Departament del Tarn (F) 17-22/07/18

Feia potser 15 anys que vàrem haver de retornar d'Albi, amb urgència, a Barcelona tot just quan havíem arribat. Així que ens va quedar pendent visitar vàries coses que teníem previstes per la zona. Doncs bé, aquest  estiu ha estat l'ocasió per visitar allò que ens va quedar pendent.

Vàrem sortir de Lliçà de Vall a mig matí, així que vam parar a dinar uns cargolets a Mas Canyet de Cassà de la Selva..

Després de 3 horetes de viatge vàrem arribar al Càmping municipal de Castres (43.622495, 2.254599).

Per aquesta escapada vàrem decidir  fer-la amb tranquil·litat, de "turistejar" de forma moderada i de prendre'ns la "cosa" amb més tranquil·litat. Aquest idea ha estat el motiu que totes les pernoctes les hem concentrat en tres càmpings, volíem treure tumbones, tenir finestres obertes i gaudir de piscina.

 El dimecres vàrem dedicar el temps a passejar per la ciutat i visitar el Museu de Goya on també hi havia una exposició temporal de l'escultor Pablo Gargallo. La ciutat és petita però molt agradable i bonica, el museu força bé però l'exposició de Gargallo molt interessant. Aquesta ens la van presentar, a nosaltres dos sols,  un guia de parla castellana expert amb l'artista.

El dia següent marxàrem cap el poble natal de Tolouse-Lautrec. Lautrec, és un llogarret petit amb carrerons màgics, amb un molí dalt d'un turó i unes muralles que tanquen un poble de regust medieval. El blau pastís és el color insígnia de la població.

A la tarda tornàvem a acampar al Càmping d'Albi (43.933631, 2.164797), aquest privat i el doble de car que els municipals. Aixó sí, aquest tenia una piscina climatitzada, saunes de tota mena i més  serveis que cap altre càmping. Així que aprofitàrem la tarda gaudint de banys, saunes i relax. Divendres dedicació al museu de l'artista Tolouse-Lautrec i la catedral que és una meravella, especialment el cor. Passejada per la ciutat i tarda dedicada de nou als banys i al relax.

Dissabte després d'esmorzar prenem direcció a Cordes sur Ciel. El poble és molt bonic, està ubicat dalt d'un turó. Per arribar cal superar uns carrers amb pendents inhumans per un turista de a peu.Si es vol es pot agafar una guagua que et puja però no veus res de l'interior de poble fins arribar dalt de tot.

Un cop a dalt un poble fantàstic, amb unes vistes i uns espais més que fotogènics, això sí va arribant gent i més gent que fa pensar que a migdia estarà a petar. Nosaltres vàrem dinar a la part baixa del poble en una terrassa molt agradable "Le Bistrot Cordais" (44.062801, 1.957673). Per la tarda, després d'un descans, marxàrem cap a Castelnou de Montmirall. és també un poblet petit amb una plaça porticada molt maca, però s'acaba ràpid. Seguidament enfilem cap a Gaillac, aquest poble ja és una mica més grandet. També aquí anem al Càmping Municipal des Sources de Gaillac. (43.896541, 1.884827).  Com ja hem fet el turista tot el matí dediquem la tarda a la piscina i a descansar.

Diumenge passegem pels carrers de Gaillac que està molt animat amb el seu mercat al carrer, també un mercadet d'antiguitats i fem compres de vi ja que aquesta és la capital  vitivinícola del departament del Tarn.

Per dinar marxem cap a Ille sur Tarn, una població petita amb una plaça porxada i un gran llac a la seva entrada on estacionem en una àrea AC (43.862149, 1.818353).

A primera hora de la tarda avaluem que ens queda per visitar i com tenim les forces ja de baixada decidim que dormiríem al nostre llit de Barcelona.
I així vàrem fer.

               

Matamala (F) 13-10-17

Aquest dimecres marxem a pernoctar a Puigcerdà. Ho fem com sempre al carrer Marina Alta (42.440115, 1.926190) al costat d'un solar ben discret verd i molt tranquil. Com s'ha fet tard res més sopem, una mica de tele i a dormir. Pel matí iniciem ruta cap al Llac de Matamala que es troba en el Capcir a prop de Les Angles. Hem quedat amb el Ramon i la Maribel, passarem aquest pont en terres catalanes, però aquestes sota els designis de l'estat francès.

Estacionem a l'àrea d'AC's del llac (N 42.56565, E 2.10450), tot i que després ens avancem uns 200 metres per estar més tranquils en una zona de picnic. Aquest dijous el dediquem a passejar pel bosc a veure si algun cep despistat es deixar caçar pel Ramon que deleix per començar la temporada. No va poder ser així de manera que sense bolets vàrem fer un a bona graellada de carn on en Ramon va actuar com mestre de cerimònies piròmanes i de cuiner que fa del colesterol una festa fantàstica. No podem oblidar  la Maribel que va estar la proveïdora oficial.

A la tarda un passeig fins el desguàs del pantà i fins que la llum ens va abandonar a mans d'una lluna quasi bé inexistent. Pel matí del divendres ens disposem a fer l'itinerari que dóna la volta al llac. Van estar uns nou quilòmetres, passant per diferents espais. Zones boscoses de pi negre molt maques, prats de pastura amb cavalls cerdans, zona de platges i embarcadors, espais de pic nic i esportius, també pel càmping del llac, etc... En acabar vàrem prendre la merescuda cervesa per després fer el dinar de germanor i migdiada al gust del consumidor.

El tema del bolet encara era viu ja que una dona que va passar ens va ensenyar per dues vegades, al llarg del dia, la seva collita de ceps, i entre ells un d'aquells que et menges amb els ulls.

Zona de pernocta al llac.

Ens acomiadem del llac per anar a passar la tarda i la pernocta a Puigcerdà (42.440765, 1.927569).
L'endemà, dissabte, d'horeta marxem cap a Martinet per visitar el Parc dels búnquers de Martinet i Montellà de Cerdanya. Per sort aconseguim adossar-nos a un grup de visitants que sí havien fet la reserva i accedint a un món insospitat, la línia P. La visita ofereix una projecció, molt interessant, on emmarca la recent història contemporània de la segona guerra mundial i la situació que viu Espanya. Tot això per derivar al projecte de bunquerització dels Pirineus des de la Mediterrània fins el Cantàbric. Un projecte de 10.000 fortificacions de defensa. Bé, tot el que es va projectar, executar, com i qui ho van fer, així com del perquè i quan va durar va estar explicat pel Gerard un guia molt compentent i agradable. Dir també que el centre compte amb un bon estacionament per les AC's i molt material bibliogràfic així com molta documentació de la comarca i de l'entorn natural del Cadí.

Havent sortit molt complaguts de la visita marxem a passejar per Bellver de Cerdanya on havíem reservat taula al Restaurant Sant Josep un lloc senzill  i casolà on vàrem fer un menú de 17€ prou correcte, vàrem estacionar les AC's al carrer Bergadà (42.368101, 1.778205) al costat de la piscina municipal, espai ampli i molt tranquil també per pernoctar si cal.

Bé, han estat 3 dies prou complerts i agradables així que decidim retornar cap a casa i fins la propera !!!  

Ara us deixo amb les imatges d'aquesta escapada:

         
         

Maternitat Suïssa d'Elne (F) 01/08/16

Visitar la Maternitat d'Elne era una escapada que feia temps ens rondava pel cap. Així que dilluns 1 d'agost vàrem dinar al iconmensurable Can Boter, de Parets del Vallès, que amb un menú 7,5€ vas ben servit. En acabar i amb l'estòmac content agafarem l'AP7 i cap el Rosselló. A poc menys de tres hores ja estem rondant Colliure i cercant lloc de pernocta. Per fi acceptem el repte de pernoctar a l'àrea del cementiri nou (42.523202, 3.067471). Aquesta gosadia ve de que algunes ressenyes i també a l'entrada de l'àrea hi ha un senyal de perill que diu "Atention discoteque 200 metres". Bé com encara es d'hora ens baixem, amb la "navette" que passa cada mitja hora, al centre de Colliure. Fem una llarga passejada vorejant el mar, de punta a punta de la badia. Els carrers són plens, el cementiri vell també. Músics acompanyant una nou "mariage" i força banyistes que tot i estar apunt d'acotar-se el sol encara romanen a la sorra. Cap a quarts de nou enfilem a sopar a l'AC. A l'àrea han arribat bastants més AC's. La majoria franceses. Després d'una mica de TV i lectura d'allò que volem fer l'endemà ens allitem. Bé, a les onze passades sentim un estruendós soroll de megafonia que entre compassos "maquineros" i una veu de venedor de fira comencen la festa. Els tenim el més a prop del que es poden tenir, així que surto mig vestit i corro a reconèixer la zona per saber on podem prendre menys mal.

Torno i Dori ja ha recollit tot per poder moure l'AC. Engegada a tot drap, altres també feien el mateix, i encarem l'estacionament amunt on sembla que no patirem tant. Perfecte quedava un raconet, dalt de tot de l'àrea, on poder atrinxerar-nos sense que arribés el so de la festa i ens destorbés el son. 

Ens llevem d'horeta i després d'esmorzar ens dirigim a Elne. A les nou ja som a la maternitat, però mira per on, no obren fins les deu. Decidim aprofitar el temps i ens dirigim al centre d'informació turística (42.600302, 2.970728) on ens ofereixen quatre propostes per  visitar. Especialment el claustre de la catedral té força interès i la pujada de la torre amb vistes a la població. En acabar les diferents visites tornem a la Maternitat Suïssa d'Elna (42.603637, 2.954186). 

A la planta baixa, on és la recepció, hi ha una bandera republicana espanyola que presideix l'espai junt amb un llibre de signatures. Cal recordar que la zona té diferents espais i poblacions on es recorda i es ret homenatge a tots els republicans que varen d'haver de prendre el camí de la retirada. Tornant a la maternitat dir que el primer de tot, a la planta baixa, es presenta una projecció d'un 15' on  es repassa els passos fronterers de la retirada republicana, els camps d'acollida (concentració) a les platges i la història del naixement de la maternitat d'Elne. Després resten dues plantes per visitar on hi ha una fantàstica exposició on es descriu el temps que es vivia, les necessitats del moment i l'aportació de dignitat que va significar la maternitat. Cal esmentar que l'edifici és singular i la seva cúpula aporta una lluminositat extraordinària, potser no tanta com la que va significar la humanitat que es respirava en aquell espai.

 Ara vist ja el que ens havia motivat l'escapada vàrem deambular per les platges d'Argeles  on van  malviure els homes i dones que van escapar del cop d'estat franquista del 36.
El dimecres i dijous vàrem estar a Port Leucate, pernoctant a tocar de la platja (42.900222, 3.052709). Aquesta zona ens va permetre gaudir de les seves platges i de les seves  ostres, musclos i tota mena de coquillage (42.885447, 3.049137). Tot regat amb vi blanc natural, dolcet i sempre ben fresquet de DO Ribesaltes.
Dijous al tard iniciem la baixada cap a Barcelona, però per no arribar a hores intempestives a casa decidim pernoctar a l'àrea de l'AP7 a l'alçada d'Hostalric.

                  

França: País Basc Francés 14-07-13

Mostra País Basc francés en un mapa més gran

País Basc francés.

Sortim a mig matí direcció Somport (Lleida, Barbastro, Osca, Jaca, Canfranc i Tunel de Somport). A mitja tarda arribem a l'àrea de Càmping Card d'Oloron de Bearn (N43.1856009 W0.6094170 tots els serveis, 428 qm.). El riu presideix tot el poble i potser el més rellevant sigui els seus jardins on hi ha un espai dedicat als republicans espanyols. També hi ha força elements d'art contemporani distribuits arreu de la ciutat.Dir que l'oficina d'informació té un tren on en diferents compartiments del vagó s'exposen diverses propostes turístiques de la ciutat. No deixar de visitar l'esglèsia de Sta Maria amb un pòrtic d'entrada molt maco.

El segon dia ens dirigim a Pau la capital administrativa de Bearn. (aturada a la plaça Verdum sense serveis, N43.2983990 W0.3779424). Bé aquí parlem d'una ciutat gran i té un casc antic maco de visitar i per donar un passeig. Poder gaire bé res més. D'aquí vam marxar cap a Salies de Bearn (CC N43.47263290 W0.92542940 amb tots els serveis ) El poble és petit però molt bonic. El seu component màgic és la sal i la llegenda d'un senglar . Hi ha un recorregut per reseguir els espais més emblemàtics. Val la pena però millor apropar l'AC al poble, per la zona del casino i les termes. Tot seguit vàrem marxar cap a La Bastide de Clemance. Un poblet petit que ja presenta signes i tota mena de productes  i marxandaixin que fa més que evident la identitat basca. Això sí, sense deixar mai de ser francessos.

Ara toca anar a altra població important que és Cambó. Per estacionar ho fem a N43.3601 W1.40827. Passejada i prou. Per passar la nit ens dirigim cap a Anglet a la platja dels Corsaris (N43.5070713 W1.5342020, 10€ amb tots els serveis i a tocar de la platja). Si agrada la platja fantàstic. Des d'aquest indret amb bitllets de turista ens vàrem desplaçar fins Baiona la gran ciutat, parcs, catedral, carrers comercials de tot una mica i també amb el seu carisma euskaldun. Per cert els autobuseros corren que se les pelen !!!

Ara ja som al quart dia i sortim per trobar-nos amb la popular i aristocràtica Biarritz. Dormim a l'àrea (N43.4660956 W1.5718603 tots els serveis però  sempre molt plena , a prop de platges molt maques). Pel matí també amb tíquet turístic fem el recorregut clàssic dels llocs més emblemàtics de la ciutat dels Zars "playeros". Es nota que hi ha pasta i molta gent guapa !!!. 

Cinquè dia anem cap a Bidart, aparquem a l'estacionament públic, que està prohibit però passant. El poble és quatre cases i una plaça fantàstica amb un frontó que ho presideix tot. Per cert encara no ho he dit però trinquetes o frontons a tot arreu. Ara seguim fent carretera fins arribar a Sant Joan de Llum. Cal estacionar en un lloc habilitat una mica "xungo" però suficient i cèntric (N43.38511 W 1.66297 amb serveis però justet). Aquest és dels pobles  més bonics de la zona i amb un carrer Gambette per passejar i fer gasto molt xulo. Com el lloc no ens agrada per dormir marxem cap Hendaia (N43.374703 W 1.752427 no té serveis i sempre està ple, això diuen i no està gaire prop del centre). Així que passem a Ondarribia (Espanya) on hi ha una àrea AC privada molt agradable davant mateix del mar i a no res de la platja (N 43.38437 W 1.79523 tots els serveis 12 €, amb Bus al costat). Bé, des del port es pot agafar una barqueta que per 1,70€ et creua la ria del Bidasoa i et fa arribar a Hendaia. El que és el centre vila no val res, quatre cases mal contades i poca cosa més, però té unes platges inacabables, infinites...cal dur motxila per arribar al mar. En qualsevol cas dignes de ser visitades i com no gaudir-les. Quin dia de sol !!! Al llarg del dia caminem i caminem visitant castells, abadies, acantilats de tot una mica fent servir, d'una manera caòtica, un bus gratuit que passa quan li rota per on li ve de gust. Per cert una parella de "guipus" (segons ells mateixos guipuscoans) ens deuen veure amb la cara tant desencaixada (el reconegut rictus del turista fatigat) desencaixada que ens porten en cotxe fins l'embarcador de retorn a Ondarribia. Ara és hora de relax i dutxa per tot seguit descobrir el gran tresor d'una ciutat guipuscona extraordinària per la seva belleça entenent aquesta per la simplicitat tradicional del seu casc antic. Nois que bonica és aquesta ciutat !!! Però el millor està per arribar, el dia té un premi per regalar-nos després del tute matinal. Per internet cerco i trobo "El gran sol". Què és això ??? Alguns ja ho imagineu. Un restaurant de cagate lorito, diuen  els diplomes de sobre la barra i de totes les parets que és el millor o dels millor llocs per prendre txacolins i pintxitos de veritable fantasia culinaria. El carrer major, el dels bars, es mereix una passejada pel vespre on tothom està al carrer amb un got a la mà i xerrant. Res d'entaular-se ! A peu dret, a la porta dels bars, amb una sidrinya o un txacolin o potser una copa de vi i perquè no un curt de cervesa.  Cal tornar !!!

Sisè dia avui toca matí de platja fins les dotze. Després agafem el montante i ens dirigim cap a Sare, poblet flotit de França. Certament està força bé, primer de tot dinem dins l'auto amb el Holiday III acabat d'estrenar. Fora fa una calor altíssima però dins s'està prou bé, ara ja sí fem la passejada, per pernoctar ho fem en una àrea que està ben equipada. 

Tornem ha agafar l'auto i marxem cap el poble dels pebrots, Espelette. En arribar aparquem als voltans del pàrquin ja que té porteries però cap problema a 100 mts del mateix centre. Ara ja tot comença ha ser igual, tot ho veiem igual. Granatós amb blanc, ikurrinyes, creus basques, pebrots...Com això ja s'acaba fem les compres no sigui que no tinguem més oportunitats. Vi de tots els colors de la terra, confitures de cireres, samarretes, patés, souvenirs de tota mena... Fetes les compres anem a Ainhoa però tot arribar veiem que no tenen gaires ganes d'autos, porteries, senyals de prohibició etc... Així que fem una circulada xini-xano amunt i avall amb la mateixa auto i diem adéu sense cap recansa de marxar. Ara tornem a l'àrea de Sare. L'endemà comensarem el retorn cap a Barcelona.
Ara ja de camí fem una última parada a Jaca, estacionem al costat mateix de la fortaleça. Dediquem bona part del dia en turistejar la ciutat i dinar al Restaurante las 3Ranas, molt bo, on vàrem provar les migues de pastor i "ajoarriero". Per dormir ho vàrem fer passada a la zona dels quarters militars, pàrquing Mercadona. L'endemà viatge de retorn a casa.

França: L'Ariege 29-31/10/11

Mostra un mapa més gran

Escapada a l'alta Cerdanya, Vall d'Ax del departament de l'Ariege a França. Bé es tracta, bàsicament, de conèixer Foix i el seu castell i Mirepoix. Així que dissabte al migdia ens plantem a Puigcerdà (42.440822,1.927584) on dinem i dediquem la tarda a passejar, fer xurros amb xocolata i gaudir de fira medieval amb moltes paradetes i teatre al carrer. 

Ja diumenge passem a França i parem a esmorzar a Ax les Thermes. Estacionem al costat de l'esglèsia i fem un passeig per aquest poble petit i coquetó d'aigues termals i amb accés a pistes d'esquí. Tot seguit seguim fins Mirepoix, deixant enrere Foix pel moment. A Mirepoix al costat d'una antiga estació hi ha una àrea AC amb tots els serveis i pròxima al centre. Ens atansem al seu casc antic i veritablement et quedes bocabadat de la seva plaça porxada. Fantàstica !!! La catedral també és molt maca. Diuen que té la nau més gran de tota França, els frescos i l'estructura realment és bonica i atractiva. La resta del poble no té res però aquest espai de la plaça amb bastides per tot el seu perímetre és molt agradable de passejar, seure i disfrutar.

Ara recuperem camí fins a Foix on també passegem pel seu c asc antic i ens arriben fins el seu recomanat castell. Sí, està bé. Té una bona presència, està prou bé restaurat però té poca cosa ha oferir en el seu interior. Des de les seves torres hi ha bones vistes de la vall i poc més. L'entrada és de poc menys de 10 € la parella. Per estacionar ho hem fet al passeig central del poble (42.963554,1.605374). Ara toca dinar una mica i a mitja tarda ens dirigim cap a Andorra. Destí compres al River (42.453339,1.486402 ara amb serveis complerts per AC) i Punt de Trobada. A les sis ja estem amb el carrito. de la compra. Dilluns parem al Restaurant el Xalet de Ponts (41.908781,1.192643) per a fer uns cargols i a les 5 ja estem a casa per preparar la castanyada.

                

Hautes Pyrines (17-22/07/11)

Mostra Alts Pirineus (França/Estiu 2011) en un mapa més gran

Escapada als Pirineus centrals de França. Sortim al migdia des de Lliçà direcció Ainsa i a mitja tarda ja som dins les seves muralles i a la seva plaça porxada. Des de les muralles per moments es veu el Mont Perdut del Parc d'Ordesa. L'espai per pernoctar és molt bo ( 42°25'6.72"N 0° 8'4.41"E), si arribes abans de les nou pagues 2€. Al matí següent enfilem cap el tunel de Bielsa que ens durà a França. El pas està regulat semafòricament ja que està en obres i no passa més d'un cotxe ja que els vorals estan totalment malmessos i aixecats. A l'arribar a França el temps comença a empitjorar tot i així el paissatge és fantàstic. Encarem direcció Arreau on trobem el desviament per iniciar els ports de muntanya d'Aspin primer i després Tourmalet. Arribem a La Mongie, estació d'esquí, on està el primer destí que és el Pic de Midi de Bigorre. El temps continua totalment boirós i plujós així que desistim de pujar al cim i seguim carretera per arribar al poble de Gavarnie. Tot just arribem fem pagament de pàrquing de 5€, que serveix per a 24 hores i també per l'àrea AC que es troba a un quilòmetre més amunt. Avui hem fet uns 150 quilòmetres de muntanya així que fem un curt passeig de reconeixement del poble i a descansar. Al següent dia ens llevem amb bones espectatives pel que fa al temps així que d'horeta ens arribem fins el poble i iniciem l'excursió fins el segon objectiu que és el Circ de Gavarnie una de les meravelles naturals reconegudes per la UNESCO. La caminada és tranquila sense gaire desnivell, tot ben fresat i al cap d'una hora som al final del circ.

Meravellós, unicament es pot dir que això és meravellós, a més el dia també és esplendit. Al final del circ hi ha la cascada d'aigua més alta d'Europa 423 metres de caiguda. M'enfilo fins el punt de xoc pujant per una tartera de pedra fina i relliscosa. Al arribar la mullena que em porto de l'aigua que cau és total. El retorn el fem per l'altre costat del riu, força cabalós, per evitar la pujada pel camí de gent que és ingent. La romeria de visitants és l'únic que treu un xic d'encant al lloc. Tot i així la natura aquí és mostra majestuosa.Al arribar fem un bon dinar descans amb migdiada inclosa i a les quatre marxem cap el tercer objectiu Cauterets. Únicament seran uns 60 quilòmetres, però per no variar tot per carretres de muntanya, així que tot i que estan en bon estat són vies on cal reduir la velocitat dràsticament quan s'encara altre vehicle de grans dimensions. Per tant cal anar amb cura de les curves que no són poques. Arriben i ja tothom comneça a recollir-se, estem a França a quarts de set no veus a ningú. Hi ha dues àrees d'Ac. nosaltres ens dirigim directament a la de la sortida direcció Pont d'Espanya, és clarament més petita, unes 20 places,però més acollidora i amb 10 € tens tots els serveis fins i tot connectes a la llum. Quart dia, torna el mal temps, encarem cap a Pont d'Espanya. Pel camí trobem diferents cascades com les de Loutor i d'altres, totes boniques de debó. Arribem al pàrquing de Puntes on cal pagar uns 5€ i uns 9 € per pujar fins el llac de Gaube. Tenim dubtes de si pujar o no pel temps que continua plujós i enboirat. Al final ens equipem i vinga cap a dalt. Tot i que les vistes són una mica grisses la pujada en telecabina 5 minuts i telecadira uns 15 minuts ens ofereix bones vistes. Després resten uns 15 minuts més caminant fins el restaurant i el llac de Gaube.

Al arribar donem la mitja volta al llac que per moments deixa veure el cim emblemàtic del Vinyemale al fons. La baixada en part la fem a peu, la part final, per veure les cascades de Pont d'Espanya. Potser de les cascades més boniques que hem vist mai. Tot un recital d'aigua. Ben bé no saps quina foto t'has deixat de fer tots els eus racons demanen un clic per ser inmortalitzats. Retorn al poble per a fer les compres de compromís i visitar alguna exposició relativa als pobles i entorn naturals de la zona. El dia següent ens ananem cap a Lourdes, no abans sense parar a veure el famós pont de Napoleó de seixanta metres d'alçada, poca broma quan mires cap a baix. Abans d'anar a l'àrea AC visitem el Pic du Jer, a aquest cim s'arriba amb un funicular i un cop dalt hi ha una bonica panoràmica dels Pirineus i a l'altra vessant de Lourdes. Acabada la visita anem a l'àrea on pernoctarem ( 43° 5'17.71"N 0° 3'9.94"O), no té gaire atractiu, es pot agafar aigua però per buidar cal pagar 5€, la nit val 10€. Després de dinar ens dediquem a visitar la ciutat. Es fa dificil explicar el que mostra aquesta proposta turística. Un lloc on la concentració de desgràcies és inverossímil. La religiositat mostra tots els seus perfils, els místics i al temps els més grollers i comercials. Bé, és un lloc molt especial del que m'estimo més no dir res més.

Ara ja hem fet tres de les quatre propostes turístiques del departament de Hautes Pyrines. El balanç molt bé però caldrà tornar en busca de millor temps i de pujar el Midi de Bigorre. Com ens queda temps ens dirigim per bona carretera i autopista cap a la Vall d'Aran. Passem per Vielha, Port de la Bonaigua, Sort, Seu d'Urgell i ja de camí parem a menjar uns cargols flambejats a Pont de Bar a la Cerdanya. Després dormirem a Martinet ( 42°21'32.43"N 1°41'48.56"E) per passar al dia següent a  La Molina, Port de la Creueta i anar a visitar les fonts del Llobregat a Castellar de N'Hug. Ara si que com darrera parada la fem a la Pobla de Lillet on dinem al pàrquing del trenet del ciment i que d'altres vegades pot ser un bon lloc de pernocta. Ara sí ja n'hi ha prou, ara toca anar a dormir a casa.

               

El Vallespir (23-25/9/10)

Sortida dijous a les 20 hores per anar a dormir al pàrquing de Camprodó. Al dia següent  passem per Molló Coll d'Ares. Parada i vistes, des del coll, de la vall de Camprodó i el Vallespir pel costat francés. Seguim per deixar darrera Prats de Molló amb el seu castell dalt del turó dominant el poble. Aviat trobem Arlés s/ Tec on parem i visitem la seva abadia i els carrers principals. Mitja hora més i de camí a Ameli les Bains, parada i passeig pels seus carrers força animats. Al cap d'una hora sortim cap a Vivés on ens espera el Restaurant L'Hostalet.

Aquest restaurant és de cuina catalana i de fet tota la seva ambientació gira a l'entorn del fet català, carta, música ambiental, el cujïner.Bé, uns cargols a la catalana, amanida catalana, picolats del Vallespir, pa d'ou i vi amb porró van estar les menges que ens van servir. Totes prou bones com per dir-nos que cal tornar.

Després de dinar arribada a Ceret, aparquem a la mateixa plaça anomenada pàrquing del museu. Visita, amb uns amics, del Ceret de nit. El dia següent passeig pel mercat que ocupa bona part dels carrers del poble amb tota mena de parades i a mig matí visita del museu moderniste de la vila. Destacar els plats taurins de Picasso i alguns quadres que fan homenatge als pollancres de Ceret. Potser els elements més emblemàtics del poble, més i tot que el seu mercat i les cireres. A primera hora de la tarde direcció Colliure, dinar i migdiada en carretera, després passada per Banyuls, Portvendres i Cervere. Ara ja destinació Barcelona per l'autopista des de Figueres. A les 10 de la nit sofà i Barça vs Atletic de Bilbao.

ALSACIA, SELVA NEGRA I CASCADES DEL RIN (7/2010)

VOLCAT D'IMATGES SENSE TEXT PER HAVER-SE MALMÈS L'ORIGINAL.

 
  

Toulouse 29/03/2010

Aquesta escapada va estar perquè sovint utilitzem la autopista francesa i passem per Toulouse però sempre queda enrera amb els seus coets i avions visibles des de l'autopista. Doncs bé dit i fet cap de setmana llarg agafem l'AC a mig matí i autopista, La Jonquera, cap a Tolouse. A l'arribada primera sorpresa són les sis quasi bé les set i a la vora del Loira ple de gent prenen el sol. Pels carrers moltissima gent passejant o prenen quelcom per les terrasses dels bars. Casi increible !!! Donem un parell de tombs pel centre , de la ciutat rose,i  al poc marxem a un poble a les afores, Verneque, a uns 15 minuts on hi ha una àrea d'AC. Àrea amb tots els serveis, en bon estat, i un espai tranquil en un paseig de pollancres enormes tocant al riu. El dia següent pasejada pel centre de la ciutat. Molt i molt maca, monuments religiosos i civils força interesants. La ciutat té unes dimensions molt humanes i es fa agradable la seva descoberta especialment  per la zona de la plaça del Capitol. Hi ha bons transports tant de bus com metro. L'AC estacionada al centre mateix al costat del riu en zona blava. Cap problema. Per dinar ens vàrem mudar de zona, a la zona universitària on hi ha jardins i molt pròxim zona d'estacionament lliure. Dinar, migdiada i seguim la pasejada. Arribades les 8 tornem a la mateixa zona de pernocta. Al dia següent ens llevem i dirigim l'auto cap el sud direcció Porte de Puigmorens. Primer tram autopista i més de la meitad per carretera de primer ordre en molt bones condicions. A primera hora de la tarda ja estem de nou a l'estacionament de Barcelona.

               

Bretanya 6/7/2009