Solsona 12/11/11

Nit de divendres a cal Ramon, amb galetes i "orujo", repassem el món i la tàctica boletaire per l'endemà. Dissabte després de parlamentar, llargament, amb un indígena del terreny de caça ens posem en marxa amb uns cistells plens d'aire i unes navalles amb ganes d'enfonsar-se a les entranyes dels camps de Lladurs.

Clavem els ulls a terra i cadascú fa el seu propi camí. Com frares penitents, capcots, deambulem per uns pinars erms de qualsevol mena de bolets. Com zombis entre els pins busquem respostes. No hi ha resposta pel fenomen paranormal de NO HI HA UN SÒL BOLET en tot el bosc, ni bo ni dolent.

-Ep he vist mares ! (R)

-Què dius ? (J)

-Sí, mares de bolets. On hi ha d'aquests acostumen ha sortir rovellons al voltant!!! (R)

-Mares, que collons mares !!! Aquestes encara són verges !!! (J)

-Bé anirem a la zona del camagroc. (R)

Ara, ara farem feina (pensem innocents de nosaltres).

Amb la mateixa tenacitat i desorientació que a l'inici estudiem el sòl pedra a pedra, fulla a fulla. Comentari a part les caigudes i esgarrapades. Bé, el misteri continua intacte, ni bons ni dolents.

Marxem a dinar que això no hi ha qui ho arregli.

-Ooooooooooohhh!!!!  (R)

-Ramon et passa algo ??????????? (M)

-Ooooooooooohhh!!!!  (R)

Tots pensem que li ha agafat un telele o potser una bèstia maligna del bosc li a clavat una mossegada. Ves a saber. Ell continua dret, subjectant un cistell tant ple com quan va arribar i amb els ulls posats a la vora del camí acaba esglaiant: " UN ROVELLÓÓÓÓÓÓÓ" !!!

Com no podia ser d'altra manera el Messi dels bolets salva la jornada trobant un immillorable rovelló. No us perdeu més endavant com va acabar el gloriós micélid.

Ara tots altre cop cap cots i amb la vista ufanosa intentem fer certa la frase d'on hi ha u hi poden haver dos. Bé, doncs al poc la Dori crida rovelló a la vista. Així que tots contents com un gínjols. Fem fotos, fem comentaris del tipus la temporada ja no està perduda. Llàstima que no hi ha a prop la banda de música per fer una festa com cal.

Bé ara sí anem al Restaurant de la Mare de la Font. Amb els bons afers del nostre amic Ramon ens paren taula a l'una. 

Renoi !!! No tenen carta, però tenen muntat un club de la comedia amb monòlegs culinaris que ti cagues (que diria el nostre amic Xavier). Resulta que el que porta l'assumpte, un noi alt i ben plantat et recita tots els plats, que no són pocs, amb tota mena de detalls, components, textures, colors,  cuinat... Al·lucinant, tal com t'ho explica vas fent salivera i quan creus que ja tens escollit plat et proposa un altre més suggerent si cap. Al cap de poc ens serveixen uns plats que no permeten dir altra cosa que FANTÀSTIC. Primers, segons, postres, servei i preu fan exclamar molt i molt bé !!! Tornarem .

Acabada la migdiada dediquem a passejar pel mateix parc de la Mare de la Font un itinerari botànic on hi ha retolat diferents tipus d'arbres i més herbes tot i que la bellesa del lloc ho dóna els colors de la tardor.

Ara ja a Solsona toca fer un passeig pels seus carrers i  fer algunes compres. 

Hores de sopar. La Maribel passa per la paella el rovelló que Ramon va trobar in extremis. Bé doncs ve a la nostra AC i amb la mateixa  paella ens ofereix que piquem uns bocins de bolet. Així que punxem un parell els degustem, boníssims per cert,  li donem les gràcies i ella gira cua per dur-li al Ramon el poc que queda quan al baixar el graó de l'AC. AAAAAiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!! (M)

-Maribel que et passa ?????? (tots).

Escena: paella al terra i bussins de rovelló escampats al terra. La Maribel dreta amb el mànec de la paella encara a la mà. El Ramon mira al terra i els altres ens descollonem de la situació.

-Els recollim i els hi passem un aigua i arreglat !!!! (M)

-Que dius !!! res de res, jo no em menjo un rovelló que ha estat on tothom s'ha pixat !!!

Bé, la situació va estar una mica còmica. Especialment perquè l'únic exemplar, bo de rovelló, va anar pel terra sense que el seu captor el catés.
Hora de l'orujo, xarrera i a dormir.

Nosaltres diumenge dinarem a una Barcelona plujosa.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              

França: L'Ariege 29-31/10/11

Mostra un mapa més gran

Escapada a l'alta Cerdanya, Vall d'Ax del departament de l'Ariege a França. Bé es tracta, bàsicament, de conèixer Foix i el seu castell i Mirepoix. Així que dissabte al migdia ens plantem a Puigcerdà (42.440822,1.927584) on dinem i dediquem la tarda a passejar, fer xurros amb xocolata i gaudir de fira medieval amb moltes paradetes i teatre al carrer. 

Ja diumenge passem a França i parem a esmorzar a Ax les Thermes. Estacionem al costat de l'esglèsia i fem un passeig per aquest poble petit i coquetó d'aigues termals i amb accés a pistes d'esquí. Tot seguit seguim fins Mirepoix, deixant enrere Foix pel moment. A Mirepoix al costat d'una antiga estació hi ha una àrea AC amb tots els serveis i pròxima al centre. Ens atansem al seu casc antic i veritablement et quedes bocabadat de la seva plaça porxada. Fantàstica !!! La catedral també és molt maca. Diuen que té la nau més gran de tota França, els frescos i l'estructura realment és bonica i atractiva. La resta del poble no té res però aquest espai de la plaça amb bastides per tot el seu perímetre és molt agradable de passejar, seure i disfrutar.

Ara recuperem camí fins a Foix on també passegem pel seu c asc antic i ens arriben fins el seu recomanat castell. Sí, està bé. Té una bona presència, està prou bé restaurat però té poca cosa ha oferir en el seu interior. Des de les seves torres hi ha bones vistes de la vall i poc més. L'entrada és de poc menys de 10 € la parella. Per estacionar ho hem fet al passeig central del poble (42.963554,1.605374). Ara toca dinar una mica i a mitja tarda ens dirigim cap a Andorra. Destí compres al River (42.453339,1.486402 ara amb serveis complerts per AC) i Punt de Trobada. A les sis ja estem amb el carrito. de la compra. Dilluns parem al Restaurant el Xalet de Ponts (41.908781,1.192643) per a fer uns cargols i a les 5 ja estem a casa per preparar la castanyada.

                

Porqueres 7-8/10/11

Llegeixo que fins el Pilar hi ha la setmana gastronòmica de l'all i la carbassa al Pla de l'Estany. Així que  cap a Porqueres !!!

Divendres dormim en el parc de la Draga de Banyoles, no al pàrquing perquè fa pinta de ser espai de "botellon".
Dissabte anem cap Les Estunes ( 42.113704,2.746785) que venen a ser com unes esquerdes al sòl de dimensions importants. Es pot passar per dins d'elles. Hi ha dos recorreguts bastant mal senyalitzats però bé es poden fer sense gaire problemes en uns tres quarts d'hora està tot vist i passejat. D'aquí marxem cap el bosc de Can Ginebreda (42.125188,2.70816) d'en Xicu Cabanyes.
Sortint del pàrquing de Les Estunes a l'esquerra seguim la carretera uns 5 quilòmetres i trobem el trencant a l'esquerra. Hi ha un estacionament ampli davant del restaurant. Ens cobra sis € a la parella i cap dins, per una porta que sembla l'entrada al Parc Juràssic de Spilger. Bé un cop a dins es pot passejar de forma anàrquica pel bosc on trobes ple d'estatues i tota mena d'objectes escultòrics. Les peces per si mateixes a mi no m'acaben d'agradar però el conjunt si que és molt agradable. Tot està com distribuït amb naturalitat dins del bosc. A i dalt de tot hi ha una taula d'orientació de paisatge fantàstica, amb els Pirineus i el macís del Canigó al fons. Val la pena anar-hi !!!. Ara marxem cap a Santa Maria de Porqueres (42.121873,2.748056), església molt maca del segle XII. Vista foto i prenem camí fins Esponellà. Donem un tomb pel poble i visitem la masia de Can Baró. Ara ja de retorn parem a veure la Platja d'Espolla, que hores d'ara està erma i amb un encant deplorable sense res que veure des del seu mirador. Comencem a tenir gana així que marxem en busca del nostre menú d'all i carbassa al Restaurant de Les Estunes (42.106579,2.750637). El primer que veiem és que té una gentada de nassos. Al poc de fer cua en posem en una tauleta molt agradable i en serveixen raviolis de `pasta fresca amb puré de carbassa i formatge de cabra, de segon bacallà amb muselina d'alls i postres de gelat amb un mil fulles. Bé, però potser han d'esmerçar una mica més de gràcia al presentar-ho i canviar els acompanyaments. Però destacar que fan menús molt econòmics, 9 €, i d'aquells que surts ben menjat. De fet la majoria de comensals eren per aquest motiu. Ara sí anem al parc de la Draga (42.127873,2.762133) per a fer la migdiada. A les 5 fem un passeig per tota la riba del llac, costat Banyoles, per arribar al centre històric i fer una passejada. Tots estan de festa Medieval així que la moguda de gent és important. Berenem pastes morunes d'aquelles que fas bola i prens calories per tota la setmana. Vist el que hi ha tornem a l'AC a les 7 i decidim que per aquesta nit la passem a casa. A quarts de 10 estic  passejant al Bíguel per Fabra i Puig de Barcelona.

Tossa de Mar 23-25/09/11

Darrera escapada del mes de setembre. El divendres dormim a Sant Feliu de G. per a fer un passeig pel matí de dissabte i comprar. A mig matí arribem a Tossa i entrem al Càmping Martin, al costat del Parc de sa Riera on podrem visitar el pi monumental d'en Martí. Com m'havia interessat abans per saber que fer en aquesta població descobreixo que estem al mes gastronòmic del "Cim i tomba", plat típic dels pescadors Tossencs. Doncs amb la informació que porto escolleixo el restaurant de Can Carlus, "el més petit de Can Carlus" que està al tocar de la platja poc abans de la pujada a la vila vella. No tant sols el plat propi està boníssim sinò que també el suquet que a més demanem no té res que embejar. Bé després toca mini passejada per la zona comercial i zona alta del poble. A la nit el Barça li clava cinc al atlètic de Madrid, bé barça bé !!! Ja de nit cau una tamborinada que per sort no ens agafa passejant.

Al matí de diumenge toca visitar la Vila vella, el Far de Tossa, els vestigis de la Vila romana, l'Esglèsia vella i nova de Sant Vicenç, la casa de cultura i més espais monumentals i turístics del poble. També una concentració de cotxes clàssics volsvagen. Al migdia ens deixem una estoneta de bany. La platja a vesar de gent, l'aigua transparent però gelada. Són quarts de tres toca anar a l'auto dinar i baixar cap a Barcelona. Ja a casa m'agafa una mica de tristesa, una dona a mort al pujar el Pedraforca. Jo vaig estar la setmana passada amb els meus amics.

Ramon al Pedraforca 17-09-11

Feia temps que dins la "colla Pessigolla" l'ascensió al Pedraforca s'havia convertit en una "dèria". Era motiu de desassosseg pel nostre amic Ramon que volia arribar dalt del Pollegó Superior, 2497 mts, a la serra del Cadí. Bé doncs ara ja no ho serà mai més.
Tot i la dificultat de l'empresa aquest cap de setmana ens vàrem calçar les botes i totes les parafernàlies muntanyeres per atacar el cim emblemàtic del Berguedà. Eren les vuit quan els "sherpas" Xavi-Tao, Roser-Li i Ming-Jaume obrien via al cap d'expedició Ramon. Al camp base centre de connexions i comunicacions, mirador de Gresolet, restava la Maribel. En espera de noticies i donant ànims, des de les seves tumbones de Tossa de Mar, la resta de l'equip.
Durant el trajecte ens trobàrem amb expedicions d'arreu del món (Tornabous, Gavà, Cornellà, Badalona...). En Ramon "despilfarrant" energia no parava de donar-nos ànims als sherpes i recollia amb imatges de cinemascop ultra HD aquells moments inigualables de bellesa natural i d'esforç titànic. La verticalitat de la Canal Verdet no va estar fàcil però amb la perícia de l'equip es va superar, tot i crear alguna que altra retenció alpinística. Aviat van arribar els falsos pollegons fent pujades i baixades de desnivell, atacant la moral i encara més les cames dels expedicionaris. Però el coratge i els "michelins" dels esportistes ho varen superar tot per arribar cap allà les dotze dalt del cim. La veu tremolosa i clara d'en Ramon atronava dient "JA HEM FET EL CIM". La solitud multitudinària del paratge va arrencar les declaracions més sentides de l'intrèpid muntanyer Ramon. La baixada per la tartera també prometia i no va decebre. A quarts de tres el gruix de l'expedició arribava al camp base i mitja hora més tard va arribar Ming-Jaume. Tot seguit veureu les imatges preses pel mateix Ramon i les seves locucions narrant les peripècies i tràngols de l'equip expedicionari.

*

Alt Empordà 9-11/09/2011

Mostra un mapa més gran

Sortida per mentalitza-se que dilluns comencem l'escola. Així que un poquet de turisme un poquet de "gastro" i un molt de relax és el que vàrem fer.

Sortida al tard cap a Figueres, dormim a l'estacionament de l'ESCLAT (N 42,26056 / E 2,95083 ). Pel matí de dissabte passejada pel casc vell de Figueres. Deixem de banda el Teatre Dalí, ja el coneixem. Al cap d'una horeta i poc més marxem a veure el Salt de la Caula. Una petita cascada d'aigua d'uns 30 metres. Seguim fins el pantà de Boadella. Parem a la zona de la presa i albirem un bonic paisatge i després ens dirigim a Darnius i seguim fins Maçanet de Cabrenys. Fem una bona passejada i un cop visitat el poble toca anar a dinar caragols a Can Mach  ( 42°22'47.27"N   2°42'5.00"E) a Tapis darrer poble català.  A 4 quilòmetres més hi ha el pas fronterer. Fem un àpat fantàstic, cal tornar-hi !!!
Bé ara diem  prou de turisme i retornem cap a Maçanet on trobarem un desviament a la dreta que en duu al càmping de Maçanet de Cabrenys ( 42°22'23.05"N   2°45'14.27"E). A les cinc ja som a la piscina, estem sols i amb la calor que fa s'està de pel·lícula. El càmping té bones instal·lacions i el lloc a més de ser tranquil està de faula. Per cert hi ha mitja dotzena de conills que campen sense cap mena de vergonya i s'atencen als campistes com si res. Diumenge ens llevem i el dediquem a badar i celebrar la diada dins la piscina. Tocades les 3 baixem havent pagat 27€ (parcela, 2 adults i llum). A un quart de sis ja hem deixat l'AC i ens fem a la idea que ja som prou grans per afrontar que l'endemà cal anar a l'escola. S'ha acabat l'estiu !!!

    

                 

Hautes Pyrines (17-22/07/11)

Mostra Alts Pirineus (França/Estiu 2011) en un mapa més gran

Escapada als Pirineus centrals de França. Sortim al migdia des de Lliçà direcció Ainsa i a mitja tarda ja som dins les seves muralles i a la seva plaça porxada. Des de les muralles per moments es veu el Mont Perdut del Parc d'Ordesa. L'espai per pernoctar és molt bo ( 42°25'6.72"N 0° 8'4.41"E), si arribes abans de les nou pagues 2€. Al matí següent enfilem cap el tunel de Bielsa que ens durà a França. El pas està regulat semafòricament ja que està en obres i no passa més d'un cotxe ja que els vorals estan totalment malmessos i aixecats. A l'arribar a França el temps comença a empitjorar tot i així el paissatge és fantàstic. Encarem direcció Arreau on trobem el desviament per iniciar els ports de muntanya d'Aspin primer i després Tourmalet. Arribem a La Mongie, estació d'esquí, on està el primer destí que és el Pic de Midi de Bigorre. El temps continua totalment boirós i plujós així que desistim de pujar al cim i seguim carretera per arribar al poble de Gavarnie. Tot just arribem fem pagament de pàrquing de 5€, que serveix per a 24 hores i també per l'àrea AC que es troba a un quilòmetre més amunt. Avui hem fet uns 150 quilòmetres de muntanya així que fem un curt passeig de reconeixement del poble i a descansar. Al següent dia ens llevem amb bones espectatives pel que fa al temps així que d'horeta ens arribem fins el poble i iniciem l'excursió fins el segon objectiu que és el Circ de Gavarnie una de les meravelles naturals reconegudes per la UNESCO. La caminada és tranquila sense gaire desnivell, tot ben fresat i al cap d'una hora som al final del circ.

Meravellós, unicament es pot dir que això és meravellós, a més el dia també és esplendit. Al final del circ hi ha la cascada d'aigua més alta d'Europa 423 metres de caiguda. M'enfilo fins el punt de xoc pujant per una tartera de pedra fina i relliscosa. Al arribar la mullena que em porto de l'aigua que cau és total. El retorn el fem per l'altre costat del riu, força cabalós, per evitar la pujada pel camí de gent que és ingent. La romeria de visitants és l'únic que treu un xic d'encant al lloc. Tot i així la natura aquí és mostra majestuosa.Al arribar fem un bon dinar descans amb migdiada inclosa i a les quatre marxem cap el tercer objectiu Cauterets. Únicament seran uns 60 quilòmetres, però per no variar tot per carretres de muntanya, així que tot i que estan en bon estat són vies on cal reduir la velocitat dràsticament quan s'encara altre vehicle de grans dimensions. Per tant cal anar amb cura de les curves que no són poques. Arriben i ja tothom comneça a recollir-se, estem a França a quarts de set no veus a ningú. Hi ha dues àrees d'Ac. nosaltres ens dirigim directament a la de la sortida direcció Pont d'Espanya, és clarament més petita, unes 20 places,però més acollidora i amb 10 € tens tots els serveis fins i tot connectes a la llum. Quart dia, torna el mal temps, encarem cap a Pont d'Espanya. Pel camí trobem diferents cascades com les de Loutor i d'altres, totes boniques de debó. Arribem al pàrquing de Puntes on cal pagar uns 5€ i uns 9 € per pujar fins el llac de Gaube. Tenim dubtes de si pujar o no pel temps que continua plujós i enboirat. Al final ens equipem i vinga cap a dalt. Tot i que les vistes són una mica grisses la pujada en telecabina 5 minuts i telecadira uns 15 minuts ens ofereix bones vistes. Després resten uns 15 minuts més caminant fins el restaurant i el llac de Gaube.

Al arribar donem la mitja volta al llac que per moments deixa veure el cim emblemàtic del Vinyemale al fons. La baixada en part la fem a peu, la part final, per veure les cascades de Pont d'Espanya. Potser de les cascades més boniques que hem vist mai. Tot un recital d'aigua. Ben bé no saps quina foto t'has deixat de fer tots els eus racons demanen un clic per ser inmortalitzats. Retorn al poble per a fer les compres de compromís i visitar alguna exposició relativa als pobles i entorn naturals de la zona. El dia següent ens ananem cap a Lourdes, no abans sense parar a veure el famós pont de Napoleó de seixanta metres d'alçada, poca broma quan mires cap a baix. Abans d'anar a l'àrea AC visitem el Pic du Jer, a aquest cim s'arriba amb un funicular i un cop dalt hi ha una bonica panoràmica dels Pirineus i a l'altra vessant de Lourdes. Acabada la visita anem a l'àrea on pernoctarem ( 43° 5'17.71"N 0° 3'9.94"O), no té gaire atractiu, es pot agafar aigua però per buidar cal pagar 5€, la nit val 10€. Després de dinar ens dediquem a visitar la ciutat. Es fa dificil explicar el que mostra aquesta proposta turística. Un lloc on la concentració de desgràcies és inverossímil. La religiositat mostra tots els seus perfils, els místics i al temps els més grollers i comercials. Bé, és un lloc molt especial del que m'estimo més no dir res més.

Ara ja hem fet tres de les quatre propostes turístiques del departament de Hautes Pyrines. El balanç molt bé però caldrà tornar en busca de millor temps i de pujar el Midi de Bigorre. Com ens queda temps ens dirigim per bona carretera i autopista cap a la Vall d'Aran. Passem per Vielha, Port de la Bonaigua, Sort, Seu d'Urgell i ja de camí parem a menjar uns cargols flambejats a Pont de Bar a la Cerdanya. Després dormirem a Martinet ( 42°21'32.43"N 1°41'48.56"E) per passar al dia següent a  La Molina, Port de la Creueta i anar a visitar les fonts del Llobregat a Castellar de N'Hug. Ara si que com darrera parada la fem a la Pobla de Lillet on dinem al pàrquing del trenet del ciment i que d'altres vegades pot ser un bon lloc de pernocta. Ara sí ja n'hi ha prou, ara toca anar a dormir a casa.

               

Osona, 21/05/11

Mini escapada en el mateix dia a dues poblacions Verdeguerianes. Folgueroles, on va viure dels 2 als 18 anys el mític capellà i literat Mosen Cinto Verdaguer i Tavèrnoles. Primer ens hem arribat a Tavèrnoles i passat un quilòmetre en trobat un espai on deixar l'AA. A uns 50 mtes. hi havia un cartell indicador per fer la pujada a l'ermita de Sant Feliuet de Savassona. En cosa de menys de mitja hora érem a dalt d'un turó de roca viva on està l'ermita clavada en plena roca . Per tots els seus voltants s'observen tombes antropomòrfiques. Hi ha diferents panells d'orientació. Les vistes són fantàstiques. Els cingles de Tavertet  fins el Puigsacalm passant per la Serra Cavallera, on al vell mig a dalt de la serra, es divisa el santuari de Santa Maria de Cabrera.

Abans d'arribar al santuari es passa per una zona que diuen el bosc de les roques de Savassona. És ple de pedres monumentals de gran volum i que molts joves intenten escalar. És curiós per que tots carreguen a les esquenes uns matalassos plegables que els serveixen per esmorteir les caigudes que se sovintegen per la dificultat dels passos, Tot i que no estan a gran alçada. Després visita turística al poble de'n Cinto i tornem a dinar a Tavèrnoles, a Restaurant Colomers. Després visita del poble, migdiada i a casa a les 6 de la tarda.

               

Segrià, Baix Cinca i Priorat, 17-20/04/11

A mitja tarda agafem la N-II fins a Torres de Segre. A 6 quilòmetres el refugi i centre d'informació de l'espai natural d'Utxesa. El lloc està tancat però hi ha un bon espai il·luminat amb zona de pic-nic.

Passen els mossos i ens il·luminen però segueixen el seu camí. L'espai té senyalitzat un recorregut de 24 quilòmetres que van des del mateix poble de Torres que dóna tota la volta als aiguamolls. Nosaltres només fem una llarga passejada per diferents espais de miradors.

Després marxem cap a Fraga. Si es passa bé, però sinó no cal perdrés per aquelles contrades. El casc antic està altre cop reconquerit per les xilabes i els mohamés. La part nova té una gran avinguda i para de comptar. Aprofitem per a fer la compra. Ara toca Mequinensa, al poc de 40 quilòmetres ja hi som.

Aquest poble és va aixecar cap els seixanta i poc més degut a la construcció del pantà que és un dels més grans de tota Espanya. El poble tot i no tenir res és agradable d'estar i de fer passejades a la vora del mateix pantà. Hi ha un castell que domina la contrada. A aquesta zona se l'anomena l'Aiguabarreig, ja que és la confluència dels tres rius, Cinca, Segre i Ebre. Hi ha un recorregut per a fer al costat de la riba que segueix fins arribar al mateix punt d'encontre dels rius. En el poble hi trobem molts alemanys degut a que en aquest pantà es donen els majors silurs d'europe. Així que hi motores amunt i avall del pantà amb armaris aris disfressats de camuflatge pesquer. Tots busquen la seva bèstia parda que tranquil·lament pot passar dels 100 quilos.

El castell, propietat de la FECSA no es pot visitar si no es concerta abans. La carretera de pujada té delicte, abstenir-se melindrosos, tot i que les vistes s'ho mereixen. A la zona hi ha un parell de càmpings, però  per dormir nosaltres vàrem escollir estar-nos davant dels embarcaderos del pantà, zona tranquil·la i cèntrica al final del poble.

Pel matí iniciem la marxa cap a Cornudella de Montsant però abans vàrem fer parades a Maials i La Granadella. Un cop arribem visitem el pantà de Siurana, després dinem al restaurant el Recó, totalment recomanable. Per fer baixar les viandes marxem cap a la cartoixa d'Escala Dei i després parada al poble del mateix nom amb visita dels cellers d'oli i vi.  Ara toca pujar a Siurana que són uns 8 quilòmetres des de Cornudella. Tot carretera amunt, en bon estat però un xic estreta i revirada. Un cop a dalt tot quasi bé tot ple de cotxes, autocaravanes i furgonetes d'escaladors. Ens hi posem en un espai lliure i perfecte de vistes impresionants sobre el pantà i Cornudella.

El poble petit però perfectament reconstruït per a ser una monada pels turistes. Al costat nostre les runes del castell àrab i les marques que conviden a fer senderisme per la zona. Des de qualsevol roca s'albira una caiguda de cagate lorito. Per la nit fem un passeig amb un  cel net  que deixa veure tot un món d'estrelles que segur no es poden veure des de cap altre lloc. Demà dimecres baixarem fent paradetes per dinar a casa i al vespre a veure el Barça.

                   

Alta Anoia 8 i 9/04/11

Amb un bon sol sortim de LLiçà de Vall a quarts de vuit per agafar l'autopista de Manresa i després connectar amb l'eix transversal direcció Lleida. Abans de les nou ja érem a Calaf. Resulta que han fet una àrea AC, en un zona cèntrica amb tota mena de serveis, però encara no l'han posat en funcionament. Així que vàrem estacionar en un carrer ample i tranquil al costat de l'escola de música, els d'informació i turisme ja m'havien indicat que aquest podia ser un bon lloc per passar la nit. A l'entrada del poble hi ha una benzinera de Bona Àrea que diuen té dels millors preus de benzina que ara es poden trobar arreu i a més hi ha un espai dedicat a les AC per omplenar i buidar aigües. Hi ha la placa de UCC. Nosaltres vàrem fer una passejada per la nit amb una temperatura molt agradable i amb uns carrers tranquils vàrem gaudir d'una esplèndida il·luminació de l'esglèsia de Sant Jaume. Sopar TV i fins demà.  Aquest temple té una bona col·lecció de vitralls que amb un triptic d'inormació de turisme es poden interpretar.

Al matí passejada de nou per tots els racons del poble, no són gaires, i visita del tan nomenat mercat de Calaf. Bé no té res que no tingui altres i a més no és gran cosa. Dit i fet, cap a Copons a un 15 quilòmetres, passejada pels seus carrers buits assentada a l'ombra per gaudir del paisatge verd i florit de primavera. Ara què ? doncs a la capital de la comarca, Igualada. Aparquem al centre prop de la plaça de la Creu i fem una passejada d'Outlets. Tota la ciutat està plena de botigues de roba, Outlets. A quarts de tres marxem cap el Bruc on trobem un restaurant que ens fa el pes i un cop acabats de dinar cap a Barcelona. A les cinc ja som a casa.

       

                

Rupit 26/03/2011

Eren les nou de divendres quan arribàrem a l'aparcament de Rupit ( 42° 1'33.92"N 2°27'50.46"E).  Allí ja estaven Xavier i Roser. Al poc ja arribaren Maribel i Ramon. Sopar per families i després vetllada per muscular la llèngua, això sí sempre amb alguna que altra cosa per dur-se a la boca. Dissabte al matí, eren les 10, un dia fantàstic de primavera, potser una mica de fresqueta però amb un sol molt generós. Creuem el poble de Rupit, encara tranquil, potser uns quants que també iniciaven alguna excursió. Nosaltres per la riera amb un  camí humit i en zones fangós desfilàvem cap el Salt de Sallent. Com no podia ser d'altra manera xino xano i sense callar. Arribem a la font de Pomerola i fem una primera parada on gaudir de les caigudes d'aigua que demandaven ser fotografiades. Al poc d'uns vint minuts més ja érem al balcó que fa de mirador al Salt de Sallent. La caiguda d'aigua és meravellosa per l'abundó del cabal i per la majestuositat que li atorga l'alçada i verticalitat de les seves parets potser a l'entorn d'uns vuitanta metres. Sens dubte les pluges dels darrers dies de l'hivern li ha donat aquest aspecte poc freqüent. Al costat de la caiguda d'aigua uns escaladors s'encordaven i amb un ritual pausat oferien un espectacle

a tots els que des de la balconada dissertaven sobre la seva capacitat d'emular-los o no. D'altres especulàvem sobre la tècnica, el recorregut, les reunions,   etc..  Un cop deixem de tafanejar als rapeladors de cascades ens dirigim de retorn a Rupit però passant per Sant Joan de Fàbregues i el mirador del Bassis on hi ha dues tombes antropomòrfiques (tombes excavades a la  roca). Ara el camí torna a ser un sender on va guanyant alçada per arribar a l'esmentat mirador i tombes. Les vistes són esplèndides. Comencem a perdre alçada i empalmen amb la pista que ens dona entrada altre cop al poble. Ja són passades les dues així que dinar i trobada general a l'hora del café a l'hotel Ramon-Maribel. Per poder baixar les postres caminada a quarts de set pel poble fins la part més alta, tot és embadalir-se dels diferents racons i cases del poble. A les tantes trobada informàtica de Tom Tom i GPs. Per avui ja hi ha prou així que a dormir, demà potser si el temps ho permet espera la Foradada de Cantonigrós. Diumenge a les 9 del matí plou, els vil·letans no s'aconplexen i inicien l'excursió-marxa, de 10 quilòmetres, que tenien anunciada pels voltans de Pruit i Rupit. Nosaltres com no veiem clar la nostra excursió recollim , esmorzem i ens acomiadem del Ramon,  que anava a comprar el pa.

Blanes 26/02/11

Sortida de Lliçà el divendres i arribada al cap d'una hora i mitja al Camping Blanes ( 41°39'32.99"N 2°46'46.36"E). També es podia pernoctar al costat del poliesportiu de Blanes al centre del poble (  41°40'7.89"N   2°47'3.66"E) però ens estimàrem més la tranquilitat del camping . D'altra banda 13,50 és un preu més que raonable,  llum inclosa. 

Al matí de dissabte sortida a la platja des del mateix camping i passejada  fins el poble pel passeig marítim que està acompanyat de la platja de Sabanell, fins el centre mateix del poble on són les parades de fruites i verdures. Els paradistes estan acompanyats per l'estatua del creador, un alemany, dels jardins de Marimurtra. Passegem  per la capella de Sta. Maria, la font Gòtica i els diferents carrers del centre i cap al migdia tornada  a l'AC a prendre el sol . A les dues passades dinar, migdiada i a quarts de sis cap a Barcelona a veure Barça Mallorca.

+ info de Blanes

           

                     

Alt Penedès 11-12/02/11

Sortim el divendres a la nit per arribar a Avinyonet del Penedès, a la cava ArtCava que compte amb àrea d'AC (41°22'3.75"N   1°46'22.62"E). Pernocta, omplenat i buidat d'aigües. Al arribar hi ha un parell d'Ac's ja ben situades. Al matí de dissabte anem cap a Sant Sebastià dels Gorcs, a uns cinc quilòmetres, on veiem un monestir romànic que ara està de restauració. Tot seguit i sempre per carreteres vorejades de ceps ens dirigim a l'extrem nord de la comarca per visitar les Deus i les coves de Sant Quintí de Mediona. Arribem al cap de fer uns divuit quilòmetres. Estem de mala sort ja que  les coves estan tancades  per obres de millores però podem passejar pel Parc de les Deus força agradable ( 41°27'51.74"N   1°39'20.64"E). Hi ha un gorg grandet que s'alimenta d'un grapat de fonts amb un aforament abundós. Ara havent pres el solet a les vores del riu Mediona. Marxem cap a Vilanova del Penedès, cap i casal de la comarca. Per estacionar el millor lloc és la zona de les bodegues, a l'altre costat de l'estació de tren . Nosalres ho fem a l'illa de Pinord. La ciutat té diferents alicients turistics, entre ells un circuit d'edificis modernistes, un de mediaval i altres propostes. Nosaltres vàrem fer una mica al nostre aire. Com era dissabte el mercat i les parades de tota mena ocupaven la Rambla, el carrer de la Cort i la plaça de la vila. Vem passejar pel Palau Baltà, la Parròquia  de Santa Maria, el Palau Reial etc (per més informació turística cliqueu aquí). A quarts de tres tothom començava a recollir i nosaltres prop de les bodegues, carrer Casal , trobem tres restaurants. Vàrem escollir "El Caliu" amb un  menú econòmic (10 €) però vàrem sortir molt i molt satisfets. Després a l'àrea d'AC d'Avinyonet a fer migdiada i després, com acostuma a ser ara que aviat ens quedem sense llum natural, cap a casa a veure el Barça - Esporting a les vuit.

                 

Valls (4/5-02-11)

Sortida llampec per conèixer Valls, capital de l'Alt Camp, en festes "Decennals". Arribem divendres al vespre i trobem una gran animació pels carrers, gent amunt i avall per arreu. A la plaça de lPati hi ha els enllumenats que donen vida a la festa de la Candelera amb milers de llànties de coloraines. Pernoctem a la zona de Fornàs on hi ha vàries superfícies comercials (41°17'59.16"N    1°15'36.05"E)  i el quartell dels Mossos d'Esquadra a 200 metres. Al mati caminant, uns 10-15 minuts, marxem cap al centre tot recte. Pasem pel Pati, carrer Cort, esglèsia de Sant Joan amb un altar de fusta inmens, la Plaça del Blat on hi és l'ajuntament, el call Jueu, ple de paradetes de pagesos, muralla del Carme, plaça de l'Oli, plaça Escudelles etc..A totes les places hi ha festa i animació infantil. El dia és molt bo el sol és viu. 

Vist tots els espais d'interès de la població marxem a fer la calçotada al Restaurant El Senglar de l'Espluga de Francolí a uns 17 quilòmetres d'on som ara. A quarts de quatre migdiada i tornada a casa per veure jugar al Barça amb l'Atlètic de Madrid.

              

Gola del Ter 23/01/2011

Fa dies que no sortiem així que des de l'àrea d'AC de Sant Feliu hen fet una escapada a la Gola del Ter. Aquest lloc és on desemboca el riu Ter després de fer quasi bé 213 quilòmetres des de Ull de Ter a Setcases fins davant mateix de les Illes Medes a l'Estartit. El traçat no té pèrdua des de Sant Feliu direcció Torroella de Montgrí i poc abans d'arribar a aquesta població trobarem un indicador que posa 7 quilòmetres a la Gola del Ter Podem aturar-nos a  42° 1'5.57"N   3°11'34.36"E i caminar al Nord, cap a la esquerra, per les dunes i la platja uns 150 metres fins arribar al riu que es fon amb el mar. Si sobrepassem el riu tornarem a trobar una altra indicació que també en durà fins la platja on hi ha un centre d'informació, però  el trànsit de vehicles és més restrictiu.
+ més informació