Prats de Lluçanès 16/02/19

Sortim divendres al tard per iniciar una descoberta del Lluçanès, subcomarca d'Osona. Per això en dirigim a la seva capital comarcal Prats de Lluçanès. Arribem, a quarts de vuit, a la seva àrea AC  (42º 00′ 16.18″ N 2º 02′ 03.12″ ) que està molt ben equipada amb tots els serveis, inclús un mòdul amb serveis personals i dutxes.Tot seguit vàrem fer un passeig pel centre del poble, tot ben il·luminat i molt tranquil. Poca gent pels carrers i les botigues. Havent estirat prou les cames ens vàrem tancar a l'autocaravana per sopar i posar-nos a dormir.

Dissabte al matí ens desplacem a l'estacionament, a l'entrada del poble, on hi ha un monument a Rafel de Casanovas, fill d'aquest municipi. Esmorzem al Bar Fassina, després passem per l'ajuntament on ens informen de diverses opcions gastronòmiques i d'itineraris de la zona.

Fa un matí fresquet però assolellat, així que ens equipem i iniciem un recorregut per les afores de Prats de Lluçanès. L'itinerari que fem nosaltres pren el nom de La Bruixa Napa (llegenda). Aquesta "bruixa" va ser la darrera dóna executada per tenir aquesta consideració.

       

Durant el recorregut, d'uns sis quilòmetres, passem per dues ermites i la Roca de Galceran. Aquests darrer lloc és des d'on es dirigien les tropes carlines podent-les observar des de la Riera de Merles fins a Berga. També, al llarg de tot el recorregut, es pot albirar magnífiques vistes del Pirineu nevat, així com de la serra de Montserrat. També passem per espais de memòria de la guerra civil a tocar de l'ermita de Sant Sebastià.

En acabar la caminada agafem l'autocaravana i marxem fins l'estacionament del Restaurant Cal Quico. Des d'aquest emplaçament hi ha unes escales que pugen ben dretes fins el Santuari de Lurdes. Un cop a dalt fem una agradable passejada, pel seu entorn on hi ha un recorregut de via crucis i que permet gaudir d'unes vistes fantàstiques de la comarca i de les serralades que ens envolten. Un senyor de la comarca junt amb les taules de paisatge repassem la zona. Veiem prou bé el Cadí, el cim del Puigllançada, el Puigmal, la zona de Vallter, els pobles de l'entorn com Perafita, Berga, el Gtrau, etc...

A quarts de dues baixem al restaurant i ens entaulem al Restaurant Cal Quico. Aquest restaurant és força gran i tenen menú de caragols a 27€, també un menú de 21€. Tot i que és una mica "caret", perquè no té inclòs el vi, val la pena padsar per la seva carta perquè ofereixen molts bons plats.

Com a la tarda tenim manifestació a la plaça Espanya de Barcelona, marxem sense pausa. A les sis ens incorporem a la protesta per demanar la llibertat dels presos polítics catalans.

                

Tomb pel Lluçanés 1-2/12/12

Vam iniciar la sortida anant el divendres a dormir a Vic. Poca broma amb les temperatures que feien per aquelles feixes. Divendres pel matí vàrem agafar carretera direcció Prats de Lluçanés. A l'arribar a Olost  vem fer una breu parada. Després seguim i passem Prats de Ll. per arribar a Lluçà on hi ha una capella romànica molt  maca amb un petit claustre molt bonic, un capellà del lloc fa la visita guiada i dóna tota mena d'explicacions i historietes seves i dels monjos agustins(bon estacionament per l'AC 42.050976, 2.035308). Tot l'indret està força arreglat i maco per fer una passejada pels seu entorn hi ha recorreguts senyalitzats per fer senderisme. Ara reculem fins arribar a la capital de la comarca, Prats de Lluçanés. De fet aquest espai comarcal no és tal ja que bona part és Osona i altra és Berguedà. També demanen la independència de les dues comarques veïnes. A Prats només fem un  tomb per la vila i visitem un parell de raconets com l'alcadia i dit ifet ja es pot marxar. Retrocedim, direcció Vic, per anar a agafar el desviament que ens porta a Perafita. De fet la població és molt menuda però el racó de l'esglèsia és macot, ara bé el que realment val la pena és agafar-se un tall de coca i pendres un talladet al famós forn La Franquesa. Tenen tota mena de coques dolces i salades.  També és una botiga amb productes del país de DO. Continuem el tomb cap a Sant Agustí. Aquest poble tal com entres ja estàs sortint de petit que és, però poc abans d'arribar-hi hi ha la cruilla que porta cap a Sant Quirce de Besora. Doncs bé just en aquesta cruïlla hi ha un restaurant força bo EL COLLET. Aquí cal demanar caça, cigrons amb rosta o esqueixada, sopa de fredulics o el seu plat estrella canelons embolicats amb fulles de col.

Ara el que toca és anar a pendre el cafè al casino d'Alpens, lloc que val la pena aturar-se i visitar-lo. Poble curiós on cada any hi ha una trobada de forjadors en ferro i deixen una gran obra en algun espai del poble. També hi ha moltes portes amb detalls de forja, de fet hi ha un plànol a l'entrada per saber a on anar a tafanejar. També dir que la Fonda del poble és força recomanada per menjar-hi bé. Ara sí ja toca retirada, però encara farem una paradeta a Torelló per visitar el seu casc antic. Cap a quarts de vuit ja tornem al punt d'inici l'àrea de Vic.

Diumenge s'aixeca tot gebrat amb temperatures de 5 sota cero, amb música marxosa d'una cursa de bicicletes que es celebra a la zona i el brugir dels fogons de dos globus que es preparen pel seu enlairament. Ben esmorzats tornem  a casa a dinar.

*
Mostra un mapa més gran