Sortim a mitja tarda de Barcelona i estacionem a les places reservades per autocaravanes del carrer Dr. Frias (41.15376, 1.10082) de Reus a quarts de nou. Ja no sortim de l'AC i fem una estoneta de TV. Recordar que aquesta ciutat està intimament lligada a la vida i obra de l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i hi ha molts espais dedicats a la promoció de la seva vida i obra així com del corrent modernista que ell va encapçalar. A ser possible no deixar de visitar l'Institut Pere Mata ( 41.164723, 1.087094).
El matí de dissabte ens dirigim al centre, a la plaça Mercadal, on hi ha la Casa Navàs. Fem la visita guiada que dura una hora. Certament és un espai molt i molt maco. Potser no té gaires estances però el que hi ha val la pena. El guia és força trempat i fa una visita entretinguda. En acabar fem una llarga passejada pels carrers més cèntrics (Carrer Llovera, Sta. Anna i Monteroles) que estan força animats. Ens apropem a la que va ser la casa natal de Antoni Gaudi. Hi ha força turisme i l'ambient dels carrers és totalment festiu. Al llarg del carrer Lloveras trobem, referenciades, amb plaques al terra, moltes cases modernistes. Un cop fet el passeig fem el que correspon si visites Reus que és prendre un vermut a la seva plaça Mercadal. Reus capital del vermut. Cap allà les dues anem a dinar al restaurant La Giberga (ressenya).
Fem la migdiada i cap a allà les cinc marxem a Hospitalet de l'Infant. El temps no és gaire bo, pluja i vent. L'àrea que està a segona línia de platja, Avinguda Via Augusta, (40.98601, 0.907774) està quasi bé plena. Deixem que caigui el sol, que ja ha fet acte de presència, i fem una bona caminada al llarg de la platja de l'Arenal fins la Plaça de la Marina. Després una mica de FAQS i a dormir.
Diumenge fem ruta de retorn però parant a Riudoms on trobem una agrobotiga on comprar avellanes i oli. Seguim fent una passejada pel poble, és diumenge de Rams. Es nota que hi ha moviment i per sort el dia està millorant deixant-se veure el sol. Aquesta vil·la es disputa honors amb Reus pel que fa a l'insigne arquitecte A. Gaudí. Ens vàrem apropar a la plaça de l'Arbre que va estar dissenyada per l'arquitecte japonès Hiroya Tanaka. En el seu centre hi ha una font on l’aigua fa rodar una bola de grans dimensions i també hi trobem bancs de fusta inspirats en el Park Güell i zones d’arena blanca a l’estil zen.Acabat el passeig dinem a la plaça de l'Església al restaurant La Confiteria (ressenya). Sense preses i sense pausa tornem cap a casa.
El temps no ha estat un bon aliat, així que tornarem més endavant per visitar de nou tant Reus com Riudoms. A totes dues poblacions ens queden encara espais gaudinians interessants.
A quarts d'una arribem a l'àrea d'autocaravanes de La Selva del Camp. Per poder accedir cal trucar a la policia local. Als deu minuts ja teníem una guàrdia que ens feia el cobrament , ens donava un número d'accés, ens informa de diferents indrets de la zona i per acabar ens guiava, amb el cotxe patrulla, fins el Restaurant Ca l'Anna(ressenya). L'àrea AC està molt bé, tots els serveis inclosos en els 5 euros, també la llum.
Un cop dinats tornem a fer una migdiada a l'àrea. Després fem una bona passejada pel poble. Està força bé en el sentit de que està molt cuidat i net. Ara bé el casc antic està cuidat però solitari i quasi bé sense comerç. En el centre hi ha alguns punts d'interès però sens dubte el més rellevant és el castell del segle XIII residència dels pabordes. A l'entorn del casc antic es "deplega" una gran extensió de residències unifamiliars de bon veure.
Després de fer algunes compres, cap allà quarts de vuit, ens retirem a l'autocaravana. Dijous esmorzem i ens desplacem, amb l'auto, fins el cementiri on hi ha una esplanada molt gran on poder estacionar. Ho fem per fer l'excursió del Rec. És un camí local que està tot ell senyalitzat i habilitat. Ofereix bones vistes i és de bon fer pel poc desnivell.
En acabar l'excursió marxem a dinar a Cambrils a l'Hostal Montserrat. Descans i a les vuit ja som a casa.
Ara feia onze anys que havíem assistit a les festes de la llum de Valls, va estar una de les primeres sortides que férem amb l'AC. Així que quan sentin l'anunci de que tornen a celebrar-se decidim apropar-nos de nou. Res farem una breu escapada.
Sortim dilluns a mig matí de Terrassa i cap allà l'una estem buscant l'espai que l'Ajuntament de Valls a disposat per la pernocta de les autocaravanes que com nosaltres volen participar en les festes Decennals de la Candelària. Trobem l'espai però sincerament és força inadequat. Així que atesa l'hora que és pel moment estacionem dins de la població i ens dirigim a dinar. El restaurant que recull millors referències és El Trispolet (ressenya). En acabar de dinar continuem la cerca d'un espai per pernoctar. Trobem que el pàrquing del Carrefour (41.292841, 1.25825) pot ser un bon espai, més quan ens informem de que durant les festes no posen el cadenat de tancament per les nits. Ben estacionats, dins del pàrquing, fem una petita becaina i a quarts de sis comencem el nostre recorregut pel centre de Valls. Primer fem la visita del Pati on es fa l'encesa de lluminàries després passejada pel carrer de la Cort que ens duu fins l'església de Sant Joan Batista. Passem per la plaça del Blat. Tot els carrer està guarnit amb lluminàries de colors.
Tots els carrers són plens de vida. Tot seguit en desplacem a l'altre extrem del poble a la zona del Fornàs on fan un espectacle de música i llum. Un cop vist ja són quarts de nou així que marxem a l'AC. Passem una nit força tranquil·la tot i que al començament ens esperàvem el pitjor.
Pel matí després d'un passeig tornem cap a casa. A quarts de cinc ja estem acomodats en el nostre sofà de casa.
Sortim a mig matí de dimecres per dinar a Ca l'Amagat de Bagà. Després ens desplacem a l'àrea AC de Guardiola de Berguedà (42.23220, 1.881863). A mitja tarda arriben, a l'àrea, X&R i al vespre ho fan R&M. Fem una llarga vetllada tots plegats a l'AC d'en R&M.
El dijous se suma al grup M&A. Com el dia s'aixeca rufu i amb pluja intermitent, ens equipem bé i decidim fer una caminada senzilla pel costat del riu Llobregat. Per dinar anem els vuit a Cal Amagat de Baga, on tenim taula reservada. Durant la tarda fem petar la xerrada acompanyats d'un bon cava. El dia continua plujós.
Divendres pel matí ens dirigim a Vallcebre i estacionem a tocar del campanar (42.20407, 1.81854). El primer que fem és demanar informació turística i de carreteres a l'Ajuntament. Ens proporcionen un planell de la zona i d'aquells indrets més interessants que podem visitar. Dir que hi ha una APP, pel mòbil, amb força informació turística i d'itineraris per poder fer-los de forma interactiva.
Iniciem la ruta per la carretera B-401 i al cap d'un parell de quilòmetres arribem a l'estacionament del Mirador del Telefèric de Vallcebre (42.20077, 1.804200). A pocs metres hi ha el Restaurant Cal Borni. Fem una passejada d'uns 200 metres fins arribar al mirador des d'on es dominen vistes de Vallcebre, del Pirineu i del Cadí. En el breu recorregut, tot i travessant dos túnels, trobem tota mena de plafons informatius de l'època minera i d'altres plafons per reconèixer el paisatge. A pocs metres hi ha l'espai/pàrquing Pla de la Barraca (42.19969, 1.803351). Aquí hi ha una caseta d'informació i contractació de serveis d'activitats de muntanya: Espai actiu de Vallcebre. Una noia ens informa de les possibilitats que ens ofereix la zona i el millors trajectes.
Primer ens dirigim a la zona de petjades de dinosaures nord on hi ha un bon estacionament (42.191494, 1.8006417) i plafons informatius del jaciment i de les característiques i variacions geològiques del lloc. Després seguim fins arribar al Centre d'interpretació dinosaures Fumanya (42.17928, 1.796058) Aquí també hi ha espai d'estacionament molt ampli i asfaltat, però tant sols obren i atenen els caps de setmana tant per les exposicions com les visites guiades. Seguim la ruta i aquesta vegada és per visitar el poble, deshabitat, de Peguera.
Dir que tot el quilometratge que estem fent és per una carretera ben asfaltada i senyalitzada però això sí, un xic estreta. Deixem les AC's en uns prats molt macos (42.166072, 1.77460) als que accedim fent uns 200 metres de pista en bon estat i iniciem a peu una excursió molt fàcil que en un parell de quilòmetres ens duu a uns paratges fantàstics on podem visitar les runes de Peguera. Primer el cementiri i després a dalt el que resta de les cases que com deia en Ramon havien arribat a ser 800 llars de foc.
Tot seguit retornem per trobar el Llac de Tumí (42.19959, 1.792429). Fem la visita ràpida, ja són quarts de tres, per continuar direcció Gòsol. Això ens permet passar pel Parc del Trenet, tot superant un pendent de carretera del 20% (acimentada per millorar l'adherència dels vehicles) i també passem pel Port del Pradell. A un quart de quatre arribem a l'estacionament de l'entrada de Gòsol (42.2352, 1.66298). A la tarda fem una passejada pel poble i després ens trobem a cal R&M per a fer la darrera trobada de la sortida.
Dissabte al matí, cadascú al seu aire retorna cap a casa.
A mig matí ja hi som a Peralada a l'Alt Empordà. Estacionem a l'àrea d'autocaravanes que hi ha a l'entrada del poble (42.30600, 3.008880). Fa un bon dia i fem un passeig pel municipi aprofitant per recollir informació turística del poble i de la comarca. Trobem molts restaurants tancats així que marxem cap a Vilanova de la Muga. En aquest llogarret que pertany administrativament a Peralada trobem la bonica església de Sta. Eulalia del s.XI. La nau central conté un conjunt de pintures al fresc del sXIII. Fem una passejada per la riba del riu Muga fins arribar a la resclosa. A les dues ens entaulem al Restaurant la Muga (ressenya).
Tornem a l'àrea de Peralada i dediquem una horeta a fer la migdiada. Després ens dirigim al museu i església del castell on comprem els tiquets que ens permetran visitar el castell, la biblioteca i els museus. La visita la fem nosaltres dos i guiats per una jove que ens endinsa per espais que normalment no estan a l'abast dels visitants.
Cap allà quarts de vuit de la tarda anem a la zona comercial de Figueres per assortir el rebost de l'AC. Cap allà les nou ja hi som altra cop a l'àrea AC per passar la nit. Dir que l'àrea està plena i som molts els que estacionem per diferents espais del pàrquing.
Dimecres al matí ho dediquem a visitar el claustre de Sant Domènec, al centre del poble. Després fem carretera fins a Vilajuïga on hi ha el celler
d'Empordàlia (42.32451, 3.090442). Tenen un espai gastronòmic i una agrobotiga. Clar està que hem anat a comprar vi i aigua de Vilajuïga, la única que no té gas afegit sinó que és propi de l'aigua.
Cap al migdia ens apropem a Figueres i estacionem al pàrquing (42.260523, 2.950976) de l'Esclat on hi ha un munt d'ACs. Dinem al Restaurant 9 Suprem (ressenya). En acabar descanset i retorn a casa tot escoltant per la ràdio el partit del Barça i el Dínamo.
Nosaltres ja coneixíem tant el Museu Dalí de Figueres com la casa de Dalí i Gala a Port Lligat. Així que ens faltava el tercer espai emblemàtic el Castell de Gala-Dalí, darrera residència tant de l'un com de l'altra.
El castell situat en el municipi de La Pera, del Baix Empordà, va estar un regal del pintor surrealista a la seua musa i esposa Gala. L'espai no pretén presentar l'art de l'artista però sí dóna pistes de les seves genialitats. En el castell hi ha una cripta on reposen les despulles de qui va ser la senyora del figuerenc més notable de la història de l'art.
Vàrem sortir diumenge a la tarda direcció Púbol, encara que vàrem fer una aturada al municipi de La Pera on vàrem dedicar una estoneta per passejar pels seus carrers i plaça il·luminada. Ja essent les vuit estacionàvem (42.0142557, 2.981482705) a l'àrea d'acollida de Púbol on vàrem pernoctar. Espai amb estacionament i serveis, també amb espai de jocs infantils. En aquell precís moment arribaren Maribel&Ramón. Un cop situades les dues AC's dedicàrem una llarga estona a la pràctica de l'oratòria.
Dilluns al matí nosaltres que ja havíem reservat entrada al castell vàrem fer la corresponent visita que ens va tenir quasi bé dues hores ben distrets. M&R com ja havien fet la visita el dia anterior varen marxar a fer turisme per la comarca. A quarts de dues tornem a contactar tots quatre per dinar, però trobar un restaurant es fa feina impossible. Tothom ha tancat. Per fi trobem un restaurant a Estanyol el Restaurant l'Estanc Nou (ressenya). Fem una mica de cua i aconseguim una bona taula a la terrassa.
Acabats de dinar marxem cap a Salitja on hi ha la Masia Mas Bes (41.907073, 2.742283). Aquest espai compte amb una àrea AC amb tots els serveis inclosos per 5€/nit. Compte amb una agro botiga ben assortida, zona de pícnic, visites a l'explotació lletera i un museu de l'àmbit rural molt interessant. Un cop instal·lats dediquem una estoneta a passejar per Salitja i pels voltants de la granja.
Dimarts al matí marxem cap l'estacionament de les Guilloteres (41.92459, 2.730796). Des d'aquest estacionament, ben condicionat, es poden fer diverses excursions. Nosaltres acabem fent la volta del volcà la Crosa pel seu interior. Úna caminada fàcil casi bé sense desnivell. En acabar la passejada tornem a l'odissea de trobar lloc per menjar. Aquesta vegada ens reserven taula a quarts de quatre al restaurant Castell de Brunyola (ressenya). Quasi bé són les sis que sortim del restaurant i tornem a fer estada al Mas Bes. Passem la tarda xerrant i aprofitem per visitar el museu d'eines i estris del camp.. Dimecres a quarts de déu totes dues parelles fem camí cap a casa.
Sortim dissabte a mig matí, fem una parada per dinar al Restaurant Catalunya de Vilagrassa. Després seguim fent carretera fins arribar a l'estacionament de l'estació d'esquí de Panticosa (42.72152, -0.28185). L'àrea d'autocaravanes està a tocar de la sortida dels telecabines de l'estació. Trobem que l'estacionament està pleníssim, especialment d'autocaravanes i campers. De fet tot el poble i la seva carretera d'accés està plena de vehicles. Aviat ens adonem que aquest ple es degut a que s'estan celebrant vàries curses de muntanya: "El Trail del Tena". Vull destacar que l'entorn de Panticosa és preciós, la seva ubicació està en un enclau privilegiat, és territori de las Reserva de la Biosfera Ordesa-Viñamala. Tot rodejat d'alts cims. Destacar la sempre present Serra Telera.
Dediquem la tarda per passejar pel poble i fer algunes compres. També contractem una excursió amb el tren "El Sarrio" que ens ha de dur a la Vall de la Ripera el dilluns. Diumenge al llevar-nos ens preparem per fer l'excursió de les passarel·les de Panticosa que consisteix en un recorregut circular que recorre part del riu Calderer , búnkers de la línea pirenàica i el mirador de O Calvé.
Passarel·les de Panticosa
Quan passes per sobre del riu ho fas per passeres metàl·liques, uns 500 metres d'un recorregut total de 2 quilòmetres. Acabada la caminada marxem al Balneario de Panticosa. Des d'aquest bonic indret es poden fer moltes excursions a ibons i cascades. L'espai té una petita presa on la gent la boreja com si fos una platja prenent el sol.
Balneari de Panticosa
Després de donar un tomb anem al refugi Casa de Pedra on fem un bon menú. Per la tarda donem la volta a la presa i pugem a veure la cascada d'Argualas.
Cascada d'Argualas
A mitja tarda marxem a Sallent de Gallego, el darrer poble abans d'arribar al pas fronterer del Portalet. A l'entrada del poble hi ha l'àrea AC amb serveis de buidat i emplenat d'aigües (42.76960, -0.3336). Un cop instal·lats amb l'AC anem a passejar pel poble i de nou fer alguna compra per fer-nos els sopar. Passem la nit en Sallent i pel matí del dilluns baixem a Panticosa per fer l'excursió amb el tren el Sarrió. A les 12 iniciem la pujada per una pista, durant 50 minuts, fins arribar a la Vall de Ripera. És la vall que connecta amb Bujaruelo. Hi ha diversos itineraris marcats de diferents dificultats. Nosaltres atès que no hem pogut escollir millors horaris ens conformem en fer una petita passejada pel sender principal de la vall.
Vall de Ripera amb el tren "El Sarrio"
Retornats a Panticosa i dinem al Restaurant Escalar. Descansem una mica i a mitja tarda anem a veure el poble de Lanuza a tocar del riu Gállego que fa un embalsament a la seva alçada. En acabar la passejada baixem fins a Sabinyanigo. Estacionem a l'àrea d'AC, amb tots els serveis d'aigua i llum, a l'estacionament Pirenarium (42.50563, -0.35602). Pel matí dediquem una passejada per Savinyanigo i la veritat que no té cap atractiu ni gràcia així que ràpidament escapem cap a Osca.
Estacionem a l'àrea AC d'Osca, que està quasi bé plena, queden un parell de places d'unes 20 que deu tenir l'àrea. L'àrea disposa de tots els serveis per AC's. Dir que està força ben situada amb establiments i serveis al seu voltant i també es pot estacionar sota arbrat.
Àrea Ac d'Osca
Un cop instal·lats anem al centre en busca de restaurant per dinar. Trobem el Restaurant Candanchú. Després d'haver descansat una estoneta a l'AC tornem al centre on fem un bon passeig, Coso Alto / Coso Bajo i voltants, descobrint una bonica i animada ciutat.
El matí de dimecres després de comprar les trenes dolces, típiques de la ciutat, iniciem el nostre retorn a Barcelona.
Cap allà les 12 del migdia arribem al Mas Casablanca (41.880618, 2.287201) de Taradell. Aquesta masia apareix en Park4night com lloc de pernocta en un entorn rural. És un espai on hi ha tota mena d'animals de granja, porcs, cavalls, gallines, ànecs, bens, vedells ... Els que porten el lloc ho tenen com espai de divulgació de la vida i la feina a pagès. Fan visites guiades per famílies i escoles i també disposen de productes de la zona així com de divulgació. L'espai de pernocta és una gran esplanada herbada i plana. De fet és l'estacionament dels vehicles dels visitants. Pels que duem les AC's està força planet. És un espai molt agraït per anar amb canalla. Ara bé cal pensar que els caps de setmana està bastant plenet. Vàrem pagar 6€ per pernoctar l'AC i 2€ per cada adult. No hi ha serveis AC però si espais wc, i zona de pícnic.
Un cop instal·lats vàrem fer un tomb pel poble. Visitàrem el Parc de la Font Grant, la torre de Don Carles, la Sagrera, el Parc de les olors, la capella de Santa Llúcia, l'església de Sant Genís... Acabada la passejada turística ens entaulàrem al Restaurant Nou Montseny (ressenya). Per la tarda migdiada i altre cop un breu passeig per fer algunes compres per sopar i retorn a l'AC. Cal pensar que el mas està a 10' del centre del poble. Per acabar vàrem estar una bona estona a les tumbones prenent el sol i fent carantonyes als gossos del mas.
Dissabte a quarts de 10, després d'esmorzar, vàrem començar la nostra excursió cap el Castell de Taradell o Castell d'en Boix. És un caminada (ressenya) d'uns 8 quilòmetres d'anada i tornada des del mas. Tot el recorregut és força maco a tocar de la riera de Can Boix. El darrer tram és una mica costerut i escarpat. Un cop dalt hi ha unes vistes fantàstiques i l'emplaçament és també molt especial atès que el castell està sobre una roca aïllada.
Acabada l'excursió i desprès de la dutxa necessària anàrem a dinar a l'Hotel Rosa (ressenya). Migdiada i cap a Barcelona donant per acabada aquesta escapada a Osona.
Quedada de la Colla Pessigolla al Cadí. Nosaltres, J&D, comencem la trobada anant cap a la serra del Cadí el dimecres a mig matí. La primera aturada la fem al Restaurant Hostal Pedraforca, a la població de Maçaners. Dinem molt bé (ressenya) amb unes vistes panoràmiques, del massís del Pedraforca, fantàstiques.
En acabar ens dirigim cap a Gósol al Pàrquing Pedraforca tot just a l'entrada del poble (42.2350, 1.66304). Dediquem una estoneta per passejar pel poble i aprofitar el solet a la terrassa de Cal Paraire de la Plaça Major. Al cap d'una estoneta arriben en R&M i X&R i sense deixar de xerrar, tot passejant, pugem a dalt del castell de Gósol. A quarts de nou comença a enfosquir de debò, així que les tres parelles ens retirem a les nostres AC's per sopar i descansar. Res de Tv ni internet ja que a la zona no hi ha cobertura.
Dijous cap allà les deu del matí, tots sis, iniciem una petita excursió per la vall del riu Torresenta, (ressenya). És una caminada senzilla a l'entorn del poble passant pel Molí.
A les dotze ens trobem amb el J&M, que venen de Casserrers, a l'estacionament Pedraforca de Gósol on hem pernoctat. Ara si els vuit amb les 4 AC's marxem cap a la Josa del Cadí . Hem reservat per dinar a Ca l'Amador un menú degustació. Estacionem a l'entrada del poble (42.25808, 1.61821) tot just a tocar d'una cort de cabres de la formatgeria Serrat Gros. També a tocar de l'estacionament hi ha una zona de pícnic amb vàries taules de fusta. Per fer una mica de gana decidim fer una passejada pel poble pujant fins dalt de l'església i castell de Santa Maria de Josa. A dos quarts de dues ja ens entaulem a Ca l'Amador i ja no sortim fins quarts de sis (ressenya).
A continuació passegem fins la formatgeria Serrat Gros on ens fan una petita degustació dels seus formatges, tots molt bons. Amb mesures COVID passem a la botigueta que és molt bonica. A sota de la terrassa on hem fet la degustació tenen l'obrador. Després de fer algunes compres i petar la xerrada tornem a les AC's. Ja hem exercitat prou la llengua així que quedem per l'endemà a dos quarts de deu ja esmorzats.
Divendres, després de recollir el mató que havíem encarregat a la formatgeria, iniciem camí cap a Coll de Pal. En arribar a Bagà em despisto i segueixo per l'eix que duu al Túnel del Cadí. La carretera ja no permet fer cap gir de retorn així que ens veiem abocats a fer el túnel sense cap necessitat. Aturats al boral debaten que fer apareix un treballador del túnel. Li explico el que ens passa i ell m'indica que podem fer el retorn, sense passar pel peatge. Cal fer el túnel i girar a l'esquerra per un pas entre cordals. Separador previ a les guixetes de pagament. Així que seguim les indicacions i aconseguim retrocedir, sense pagar peatge, fins arribar a Bagà de nou. Aleshores sí, agafem la carretera BV-4024 que duu a Coll de Pal.
Estacionem (42.29396, 1.905026) al costat del Xalet de C. de Pal. Potser passen de les dotze quan ens abillem per fer l'itinerari de la marmota. És una excursió fàcil d'uns 3 quilòmetres, amb poc desnivell i unes vistes fantàstiques. Fa un dia assolellat magnífic. La caminada és pausada i arribem a guaitar vàries marmotes i cabirols.
En acabar la caminada disposem una taula entre AC's i fem un esplèndid vermut cooperatiu. A quarts de quatre nosaltres, J&D, iniciem la baixada cap a Barcelona. Les tres parelles restants romanen al mateix espai per fer l'endemà alguna excursió més per la zona.
Sortim a primera hora de la tarda, cap a l'Alt Empordà, per plantar-nos a Portlligat a quarts de vuit del vespre. Tenim intenció de fer una escapada allà on Dalí va fer la capital del Surrealisme. Portlligat és una cala protegida del mar obert per les illes de Porlligat i Sa Farinera . Està entre Cadaqués i Cap de Creus un petit paradís on Dalí i la seva dóna Gala van establir la seva residència, a partir de una petita cabana de pescador, entre els anys 30 i els 80.
Cadaqués no és pas un municipi acollidor per autocaravanes, hi ha molts senyals de prohibicions pel turisme itinerant. Tant sols en el Pàrquing 4 (42.295352, 3.286811), que està situat a tocar de la platja de Portlligat, es pot estacionar i pernoctar amb autocaravana tot i que no hi ha serveis. Durant els mesos de Juliol i agost és de pagament d'uns 10€.
Un cop estacionats dediquem una bona estona, abans de que se'ns faci fosc, a estirar les cames i passejar per la platja fins la casa de Dalí i pels pocs racons de la zona. A la zona d'estacionament som unes deu autocaravanes. Mentre estàvem sopant va aparèixer un senglar que com si fos un gosset va anar visitant, els que allà estàvem, per veure si arreplegava quelcom de menjar. Nit tranquil·la.
Dijous sense presses esmorzem i tornem tot passejant cap a la Casa Museu Dalí. Tenim reserva a les 11h. Ho vàrem fer telefònicament un dia abans des de Barcelona. A l'hora prevista iniciem la visita en grup reduït i amb una guia que dóna algunes explicacions de les diferents estances i d'altres anècdotes de la parella. Dir que és una magnífica visita que desperta, encara més, l'admiració per l'artista.
Cap allà quarts de dues ens entaulem al xiringuito de platja Racó d'en Dani(ressenya). A primera hora de la tarda, després d'un descanset, marxem a peu fins el centre del nucli urbà de Cadaqués. Hi ha un quilòmetre i mig fins el centre. En 25 minuts ja estem a la plaça de F. Rahola on està el Casino.
Arribem poc abans del tancament de restaurants. Hi ha força gent pels carrers atès els temps que corren amb la pandèmia. Aprofitem per comprar un tap a la pastisseria i menjar-nos-lo tot mirant el mar i la bonica estampa del port. Això sí asseguts a l'ombreta perquè fa caloreta d'estiu.
Tornem al pàrquing 4 fent un trajecte diferent per passar pel quarter de la Guàdia Urbana. Resulta que les autocaravanes requerim demanar permís per `poder accedir al Parc Natural de Cap de Creus. Aquest permís es pot demanar al telefon 972159343 de la GU. Nosaltres vàrem esperar una estoneta per aconseguir l'esmentat permís. Quan arribem a Portlligat, potser cap allà les set, ens posem còmodes i entre TV's, lectures, telèfons i tablets passem el que resta de tarda. Sopar i a dormir.
Divendres, d'horeta, marxem amb el nostre permís cap a Cap de Creus a uns 7 quilòmetres de Portlligat. Tot just quan arriben a l'estacionament del far una patrulla de la GU ens demanen el permís i també ens orienten de com estacionar. Un cop aparcats esmorzem . Passem per informació i ens indiquen les possibilitats senderistes de la zona. Ens aconsellen l'itinerari 15. Cap allà les deu comencem el sender però el terreny és força cantellut i cal tenir cura de com trepitjar amb seguretat. Dori no es troba prou còmode així que es retira a la fantàstica terrassa del restaurant del far on es gaudeix d'unes panoràmiques fantàstiques.
Jo decideixo continuar l'itinerari i acabo fent la seva variant més llarga. Aquest trajecte també ofereix unes vistes i uns espais amb meravellossos illots, roques en formes inverosímils i caletes d'accés impossible. En acabar la caminada marxem per gaudir de les vistes de l'espai Tudela. En arribar a l'espai Tudela se'ns fa impossible estacionar l'AC. L'estacionament Tudela està tancat i l'aparcament Ses Portes (42.32034, 3.29489) que hi ha abans també està ple. Com no es pot estacionar en els vorals i menys amb l'AC decidim marxar i posposar aquesta visita per altra ocasió. A quarts de dues tornem a seure a la terrassa del Racó d'en Dani, ja que l'experiència del dia anterior va estar força bona. Un cop recollit i havent descansat un poquet iniciem el retorn cap a Barcelona.
Sortim dimarts 25 de març a mig matí per dirigir-nos a la comarca de La Selva. És de les comarques amb més serveis i àrees d'autocaravanes de Catalunya. Anem a un del municipis a la riba del riu Ter, Té uns cinc mil habitants, és Anglès. En arribar estacionem al pàrquing del poliesportiu (41.9607, 2.6313), a tocar de la via verda de l'àntic carrilet Olot-Sant Feliu de G. El municipi ofereix moltes opcions culturals especialment arquitectòniques (veure aquí).
A quarts de dues marxem al restaurant Ca l'Elisa(ressenya). Després fem una bona passejada pel casc antic, el parc noucentista de Can Cendra i també pel parc de la Font del Canyo. El casc antic acull una sèrie d’elements arquitectònics molt interessants. Destaca l’arcada de Can Verdaguer, que és de propietat municipal.
Gairebé a cada edifici hi ha quelcom prou important per ser remarcat. Sens dubte el carrer d'Avall és el més singular de la població. Al costat de l’arcada de Can Verdaguer trobem un edifici noucentista i la masoveria de Can Cendra, amb uns
magnífics esgrafiats i una bonica reixa de ferro forjat. El conjunt
disposa també d’uns jardins noucentistes amb sortidors, escales amb
llambordes, seients de maons, etc. Per últim vàrem fer un volt pels jardins de la Font del Canyo.
Cap allà les set anem cap a l'auto i veiem que allà on hem estacionat pot ser un espai sorollós i poc tranquil per passar la nit així que decidim marxar a Amer, a uns set quilòmetres, on hem pernoctat moltes vegades a tocar dels bombers i sempre ha estat un lloc on ens hi trobem segurs i tranquils.
Pel matí esmorzem al Bar Torrent, d'Àmer. Després tornem a l'estacionament del dia anterior, al costat del poliesportiu d'Anglès, per començar una excursió circular i molt planera. El recorregut, prou bé indicat, ens durà per la riba del Ter al seu pas per Anglès.
La caminada com ja he dit és molt fàcil i força atractiva amb els seus paisatges riberencs. També es passa per una bonica masia, la de Can Bïel. Tot plegat no arriba als 5 quilòmetres. I si no es vol tornar pel camí de la via verda es pot desfer el camí de de Can Bïel i tornar de nou per la mateixa riba..
En acabar l'excursió fem un descans i decidim baixar cap a Barcelona a dinar i ho fem a Can Ferran de Rubí. A les cinc ja érem a casa.
Ja podem sortir de la nostra comarca. Així que per començar escollim un petit poblet de l'Anoia, La Llacuna. És un municipi que encara conserva part de muralla i té una plaça porxada.Tot el conjunt dóna un aire medieval.
Sortírem de Barcelona a mig matí, per l'A2 cap a Igualada, i arribàrem a La Llacuna cap allà quarts de dotze. Vàrem estacionar a tocar del poble, en un carrer ampli i tranquil al costat del pàrquing municipal (41.47403, 1.53392).
El primer que fem és donar un tomb pel poble i tot passejant veiem les diferent portes de muralla, l'església i especialment la seva plaça major. Cap allà les dues escollim Ca la Maria per dina (ressenya).
Al tornar a l'AC ens trobem amb el Ramón i la Maribel que han estacionat al nostre costat. Xerrant i xerrant ens adonem que hem perdut l'aigua, segurament per haver-se disparat el fiador del boiler. Així que sense poder descansar ni fer la migdiada marxem cap a a l'àrea AC de Sant Joan de Mediona a carregar aigua. Al cap de tres quarts ja som de nou a La LLacuna i junt amb la M&R anem a fer una petita excursió a la font de la Cuitosa i de tornada fem una passada pel poble.
A quarts de set ens tanquem a l'auto a descansar, llegir veure la TV i veure com el Barça fa un bon partit davant l' Osca.
Pel matí de dimarts, tots quatre, fem una excursió al castell de Vilademàger i l'església de Sant Pere (s.X) que es troba a dalt d'un turó. Dir que l'excursió és senzilla però especialment maca en el seu darrer tram, per dins del bosc, al poc d'arribar al castell. Els vestigis que resten del castell, són restaurades, i permeten veure el seu perímetre, la distribució d'espais i les estances. L'església, també restaurada, junt amb el castell formen un conjunt històric molt i molt maco amb unes vistes paissagístiques fantàstiques del'Anoia.
Al tornar al poble, de l'excursió, tornem a passejar pels seus carrers i tornem al mateix restaurant del dia abans, però ara ja serem quatre a taula.
A mitja tarda, després de la becaina tornem cap a Barcelona, això si passant per un espai de rentat de vehicles. Per fer una repassada a l'autocaravana que feia una mica de "peneta" després de tants dies d'estar parada. Cap allà les vuit ja érem al sofà de casa pensant quina sortida podria ser la propera escapada amb permís de la pandèmia.
Dimecres d'horeta, fet inusual en nosaltres que acostumem a sortir als vespres, ens dirigim cap a la Garrotxa passant per Vic fins la Vall d'en Bas. El nostre destí és Les Planes d'Hostoles, darrer municipi garrotxí al sud de la Vall d'Hostoles. En aquesta població els seus gorgs i salts d'aigua són el millor reclam turístic. De fet han tingut que regular la seva visita els darrers mesos per l'augment desmesurat de visitants.
Arribem a quarts de dotze i estacionem a l'antiga estació del carrilet de Girona-Olot (42.055693, 2.545323). Des d'aquest punt ens dirigim al primer salt d'aigua el Gorg de Can Poetí. La caminada, des d'on hem estacionat, no passa la mitja hora entre anar i tornar més o menys. Cal agafar la via verda que passa per allà mateix i al poc de passar un pont sobre el riu Brugent baixem un caminoi esglaonat sempre seguint els senyals indicadors que ens duen fins el bonic Gorg de Poetí.
Després fem una passejada pel poble i recollim l'AC, per estacionar-la prop del restaurant. Aquesta vegada hem escollit el Restaurant Can Remena, altrament conegut per Fonda Arnau. Vàrem fer un menú de 12€ molt i molt bo i respectuós amb les mesures COVID (ressenya).
Com hem dinat d'hora fem una breu becaina i a quarts de cinc ens preparem per anar a visitar un altre gorg, el Gorg el de Sta. Margarida. Aquesta excursió ens suposa una caminada més llargueta però no gaire. El recorregut majorment es fa per la via verda fins que uns cartells indicadors i d'informació de natura ens desvien per un sender, a la'esquerra, prou evident que tot baixant i fent ziga-zagues, per zones habilitades amb baranes i esglaons de fusta, ens duen a un estany molt gran i amb una cascada d'aigua abundosa. Tot l'espai és força maco i ens deixa agradablement sorpressos.
Gorg Sta. Margarida
Acabada l'excursió, de la tarda, decidim anar a Amer el primer municipi de la comarca de La Selva. Anem allà a pernoctar. Estacionem al davant dels bombers (42.011505, 2.596303), a tocar de l'antiga estació del carrilet i molt pròxims a l'àrea AC que encara no han finalitzat o que per algun motiu encara no han posat en servei.
Anem a donar un volt pel poble, a més de comprar alguns dolços de la pastisseria Puigdemont, quan ens trobem que a la Plaça Major estan preparant un acte consistent en la presentació del darrer llibre del MH President Puigdemont. Ens quedem asseguts a la plaça i seguim la presentació dels intervinents Eduard Pujol diputat de JxC i de l'escriptor Xevi Xirgu. També es compta amb la presència telemàtica, en dues pantalles grans, del President Puigdemont, fill d'aquest municipi. En acabar l'acte marxem a sopar i dormir.
Al matí següent, després d'esmorzar marxem altre cop a Les Planes d'H. però estacionem en un espai habilitat a tocar de la carretera (42.061211, 2.535198), des d'on es pot començar les caminades per descobrir els dos gorgs que ens queden per visitar. Hi ha una caseta d'informació i indicacions dels diferents gorgs i altres espais d'interès.
Cap allà les deu comencem el camí a peu fins al Gorg del Molí dels Murris. A aquest gorg es pot arribar també amb cotxe, tot i que la carretera és un xic estreta també es pot arribar amb l'AC's. Cal tenir present que només es pot estacionar cinc o sis vehicles, just on s'inicia el camí o pista (42.071329, 2.539878) que duu a l'estany. Tota la carretera té cartells informant de la prohibició d'estacionament en els vorals de la carretera. Així que com estigui ple l'estacionament cal passar de llarg o girar fins l'estacionament en el que ens vàrem quedar nosaltres.
Salt del Gorg del Molí dels Murris
Triguem uns tres quarts en arribar al gorg però certament paga la pena la caminada i visitar aquest espai. És un dels gorgs més macos que hem vist. Fem un tram de carretera que no té gens de trànsit fins el pàrquing i seguim per un sender ampli, creuant la Riera de Cogolls, per acabar l'últim tram per un corriol fàcil i equipat amb passeres, baranes i esglaons. Tenim sort de que no hi ha ningú pels voltants així que el podem fotografiar amb tranquil·litat. Aquest gorg diuen que ha estat utilitzat com localització de diferents anuncis.
Tornem a l'estacionament i altre cop des d'aquest punt anem a trobar el darrer gorg que és el de Les Planes. És una caminada curta d'un quilòmetre. Aquest gorg també és molt maco. Se'ns fa difícil ordenar o escollir quin dels quatre és el millor o més vistós. Realment tots quatre tenen el seu encant.
Gorg de Les Planes
Com estem ben estacionats i el dia està sent ben solejat, dediquem un temps a passar per la dutxa i prendre una cervesa. A quarts de dues en presentem al Restaurant La Curenya. Està a la sortida de Les Planes d'H. direcció Olot. L'accés és de terra uns 200 metres per arribar a un ampli estacionament. Fem un menú de 13,50€ més uns cargols cuinats amb botifarra del perol. En resum molt bo i molt bé (ressenya).
Descansem
al pàrquing que és com un prat i a quarts de sis marxem cap a casa,
pensant en tornar per poder pujar al castell de Les Planes d'H.i fer alguna excursió
pel volcà de Sant Feliu de Pallerols.També per aquestes contrades hi ha altres espais de natura molt interessants de visitar i com no tornar a
entaular-nos en qualsevol del dos restaurants que hem descobert en
aquesta escapada.
Escapada a la zona més occidental de la comarca de La Cerdanya. Aquesta bonica comarca de muntanya s'estén entre Girona i Lleida. Nosaltres aquest cop li vàrem dedicar més la zona de ponent.Sortirem de Terrassa a mig matí per parar a dinar al Restaurant Cal Amagat de Bagà. Per cert vàrem veure que l'espai de serveis per AC's (42.250550, 1.865059) ja està en funcionament. Nosaltres vàrem estacionar en un dels dos espais de que disposa l'àrea. A primera hora de la tarda vàrem anar cap a l'àrea AC de Martinet (42.358963, 1.696776). Una àrea molt àmplia, amb tots els serveis inclòs wc i dutxes. Vàrem fer un passeig pels carrers del poble, no hi ha gaire cosa a fer, i després una bona passejada per la riba del Segre. Es pot fer un tomb circular, passant per les dues ribes on hi ha algunes platjetes on remullar-se, almenys els peus. Dimecres al matí marxàrem cap a Arsèguel. En aquet petit poble disposen d'un estacionament on hi ha dues places per AC's (42.350588, 1.584646). També hi tenen els serveis de buidat, omplenat i càrrega pels nostres vehícles. És un poblet molt ben conservat amb carrerons, porxos, pontets, miradors i petits espais encissadors. Jo el posaria com un dels top 10 de Catalunya. Ben passejats pels carrerons del poble vàrem caminar fins el Molí d'Arsèguel. Ja fet el temps vàrem dinar a Ca La Lluïsa, restaurant petit i familiar amb unes vistes al Cadí molt maques. A la tarda agafem carretera i marxem a La Seu d'Urgell per passejar i prendre un "geladet" a la seva rambla. Sense oblidar de passar per la Formatgeria Eugene i comprar un formatge de la comarca. Dijous anem a visitar el balcó de la Cerdanya, Prullans. Al estar una mica alçat ofereix unes vistes panoràmiques molt àmplies de la vall, de la zona de la Tossa d'Alp i com no del Cadí. També un poble força maco però amb un estil més de segona residència, tot molt ben cuidat, amb una església molt fotogènica. A mig matí marxem cap a Talló. És un poble de quatre cases, administrativament vinculat a Bellver de C., amb una església molt xula per fora i que vàrem poder visitar demanant les claus a informació turística. Per dinar anem a Bellver al Restaurant Cal Josep, el poble ja el coneixem prou així que la passejada que fem és molt breu. A mitja tarda agafem carretera i ens dirigim a fer la carretera del Coll de la Creueta. Passem per La Molina i a l'entrar al Ripollès gironí jatrobem el desviament, a la dreta, cap a Castellar de N'hug. És una carretera per a fer a la primavera o l'estiu. Ofereix uns paisatges esplèndits, de vegades amb tranquil·litat es poden albirar marmotes i també sovintegen els remats de vaques cavalls. Poc abans d'arribar al poble, de Castellar, hi ha una esplanada indicada com pàrquing d'autocaravanes. No queda lluny del poble però tampoc a prop. Així que decideixo seguir cap al poble però ho faig des de altre carrer que neix del mateix pàrquing, en lloc de tornar a la carretera. Atenció si aneu amb l'AC no ho feu ! Mai de la vida. El carreró us durà al centre del poble per un carrer estretíssim, que fa baixada i corba i del que res més se'n surt marxa enrere. Un cop superat l'ensurt i haver fet la sortida, marxa enrere, amb l'ajut i indicacions d'uns vianants, sortirem a la carretera de nou i ara si entrem al poble i estacionem al pàrquing que hi ha a la seva entrada. Dediquem el que resta de tarda en passejar, pujar al seu mirador, anar al museu de pastor i comprar alguna cervesa. El tema de croissants ho deixem per altre ocasió. Divendres al matí esmorzem al Bar Cadí de Guardiola i tot seguit baixem cap a Barcelona a dinar.
.JPG)
