Arbúcies 19/11/16

Per aquesta escapada recuperem una proposta que anteriorment havíem renunciat per causa de mal temps. Es tracta de visitar el Salt de la Dona a la riera d'Arbúcies.

Divendres a quarts de nou estem a l'àrea d'AC's d'Arbúcies (41.81417/ 2.52056), hi ha dues Ac's més. Pel matí de dissabte, no gaire d'hora quarts de deu, iniciem la nostra caminada des del Parc de la dona on un rètol indica que fins el salt d'aigua de la riera resten 2,5 quilòmetres. Primer el camí voreja el parc i segueix fins encarar-se al tanatori on altre rètol ens demana creuar la carretera. Tot seguit s'albira una pista forestal transitable cap a la dreta. Passarem un Mas, més tard trobarem altre cruïlla amb indicador. Font dels traginers a l'esquerra i Salt de la dona a la dreta. Tot el camí és tranquil i amb vistes a la serralada del Montseny. Encara que no ens fa un dia gaire clar es pot veure el Castell de Motsoriu. Aviat trobem un espai molt fresat que fa pendent fins la llera de la riera. Descendim amb conte, rellisca una mica, agafant-nos als troncs d'uns arbrets que ens per

meten fiar el pas. Ara cal creuar, per sobre d'uns rocs, la llera que duu força aigua. Es veu clarament l'estrenyiment de la roca que canalitza la baixada de l'aigua i permet que es formi un salt ben bonic d'aigua en dos graons de roca.

Un cop fetes les fotos i admirat els entorns retornem cap a la vila. En arribar veiem a Quim Masferrer empenyent un carret de nadó i xerrant amb altre persona. Continuem pel carrer Camprodó fins arribar a la plaça de la Vila. A tocar de l'Ajuntament hi ha el Museu Etnològic del Montseny. El visitem amb una mica de presa però no ens fa res perquè preveiem tornar-hi (és gratuït pels mestres). Hi ha moltes coses interessant que expliquen el món rural i de muntanya, així com molts estris d'oficis, alguns ja extingits.

En acabar la visita marxem cap a Sant Feliu de Buixalleu on el restaurant de la família Masferrer (41.790838, 2.585778) fan una cuina tradicional catalana molt bona. Tasteu el cuinat de senglar, boníssim.

Estacionem l'AC a l'aparcament del restaurant. En acabar l'àpat com acte de contrició fem una passejada pels entorns de la bonica església  parroquial del segle XI. Cap a quarts de set ja sèiem al sofà de casa.

Imatges preses all Museu etnològic del Montseny d'Arbúcies.

Cardona (29 i 30/10/16)

 Després d'una temporadeta sense sortir decidim escollir un lloc a prop. Durant la setmana a TV3 han estat mostrant la vila de Cardona i han anunciat que pel cap de setmana es celebrarà la fira de la llanega. així que cap a Cardona. Aquest és el darrer municipi del Bages per la seva vessant noroest. 

Sortim  el matí de dissabte i en hora i mitja estem estacionats a tocar del centre en un pàrquing (41.911802, 1.680704). Des d'aquest punt ens presentem a Informació i turisme  que està a l'entrada del poble, als peus del castell. Comprem per 8,5 € tres tiquets. Un per fer una visita guiada al castell, la segona per fer un recorregut guiat pel poble i el tercer per les instal·lacions de les mines de sal. 

Un cop informats i carregats d'entrades ens dediquem a passejar pel nostre compte pels carrerons del bonic casc antic del poble. Carrers com el d'Escasanys, carrer de  La Fira, plaça Mercadal, Carrer Major ...

Ara, quarts de dues, ja hem fet gana però  no trobem taula per dinar així que decidim comprar menjar preparat i anar a l'AC a dinar. En acabar, sense descans ni migdiada, pugem amb l'AC al castell. Cap problema d'estacionem. Anem a fer la primera visita guiada del castell i de la seva capella. Dir que la guia és la Núria i té el tema molt i molt "currat" de manera que t'omple d'informacions, anècdotes i curiositats. Quasi bé estem una hora i tres quarts que ens han passat volant. El castell imponent la seva història impressionant. Per cert aquest passat dissabte 22 d’octubre, la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona va rebre el títol de Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea per haver estat un dels escenaris del rodatge de Chimes at Midnight (Campanades a mitjanit), considerada una de les millors pel·lícules d’Orson Welles. En acabar la visita baixem de nou al primer espai d'estacionament i tot seguit ens dirigim al centre de Cardona on s'inicia, en un tres i no res, la visita guiada pel poble. Però primer de tot ens ofereixen una mescla de vins aromàtics i d'obsequi un paquet de sal. Tot seguit iniciem un recorregut pels carrerons del casc antic. La primera parada és a l'estàtua d'en Borrell II obra d'en Subirachs, després plaça de Santa Eulàlia, també passem pel carrer Escasany per arribar a la plaça Mercadal on visitem la magestuossa Església de San Miquel i Sant Vicenç on el guia en ofereix una lectura del retaule i de la verge que és botí del pas dels catalans per Marsella. La verge no té res a veure amb les verges trobades de Catalunya. Aquesta és mostra més femenina i menys ieràtica.

Potser tot el que ens explica, el guia, sigui més un conte que història irrefutable, però tant se val la seva interpretació és atraient.

Ara ja amb les cames baldades de fer turisme decidim agafar l'AC i marxar a un altre lloc ja que la TV no es veu a l'estacionament en que estem. Així que agafem la carretereta del castell i tornem allà dalt (41.914784, 1.684963). Hi ha una AC estacionada, també hi ha WC's públics i el que és millor unes vistes impressionants de Cardona il·luminada.

Diumenge ens llevem amb un sol esplèndid i unes panoràmiques esplèndides: Port del Compte, el Pedraforca, la zona de la Molina...

Després d'esmorzar baixem pel camí nou, a peu, al centre de Cardona. Passem pels diferents espais del castell, la Casamata, la caserna de guàrdia etc... deu minuts i ja som abaix. El poble està a vessar. Atès que és diumenge és dia de mercat al poble però s'afegeix que és la fira de la llenega. Tot està ple de gent però es pot passejar bé. Els carrers estan encara més vius que dissabte. A la plaça de la Fira hi ha diferents parades dels restaurants del poble on ofereixen degustacions de plats cuinats amb llanegues. Nosaltres fem un tastet d'un parrell de receptes. Cap allà l'una anem al restaurant La Borrasca, que el dissabte ens havien donat carabasses. El lloc és molt acollidor, té un regust de "petit crêperie francesse". Però el que de debò està bé són els seus plats. Potser un preu de 23€ el menú hauria de incloure el vi, però tot i això l'experiència d'unes albondigues de rap amb salsa de llagostí o uns farcellets de cua de bou justifiquen que puguis demanar un Costers del Segre de 8€ de molt bon paladar.

En acabar el dinar una darrera passejada pel centre, son quarts de tres, per comprar un quilet de llenegues i cap a casa.
         

                

Maternitat Suïssa d'Elne (F) 01/08/16

Visitar la Maternitat d'Elne era una escapada que feia temps ens rondava pel cap. Així que dilluns 1 d'agost vàrem dinar al iconmensurable Can Boter, de Parets del Vallès, que amb un menú 7,5€ vas ben servit. En acabar i amb l'estòmac content agafarem l'AP7 i cap el Rosselló. A poc menys de tres hores ja estem rondant Colliure i cercant lloc de pernocta. Per fi acceptem el repte de pernoctar a l'àrea del cementiri nou (42.523202, 3.067471). Aquesta gosadia ve de que algunes ressenyes i també a l'entrada de l'àrea hi ha un senyal de perill que diu "Atention discoteque 200 metres". Bé com encara es d'hora ens baixem, amb la "navette" que passa cada mitja hora, al centre de Colliure. Fem una llarga passejada vorejant el mar, de punta a punta de la badia. Els carrers són plens, el cementiri vell també. Músics acompanyant una nou "mariage" i força banyistes que tot i estar apunt d'acotar-se el sol encara romanen a la sorra. Cap a quarts de nou enfilem a sopar a l'AC. A l'àrea han arribat bastants més AC's. La majoria franceses. Després d'una mica de TV i lectura d'allò que volem fer l'endemà ens allitem. Bé, a les onze passades sentim un estruendós soroll de megafonia que entre compassos "maquineros" i una veu de venedor de fira comencen la festa. Els tenim el més a prop del que es poden tenir, així que surto mig vestit i corro a reconèixer la zona per saber on podem prendre menys mal.

Torno i Dori ja ha recollit tot per poder moure l'AC. Engegada a tot drap, altres també feien el mateix, i encarem l'estacionament amunt on sembla que no patirem tant. Perfecte quedava un raconet, dalt de tot de l'àrea, on poder atrinxerar-nos sense que arribés el so de la festa i ens destorbés el son. 

Ens llevem d'horeta i després d'esmorzar ens dirigim a Elne. A les nou ja som a la maternitat, però mira per on, no obren fins les deu. Decidim aprofitar el temps i ens dirigim al centre d'informació turística (42.600302, 2.970728) on ens ofereixen quatre propostes per  visitar. Especialment el claustre de la catedral té força interès i la pujada de la torre amb vistes a la població. En acabar les diferents visites tornem a la Maternitat Suïssa d'Elna (42.603637, 2.954186). 

A la planta baixa, on és la recepció, hi ha una bandera republicana espanyola que presideix l'espai junt amb un llibre de signatures. Cal recordar que la zona té diferents espais i poblacions on es recorda i es ret homenatge a tots els republicans que varen d'haver de prendre el camí de la retirada. Tornant a la maternitat dir que el primer de tot, a la planta baixa, es presenta una projecció d'un 15' on  es repassa els passos fronterers de la retirada republicana, els camps d'acollida (concentració) a les platges i la història del naixement de la maternitat d'Elne. Després resten dues plantes per visitar on hi ha una fantàstica exposició on es descriu el temps que es vivia, les necessitats del moment i l'aportació de dignitat que va significar la maternitat. Cal esmentar que l'edifici és singular i la seva cúpula aporta una lluminositat extraordinària, potser no tanta com la que va significar la humanitat que es respirava en aquell espai.

 Ara vist ja el que ens havia motivat l'escapada vàrem deambular per les platges d'Argeles  on van  malviure els homes i dones que van escapar del cop d'estat franquista del 36.
El dimecres i dijous vàrem estar a Port Leucate, pernoctant a tocar de la platja (42.900222, 3.052709). Aquesta zona ens va permetre gaudir de les seves platges i de les seves  ostres, musclos i tota mena de coquillage (42.885447, 3.049137). Tot regat amb vi blanc natural, dolcet i sempre ben fresquet de DO Ribesaltes.
Dijous al tard iniciem la baixada cap a Barcelona, però per no arribar a hores intempestives a casa decidim pernoctar a l'àrea de l'AP7 a l'alçada d'Hostalric.

                  

Bilbao 14/07/16

Dimecres a quarts d'onze fèiem carretera cap al País Basc. Ho vàrem fer sense agafar cap autopista, A2 Lleida, A22 Osca, A132 Puente la Reina, N240 Embalsament de Yesa, A21 Pamplona, A15/A10/A1 Beasain, GI 632 Beasain i Bergara i N636 Elorrio.

Elorrio

A quarts de  nou vàrem fer un passeig per estirar les cames a Elorrio. Tambė en aquesta població
vàrem pernoctar a la seva àrea AC que havia estat inagurada el cap de setmana anterior. Tenia tots els serveis per AC's, en una zona verda al costat del poble (43.128397, -2.545700). És un poble amb el reconeixement per part de la UNESCO, atès que manté un casc antic mol ben conservat i amb moltes cases blasonades. També es pot visitar una necròpolis. Tot ell és molt agradable de passejar. 

Dijous marxem a visitar Durango, a 12 quilòmetres des d'on hem pernoctat. Estacionem al carrer Zumar (43.163232, -2.627987)  pròxim al centre on estacionen moltes AC's. A l'oficina d'informació ens proporcionen plànols i explicacions molt àmplies d'aquesta ciutat. Té marcat un recorregut per la zona vella i és força interessant, es pot fer el recorregut amb una autoguia. Al cap d'un parell d'hores marxem cap a Sopela. Arribem a l'àrea AC (43.373775, -2.989767) té tots els serveis i està al costat del metro que duu a Bilbao en menys de 30 minuts. l'estació és Labarrasterra. Es poden agafar bitllets d'anada i tornada per 3,50€ o bé, si es vol estar més dies o fer molts desplaçaments, hi ha bitllets turístics. Com volíem veure la platja vàrem marxar a un estacionament de platja molt pròxim (43.385447, -3.000818). des d'aquets estacionament hi ha unes vistes espectaculars de les platges i dels espadats que tanquen els espais de bany. és ple de surfistes, estaven fent una prova del circuit mundial de surf. Tothom va amunt i avall amb la seva fusta de surf. Veiem que hi ha moltes AC's així que decidim pagar zona blava i passar la nit en aquest meravellós espai de mar.

Platja La Salvaje des del pàrquing de Sopela

Com encara teníem bastant temps de  tarde pel davant vàrem marxar a Bilbao i vàrem passejar per les "siete calles". És la zona de restauració i comerç. Nosaltres poc a poquet vàrem gaudir d'un Bilbo renovat, més lluminós, obert a l'art de carrer i al turisme. Recordem que vàrem estar fa uns quinze anys i tot era grisor, això sí amb un nou Guggenheim que segurament ha estat el motor de canvi  d'aquesta capital del Cantàbric.Cap allà les 9 decidim sopar al renombrat restaurant Víctor Montes de la plaça Nova. Tot molt bo però amb preus excessius. Tenim metro fins les 11 així que un tomb pels carrers del voltant i amb metro i cametes marxem a l'AC que la tenim a Sopela. Passem una nit molt tranquil·la però acabem posant la calefacció !!!

Divendres pel matí estacionem a l'àrea AC de Sopela i agafem el metro per passejar ja per tot Bilbao, baixem a Sant Mamés i fent el recorregut de la ria passant per la zona de Deusto, Guggemheim i altre cop a casc antic. Seguint consells anem al carrer de la Pelota número 7 on hi ha la penya de l'"Atletico casco viejo" on fan un menú de 12€ boníssim ambn plats tradicionals fantàstics i un ambient i servei inmillorable.  Després anem a fer cafès a la plaça Nova, Bar Bilbao. Cap allà les 16 hores donem per acabada la nostra visita a la capital de Viscaia.

Platja de Gorliz. A la dreta estacionament pernocta.

 Allà les 6 de la tarda marxem cap a Gorliz, però fem parades per la zona de Getxo, Barrika i de Plenzia. Acabem estacionant al pàrquing a tocar de la platja de Gorliz (43.412259, -2.941927). Aquest pàrquing té el senyal de prohibit AC's però ningú fa cas, tampoc la G.U. que rondava per allà i no va dir res ni va posar cap multa a les 15 o 20 AC's que estàvem per allà. A tocar, sense adonar-te, estàs a Plentzia. Poble que estaven en festes de pescadors les de la Verge del Carme. Tothom pel carrer i visca la festa i el txiqueteo !!! Es pot visitar el casc antic amb una bonica plaça amb esglèsia dalt d'un turonet amb la seva txiki taverna pe prendre un vinito. Més tard seiem, per sopar, a una terrassa amb uns quants pintxos i cerveses per gaudir d'un recital de salsa cubana a tocar del port. 

Dissabte pel matí sortim amb la crema de sol posada, amb la tumbona i la l'esterilla de platja fem  uns quants passos i anem a la platja que ja a les 10 està molt plena. La platja és llarguíssima i tothom es situa a molta distància del mar. Entre ombrel·les  i el mar hi ha més de 200 metres. Al cap de dues hores la distància ja no és més de 20 metres. La marea a pujat moltíssim. A quarts de dues m'informen que mon pare a Barcelona no està bé així que decidim dinar en un restaurant de referència però tot està reservat així que tornem al nostre restaurant de pintxitos i ens fem un fart de tapes i pintxitos. Tots boníssims. Per cert no demaneu calamars sinó rabes !!!

A  les 4 h. agafem autopista i autovia  per marxar a Barcelona uns 42€ de peatges.

Bagà amb la Colla Pessigolla 8/5/2016

         
                  

Avinyó 16/04/16

Després de reposar beguda en el Condis del costat del pàrquing agafem l'autovia de l'Atmella per un cop arribats a Vic agafar l'eix transversal direcció Lleida. Fem sortida a Avinyó. Hi ha que desfer unes quantes corbes enrabessades i tot seguit entres al poble on es poden veure dos discrets pictogrames que anuncien l'àrea d'autocaravanes (41.865243, 1.974599). L'àrea està força bé. Té bons serveis, és tranquila, espaiosa, amb taules de fusta i bones vistes. Dormim amb altre AC al costat. Pel matí de dissabte esmorzem amb un solet esplèndit. Preparem la informació del trajecte que volem fer, que no és altre que la proposta que fa el servei de turisme d'Avinyó (Camí del riu). 

Consisteixt en resseguir la riera Gavarresa fins la font del Tomàs, hi ha que travessar per passeres el riu dues vegades, per tornar per un sender paral·lel però emboscat al costat de la carretera que ve d'Artès. Cap allà les onze ja estem passejant pel centre del poble visitant un parell d'espais interessants com Can Verdaguer amb els seus esgrafiats o la casa Abadal d'estil modernista.

Fem un vermutet per treure'ns la calorada que fa i tot seguit marxem  a visitar Artès. Fem una volta pel seu cacs antic i la zona comercial i veient que la masia restaurant Abadal està de reformes agafem camí de Can Rubell a Monistrol de Calders. Aquest és un restaurant on no hi ha sorpreses, tot està força bo i aquesta vegada tampoc han fallat especialment amb les postres.

Descans al costat de la riera per pair i retorn a Barcelona cap allà les sis de la tarda, demà m'espera el Moixeró.

           

Mont-roig del Camp 2/4/2016

De memòria no es pot anar pel món. Divendres fem camí fins a Mont-roig buscant l'agrobotiga per pernoctar. Un cop arribem tot em sembla rar i desconegut. "Aquí no hi ha cap àrea d'autocaravanes !" ens informa una veïna de la població. Així que truco a un amic per preguntar-li quan m'adono que el lloc que jo tenia al cap no era Mont-roig sinò Masroig  que si te una àrea AC (41.126966, 0.734064) a tocar de l'agrobotiga. Així que a la propera sortida en miraré millor on vaig !!!

Bé, decidim trobar un lloc per passar la nit així que donem un parell de voltes fins que ens decidim per fer-ho al costat d'una benzinera a l'extrem del poble (41.090864, 0.964816). L'altra opció podia haver estat perfectament al costat del poliesportiu (41.086144, 0.964035) on vàrem anar pel matí a esmorzar atès que hi ha un bar d'aquells que serveixen plats de forquilla amb porronet de vi...

Bé un cop llegides les notícies i ben esmorzats  comencem l'excursió direcció a l'Ermita de la Verge de la Roca. Lloc de devoció dels viletans de la contrada. Per començar travessem tot el poble i trobem indicadors que assenyalen el camí. També es pot anar per carretera, però nosaltres ho farem per un camí de carro sorrenc entre magnífiques oliveres i garrofers. Al cap de poc més de mitja hora bé una bifurcació on  l'esquerra inicia un camí empedrat que indica 5 minuts a l'ermita, mentre que a la dreta assenyala direcció de Vilanova d'Escornalbou i és un sender estret. Nosaltres agafem aquest últim. Es un sender ben traçat que al deu minuts, mirant el track, girem a l'esquerra i enfilem de forma molt pronunciada un sender poc fresat encara que suficient que ens duu a es escales del Diable, després a la Cova Foradada per seguir un reguitzell d'escales totes excavades sobre la mateixa roca. De vegades hi ha passamans per ajudar-se i en algun pas, sense dificultat, es pot percebre una certa verticalitat o pas un poc aeri. El paisatge és cada cop més el protagonista. Es pot veure les platges de Mot-roig fins a Tarragona. Trobem un parell o tres de baranes on fer parada per badar amb les panoràmiques del Baix Camp, el Tarragonès i la zona de Serra de Prades a la nostra esquerra.

Encara ens enfilem una mica més a les roques de l'Areny on hi ha una parella practicant escalada. Continuen els ajuts en la roca atès que la verticalitat dels passos es sovintegen. 

 Ara ja baixem a veure l'ermita. Hi ha un espai abalconat al mar molt "xulo". Sant Ramon és el nom de l'ermita i la que dóna nom al lloc enfilada a sobre d'una roca on quatre parets en difícil equilibri fan del lloc un espai màgic i molt singular.

Un cop feta la visita iniciem la baixada pel costat empedrat l'anomenat la rellsicada del moro, passem per la font de Sant Jaume i al cap de mitja hora ja estem al casc antic del poble.

Aquesta vila té com a fill predilecte, d'adopció, un il·lustre pintor català, en Joan Miró. De fet la plaça major porta el seu nom. Aquest pintor va passar llargues temporades en aquest poble i va declarar en moltes ocasions que era font inesgotable de les seves creacions.  De fet el pintor va dir : “Tota la meva obra és concernida a Mont-roig” Un dels molts espais reflectits a la seva obra és justament l'ermita de la roca.

  

D'aquesta vinculació amb Mont-roig s'explica que a l'església vella hi hagi una exposició permanent de  reproduccions de moltes de les obres que el pintor va crear com evocació d'aquest àmbit rural. També es pot veure un vídeo d'uns 20 minuts de l'obra del pintor i les seves declaracions envers Mont-roig. Val la pena, l'entrada val uns 4 €.

Ara ja quasi bé les dues marxem cap a Cambrils on estacionarem a l'esplanada del costat de la Riera, a cinc minuts del centre (41.068575, 1.054826), amb unes cinc o sis AC's. 

Volem anar al Restaurant l'Espurna, un clàssic per nosaltres. Sabem que estarem ben servits. Agafem el menú (19€ s/beguda), com la Dori considera que els cargols no estan prou en el seu punt no dubta en parlar amb l'amo i aquest tot atenció ens els fa fer de nou i al punt que ens agraden a nosaltres, una mica més melosos i no molt passats. 

S'ens feia tard però abans de baixar a veure el clàssic de futbol vàrem fer una breu migdiada. A dos quarts de vuit veiem com xiulaven l'inici d'un partit que mai s'havia d'haver perdut.

            

Periple gironí del 22-25/03/16

Per aquesta Setmana Santa no podem fer gaires plans així que sense gaire bé planificar res sortim a donar un tomb per Girona. Dimarts al migdia dinem a Can Boter, prop del pàrquing Ac, és un restaurant de diari amb un menú més que correcte per 7,50 €. Tot seguit agafem l'AC i ens dirigim a la nova àrea AC de Girona al Pàrquing Vayreda, entrada per Passatge Massaguer (41.984040, 2.813648). L'àrea està força bé, té tota mena de serveis i els responsables molt amables. La senyora ens dóna diferents consells i entre ells un que ens fa molt el pes, conèixer Girona a vista d'ocell resseguint els quasi 3 quilòmetres de muralla. Així que cap allà quarts de sis ens disposem a fer el recorregut.

(web de la muralla de Girona).

En aquesta imatge veieu la línia vermella que marca el traçat, sempre a una considerable alçada que permet visualitzar, el conjunt de la ciutat, amb ull d'ocell veient les seves teulades i de fons el Pirineu i especialment el massís del Canigó. Ara us deixo quatre panoràmiques per a que us feu una idea de les vistes.

Vistes de Girona des de la seva muralla. (Clica per obrir la panoràmica)

 Vistes de Girona des de la seva muralla. (Clica a sobre per obrir la panoràmica)

Vistes de Girona des de la seva muralla. (Clica a sobre per obrir la panoràmica)

Vistes de Girona des de la seva muralla. (Clica a sobre per obrir la panoràmica)

Plaça del Vi de Girona (Clica a sobre per obrir la panoràmica)

Un cop fet el recorregut de muralles vàrem passejar pel casc antic de Girona. Com sempre passejar per aquesta ciutat és una gossada. A quarts de 9 ens retiràrem a l'AC per sopar i descansar ja que les muralles tot i no ser una llargada important si que puges i baixes moltes escales.

Dimecres en llevem i marxem cap a la comarca del Pla de l'Estany per esmorzar al Restaurant de les Estunes de Porqueres. Estacionem a tocar de la Draga al costat del Club de Rem Banyoles. Amb l'estòmac sense pena preparem la motxilleta i comencem altre "randoné", aquest cop a l'estany de Banyoles. Volem donar-li tota la volta. És una caminada de poc menys de 8 quilòmetres si fas la visita a diferents espais del recorregut com és el Cap de Bou, Llacuna Artiga, La Cuaranya, l'Estany Nou i de Cisó, Font del Rector, Santa Mª de Porqueres, Estanyol del Vilar, Font del Ferro i les diferents pesqueres que et trobes pel camí.

En acabar la volta "dutxeta" i marxa cap a Montagut al Restaurant el Collet. Lloc amb un menú molt correcte, de 10€, on fan uns cargols cuinats molt bons. Fem una mica de bacaïna per marxar cap allà les cinc a Olot. Farem una passejada pel seu carrer major, tafanegem per l'agrobotiga i fem unes poques compres pel sopar. El cas és que justament la pastisseria Can Carbasseres està tancada. EM sap molt de greu perquè tenia ganes de menjar coca de llardons de la que a Can Carbasseres són els millors especialistes de Catalunya. Bé, altre cop serà !!!

sense coca marxem cap a Camprodon fent la Vall de Bianya. A quarts de nou ja hi som al pàrquing Mas Ventós, ple d'AC's. Amb les ganes de llardons faig un repàs a les tocineries del carrer Major que estan a vessar de gent. Molts amb la disfressa d'esquiar i molts altres que venen de més enllà de l'Ebre. Un cop tinc el meu tresor de colesterol en brut marxo, amb temperatures força baixes, a l'abric de l'AC. Al cap d'una estona entenc el perquè de tanta gent pel poble, comencen a sentir-se tambors que redoblen el pas d'armats romans. Ara ja còmodes i repingats als nostres seients renunciem a fer turisme de processons així que durant una bona estona sentim els redobles dels timbals, però nosaltres no sortim de "caseta" que s'està molt bé.

Dijous pel matí esmorzem a la Cabanya de Setcases i tot seguit pugem a la corba del refugi o s'inicia el GR. Com està molt glaçat decidim pujar per la carretera fins l'estació i després de fer un tomb per l'inici de la Portella de Mantet decidim tornar a marxar cap a Vilallonga de Ter. Com tenim encara temps per anar a dinar a la fonda fem una senzilla caminada, en el mateix poble, que permet pujar per un camí arranjat amb baranes i el terra de porlan al turó del Quer. Li diuen el camí de les Roquetes o del Drac. En el recorregut es troben unes quatre escultures de ferro de grans dimensions i en arribar dalt hi ha un drac que està disposat en uns rails que fan que es pugui moure. Després es pot baixar per una pista enporlanada albiran bona part del poble i de la Vall de Camprodon. En acabar la caminada dinem a la fonda Can Pastoret. És un restaurant petit però molt acollidor i en Silvestre, sempre a ganes de broma, et fa conèixer una carta força atraient de cuïna cassolana però amb tocs refinats. 

Ara si feta la migdiada cal baixar cap a la ciutat on hem deixat un grapat d'obligacions, tot i tenir vacances.

                  

Ogassa 12/03/16

Divendres, en acabar la feina, marxem cap a l'àrea AC de Sant Joan de les Abadesses (42.235259, 2.284079). 

És una àrea tranquil·la a l'inici del majestuós pont, del 1138 i reconstruït el 1976, que presideix aquesta població monacal. Passàrem la nit amb quatre AC's més. Pel matí esmorzàrem a l'únic bar del poble que hi havia obert per tot seguit agafar carretera direcció Ogassa. Tot plegat menys de cinc quilòmetres per arribar a un ampli estacionament al costat de la mina Dolça. En aquest poble trobarem espais agradables per passejar i aturar-se com a les  fonts o als diferents vestigis miners que varen donar vida a aquesta població. No fa gaire van crear  un museu de les mines que ofereix visites guiades. Possiblement tornarem per conèixer aquesta oferta cultural que sembla força interessant. També altres racons com Sta. Barbara, més amunt.

Ens preparem i agafem quatre "xominades" per a fer una caminada, de poc menys de vuit quilòmetres, que passarà per Sant Martí Surroca i després tornarem pels Roqueters i de nou al poble. Tot el camí està molt ben senyalitzat, marques grogues d'Itinerannia et condueixen  durant tot el trajecte. Tot és molt maco tant els paisatges de la serra Cavallera així com l'esglèsia de Sant Martí Surroca, una veritable joia del romànic català del segle X. A tota la serralada s'albiren moltes congestes de neu especialment per la zona del Taga i per la vessant nord-est es veuen àmplies pastures que s'obren a la vall de Camprodon. Als peus del turó de la Pietat, al que voltegem a la part final de l'excursió, es veu Sant Joan de les Abadesses.

Al retorn, després d'una merescuda dutxa, anem a dinar a la Fonda Can Costa. És un restaurant amb bona carta, preus correctes però que pot originar opinions dispars alhora de dirimir la relació qualitat/preu i servei. Per nosaltres bé, però esperàvem més.

Després de reconèixer una mica més l'entorn de les mines i fer una mica de migdiada retornàrem cap a Barcelona.

                

Caldes de Malavella 20/02/16

Divendres a la tarda navegant per Internet vaig topar amb l'agradable sorpresa que a la comarca de la Selva hi havia dues àrees Ac que desconeixia. Una a Sils i l'altre a Caldes de Malavella. Donç només calia triar una de les dues i va ser la de Caldes per la que ens vàrem decidir (41.839355, 2.811853).

És una àrea petita però amb tots els serveis per Ac's, fins i tot penso que es pot connectar a la corrent sense pagar. Les parcel·les són àmplies i ven anivellades. A quarts de vuit, del vespre, ja fèiem companyia a quatre Ac's estrangeres, totes connectades. Per estirar les cames vàrem fer un passeig general per la zona, a aquelles hores els comerços començaven a tancar persianes. La temperatura en els rètols de la farmàcia  indicaven 6 graus. Feia fresqueta de debó.

Dissabte pel matí ens vàrem atansar a l'oficina d'informació municipal que està prop de l'àrea. Ens van donar força papers turístics i dos gots per tastar l'aigua de les diferents fonts que et proposen visitar. De fet La Selva és anomenada la comarca de l'aigua.  El següent pas va ser anar a esmorzar. Per la nit ja havíem clixat un bon lloc, la Casa Rosa. Vàrem triar bé ja que fan uns bons entrepans i uns millors cafès.

Amb el pap ple vàrem seguir la ruta que ens van indicar a l'oficina seguint un fulletó com guiatge. El poble especialment mostra cases modernistes, fonts i unes termes romanes molt ben conservades. Tot gira entorn a l'aigua i el termalisme.

En el poble trobarem dos balnearis el Prats i el Vichy. Vàrem visitar tots dos, al primer vàrem passejar pels seus jardins i vàrem trobar tot de gent banyant-se en una piscina a l'aire lliure. Tothom amb el seu batí de cotó blanc. Al balneari de Vichy Català a més de passejar per les seves instal·lacions exteriors també vàrem endinsar-nos pels seus passadissos interiors. Fantàstics !!! Només faltava l'aparició d'Hercule Poirot investigant una intriga dins d'aquell balneari noucentista.






Un cop visitades les termes, fonts i cases d'estiueig  de la burgesia catalana, marxarem a dinar.  Com teníem cuquet de paella vàrem seguir el consell de l'AM i ens apropàrem a Can Pou de Vidreres. Com no podia ser d'altra manera va estar tot un encert fer cas dels amics.
En el mateix pàrquing vàrem poder fer el descans preceptiu per iniciada la segona part del Barça marxar a Barcelona a fer algunes compres.

Montferri 11/02/16

Dijous vespre ens plantem a l'àrea AC d'El Catllar (41.176643, 1.326889). Aquest espai és agradable, a tocar del riu Gaia, il·luminat amb vistes al castell i amb tots els serveis per les "autos". L'únic però és que no s'agafa senyal de TV. Doncs bé després de sopar i llegir una miqueta a dormir.

Divendres al matí ens apropem a la Cooperativa Elena (mireu la seva web). Quin descobriment !!! Fan esmorzars de forquilla, al carrer hi havia vàries taules plenes i a dins quedaven poques taules de marbre per ocupar. Llegeixo la carta: fetge encebat, sípia amb albòndigues, "callós", pota amb botifarra negre, cigrons amb morro, cua de bou, caragols cuinats, civet de cérvol, estofat de senglar... Bé, qui pot negar-se a entaular-se ? Així que ens agafem una de sípia amb pilotilles i un entrepà "petit" de truita, tot acompanyat amb  vi de la casa, un parell de tallats i un plateret d'arbequines (12€). Ara ja ben calçats fem una passejada per la botiga de la cooperativa i comprem un parrell de litres d'oli i alguna coseta més. Agafem l'AC i prenem carretera direcció a Montferri. Passem per Nulles. Un cop al poble decidim fer un tomb per a saber on cau el restaurant on hem encarregat la calçotada, El Castell de Rocamora i així veure que no hi hagi inconvenients per arribar després. El camí és una pista forestal mig asfaltada  sense problemes que deu tenir un parell de quilòmetres com a molt. Al retorn al poble rebem la trucada d'en Ramon i la Maribel que ja han arribat i ens esperen a la Ermita Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri. Ens apropem i tot seguit busquem un lloc dins del poble per estacionar les autos (41.266246, 1.364678). Cap problema. Ja potser cap allà les 11 iniciem un recorregut dels anomenats saludables que recorren les inmediacions del poble, els seus camps de conreu, la riba del riu Gaia, el carrer major del poble, la seva església de Sant Bartomeu, àlies Barto,  i també la basílica modernista de JM Jujol. Tot plegat poc menys de 5 quilòmetres. El recorregut està senyalitzat però potser per motiu d'algunes avingudes hi ha acumulació de fangs i canyes al costat de la llera del riu gaia, això fa que algun tram sigui una mica perdedor. Però bé sense problemes. és com una passejada de pagès.

Hi ha que destacar l'Ermita Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri (41.268111, 1.369026). Molt maca i d'un caràcter constructiu molt i molt especial. Un cop feta l'excursió ens dirigim al Restaurant Castell de Rocamora (41.262419, 1.366660). El restaurant té un entorn agradable, dins d'un bosc, amb bon estacionament per les AC's. A l'interior hi ha dos espais separats. Un de molt acollidor de tipus rústic amb llars de foc i ambientació masia i l'altre més modern tipus sales de banquets. La calçotada tot i poder acabar valorant-la com força bona, hi ha alguns detalls que caldria que milloressin. Com el pa, l'escalivada i la presència dels cambrers. Pel que fa a quantitat res a objectar, molt bé. Els calçots, la carn, mongetes, botifarres, begudes i postres força bé i el preu dels més raonables 32€.

A quarts de sis ens posem en marxa cap a Nulles, on visitem la botiga d'un dels cellers modernistes més reconeguts de Cèsar Martinell. Les bodegues Adernat. Dins d'aquesta joia arquitectònica hi ha uns bons vins i especialment el cava Gran Reserva Adernats XC que ha resultat ser el millor cava del món, segons la prestigiosa guia 50 Great Cavas que ha atorgat 98 punts sobre 100. Quedem estorats quan ens informen que per a poder demanar aquest cava caldrà esperar al novembre vinent, atès que ara ja ho tenen tot venut. Nosaltres modestament agafem algunes ampolles de vi, no tant preuades però que segur ens faran recordar un bon dia amb bona companyia.
Acabat de fer algun que altre tastet, de vi, marxem cap a l'àrea del Catllar on un cop estacionats donem la volta a un poble tranquil i ben il·luminat, especialment la zona del castell, fa molt bona temperatura.Com el dia a estat complert ens retirem d'horeta a descansar.

Dissabte pel matí en R&M ens avisen que marxen a la visita del castell, nosaltres tot just ens llevàvem. Per esmorzar vàrem tornar a la Cooperativa, avui encara més plena, però en una taula rodona en un reconet hem cruspeixo un plat de fetge encebat fantàstic. Cap allà  passades les dotze marxem i a un quart de tres ja estem entaulats a Barcelona.

Fins la propera !!!

                     

VIC 23/01/16

Pont Bruguer al Riu Gurri. Vic.

Divendres sortim direcció a la Ciutat dels Sants, això sí, amb parada obligada a l'Esclat de Tona per comprar el que serà el nostre sopar un cop arribats a l'àrea. A dos quarts de nou estacionem a l'espai número 5 amb la companyia de dues AC's més. Sopar, tele i d'horeta a dormir el dia ha estat cansadet a la feina. Dissabte ens llevem amb un dia assolejat, no sembla que hagi fet gaire fred per la nit i la previsió de temperatura sembla que serà agradable. Preparem quatre coses i després d'esmorzar prenem camí. Es tracta de fer un bon troç de l'Anella Verda de Vic (la volta complerta són 32 quilòmetres) que passa per la mateixa àrea AC. Aquest itinerari, passa compartint traçat, amb  el recorregut senyalitzat del Riu Gurri que va des de Roda de Ter al Pont de Queralt de Vic. Nosaltres vàrem fer uns vuit quilòmetres en unes dues hores. El traçat és totalment planer i ciclable. Convina espais urbans, zones de conreus, espais verds d'esbarjo i floresta de ribera. Està força ben senyalitzat i hi ha panells informatius dels diferents espais. Val a dir que no és ben bé una passejada de natura però que està bé com una ciutat recupera espais degradats o oblidats i els incorpora, de nou, per a fer-ne un ús més respectuós amb l'entorn natural.

En groc i vermell part de l'Anella verda de Vic.

En acabar el recorregut ens dirigim a la catedral de Sant Pere. Fa temps que tinc ganes de veure les pintures de'n Josep Maria Sert i Badia. Entrem a la catedral, està molt tranquil·la. Dediquem una bona estoneta a veure les pintures "fosques" que li van ocupar, al pintor barceloní, quasi el llarg de tota la seva vida. Consultem, a la majordoma parroquial, la possibilitat de fer una visita guiada i veiem que ho hem de fer des d'informació turística de Vic. Altre cop serà.

Carxofes amb pernil ibèric. Boníssimes !!!

Ara sí fem una bona passejada pels carrers de la capital d'Osona. És dissabte tothom està al carrer, sembla que regalin les llonganisses... 

Després de valorar diferents resenyes, d'establiments de restauració, visitem un parell per acabar escollint "El Caliu", del carrer de La Riera. No tenen menú, sols plats recomanats del dia. Tot molt bé, espai, tracte, atenció, plats abundosos i bons. No és econòmic però ho pagues a gust. 

En acabar el dinar "xino-xano" fins l'AC on farem una llarga migdiada i retornarem escoltant el patiment del Barça per acabar guanyador a Almeria.

                

                  

La Nou de Berguedà 17/01/16

Ja acostumats a sortir tard marxem cap a La Nou de Berguedà allà les 7 del vespre de divendres. Arribem a quarts de nou a la plaça de l'Ajuntament on hi ha una pàrquing (42.166872, 1.885508) molt curiós, això sí sense cap ànima, ningú pels voltants.

Sopar, tele, lectura del que farem l'endemà i a dormir. Passem la nit molt tranquil·lets sabent que a fora fa un fred de sota zero. Al matí trobem, sota la xemeneia del TRUMA, uns caramells de pam, com punyals. A quarts de deu anem a la Fonda Camprubi i esmorzem i xarrem una miqueta amb l'hostaler...

Fa un sol ben maco i de fred sí, però no tant com auguraven els homes del temps. Des de la plaça comencem un trajecte, molt ben senyalitzat, per conèixer el poble i el seu entorn i alguns llocs destacats d'aquesta petita població amagada entre el Pantà de la Baells i el cim del Sobrepuny (1.666mts). L'itinerari té  diferents llocs d'interès com l'esglèsia del segle XII, Sant Martí, molt bonica i ben restaurada.També es passa per dues fonts, un santuari monumental inspirat amb el santuari francès de Lourdes, amb cova d'aparició i exvots inclosos. També es passa per una magnífic mirador que permet guaitar l'entorn i es passa per altres espais emboscats amb molins fariners a la llera del riu i tot amb plafons explicatius. Bé, tot el recorregut no arriba als quatre quilòmetres i fent bones parades i gaudint dels diferents espais en dues hores hi ha de sobres (tríptic del recorregut i dels espais a visitar).

 Després ens atansem a la part més nova del poble on veiem  torres molt "xules". A quarts de dues canviem l'emplaçament de l'AC a l'estacionament de terra (42.166872, 1.885508) que hi ha al costat de la pista poliesportiva tot just davant de l'esglèsia, ja que queda molt ben emplaçada per prendre el sol i estar més tranquils. Ja quasi bé les dues començaven a arribar força cotxes per anar a dinar a un dels dos restaurants que hi ha al poble. Nosaltres vàrem anar al mateix del matí i demanarem el menú, de 12 €. Destacar que tot estava molt bé i especialment el guisat de cabirol, boníssim !!!

Com podeu imaginar, els que ens coneixen ja ho saben, vàrem fer la becaina prescriptiva per arribar ben descansats a Barcelona, cap allà quarts de vuit del vespre. A l'endemà, diumenge, hi ha altres devocions i obligacions que hem d'atendre. Fins la propera !