Gironés 26/2/17

Per aquest cap de setmana escollim visitar un parell de pobles, l'un Monells situats al baix Empordà i l'altre Madremanya al Gironès , tots dos mereixen ser reconeguts com dels més macos de Catalunya. de fet a la revista Descobrir Catalunya al primer el diuen poble de pessebre.

Bé, la sortida la comencem arribant a l'àrea de Palamós a mig matí. Ja ens esperen R&M que són els que ens han animat a fer aquesta descoberta. També hi són  l'E&M.

Carnaval de Palamós

Un cop instal·lats a l'àrea, Empordarea (N 41.85744º - E 003.114641º ), baixem a dinar al Restaurant Mar Verd, on fem un menú prou correcte de 14 €. Tot seguit passejant ens apropem al centre de la vila quer ja té en marxa, des de les 15 h., la desfilada de carnaval. Ben passada la tarda i havent deixat passar més d'una dotzena de comparses tornem al nostre refugi, no sense deixar de passar pel super. Sopar, vetllada entre amics, uns "xupitos" i a dormir.

Diumenge prenem camí fins a Monells, estacionem a l'entrada en un ampli pàrquing 41.975583, 3.002002. Fem una llarga passejada pels carrers del poble, són estrets i porxats. L'art gòtic excel·leix a la plaça de l'Oli, el romànic a les restes de la muralla, però en qualsevol racó la l'arquitectura popular organitza un poble d'extraordinària bellesa. La plaça major és espectacular. També donem un tomb pels seus entorns com a l'església de Sant Genís a la que s'arriba creuant el riu.

Continuem el nostre trajecte, amb l'AC, ara cap a Madremanya. L'escut d'aquesta població és curiós ja que té una mà sobre un romb vermell. Aquesta mà explica segons la llegenda que dóna nom al Poble. La mà fa referència a la llegenda que pretén explicar el nom de Madremanya, que tindria el seu origen en una mare que, tot i tenir molts fills, els va poder col·locar a tots, mostrant molta “mà de manya”, és a dir, molt d’enginy. En realitat, sembla que el nom prové del llatí Mater Magna, literalment Gran Mare, tal com era coneguda la deessa romana Cibeles, de la qual s’especula que hi podria haver hagut un temple en el turó on avui s’alça el poble.

Madremanya

Si aneu amb l'AC no dubteu d'aparcar tot just encareu el poble, de bon inici, després serà molt difícil.

Bé, també aquest és un poble molt maco on els seus carrers son més juganers atès que són imprevisibles. Tan pugen com baixen, giren com s'amaguen o moren sense continuïtat. Potser no és tant monumental com Monells però és més petit i amb menys artificis on la pedra és, si cap encara més, protagonista.

En acabar la passejada i per arrodonir el temps fem una volteta per Corsà, al davant de l'església hi ha un ampli estacionament, i en acabar marxem de nou a l'estacionament de Monells on en un prat, ben assolejat, dinarem amb bona companyia.
Després de fer una curta becaina enfilem en busca de la carretera que ens durà cap a Girona i de retorn a casa.

Ara si voleu podeu gaudir d'unes imatges que us poden apropar tant sols un poquet a la bellesa d'aquest parell de pobles gironins al voltant de les Gavarres.