més petites i boniques de la comarca. En acabar la visita guiada seguim direcció nord per aturar-nos al Monestir d'Obarra del segle IX. L'espai té un estacionament senyalitzat al mig de la carretera (42.394685, 0.596389). La visita és guiada, cal caminar uns 10' pel bosc creuant el riu i arribar a un espai amb penya-segats força maco. Destaca l'arquitectura tant interior com exterior del romànic de diferents períodes. Després ens aturem a los altos de Bonansa on hi ha un estacionament (42.424385, 0.646184). Pernoctem a 1350 mts d'alçada, ben sols, a uns tres quilòmetres del poble de Bonansa. Nit tranquil·la sense cap ensurt. A primera hora del matí iniciem l'excursió a la borda d'Ansuilo, des del mateix estacionament on hem dormit. A la borda d'Ansuilo hi ha un mirador fantàstic que permet divisar els Pirineus des del Possest-Maladeta fins la zona d'Aigüestortes així com el recorregut de l'Esera. Dalt del mirador hi ha uns binocles i una taula d'interpretació. La caminada no té cap dificultat són uns 3 quilòmetres d'anada per un camí emboscat i amb poc desnivell, és de bon fer xino xano. Al retorn dutxa i carretera de nou.
Mirador de la borda de Ansuilo
Ara prenem camí a Castejon de Sos. És una població on es respira ja un ambient de muntanya i d'activitat esportiva. És un enclau internacional de vol amb parapente. Després de fer un tomb pel poble decidim entrar a fer un menú de 19€ al Restaurant Diamó. Aquí també hem tingut una experiència molt agradable. Comencem a intuir que la gastronomia de la zona és molt bona i interessant. Els vins rosats de Somontano , ben fresquets acompanyan molt bé els nostres àpats.
Després de la migdiada ens dirigim a Benasc, estacionem en un pàrquing públic on hi ha un rètol prohibint específicament la pernocta d'autocaravanes. Nosaltres fem cas omís a igual que altres tres o quatre AC's, també estacionades. Dediquem el que queda de tarda per passejar pel poble on tothom vesteix amb modelets de muntanya. A la plaça, a tocar del pont de l'Ésera, hi ha un parell de terrasses on s'està molt bé prenent unes cerveses i alguna tapa. És lloc d'encontre i de mercadet de gastronomia de la comarca.
Un cop sopats, ens posem a dormir però cap allà les dues comença la festa del "botellón" a l'estacion ament. No queda altre remei que posar-se les sabatilles i marxar. Ho vàrem fer a la benzinera (42.612144, 0.526816)que hi ha a la sortida de Benasc poc abans de la rotonda de Cerler. És un espai on s'ofereix serveis de buidat i omplenat per les AC's, sempre que es faci un repostatge o consumició mínima de quaranta euros. Bé, vàrem passar la resta de la nit molt tranquils. Pel matí esmorzarem a la benzinera i ens vàrem abastir d'una vintena d'ampolles variades de Somontano. Dir que el senyor que ens va atendre, crec que de nom Ramon, ens va informar i aconsellar amb una gran calidesa i amb molt bona informació tant vinícola, com gastronòmica i turística. Tot seguit vàrem fer ús dels serveis d'omplenat i buidat de l'AC.
Lago Linsoles
El següent destí va estar Eriste, on trobem l'embalçament o llac de Linsoles. Hi ha dues rutes per a fer a peu. nosaltres vàrem escollir donar la volta a l'embalçament el que va significar fer, en el tram final, una quarta part per la carretera. Potser no paga la pena aquest darrer troç i sigui millor retornar pel mateix camí que és força agradable amb zones d'esbarjo i descans. Tot plegat són uns tres quilòmetres sense desnivell per un camí planer i ampli. Al tornar fem una parada per visitar Villanova. Com ja comença a ser hora de dinar reservem taula a la Parrilla de Benasc. Bé, si esteu per la zona i us agrada la bona taula aquest és un restaurant de referència obligada. Econòmic no és però els plats s'ho valen, el lloc i el servei també. Després un descans i pugem a l'àrea de l'estació d'esquí de Cerler (42.58833 0.54444). No té serveis d'AC's només que l'espai d'estacionament. Passem la nit un parell d'AC´s.
Gorgues del Alba
Pel matí ens desplacem al Parc Possets Maladeta a l'Hotel / camping Turpí(42.667683, 0.582375). Des d'aquest punt farem l'excursió del Jardi botànic i les Gorgues de l'Alba. Una bonica excursió d'uns tres quilòmetres i mig en total, amb un desnivell d'uns 200 mts positius. Resulta una passejada però d'alta muntanya, entre boscos de pi negre i fagedes. Durant el recorregut anem trobant referències botàniques, molts ponts sobre rierols i esplèndides vistes i miradors per contemplar els bonics salts d'aigua engorjats. En acabar pugem a Llanos d'Hospital on després d'una bona dutxa ens disposem a dinar en el seu fastuós restaurant de muntanya. Aquí el menú és de 23 € però com ve sent norma de la comarca és força bona la qualitat. Dir que l'espai, el restaurant, és especialment bonic. Nosaltres seiem al costat de la finestra podent gaudir dels magnífics paisatges que regala el Parc de Possets-Maladeta.
Vistas de Llanos de Hospital
Després de passejar per la vall, per la zona dels diferents enclavaments dels antics hospitals, baixem de nou a Benasc. Fem la passejada obligada amb cerveseta, tapa ... i a dormir a l'estació de servei no sigui que ensopeguem amb un altre botellon.
Montañana
Dimecres tornem a posar al dia els buidats i repostatges de l'AC i prenem camí de tornada, però abans farem un descans d'un dia i mig al càmping de Sesué, La borda d'Arnaldet. Entrem a les deu del matí al càmping i passem el dia a la piscina, a la tumbona, llegint i fent una instal·lacions de ventiladors per la nevera de l'AC. El càmping té un restaurant molt acollidor on per referències, del Ramón el de la benzinera, sabem que el cuiner és de "talla". Resulta cert, tenen una carta d'aquelles que ho voldries tastar tot. Decidim que el menú de 16 € també pot ser una bona elecció. Hi ho va ser. Dimecres fem camí a Benavarri on pararem per visitar el seu casc antic i especialment el seu castell. També la seva esglèsia i uns safareigs. Dinem al Restaurante Delgado on tot i ser correcte els plats ja han perdut aquell punt d'excel·lència. Tot seguit en dirigim al darrer objectiu turístic que ens havíem programat, Montañana (no confondre amb Pont de Muntanyana). Estacionem a l'entrada del poble on hi ha un ampli estacionament i el punt d'informació turística. Dir que és un poble que estant restaurant i que com pocs dóna un aire de no haver canviat mai, des del segle X en que es coneix la seva existència. La fidelitatzació constructiva de l'època fa que els seus carrers siguin feixucs per passejar. L'esglèsia monestir està dalt de tot del turó on s'enclava tot el poble. Potser viuen dues dotzenes de persones en tot el llogarret. Tot plegat molt maco de visitar.
Un cop fet aquest periple per la Ribagorça aragonesa ens disposem a entrar a Catalunya per a fer nit a l'àrea de Tremp. L'endemà dinarem a Barcelona.
Dimecres a quarts d'onze fèiem carretera cap al País Basc. Ho vàrem fer sense agafar cap autopista, A2 Lleida, A22 Osca, A132 Puente la Reina, N240 Embalsament de Yesa, A21 Pamplona, A15/A10/A1 Beasain, GI 632 Beasain i Bergara i N636 Elorrio.
Elorrio
A quarts de nou vàrem fer un passeig per estirar les cames a Elorrio. Tambė en aquesta població
vàrem pernoctar a la seva àrea AC que havia estat inagurada el cap de setmana anterior. Tenia tots els serveis per AC's, en una zona verda al costat del poble (43.128397, -2.545700). És un poble amb el reconeixement per part de la UNESCO, atès que manté un casc antic mol ben conservat i amb moltes cases blasonades. També es pot visitar una necròpolis. Tot ell és molt agradable de passejar.
Dijous marxem a visitar Durango, a 12 quilòmetres des d'on hem pernoctat. Estacionem al carrer Zumar (43.163232, -2.627987) pròxim al centre on estacionen moltes AC's. A l'oficina d'informació ens proporcionen plànols i explicacions molt àmplies d'aquesta ciutat. Té marcat un recorregut per la zona vella i és força interessant, es pot fer el recorregut amb una autoguia. Al cap d'un parell d'hores marxem cap a Sopela. Arribem a l'àrea AC (43.373775, -2.989767) té tots els serveis i està al costat del metro que duu a Bilbao en menys de 30 minuts. l'estació és Labarrasterra. Es poden agafar bitllets d'anada i tornada per 3,50€ o bé, si es vol estar més dies o fer molts desplaçaments, hi ha bitllets turístics. Com volíem veure la platja vàrem marxar a un estacionament de platja molt pròxim (43.385447, -3.000818). des d'aquets estacionament hi ha unes vistes espectaculars de les platges i dels espadats que tanquen els espais de bany. és ple de surfistes, estaven fent una prova del circuit mundial de surf. Tothom va amunt i avall amb la seva fusta de surf. Veiem que hi ha moltes AC's així que decidim pagar zona blava i passar la nit en aquest meravellós espai de mar.
Platja La Salvaje des del pàrquing de Sopela
Com encara teníem bastant temps de tarde pel davant vàrem marxar a Bilbao i vàrem passejar per les "siete calles". És la zona de restauració i comerç. Nosaltres poc a poquet vàrem gaudir d'un Bilbo renovat, més lluminós, obert a l'art de carrer i al turisme. Recordem que vàrem estar fa uns quinze anys i tot era grisor, això sí amb un nou Guggenheim que segurament ha estat el motor de canvi d'aquesta capital del Cantàbric.Cap allà les 9 decidim sopar al renombrat restaurant Víctor Montes de la plaça Nova. Tot molt bo però amb preus excessius. Tenim metro fins les 11 així que un tomb pels carrers del voltant i amb metro i cametes marxem a l'AC que la tenim a Sopela. Passem una nit molt tranquil·la però acabem posant la calefacció !!!
Divendres pel matí estacionem a l'àrea AC de Sopela i agafem el metro per passejar ja per tot Bilbao, baixem a Sant Mamés i fent el recorregut de la ria passant per la zona de Deusto, Guggemheim i altre cop a casc antic. Seguint consells anem al carrer de la Pelota número 7 on hi ha la penya de l'"Atletico casco viejo" on fan un menú de 12€ boníssim ambn plats tradicionals fantàstics i un ambient i servei inmillorable. Després anem a fer cafès a la plaça Nova, Bar Bilbao. Cap allà les 16 hores donem per acabada la nostra visita a la capital de Viscaia.
Platja de Gorliz. A la dreta estacionament pernocta.
Allà les 6 de la tarda marxem cap a Gorliz, però fem parades per la zona de Getxo, Barrika i de Plenzia. Acabem estacionant al pàrquing a tocar de la platja de Gorliz (43.412259, -2.941927). Aquest pàrquing té el senyal de prohibit AC's però ningú fa cas, tampoc la G.U. que rondava per allà i no va dir res ni va posar cap multa a les 15 o 20 AC's que estàvem per allà. A tocar, sense adonar-te, estàs a Plentzia. Poble que estaven en festes de pescadors les de la Verge del Carme. Tothom pel carrer i visca la festa i el txiqueteo !!! Es pot visitar el casc antic amb una bonica plaça amb esglèsia dalt d'un turonet amb la seva txiki taverna pe prendre un vinito. Més tard seiem, per sopar, a una terrassa amb uns quants pintxos i cerveses per gaudir d'un recital de salsa cubana a tocar del port.
Dissabte pel matí sortim amb la crema de sol posada, amb la tumbona i la l'esterilla de platja fem uns quants passos i anem a la platja que ja a les 10 està molt plena. La platja és llarguíssima i tothom es situa a molta distància del mar. Entre ombrel·les i el mar hi ha més de 200 metres. Al cap de dues hores la distància ja no és més de 20 metres. La marea a pujat moltíssim. A quarts de dues m'informen que mon pare a Barcelona no està bé així que decidim dinar en un restaurant de referència però tot està reservat així que tornem al nostre restaurant de pintxitos i ens fem un fart de tapes i pintxitos. Tots boníssims. Per cert no demaneu calamars sinó rabes !!!
A les 4 h. agafem autopista i autovia per marxar a Barcelona uns 42€ de peatges.
Divendres, en acabar de treballar, passades ja les 19 hores agafem l'Ap7 per acabar pernoctant a l'àrea de la Ribera a tocar d'Oropesa del Mar.
Dissabte, ben d'horeta, seguim camí fins a Terol. Per estacionar anem directament a l'estació del tren d'Adif on hi ha espai d'estacionament de sobres per escollir i amb cinc minuts ja podrem estar al rovell de l'ou de Terol (40.340102, -1.109187). A les 10 hores, ja ben esmorzats, comencem a "turistejar". Primer de tot passem per les escales d'art neomudejar de 1921 que uneixen l'estació, on hem deixat l'AC, i el centre de la ciutat. Travessem l'avinguda de l'Óbal on hi ha bastants restaurant per tapejar. Al no res ens trobem amb una nova proposta artística, la casa Ferran, de clara expressió modernista atès que la va dissenyar l'arquitecte P. Monguió, tarragoní i deixeble d'A. Gaudi. Tot seguit ja estem a la plaça del torico. Aquest és un espai molt agradable, es perceb una flaire que et fa pensar que temps enrere allà hi havia "senyorio". Ara hi ha cartells de "se vende". La façana de la casa La Madrilenya, de color malva, junt amb el "torico" són una bonica postal d'una petita ciutat que sí existeix. Per a mi sempre ha estat present ja que sóc net d'aquesta província, d'Estercuel. Bé, després vàrem anar al mausoleu dels "amants"(fundació dels amants). A més de les tombes, amb les mòmies de Juan i Segura, també es pot fer una visita de tot el recinte, església, claustre i torre de Sant Pere. Dir que val la pena. L'esglèsia és d'una bellesa impactant, té l'aire de l'art bizantí. Esplèndida !!!
Església de Sant Pere. Mausoleu dels amants.
Després vàrem passejar pels carrerons tot passant per diferents espais històrics com la Catedral i la seva torre, la Torre Andaquilla, la Torre de Sant Martí, el pont peatonal, el pont vell etc... Va estar una caminada on el mudèjar el modernisme i altres construccions i espais confirmaven el re coneixement que l'UNESCO va atorgar, l'any 1986, a Terol com ciutat Patrimoni de la Humanitat pel seu art mudèjar turolenc.
Després, a quarts de dues, calia anar a dinar i seguint els consells i la intuïció vàrem escollir Hostal Amàlia. Està tot just davant l'estació, fan un menú d'uns 12€ de cuina casolana molt bona. Destacar les migues i les manetes de porc. A cinquanta metres teníem l'AC així que de la taula al llit.
Un cop descansats fem camí cap a Albarrasí, a uns 28 quilòmetres de Terol, fent costat al riu Guadalaviar que en arribar a la comunitat Valenciana pren el nom del riu Túria. estem a la serra d'Albarrasí els monts universals.
En arribar hi trobem un estacionament molt gran amb el senyal de prohibit estacionar AC's de 20 a 8 hores, així que pel moment no hi ha problema i estacionem (40.407817, -1.439191).
La primera impressió ja marca. El paisatge amb el riu, les muralles dalt de la muntanya amb els seus marlets i torreons, la quantitat de gent que volta també és prou significativa... sembla que ens espera una bona experiència.
Dediquem un parell d'hores a passejar i prendre contacte amb el poble per saber que caldrà preveure per l'endemà. Doncs bé, es pot dir que veritablement és un lloc merescudament Patrimoni de la Humanitat. Diuen que és potser el poble més maco d'Espanya, jo tant tant no ho diria, però du ni do de la seva categoria. Ens queda clar que caldrà visitar la catedral, però el més interessant està en els carrers, les seves cases medievals com la de la Julianeta, de guix vermell i fusta dels Pinars de Rodeno o bé fixar-se amb les forges de les balconades i els picaportes forjats. Les cases creixen desplomades estrenyen-se conforme cerquen el cel. Els alers es van aplegant cobrint quasi bé els estrets carrers. Hi ha molts racons per aturar-se i gaudir de la seva màgia. Un d'ells és a la zona del castell. Especialment atraients els camins que ronden els meandres del riu Guadalaviar. Cap allà les vuit decidim marxar a pernoctar fora de l'estacionament i preguntem a informació i turisme on podem anar. Ens indiquen que ho podem fer a l'aparcament de Dinòpolis (40.407959, -1.426779) tot just tocant el poliesportiu, que està a uns dos quilòmetres del centre. Un cop arribem trobem unes quantes AC's i moltes campers. Això es deu a que la zona, la serra d'Albarrasí, és un lloc molt apreciat per a fer bulding, escalada en bloc.
El matí de diumenge, a les nou, ja estàvem a l'estacionament principal esmorzant. A dos quart d'once iniciem una visita guiada per la catedral i els diferents espais monumentals del poble (cases rústiques, cases nobles, esglésies, racons de construcció mudèjar...un poc de tot), aquesta visita ens va durar quasi bé dues hores. Tot seguit busquem restaurant, tot està reservat. Així que prenen una morcilla d'arròs i unes canyes tot fent guàrdia a un restaurant que tenim a prop, l'Azuaga, que no agafa reserves i obre les portes a la una. Arribada l'hora entrem ràpid ens entaulem i fem un dinar sense pena ni glòria, correcte però amb poca gràcia. En acabar ens dirigim a les muralles. Això vol dir fer un camí amb força desnivell, pedregós que s'enfila sense perdó per arribar a unes muralles on la gent deambula sense rumb fix, sols es vol tocar unes pedres que tot i restaurades evoquen contes de moros i cristians.
Els objectius de la nostra escapada ja són assolits així que decidim iniciar el retorn. Queden moltes coses per veure a la serra però creiem que és un lloc per repetir així que ja programaren per a més endavant una nova escapada que reculli espais com els Pinars de Rodeno, la rambla Barrachina, els estrets del riu i altres propostes de natura que segur ens agradaran. Així que iniciem la tornada tot i que no podem escapolir-nos d'una paradeta per visitar un tram de l'aqueducte romà, de 24 quilòmetres, que anava de Cella a Albarrasí. És l'obra hidràulica més gran que es coneix i es conserva per trams a tota Espanya, bona part d'ells escavats a la roca.
Ara sí, un quart de cinc posem el TOMTOM en funcionament i a "destinos preferidos" busquem Lliçà de Vall. Poc abans de les deu seiem al sofà de casa.
Ha estat una magnífica escapada !!!
Ara unes poques imatges de la nostra estada a Terol i Albarrasí una terra que té molt a dir-nos !!!
Mostra un mapa més gran Sortim a les 10 de Lliçà de Vall direcció Logroño, pel camí fem un petit mus i així ressístim fins les 4 de la tarda que ja estem fent el primer tomb per la capital de La Rioja. Passegem per tot el casc antic especialment carrer Portales on trobarem diferents edificis regis de construcció civils o religiosa. Cap a les vuit al carrer Laurel comença a notar-se un ambient turístic i de festa important. Nosaltres ens afegim al "sarao" i visitem quatre bars on gaudim d'un bon nombre de pinxos de tota mena acompanyats amb copes de vi rioja alguns de molt i molt bons. Certament el primer contacte amb la Rioja ha estat d'allò més suculent i profitós. Per dormir hi ha una zona arbrada i prop del pont de ferro, al costat de les instal·lacions esportives on ens apleguem ben bé una trentena d'AC's ( 42°28'34.11"N 2°27'12.94"O) també a uns 300 mtes d'aquest punt hi ha una àrea AC amb serveis de buidat i omplenat per AC ( 42°28'45.10"N 2°27'26.00"O).
Pel matí de dissabte ens dirigim cap a Laguardia, a uns 14 quilòmetres d'on hem pernoctat. Per estacionar anar a 42°33'18.89"N 2°35'11.97"O. El poble és d'aquells mediabals amurallats amb carrers molt bonics on també el món del vi és omnipresent. Cal visitar la Torre, Sta. Maria i sobre tot gaudir de les vistes des de les balconades del mateix poble mirant les planúries de la Rioja amb els colors de la tardor que vesteixen a les fulles de les vids d'una gama de colors rogents espatarrants. També és pot albirar amb tota plenitud les bodegues Ysios dissenyades per Calatrava. El carrilló de la plaça, que té actuació a les dotze del migdia d'on surten uns ninotes dansaires i les diferents portes d'accés a l'interior de muralla. Nosaltres vàrem continuar fins Elciego on vàrem estacionar darrera de les bodegues del Marques de Riscal. Vàrem visitar el poble que tot i petitó té una plaça Major amb un ajuntament porticat força maco. Per visitar les bodegues cal haver reservat ja que tenen molta afluència de turisme, ara bé, el més interessant és veure l'edifici. Nosaltres vàrem estacionar a la porta del darrerade la bodega i vàrem poder tafanejar-la força bé. A continuació ja vàrem seguir fins a Briones, per conèixer
Dinastia Vivancos, però no ens van donar hora fins l'endemà així que continuàrem fins arribar a Santo Domingo de la Calzada on vàrem passar la tarda visitant les gallines de la catedral i fent una passejada per un poble "massa" tranquil. Com no hi havia gaire bé res, ens tornarem per a dormir a l'aparcament exterior de D. Vivancos, ja que a les 10 de la nit ens van fer fora del recinte interior. El diumenge pel matí el vàrem dedicar a visitar el bonic poble amurallat de Briones i a continuació les bodegues D. Vivanco, el Dysneilandia del vi. Tot hi ha que dir-ho és impressionant i digne de ser visitat. Unes bodegues soterrades impolutes i arquitectònicament admirables. Un museu ben plantejat amb una didàctica atraient, col·leccions de alt nivell i al temps curiossísimes. Un bar/restaurant de nassos... però noi els vins potser millor amb gasosa. Així que tot molt bé però els vins no tant, per a nosaltres.
Ara sí marxem cap a Barcelona tot i que farem una paradeta per dinar a Alfaro i sopar a Vilagrassa, 41.647226,1.104295, a tocar de Tàrrega, per degustar un bons cargols a l'Hostal del Carme. Aprofitem per pernoctar al mateix estacionament del restaurant i arribar-nos a BCN l'endemà amb un bon sol.
Darrera escapada de l'any. Sortim dijous al migdia i fem una parada per dinar a l'entrar a Saragossa. Tot seguit direcció Tudela. Teníem un punt de pernocta en una gasolinera a l'entrada del poble però per comentaris a fors vaig decidir anar a un estacionament del carrer Argentina (42.058749,-1.611086). Perfecte ampli, tranquil, zona segura i bastant pròxim al centre. Com no són encara les set decidim anar al centre i fer un primer contacte amb la ciutat. La primera estampa ens l'ofereix la plaça dels furs (Plaza de los Fueros). És força maca i acollidora. Després fem la passejada pel cas antic, el call jueu i tot el que seria l'eix comercial nou. Ara ja es fa hora de sopar i retornem al nostre pàrquing a pernoctar. Ja som divendres i ven esmorzats anem cap a Agredes a uns 16 quilòmetres de Tudela. Abans d'arribar al poble ja trobem l'indicador del Parc Natural de les Bardenas Reales. Una carretereta estreta d'uns quatre quilòmetres ens fa arribar al centre d'informació del Parc. El lloc està molt ben equipat té espais específics per AC's. Veiem que han hagut pernoctacions. Ens informen de les diferents activitats que es poden realitzar, recorreguts de BTT, caminades i circuits rodats per pista en bon estat. Nosaltres iniciem un recorregut d'uns 20 quilòmetres amb l'AC. Bàsicament és la volta general veient les formacions més interessants del parc. Dir que és un paisatge fantàstic, pròxim a un paisatge desèrtic. Amb formacions muntanyoses semblants a les d'un paratge lunar. Bé, el lloc es mereix una bona passejada. Crec que disfrutar-lo amb BTT pot ser una molt bona experiència. Ara ens apropem al Santuari de Ntra Sra. del Yugo, està molt a prop hi ha uns miradors fantàstics per veure des d'alçada tota l'extensió de les Bardenas.
Ja som al migdia i decidim marxar rapits cap a Tudela on decidirem entre quins dos restaurants farem la nostra aposta gastronòmica. El Remigio té bona carta però acabem al Meson Julian on disfrutem d'un àpat bo, bo bo...Cogollos d'aperitiu, Cardos amb atmelles i crema d'ou ferrat, menestra de verdures, patorrillos de xai amb salsa i verdures, manetes de porcs desossades i farcides de foie a la planxa amb bolets i fongs i un pastis de xocolata. Tot amb un vi jove de Navarra rosat molt bo, anomenat AROA. Bé hem encertat a l'escollir ara tant sols queda tornar i provar l'altre. Ben dinats la plaça dels furs demana que dos turistes passin una estoneta mirant passar el temps sense preses. Si aneu no deixeu de seure i gaudir de la plaça. Després passejada pel costat de l'Ebre i compres al Carrefour pròxim a l'àrea Ac, benzinera Saras, de l'entrada de Tudela (42.036907,-1.630008).
Dissabte iniciem camí cap al Monestir de Rueda. Bé aquest és un d'aquells monestirs de primera divisió per la seva grandària, bellesa i estat de conservació. Que dir d'un monestir ? Ara toca anar a Casp. Quan arribem el primer que fem és dinar després per fer baixar el menjar comencem la passejada. Mare meua on som !!! Sembla que hem desembarcat al Marroc. Un grau d'inmigració insòlit. Donem una volta, una horeta, i tot seguit diem adéu siau, Ja pararem més endavant per passar la nit. Iniciem un camí que no oblidaré mai per la boira que durant més de 120 quilòmetres no ens va deixar, ara molta boira ara molta més si cap l'opció. Horrorós !!!
Arribats a Vilagrassa veiem l'Hostal del Carme, on fan uns càrgols molt bons, decidim passar la nit al seu estacionament i així ho fem amb tota la tranquilitat del món. Per cert si alguna vegada passeu per aquí podeu comprar el menjar per encàrrec i portar-vos-lo a l'AC. Per exemple uns càrgols a la gourmanda 10 €. El matí de diumenge directes a dinar a casa. A l'una ja passejava el gos pensant quina pot ser la propera escapada.
