REUS 08/04/22

Sortim a mitja tarda de Barcelona i estacionem a les places reservades per autocaravanes del carrer Dr. Frias (41.15376, 1.10082) de Reus a quarts de nou. Ja no sortim de l'AC i fem una estoneta de TV. Recordar que aquesta ciutat està intimament lligada a la vida i obra de l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i hi ha molts espais dedicats a la promoció de la seva vida i obra així com del corrent modernista que ell va encapçalar. A ser possible no deixar de visitar l'Institut Pere Mata ( 41.164723, 1.087094).

El matí de dissabte ens dirigim al centre, a la plaça Mercadal, on hi ha la Casa Navàs. Fem la visita guiada que dura una hora. Certament és un espai molt i molt maco. Potser no té gaires estances però el que hi ha val la pena. El guia és força trempat i fa una visita entretinguda. En acabar fem una llarga passejada pels carrers més cèntrics (Carrer Llovera, Sta. Anna i Monteroles) que estan força animats. Ens apropem a la que va ser la casa natal de Antoni Gaudi. Hi ha força turisme i l'ambient dels carrers és totalment festiu. Al llarg del carrer Lloveras trobem, referenciades, amb plaques al terra, moltes cases modernistes. Un cop fet el passeig fem el que correspon si visites Reus que és prendre un vermut a la seva plaça Mercadal. Reus capital del vermut.
Cap allà les dues anem a dinar al restaurant La Giberga (ressenya). 

Fem la migdiada i cap a allà les cinc marxem a Hospitalet de l'Infant. El temps no és gaire bo, pluja i vent. L'àrea que està a segona línia de platja, Avinguda Via Augusta, (40.98601, 0.907774) està quasi bé plena. Deixem que caigui el sol, que ja ha fet acte de presència, i fem una bona caminada al llarg de la platja de l'Arenal fins la Plaça de la Marina. Després una mica de FAQS i a dormir.

Diumenge fem ruta de retorn però parant a Riudoms on trobem una agrobotiga on comprar avellanes i oli. Seguim fent una passejada pel poble, és diumenge de Rams. Es nota que hi ha moviment i per sort el dia està millorant deixant-se veure el sol. Aquesta vil·la es disputa honors amb Reus pel que fa a l'insigne  arquitecte A. Gaudí. Ens vàrem apropar a la plaça de l'Arbre que va estar dissenyada per l'arquitecte japonès Hiroya Tanaka. En el seu centre hi ha una font on l’aigua fa rodar una bola de grans dimensions i també hi trobem bancs de fusta inspirats en el Park Güell i zones d’arena blanca a l’estil zen. Acabat el passeig dinem a la plaça de l'Església al restaurant La Confiteria  (ressenya). Sense preses i sense pausa tornem cap a casa. 

El temps no ha estat un bon aliat, així que tornarem més endavant per visitar de nou tant Reus com Riudoms. A totes dues poblacions ens queden encara espais gaudinians interessants. 

                    

                        

La Selva del Camp 9/10-2-22

    

A quarts d'una arribem a l'àrea d'autocaravanes de La Selva del Camp. Per poder accedir cal trucar      a la policia local. Als deu minuts ja teníem una guàrdia que ens feia el cobrament , ens donava un número d'accés, ens informa de diferents indrets de la zona i per acabar ens guiava, amb el cotxe patrulla, fins el Restaurant Ca l'Anna (ressenya). L'àrea AC està molt bé, tots els serveis inclosos en els 5 euros, també la llum. 

Un cop dinats tornem a fer una migdiada a l'àrea. Després fem una bona passejada pel poble. Està força bé en el sentit de que està molt cuidat i net. Ara bé el casc antic està cuidat però solitari i quasi bé sense comerç. En el centre hi ha alguns punts d'interès però sens dubte el més rellevant és el castell del segle XIII residència dels pabordes. A l'entorn del casc antic es "deplega" una gran extensió de residències unifamiliars de bon veure.

Després de fer algunes compres, cap allà quarts de vuit, ens retirem a l'autocaravana. Dijous esmorzem i ens desplacem, amb l'auto, fins el cementiri on hi ha una esplanada molt gran on poder estacionar. Ho fem per  fer l'excursió del Rec. És un camí  local que està tot ell senyalitzat i habilitat. Ofereix bones vistes i és de bon fer pel poc desnivell. 

En acabar l'excursió marxem a dinar a Cambrils a l'Hostal Montserrat. Descans i a les vuit ja som a casa.

Riudecanyes 13/4/19

Com quasi bé sempre sortim divendres a la tarda. Aquesta ocasió, estranyament,  anem cap el sud. Concretament a Reus on hi ha un pàrquing amb quatre places, sense serveis i pintades de groc, habilitades per autocaravanes (41.154039,1.100726). Cal pagar tíquet, però és molt econòmic. En arribar ja hi havia una estacionada i a les 22h èrem ja quatre. Com és d'horeta, les set del vespre, dediquem una  estona a passejar per una de les ciutats amb més aportacions arquitectòniques del modernisme. El seu casc antic i comercial està força animat, és una ciutat molt agradable. Plaça Prim, plaça Mercadal, plaça de les Peixeteries etc... tot molt concorregut. Després d'admirar la casa Gasull, Sagarra, Grau i Marc del carrer Sant Pere tornem pel carrer Jesús cap el estacionament on tenim l'AC.

Dissabte al matí esmorzem al Bar Ciutat Gaudí que està davant d'on hem pernoctat. Tot seguit anem cap Riudecanyes a uns dinou quilòmetres. Resulta que a l'arribar veiem que estan de festes i els carrers estan plens de gent i protecció civil organitza el pas dels vehicles. Ells mateixos ens indiquen com fer-ho per arribar al Castell d'Escornalbou, motiu principal de la nostra escapada. Del poble a dalt del castell cal fer uns quatre quilòmetres per una carretera amb forta pujada però que no presenta cap altre problema. Dalt hi ha un estacionament ampli (41.128167,0.916916).

Fins al castell cal caminar uns docents metres més o menys. Per fer la visita cal adquirir entrada i és sempre guiada, amb una durada d'una hora i quart més o menys. L'interior està totalment museitzat. En acabar la visita vàrem pujar a un turonet que hi ha al costat del pàrquing que permet divisar, 360º, tot el paisatge de l'entorn. Des d'Hospitalet de l'Infant fins Cambrils i la serra de Montsant, també la serra de Llaberia fins a  Reus. Al costat del castell, més amunt, també i ha una ermita, la de Santa Bàrbara, i un camí que envolta el castell anomenat camí dels frares que es pot fer en poca estona.

Després de la caminada, ara amb menys vent, baixem a Riudecanyes i estacionem en un descampat a tocar del poble (41.128216, 0.960318)  dediquem una bona estona  a gaudir de la festa. Curiosament els viletants van disfressats d'indis i vaquers i els carrers tenen els noms dels dies de la setmana, Dilluns, Dimarts... Després vàrem visitar una exposició de la càmera agrària  dels seus productes locals, especialment l'oli i les avellanes. Ja aprofitem per comprar un garrafó d'oli d'arbequina de denominació d'origen Siurana.

Ara sí, quarts de dues, trobem taula al Bar Societat (41.130185,0.963194) que té restaurant (resenyà). En acabar i després de fer una curta migdiada aprofitàrem, abans de marxar, per apropar-nos al pantà que està a tocar del poble. Hi ha una zona de passeig i embarcadors i un bar. El nivell d'aigua era  "plenet", a un 86% de la seva capacitat.

Ara sí, escoltant al Pou per la ràdio retransmeten el Barça-Osca, pugem cap a Barcelona que aquesta nit ens espera un sopar d'aniversari. 

              

Reus 1-4-17

Per aquest cap de setmana ens hem plantejat conèixer la que va ser al segle XVIII, la segona ciutat de Catalunya, Reus. Doncs bé, divendres vàrem fer els 130 quilòmetres que ens separen d'aquesta ciutat del Baix Camp a tocar de Tarragona. Entre la serra de Prades i la Costa Daurada.

41.154122, 1.100592

El nostre destí de pernocta és a un estacionament amb places reservades per AC's. El lloc és molt tranquil i proper al centre de la ciutat vella. Han habilitat quatre places exclusives pintades de groc per les autocaravanes. Les places són àmplies. No hi ha serveis i cal posar tíquet de zona blava (ressenya àrea AC).

La ciutat es promociona, turísticament parlant, en tres eixos. El primer consistent en mostrar-se com la segona ciutat amb nombre de construccions modernistes. De fet el nombre d'edificis catalogats sobrepassa la trentena. La segona proposta és la relació de Reus i Gaudí. De fet encara hi ha disputes per ser la ciutat nadiua de l'arquitecte envers a Riudoms. Per aquesta proposta hi ha el Gaudí Experience Reus, a la plaça Mercadal, rovell de l'ou de la ciutat, on hi ha una exposició permanent per aprofundir amb la figura i l'obra del genial arquitecte de la Sagrada Família de Barcelona. La tercera proposta és potser la més festiva i que ens situa a descobrir i viure el món del vermut. Reus és la capital del vermut i hi ha diferents cellers així com un museu-restaurant del vermut De fet als inicis del segle XX Reus era la capital dels destil·lats.

Nosaltres decidim centrar-nos amb la primera proposta. Fer el seguiment de la ruta modernista. Així que dissabte de bon matí iniciem, després d'esmorzar al Bar Gaudí a tocar de l'àrea, la ruta que està ben senyalitzada amb panells verticals grans i acolorits, a mode modernista. Tot el recorregut pot significar uns sis quilòmetres de caminada.

Institut Pere Mata

Un cop feta la ruta del centre de la ciutat ens vàrem apropar a l'Institut Pere Mata. Per anar varèm agafar l'autobús, el 30 1,25€ el bitllet, a la plaça de les Oques. La visita a l'Institut costa 5€ amb un aparell auto-guia. Dir que és una visita fantàstica si és vol gaudir de l'esplendor del modernisme, tot i ser en un espai  sanitari psiquiàtric. Per reduir explicacions un manicomi de disseny per a gent adinerada a la primera dècada del segle XX. Hi ha altres espais que no vàrem poder visitar ja que cal reservar amb antelació com la Casa Navàs.

Ja cansats de caminar vàrem decidir anar a menjar i ho férem a "La presó" C/ La Presó nº 7. Lloc molt "xic" d'ambient cosmopolita amb un menú de 14€+IVA molt interessant.

Per aquest "capde" i atès que el temps estava molt inestable vàrem retornar a casa. Esperem tornar per tocar els altres dos temes, Gaudí i el vermut.

Ara us deixo amb dos vídeos, un de les diferents construccions modernistes catalogades de la ruta modernista proposada i després un recull d'imatges del psiquiàtric noucentiste Institut Pere Mata.

          

          

Mont-roig del Camp 2/4/2016

De memòria no es pot anar pel món. Divendres fem camí fins a Mont-roig buscant l'agrobotiga per pernoctar. Un cop arribem tot em sembla rar i desconegut. "Aquí no hi ha cap àrea d'autocaravanes !" ens informa una veïna de la població. Així que truco a un amic per preguntar-li quan m'adono que el lloc que jo tenia al cap no era Mont-roig sinò Masroig  que si te una àrea AC (41.126966, 0.734064) a tocar de l'agrobotiga. Així que a la propera sortida en miraré millor on vaig !!!

Bé, decidim trobar un lloc per passar la nit així que donem un parell de voltes fins que ens decidim per fer-ho al costat d'una benzinera a l'extrem del poble (41.090864, 0.964816). L'altra opció podia haver estat perfectament al costat del poliesportiu (41.086144, 0.964035) on vàrem anar pel matí a esmorzar atès que hi ha un bar d'aquells que serveixen plats de forquilla amb porronet de vi...

Bé un cop llegides les notícies i ben esmorzats  comencem l'excursió direcció a l'Ermita de la Verge de la Roca. Lloc de devoció dels viletans de la contrada. Per començar travessem tot el poble i trobem indicadors que assenyalen el camí. També es pot anar per carretera, però nosaltres ho farem per un camí de carro sorrenc entre magnífiques oliveres i garrofers. Al cap de poc més de mitja hora bé una bifurcació on  l'esquerra inicia un camí empedrat que indica 5 minuts a l'ermita, mentre que a la dreta assenyala direcció de Vilanova d'Escornalbou i és un sender estret. Nosaltres agafem aquest últim. Es un sender ben traçat que al deu minuts, mirant el track, girem a l'esquerra i enfilem de forma molt pronunciada un sender poc fresat encara que suficient que ens duu a es escales del Diable, després a la Cova Foradada per seguir un reguitzell d'escales totes excavades sobre la mateixa roca. De vegades hi ha passamans per ajudar-se i en algun pas, sense dificultat, es pot percebre una certa verticalitat o pas un poc aeri. El paisatge és cada cop més el protagonista. Es pot veure les platges de Mot-roig fins a Tarragona. Trobem un parell o tres de baranes on fer parada per badar amb les panoràmiques del Baix Camp, el Tarragonès i la zona de Serra de Prades a la nostra esquerra.

Encara ens enfilem una mica més a les roques de l'Areny on hi ha una parella practicant escalada. Continuen els ajuts en la roca atès que la verticalitat dels passos es sovintegen. 

 Ara ja baixem a veure l'ermita. Hi ha un espai abalconat al mar molt "xulo". Sant Ramon és el nom de l'ermita i la que dóna nom al lloc enfilada a sobre d'una roca on quatre parets en difícil equilibri fan del lloc un espai màgic i molt singular.

Un cop feta la visita iniciem la baixada pel costat empedrat l'anomenat la rellsicada del moro, passem per la font de Sant Jaume i al cap de mitja hora ja estem al casc antic del poble.

Aquesta vila té com a fill predilecte, d'adopció, un il·lustre pintor català, en Joan Miró. De fet la plaça major porta el seu nom. Aquest pintor va passar llargues temporades en aquest poble i va declarar en moltes ocasions que era font inesgotable de les seves creacions.  De fet el pintor va dir : “Tota la meva obra és concernida a Mont-roig” Un dels molts espais reflectits a la seva obra és justament l'ermita de la roca.

  

D'aquesta vinculació amb Mont-roig s'explica que a l'església vella hi hagi una exposició permanent de  reproduccions de moltes de les obres que el pintor va crear com evocació d'aquest àmbit rural. També es pot veure un vídeo d'uns 20 minuts de l'obra del pintor i les seves declaracions envers Mont-roig. Val la pena, l'entrada val uns 4 €.

Ara ja quasi bé les dues marxem cap a Cambrils on estacionarem a l'esplanada del costat de la Riera, a cinc minuts del centre (41.068575, 1.054826), amb unes cinc o sis AC's. 

Volem anar al Restaurant l'Espurna, un clàssic per nosaltres. Sabem que estarem ben servits. Agafem el menú (19€ s/beguda), com la Dori considera que els cargols no estan prou en el seu punt no dubta en parlar amb l'amo i aquest tot atenció ens els fa fer de nou i al punt que ens agraden a nosaltres, una mica més melosos i no molt passats. 

S'ens feia tard però abans de baixar a veure el clàssic de futbol vàrem fer una breu migdiada. A dos quarts de vuit veiem com xiulaven l'inici d'un partit que mai s'havia d'haver perdut.

            

Prades 28/12/15

A mig matí agafem l'autopista fins la sortida de Montblanc. A quarts de dues, com l'estòmac s'adona que ja toca, parem a dinar al restaurant "Les disset Fonts" de l'Espluga de Francolí (41.397867, 1.105133). Tenen un menú econòmic de 9,70 €, però molt i molt bo. Després ens dirigim al "Museu de la vida rural" que està al mateix poble i amb un estacionament molt ampli per l'AC (41.396429, 1.106398). El museu és una proposta excel·lent, molt interessant i amb una exposició molt atractiva. A la primera planta hi ha una col·lecció de figures amb al·legories de la vida rural fantàstiques. Trobarem eines i aparells del camp, recreacions de les llars i dels oficis de principis del segle XX, també gran nombre d'animals dissecats  de la fauna del país així com exposicions relacionades amb els bens naturals del país. A l'entrada hi ha una botigueta de productes vinícoles i "gatxets".

En acabar la visita, al cap de dues hores, vàrem marxar cap a Prades per la T-700. Greu error el nostre, ja que la carretera és una giragonza interminable. Si aneu amb l'AC o voleu evitar-se corbes inacabables, molt millor per la T-7004 passant per Vilanova de Prades.
Tot just a l'entrada de poble, passada la benzinera, hi ha un pàrquing (41.311673, 0.988414) on vàrem estacionar per pernoctar. Al costat mateix i tot seguit hi ha una esplanada de terra on altres AC's prefereixen estar-si. Bé, nosaltres vàrem fer un passeig pel poble on lluïa la decoració nadalenca, especialment l'avet il·luminat de la plaça. Això sí feia molta rasca.

Pel matí esmorzem al Bar Tomaset i tot seguit iniciem el recorregut, molt ben senyalitzat, del roure reboll . Tot just l'itinerari comença al davant d'on tenim l'AC estacionada i hem passat la nit. La passejada és d'uns

cinc quilòmetres tot i que es pot desviar des de Coll del Bosc a la dreta per pujar al Tossal de la Baltasana, el cim més alt de la comarca. És un 100 cims. Tot el recorregut està molt ben senyalitzat amb cartells, fitons i panells informatius d'aquesta roureda (+info). En acabar l'excursió en varen apropar-nos a l'Ermita de l'Abellera (41.304822, 1.003620), per anar cal agafar la T-407 i tombar a l'esquerra per seguir una indicació clara cap a l'ermita. Es passa per la petita ermita de Sant Roc i tot seguit arribem a una àrea recreativa amb taules i un estacionament prou ampli. L'ermita és molt singular atès que està construida al balcó del Montsant, tota ella sota la roca amb unes vistes esplèndides. Cal consultar l'horari per no trobar l'accés tancat, bàsicament està oberta als matins de festiu o dissabte.

Tornem al poble i dediquem a fer un passeig per veure alguns del espais més interessants de Prades. També per comprar patates i prendre el sol a la bonica plaça noucentista.

Cap allà les dues optem per anar a dinar al Restaurant l'Estanc que està a la plaça Major. Molt bona experiència a un preu més que raonable amb el menú de 16€. Recomanem el romesco que porta xocolata és boníssim, l'escudella i els peus de porc. En acabar fem una bona migdiada per acabar passejant a mitja tarda al costat de la platja de Cambrils i finalment pernoctem a l'àrea de Vilafranca. El matí del dia 30 ja estem de nou al rebonbori de Nadal a Barcelona. Som hi que s'acaba l'any !!!

                                 

                                

*