ANGLÈS 25/03/21

 Sortim dimarts 25 de març a mig matí per dirigir-nos a la comarca de La Selva. És de les comarques amb més serveis i àrees d'autocaravanes de Catalunya. Anem a un del municipis a la riba del riu Ter, Té uns cinc mil habitants, és Anglès. En arribar estacionem al pàrquing del poliesportiu (41.9607, 2.6313), a tocar de la via verda de l'àntic carrilet Olot-Sant Feliu de G. El municipi ofereix moltes opcions culturals especialment arquitectòniques (veure aquí).

A quarts de dues marxem al restaurant Ca l'Elisa(ressenya). Després fem una bona passejada pel casc antic, el parc noucentista de Can Cendra i també pel parc de la Font del Canyo.  El casc antic acull una sèrie d’elements arquitectònics molt interessants. Destaca l’arcada de Can Verdaguer, que és de propietat municipal.

Gairebé a cada edifici hi ha quelcom prou important per ser remarcat. Sens dubte el carrer d'Avall és el més singular de la població. Al costat de l’arcada de Can Verdaguer trobem un edifici noucentista  i la masoveria de Can Cendra, amb uns magnífics esgrafiats i una bonica reixa de ferro forjat. El conjunt disposa també d’uns jardins noucentistes amb sortidors, escales amb llambordes, seients de maons, etc. Per últim vàrem fer un volt pels jardins de la Font del Canyo.

Cap allà les set anem cap a l'auto i veiem que allà on hem estacionat pot ser un espai sorollós i poc tranquil per passar la nit així que decidim marxar a Amer, a uns set quilòmetres, on hem pernoctat moltes vegades a tocar dels bombers i sempre ha estat un lloc on ens hi trobem segurs i tranquils.

Pel matí esmorzem al Bar Torrent, d'Àmer. Després tornem a l'estacionament del dia anterior, al costat del poliesportiu d'Anglès, per començar una excursió circular i molt planera. El recorregut, prou bé indicat,  ens durà per la riba del Ter al seu pas per Anglès.

 La caminada com ja he dit és molt fàcil i força atractiva amb els seus paisatges riberencs. També es passa per una bonica masia, la de Can Bïel. Tot plegat no arriba als 5 quilòmetres. I si no es vol tornar pel camí de la via verda es pot desfer el camí  de de Can Bïel i tornar de nou per la mateixa riba..                                                             

               

   

En acabar l'excursió fem un descans i decidim baixar cap a Barcelona a dinar i ho fem a Can Ferran de Rubí. A les cinc ja érem  a casa.

                       

Amer 29-11-19

Cap de setmana que facis el que facis tot és presoner del "Black friday". Nosaltres mirem d'escapar-nos i ho fem anant a la comarca de la Selva a Amer. Municipi amb fills molt rellevants com va estar  en Porcioles, Alcalde de  Barcelona i ara Puigdemont President de la Generalitat de  Catalunya. Vàrem arribar al vespre i ens situàrem davant del Parc de Bombers (42.011644 2.596075) ja que l'àrea d'autocaravanes, que ja està acabada amb tots els serveis, encara no l'han posat en funcionament. Nosaltres un cop ben estacionats vàrem sopar, Tv i a dormir d'horeta. Vàrem tenir un petit ensurt ja que es va començar a sentir música, d'orquestra, i vàrem pensar que teníem "botellon" o ves a saber... Per sort el concert va acabar d'horeta. De fet la música venia d'un espai cívic anomenat 1 d'octubre, a tocar dels bombers i l'espai d'informació, on es fan activitats dels diferents grups cívics de la població.

Dissabte  d'horeta vàrem anar a esmorzar a Can Torrent. Després una passejada breu pel centre del poble. La plaça Major és plena de pancartes relacionades a la llibertat del presos i reivindicatives per la independència de Catalunya. Destaca una gran pancarta que presideix la plaça amb la imatge del President Puigdemont. Abans de fer la descoberta de l'entorn anem a la pastisseria Puigdemont on compren unes bosses de carquinyolis, que són boníssims, per les postres de Nadal.

Cap allà quarts d'onze iniciem la caminada per descobrir algunes fonts de les moltes que hi ha al municipi. El camí l'iniciem des del parc de bombers, on hem pernoctat, i seguim el camí planer que abans havia estat el pas del tren d'Olot. Passem per la Font de l'Abeurador, després pugem fins la font dels Carlins. Des d'aquest punt reculem per anar a trobar la font Picant. 

Aquesta font és la que explota la marca Fonter del grup Danone. És una font on reja aigua amb un punt de gas. Al seu entorn hiu ha instal·lacions de "pic-nic". Seguint el nostre track passem per dues fonts més la de Fábregues i la dels Capellans. El camí és molt agradable hi ha zones de lledoners, alzinars, castanyers, vernedes i sureres. Al costat, en el troç de retorn ho fem seguint el riu Brogent que davalla força cabalós.

Al cap de dues hores ens refem amb una dutxa i una cervesa a l'autocaravana. A quarts de dues ja hi som a taula de la Fonda Giralt (ressenya). A les sis marxem cap a Barcelona on encara tot gira al voltant del Black friday.

                

Romanyà de la Selva 28/12/18

Sortim divendres i pernoctem a Llagostera (41.823724, 2.891830), pel matí ens dirigim a Romanyà de la Selva, municipi de Sta. Cristina d'Aro. Estacionem al pàrquing (41.853060, 2.984680) però al costat mateix hi ha una bona esplanada on tambė es pot aparcar.

Tot just a l'entrada del llogarret hi ha un senyal vertical on s'inicia el "Camí dels gegants", és un recorregut de poc menys de quatre quilòmetres amb molt poc desnivell. Es fa en poc menys de dues hores fent un munt de parades, Tot el trajecte està senyalitzat i el camí és molt fresat sense complicacions. Els boscos de sureres són molt macos i hi ha mitja dotzena d'arbres monumentals fantàstics. Cal esmentar que hi ha un recorregut poètic basat amb la vida i obra de Mercè Rodoreda, L'escriptora va passar els seus darrers anys de vida en aquest poble on va escriure "Miralls trencats". En el poble hi ha, al costat de l'església de Sant Martí del segle X amb un campanar del s.XI, un bust de la dama de les lletres catalanes. En el recorregut es passa pel cementiri on reposa l'escriptora i hi ha un petit monument d'homenatge.

Acabat el recorregut ens vàrem anar a dinar al conegut restaurant de Can Pou a Vidreres, no sense abans haver comprat una coca de ratafia. Per a fer baixar la paella i els cargols vàrem fer una passejada pels estanys de Sils. A les set ja érem a Barcelona altre cop de compres de Nadal.

                

Brunyola 5-5-18

Sortim divendres a mig matí per trobar-nos amb el X&R al Restaurant Can Gros de Sant Dalmai. A quarts de tres ens entaulem i fem un menú d'11€ molt correcte i compartim uns cargols que tot i estant-hi bons no són res de l'altre món. Això sí el bacallà fregit està boníssim.

Marxem a visitar l'àrea Ac de la granja Can Bes de Salitjà (41.907376, 2.742528), nosaltres ho havíem fet la setmana passada. Aprofitem per comprar algun fuet i iogurts de la casa. També aprofitem per visitar el museu d'eines del camp antigues. En acabar marxem cap a Brunyola i ens instal·lem al pàrquing municipal (41.904503, 2.683386) on esperarem a la tercera parella, M&A. Quan arriben li dediquem una horeta llarga de xerrameca. Com ja es tard a sopar i demà serà un altre dia.

Dissabte al matí el cel desperta, com ja s'havia anunciat, ennuvolat i amenaçant de pluja. La nostra intenció és fer una excursió circular al municipi de Brunyola pel camí dels avellaners, uns tres quilòmetres i poc més. Ens preparem pel que pugui caure i comencem la caminada. Com no podia ser d'altre manera a estonetes ens cau un "xirimiri" però això no fa defallir la nostra xerrera. Al cap d'una horeta llarga estem ja de

retorn visitant les muralles i la torre del castell. 

En acabar ens preparem per dinar al restaurant Castell de Brunyola.  L'àpat va força bé, amanides, ànec, botifarres, peus amb cargols postres... tot molt bo i ben servits a preus correctes. A les cinc som els últims de marxar de la sala del restaurant per continuar la sobretaula, al costat de les AC, fins les sis amb xocolata, galetes i algun licoret. 

X&R i M&R pernoctaran al mateix lloc per l'endemà anar a fer el volcà de la crosa a Sant Dalmai. Nosaltres a un quart de nou èrem a casa.

Salitja 27-04-18

Es tractava de conèixer l'explotació agropecuària de Mas Bes a Salitja, a tocar de Viloví d'Onyar. L'explotació Mas Bes, és una de les set granges que formen ATO, i ofereix diferents serveis com una àrea AC (41.9075 / 2.7425) amb tots els serveis per les autocaravanes. També fan visites guiades a l'explotació lletera, hi ha botiga de productes propis, un museu d'eines del camp, també menús per dinar sempre per encàrrec i d'altres  espais per a grups i barbacoes.

Bé, nosaltres divendres al vespre vàrem arribar a l'àrea on ja hi havia mitja dotzena d'autos. Vàrem fer una breu passejada de reconeixement per l'entorn i després de comprar alguns productes a l'agrobotiga ens recollírem a l'auto per sopar.

Dissabte a primera hora visita de Salitja i fem algunes feinetes de neteja a l'AC. A dos quarts de dotze iniciem la visita guiada de la granja. El recorregut està guiat per un dels hereus de la granja, l'Aleix. En dóna un munt de xifres que ens situen a la realitat del negoci. Una vaca ofereix 40 litres diaris de llet i poden pesar 800 quilos, es munyeisen 20.000 litres diaris de llet, 6 milions de llet anuals... Bé, el recorregut també incorpora animals diversos de granja com gallines, ases, ovelles, cabres, conills etc. Això fa que la visita també sigui agraida per als nens.

També fem la visita del museus d'eines del camp que es força interessant. Tota aquesta visita durà una hora tres quarts i costa 5€. En acabar ofereixen coca, vi bo, xocolatines i com no llet fresca.

En acabar en dirigim a Brunyola on tenim encarregada taula per dinar al restaurant Castell de Brunyola. El lloc no decepciona i els seus caragols amb all i oli d'avellanes són una joia gastronòmica. Després de reposar el dinar marxem cap a casa tot i que abans d'estacionar l'auto li fem un lleu rentat a la benzinera de Lliçà de Vall.

                                       

                                                                                                                                             

Estanys de Sils i Santuari del Far 26-28/03/18

Abans de que arribés la voràgine de semana santa vàrem donar un tomb per Sils, Sta Coloma de Farnés, Amer i Coll de Condreu. 

Dilluns mig matí ens plantarem a Vidreres a dinar a Can Magí atès que Can Pou estava tancat. Tot seguit a quatre quilòmetres teníem l'àrea AC de Sils. En arribar la sorpresa va ser que estava tancada per obres d'arranjament, així que ens vàrem posar a un costat del pàrquing i a dormir una estoneta.

A mitja tarda van arribar en Ramon&Maribel atès que Sils és un poble sense cap atractiu vàrem enfilar fins a Santa Coloma de Farnès on hi ha un centre comercial més atraient i uns carrerons agraïts per passejar. Després de sopar trobada davant d'un "xupito" de ratafia i a descansar.

Dimarts ens dirigim de nou a Sils, tot i que fem una paradeta per fer compres al gran "xino". Estacionem al pàrquing de l'estació per dirigir-nos als Estanys de Sils. Vàrem optar per fer el circuit 1, poc més de 3 quilòmetres, correctament senyalitzats. El dia tot i que no està prou clar deixa fer la passejada agradablement. Parades als guaitadors, pujada a les torres de guaita i anar fent per un recorregut planer amb l'entorn farcit de pollancres de cultiu ben alineats. 

Acabada l'excursió toca dinar. Escollim el restaurant La Granota de Sils. Bé, per dir-ho ràpit, no tornarem. Tot com no podia ser d'altra manera bo però sense cap gràcia i encara menys acompanyaments ni guarnicions i a sobre un poc caret. Això sí el lloc molt maco.

Acabada la migdiada marxem cap a Amer. En arribar estacionem a l'antiga estació del tren d'Olot-Girona. Fem una llarga passejada visitant la Plaça ant Miquel on en el número 6 trobem la pastisseria Puigdemont, la plaça Major tota ella porxada i després la casa natal del que va ser alcalde de Barcelona Josep Mª de Porcioles. Tot seguit marxem cap el Coll de Condreu i agafant una carretereta veïnal fins a l'Ermita del Far.

Aquests darrers quatre quilòmetres són una mica espectrals. Carretera estreta i tot fosc sense cap rastre de companyia pels entorns. L'estacionament té força inclinació així que dediquem primer anivellar les AC's i després, a les fosques, fem una primera aproximació del lloc. Des d'un balcó impressionant s'albiren les llumetes dels primers pobles de La Garrotxa que s'obren al Gironés, la Selva i Osona. Sopem una mica, un xic de xerrameca i a dormir. 

Dimecres pel matí dediquem una bona estona per gaudir de les fantàstiques vistes que ofereix aquest balcó a les Guilleries, Montserrat, el Montseny, Susqueda, La Selva, La Garrotxa, el Canigó, les Alberes i el Pirineu oriental. Certament un lloc impressionant.

Ara retornem al Coll de Condreu on hi ha el Restaurant Coll de Condreu i ens informen de com fer la caminada del bosc encantat fins les roques encadenades o encantades, a més reservem taula per dinar.

Fem l'excursió, amb un dia explendit, amb uns paratges meravellosos, seguint un camí sense pèrdua. Arribem al Mas Armadans en mig d'unes pastures paradisiaques. Després pel mig del bosc, seguint les marques grogues arribem a un espai molt bonic.

Roques de dimensions colossals creant un laberint màgic d'on potser i només potser pot ser sigui l'amagatall de les dones d'aigua, dels follets del bosc i dels saltamartins encantats. Al retorn anem a dinar i tenim la grata sorpresa que amb un menú de 12€ més uns cargolets guisats fem un bon àpat. Per la tarda prenen el sol, migdiades i petits bricos a la meva AC.

A les cinc direcció Vic, Barcelona ...i a dos quarts de vuit al sofà de casa. Fins la propera !!! 

                                                                                                            
                     

Guilleries 12-15/4/17

S. Julià de Vilatorta Parc de les 7 Fonts

Per no agafar la sortida massiva de cotxes de la Setmana Santa sortim el dimecres al tard direcció a l'àrea AC de Vic. Trobem quasi bé una dotzena de veïns autocaravanistes, però la majoria estrangers.Nit tranquil·la tot i que la fira està a prop.
El dijous mentre escoltem, per la ràdio, les retencions a la sortida de Barcelona nosaltres ja estem arribant a Sant Julià de Vilatorta. sorpresa quan al arribar al Parc de les Set Fonts, allà on havíem estacionat altres vegades ara era una nova àrea AC (41.921679, 2.322071). Han disposat de quatre estacionaments d'autocaravanes delimitats per fustes, una torreta de connexió elèctrica amb quatre endolls, un espai emporlanat per buidar aigües grises i un abocador de vàter químic. A prop, dins del parc,  l'oficina d'informació turística del poble i de les Guilleries.

Conill a la brasa

Dediquem el matí de dijous per visitar les diferents cases modernistes i monumentals així com la bonica ermita de Sant Roc al costat de la majestuosa casa pairal Albareda , ara hotel. Havent gaudit d'un dijous sant ben solejat  marxem al Parc de les Set Fonts, on és l'àrea, i també un restaurant que cuinen a la brasa molt i molt bé. A destacar les patates d'Olot i el conill. 

Fet un descans marxem cap a Sant Hilari Sacalm. A l'entrada de l'àrea (41.884391, 2.508242) ens rep dos membres municipals que ens donen la benvinguda i ens informen de les activitats programades pels autocaravanistes per aquest cap de setmana en que es celebra un dels "Via Crucis Vivent" més reconeguts a casa nostre. A mitja tarda arriben M&R i un poc més tard M&E. Sopem cadascú a casa seva i a la nit a l'"Hotel" de 4 **** d'en M&R. Fem petar la xerrada fins poc més de mitja nit, això sí sense deixar mai de tenir "algo" a la boca. 
Divendres comencem pel matí acomiadant a l'M&E que prenen nou destí i nosaltres amb una guia local fem el primer recorregut de les estacions del via crucis escortats per dos armats. En acabar anem a visitar el centre de la torneria, on s'exposen eines, màquines, imatges i peces fetes al torn. També veiem com fan algunes peces al torn, concretament una baldufa que comprarem després per un euro. Ara toca fer gana i ho fem al Bar Juani on per 6 € en planten a la taula tres begudes amb tres tapes fantàstiques. Ara ja si anem a la Fonda  La Rita on dinarem força bé. Com no inclourem a la dieta cargols cuinats i peus de porc amb salsafins, aquest últim producte típic a la cuina comarcal de La Selva. Ben dinats cal descansar per afrontar una nit que promet. 

A les vuit ja estem en dansa per trobar lloc on veure una de les estacions més lluïdes de tot el Via Crucis, a la plaça de l'església. trobem un espai on seure i veure per un costat on es farà el judici també l'espai de la presó al temps que per una pantalla gegant podrem seguir la dramatització que es don en altres estacions. Seguim una estoneta pels carrers de Sant Hilari la desfilada, destacant la marcialitat del armats que desfilen a cop de timbal,la dels "lladres" posseïts pel dimoni i un Jesús que arrossegant la creu és tibat per un centurió inexpressiu. Cap allà quarts de dotze, havent fet un mus, en atansem a la que pot ser l'estació més fascinadora, la del calvari. Doncs sí, acaba essent la més impactant i més complexa. A dalt d'un turó, al que s'accedeix per diferents corriols, hi ha tres creus on es desenvolupa el fatídic final de Jesús. Intervenen centurions a cavall, multituds que fan de poble, sacerdots jueus, amic i familiars del crucificat, un Judes turmentat ... Bé, segur que coneixeu la història.

Cansats d'anar amunt i avall i d'estar drets en aquest festival marxem a dormir a quarts d'una.

Parc i Font de Cal Sastre a S. Hilari

Espai Aqua de S. Hilari Sacalm

Dissabte al matí vàrem visitar un bonic espai museístic i també divulgatiu del món de l'aigua. Cal recordar que ha Sant Hilari podem trobar més de cent fonts, que l'empresa Font Vella és el seu tresor empresarial i laboral i que hi ha força moviment entorn al turisme de balneari. Per aprofitar el bon dia que fa seguim fent camí fins la font del Sastre situada en un bonic parc amb taules i bones vistes a la zona alta del poble direcció Osor.

Ara ja sense necessitat de fer més gana ens entaulem al Restaurant Pinotxo on fem una molt bona taula de la que destaquem les faves, l'ànec i les patates d'Olot altre vegada.

A primera hora de la tarda marxem cap a casa acomiadant a M&R que romandran per la zona.

            <   

Arbúcies 19/11/16

Per aquesta escapada recuperem una proposta que anteriorment havíem renunciat per causa de mal temps. Es tracta de visitar el Salt de la Dona a la riera d'Arbúcies.

Divendres a quarts de nou estem a l'àrea d'AC's d'Arbúcies (41.81417/ 2.52056), hi ha dues Ac's més. Pel matí de dissabte, no gaire d'hora quarts de deu, iniciem la nostra caminada des del Parc de la dona on un rètol indica que fins el salt d'aigua de la riera resten 2,5 quilòmetres. Primer el camí voreja el parc i segueix fins encarar-se al tanatori on altre rètol ens demana creuar la carretera. Tot seguit s'albira una pista forestal transitable cap a la dreta. Passarem un Mas, més tard trobarem altre cruïlla amb indicador. Font dels traginers a l'esquerra i Salt de la dona a la dreta. Tot el camí és tranquil i amb vistes a la serralada del Montseny. Encara que no ens fa un dia gaire clar es pot veure el Castell de Motsoriu. Aviat trobem un espai molt fresat que fa pendent fins la llera de la riera. Descendim amb conte, rellisca una mica, agafant-nos als troncs d'uns arbrets que ens per

meten fiar el pas. Ara cal creuar, per sobre d'uns rocs, la llera que duu força aigua. Es veu clarament l'estrenyiment de la roca que canalitza la baixada de l'aigua i permet que es formi un salt ben bonic d'aigua en dos graons de roca.

Un cop fetes les fotos i admirat els entorns retornem cap a la vila. En arribar veiem a Quim Masferrer empenyent un carret de nadó i xerrant amb altre persona. Continuem pel carrer Camprodó fins arribar a la plaça de la Vila. A tocar de l'Ajuntament hi ha el Museu Etnològic del Montseny. El visitem amb una mica de presa però no ens fa res perquè preveiem tornar-hi (és gratuït pels mestres). Hi ha moltes coses interessant que expliquen el món rural i de muntanya, així com molts estris d'oficis, alguns ja extingits.

En acabar la visita marxem cap a Sant Feliu de Buixalleu on el restaurant de la família Masferrer (41.790838, 2.585778) fan una cuina tradicional catalana molt bona. Tasteu el cuinat de senglar, boníssim.

Estacionem l'AC a l'aparcament del restaurant. En acabar l'àpat com acte de contrició fem una passejada pels entorns de la bonica església  parroquial del segle XI. Cap a quarts de set ja sèiem al sofà de casa.

Imatges preses all Museu etnològic del Montseny d'Arbúcies.

Caldes de Malavella 20/02/16

Divendres a la tarda navegant per Internet vaig topar amb l'agradable sorpresa que a la comarca de la Selva hi havia dues àrees Ac que desconeixia. Una a Sils i l'altre a Caldes de Malavella. Donç només calia triar una de les dues i va ser la de Caldes per la que ens vàrem decidir (41.839355, 2.811853).

És una àrea petita però amb tots els serveis per Ac's, fins i tot penso que es pot connectar a la corrent sense pagar. Les parcel·les són àmplies i ven anivellades. A quarts de vuit, del vespre, ja fèiem companyia a quatre Ac's estrangeres, totes connectades. Per estirar les cames vàrem fer un passeig general per la zona, a aquelles hores els comerços començaven a tancar persianes. La temperatura en els rètols de la farmàcia  indicaven 6 graus. Feia fresqueta de debó.

Dissabte pel matí ens vàrem atansar a l'oficina d'informació municipal que està prop de l'àrea. Ens van donar força papers turístics i dos gots per tastar l'aigua de les diferents fonts que et proposen visitar. De fet La Selva és anomenada la comarca de l'aigua.  El següent pas va ser anar a esmorzar. Per la nit ja havíem clixat un bon lloc, la Casa Rosa. Vàrem triar bé ja que fan uns bons entrepans i uns millors cafès.

Amb el pap ple vàrem seguir la ruta que ens van indicar a l'oficina seguint un fulletó com guiatge. El poble especialment mostra cases modernistes, fonts i unes termes romanes molt ben conservades. Tot gira entorn a l'aigua i el termalisme.

En el poble trobarem dos balnearis el Prats i el Vichy. Vàrem visitar tots dos, al primer vàrem passejar pels seus jardins i vàrem trobar tot de gent banyant-se en una piscina a l'aire lliure. Tothom amb el seu batí de cotó blanc. Al balneari de Vichy Català a més de passejar per les seves instal·lacions exteriors també vàrem endinsar-nos pels seus passadissos interiors. Fantàstics !!! Només faltava l'aparició d'Hercule Poirot investigant una intriga dins d'aquell balneari noucentista.






Un cop visitades les termes, fonts i cases d'estiueig  de la burgesia catalana, marxarem a dinar.  Com teníem cuquet de paella vàrem seguir el consell de l'AM i ens apropàrem a Can Pou de Vidreres. Com no podia ser d'altra manera va estar tot un encert fer cas dels amics.
En el mateix pàrquing vàrem poder fer el descans preceptiu per iniciada la segona part del Barça marxar a Barcelona a fer algunes compres.

Tossa de Mar -Jornades del cim i tomba- 12/09/15

Després de ballar la rumba de "Catalunya té molt poder", a l'avinguda Meridiana, vàrem agafar la maleta i vàrem marxar cap a Lliçà a buscar l'AC. Pensàvem que el col·lapse seria monumental, doncs no !!! Va ser arribar a la Meridiana i davant nostre van donar pas. Tota l'avinguda per nosaltres. Això sí,  l'autopista era plena de retorn cap el nord i autocars amunt sense parar.

Arribàrem a les 9 a Tossa i després de donar un tomb decidim passar la nit, junt a altra AC, a l'estacionament de la zona esportiva a tocar de la riera (41.729191, 2.925079). Nit molt tranquil·la, encara que em va despertar una califòrnia que es sumava a la nostra pernocta. Pel matí esmorzem al bar La Rambla. Després ens preparem la motxilleta i enfilem cap el Coll del Sastre. En mitja hora arribem, tot pujada, per després baixar per una pista que ens durà a travessar el Càmping Pola, passem per la bonica cala del mateix nom i seguint el camí de ronda arribem a Tossa tot havent passat també per Cala Bona i Mar Menuda. En arribar a Tossa una bona estona de bany, després de la suada de l'excursió, converteix la remullada en inolvidable !!!

Sense manies ens canviem de roba i anem a veure que ens ofereix les jornades gastronòmiques del "Cim i Tomba". El primer que veiem és que els menús dels tríptics no coincideixen amb les cartes o cartells exposats als diferents restaurants. Després de parlamentar amb alguns cambrers "pescaclients" decidim entrar al racó de la cuina de l'Àvia. La mestressa ens explica que l'ajuntament els ha obligat a posar un preu sense beguda i patim patam.... Bé, al final agafem la proposta del menú cim i tomba que és de turbó (29,90€). Dir que estava bé, correcte, però havia d'haver estat millor. Cloïsses amb una salsa de tomàquet més pròxima a un "quetxup" que no pas a una salsa treballada. Les navalles encara estaven saboroses, però amb un poc de sorreta. Les gambes res de tirar cohets, menudetes però bones. Els bunyols, que havien de ser cargols de punxes, potser eren de l'àvia però faltava trobar el bacallà. També dir que el turbó  estava boníssim,  gustós però suau, sense prevaldre l'all i oli. Les postres que eren gelats amb embassos de vidre molt bons especialment la poma verda amb calvados. Cafès aromàtics amb sacarina no fos que ens passéssim  de la dieta... i per beure un Sumarroca rosat que va lligar molt bé  un dinar que podia haver estat millor.

En acabar passeig i compres per Nadal vinent, no t'ho perdis !!!. No podien faltar uns dolços de la pastisseria Tomàs i tot seguit, aquesta vegada sense romanços, cap a casa.
Cal preparar la cartera i la bata que demà passat dilluns comencem l'escola.

             

Osor 15/11/14

Aquesta sortida ha estat per conèixer un petit recorregut dels coneguts "camins de l'aigua", de les terres de la Selva, a la subcomarca de les Guilleries. En concret la riera d'Osor.

Sortírem divendres per pernoctar a l'àrea d'AC's de Sant Hilari. Pel matí, d'horeta, passant pel balneari de la Font Picant seguim fins a Osor. Estacionem al costat del camp de futbol on també hi ha unes dependències tipus càmping amb restaurant. Agafem motxilla i quatre coses més i emprenem l'excursió que ens permetrà resseguir la riera d'Osor.

El recorregut que fem no és tot l'ortodoxe que caldria ja que ens saltem un tram, però tot i així el recorregut és d'uns sis quilòmetres força macos. En acabar arribem al poble on trobem un recorregut que permet seguir-lo i així veure una dotzena d'espais interessants. Ponts, fonts, cases senyorials, contraforts etc.. A la imatge del costat es veu el troç verd que ens hem saltat.

Bé, ara toca anar a dinar i ho fem seguint les indicacions d'un espai recomanat com lloc singular i turístic. És l'ermita de Ntra Sra. del Coll. Per arribar caldrà agafar una carretera estreta i de corbes durant uns set quilòmetres. En el primer quilòmetre ens encarem amb un camió carregat de troncs d'arbres. Clar està que no podem seguir, però sense pensar-s'ho gaire "l'oponent" comença a fer marxa enrere i s'entafona en una corba deixant-me passar per un espai mil·limetrat. A partir d'ara tot és pujada. En arribar contemplem un espai molt bonic on les vistes són espectaculars, El Far, Susqueda, Osor, Collsacabra. L'ermita és bonica amb un gran espadat i uns retaules, darrera l'altar, de talla de fusta interessants. Els voltants són molt atraients, tot està ben arranjat i cuidat.

A tocar de l'ermita hi ha un restaurant amb una extensa carta de la que podem recomanar l'espatlla de xai desossada amb salsa de bolets, els caragols amb salsa i plàtans amb un bany de xocolata o mató fregit. Per assaborir els plats cal reservar taula al costat de les finestres pel costat de Susqueda. Vistes impressionants !!! 

En acabar de dinar baixem un tram de carretera per agafar el desviament cap al pantà de Susqueda. En arribar a l'aigua hi ha una cadena que ens barra el pas per esllavissades així que estacionem

Volcà de la Crosa 8/11/14

A Catalunya hi ha espais naturals sorprenents com és el Volcà de La Crosa. El volcà es troba a la falla que separa les Guilleries de la plana de la Selva.  És el volcà amb el cràter més gran de la península i un dels més grans d'Europa, amb un diàmetre de 1250 metres, originat per les violentes explosions degudes al contacte del magma amb una gran bossa d'aigua subterrània. Dins del cràter principal hi ha un segon cràter, fruit d'una erupció posterior... farà, any més any menys, mig milió d'anys!  

Bé doncs aquesta setmana hem decidit visitar-lo així que divendres vàrem anar a l'àrea d'AC de Quart (41.93944  2.83944) a les portes de Girona, àrea que està força bé davant mateix de l'ajuntament. Lloc tranquil i amb tots els serveis. 

Bé dissabte vàrem sortir, després d'esmorzar, direcció a la carretera GI-533 on trobàrem l'àrea de les Gilloteres (41.924120, 2.730779). Ens preparem per donar la volta al volcà. Hi ha panells informatius de la zona i dels itineraris que es poden fer per a descobrir els diferents racons de la contrada. Recorreguts per arribar a fonts, cims, mines, miradors, recloses etc...Els camins estan ven senyalitzats i permeten gaudir d'una pau estraordinària. Amb un entorn d'alzinar i vegetagió mediterrànea que voreja tol el volcà. És un recorregut molt apte per passejar i també per a fer amb btt. Bé al cap d'una hora i mitja acabem de fer el recorregut perimetral més l'accés a la zona central. Per últim accedim al mirador que està a tocar de la mateixa àrea de les Guilloteres on es pot observar les  diferents estratificacions de la terra produïdes en el període d'activitat i d'erucció del volcà. 

Un cop feta l'excursioneta ens hi posem a fer turisme urbà per Vilobí d'Onyar, Salitja i Sant Dalmai. Ara bé quan són les dues ens personem al Restaurant Can Gros de Sant Dalmai (41.912283, 2.732500), que està a peu de carretera. La seva especialitat són els cargols i el bacallà. Bé de caragols es poden escollir entre mitja dotzena de cuinats a l'igual que de bacallà. Les nostres recomanacions especials serien les patates d'Olot i el bacallà de la casa. De caragols força bé els que hem tastat però caldrà tornar per provar més opcions. També les postres donen molt de joc...

Ara toca pair amb un breu passeig per acomodar-se a fer una migdiada a l'auto i retornar cap a casa. Demà serà un dia molt i molt especial per a tots els catalans. Ja haurà arribat el 9N. 

Dels Estanys de Sils a Mare de Déu del Far. 1-3/01/14

Periple per diferents comarques on especialment tenim interès pels Estanys de Sils i pel mirador de Mare de Déu del Far. Sortim a la tarda direcció Hostalric i pernoctem al carrer Turó de l'Home (41° 44.713', 2° 37.861') on hi ha una gran esplanada per nosaltres solets. Pel matí ens dirigim cap a Sils i parem a l'aparcament de l'estació(41° 48.446', 2° 44.747') que està força bé i és molt ampli. A la mateixa estació hi ha un espai d'informació dels aiguamolls. Des de la mateixa estació surt un camí ampli i senyalitzat que ens porta ben guiats i informats per fer un parell de circuits. El nostre és d'uns 3 quilòmetres que ens permetrà donar tota la volta als estanys i fer quatre parades en un guaitador alçat i tres més de camuflatge amb finestrals per espiar els ocells i ànecs de la zona. Tot està ben arregladet i polit. En acabar la caminada marxem cap a Àmer per dinar a l`'Hostal Giralt , plaça Sant Miquel, i visitar després el poble que té una plaça porxada i un monestir. Per cert trobem la casa on va néixer en Porcioles. Tot seguit anem a visitar Sant Feliu de Pallarols on passejant trobem al nen que va pescar la lluna i potser ara encara no sap que fer amb ella. Ara ja fosc cal anar a descansar i ho fem a l'aparcament del Parc de la Pedra Tosca de Les Preses (42° 9.558', 2° 27.691'), no sense abans omplenar el rebost amb la compra del Caprabo de la zona. L'endemà agafem l'antiga carretera que va d'Olot a Vic, la C-153 per arribar al Coll de Condreu (42° 2.846', 2° 30.646'), on hi ha un restaurant, amb el mateix nom del coll. D'allà surt una carretereta estreta però suficient que ens porta al Santuari de la Mare de Déu del Far (42° 1.294', 2° 32.190'). El lloc és fantàstic per les vistes que ofereix. Té una balconada on et presenta una panoràmica del Pirineu explendida, també la zona volcànica de la Garrotxa, per l'altra costat la zona del Collsacabra etc..Vistes fantàstiques !!! El lloc està força bé, té graelles taules de picnic, serveis, i grans espais. La carta del restaurant força bé. Com és d'hora marxem a dinar a Rupit on després de fer ganeta pasejant pel poble anem a dinar a l'Hostal Repós, al costat mateix del pont penjat. Després cal  fer la migdiada...i a les set del vespre ja hi som a casa.

                       

JAMBOREE DE LA COLLA PESSIGOLLA

Divendres al vespre s’inicia la jambore de la colla pessigolla al Càmping Martí de Tossa de Mar. Alguns ens retrobem des de fa molts mesos. Alguns hem augmentat la sindria que amaguem sota la camisa però d'altres això de ser avis els prova com si acabessin de fer la comunió. Bé no ens alarmem, tots plegats fem patxoca !!!

Fins quarts de tres posem de cap per abaix el món i riem amb les nostres ximpleries. Clar que sí, d’això es tracta de riure !!!

Dissabte varietat d’opcions; uns a la platja, d'altres de guiris pel poble i els que resten no han tingut prou per la nit que continuen d’assemblea permanent com si fossin els indignats de la plaça Catalunya. Això sí davant d’un bon esmorzar de forquilla.

Al migdia com si fòssim els jutges de la Micheleen, ens dirigim al restaurant Carlus a degustar el plat tradicional dels tossencs el cim i tomba.

Demanen diferents plats a més del cim i tomba i com tots tenim apresa la lliçó deixem els plats lluents. Els de l'arròs negre no tant.  En acabar cafès, gotes i migdiada.

Al vespre marxem cap una nova base d’operacions, el càmping Bell Sol de Pineda. Fem una entrada triunfal, tant triunfal qué l’estacionament de les AC’s va ser un xic caòtic fins que un senyor canós i amb seny ens va anar col•locant ordenadament. Aviat prenem el carrer, com antany ho feia un tal Martín Villa, i fem una barricada de taules i tumbones per a poder assaborir viandes pretesament baixes de calories i altes en foteses dietètiques. Vaja que et quedes amb gana.

A quarts de dotze anem a veure a altre de la colla, en Joan R., que com no va tenir prou en tocar la pandereta per nadal ara li dóna a tota una senyora bateria, amb el permís de la senyora i de su Pelus. I com li fot als parxes i com tradueix de l’anglès al català !!!

Bé els que vem anar a disfrutar de la seva música i del seu grup ho vàrem passar fantàstic. Cal dir que els més marxosos els Herbas i el Maxi C., els altres varem fer un paper més intelectual amb moviments sincopats “adhocs” a l’artritis i a l’edat.

Bé, avançada la nit ens vàrem retirar a dormir, alguns encara amb el subidon del rock es varen quedar a fer gimnàtica amb la “sempre humida i sense os”.

Pel matí, de diumenge, llibertat d’horaris i d’activitats.

Comiats d’alguns i un fins aviat per tots, perquè són d’aquelles sortides que tens ganes de repetir. S’està tant bé...

             

Sant Hilari Sacalm 05/05/12

Sortim dissabte de casa i cap allà les onze ja hi som al centre de Sant Hilari. Hi ha un centre d'informació on recollim els tríptics turístics i informacions diverses. Comencem per anar a fer una petita excursioneta consistent en visitar la font vella, la mateixa que dóna nom a la popular FONTVELLA. Primer és un sender indicat que et fa passar per la font del Pic i seguint un camí que voreja l'embassadora s'arriba a un replà on hi ha el brollador de la famosa font. Conte només 15 litres per persona!!! Com la font està un xic enclotada unes velletes ens ofereixen un got i també compartir el seu esmorzar. No gràcies.

 Seguim camí fins al centre del poble i li fem una bona passejada pel seu petit cemtre antic. Trobem els "Jaumets" que són unes galetetes tradicionals de la zona. Després trobem el Centre de Torneria. Tot relacionat amb els oficis de la fusta que té l'entrada gratuïta el primer dissabte de mes. També hi ha el museu de les Guilleries i un sinfí de fonts. De fet diuen de Sant Hilari que és el poble de les cent fonts. Ara ja passa de l'una així que enfilem cap a la Fonda Rita. Tenen un menú variat. Dir que els peus de porc amb salsafins són fantàstics a igual que la botifarra de calçot. Ben dinats decidim anar a fer la migdiada a la font Picant. Així que a visitar el Balneari i Font Picant que està a quatre quilòmetres i mig a la sortida cap a Osor. Hi ha una esplanada que fa de pàrquing (41.902704,2.506044), està senyalitzat, i pagant 1€ per cap et donen un gotets per a que a la bora de la riera facis una passejada i de pas prenguis aigua de dos o tres fonts. Tot té un aspecte noucentista, però en hores baixes. També dóna una sensació inquietant i melanconiosa. Així que preses les aigües del fetge i el ronyó marxem cap a la zona del poliesportiu on hi ha una baldufa gegant i fem la migdiada (41.884375,2.507975). Un cop descansats decidim anar a l'àrea de Vic (41.93426,2.238593)on ens trobem amb L'Enrique i la Motse. Després de fer-la petar una mica marxem a passejar pels carrers de la ciutat dels sants. El matí de diumenge és per llevar-se tard, prendre el sol i llegir. A quarts de tres ja érem dinant a casa.

                < 

Tossa de Mar 23-25/09/11

Darrera escapada del mes de setembre. El divendres dormim a Sant Feliu de G. per a fer un passeig pel matí de dissabte i comprar. A mig matí arribem a Tossa i entrem al Càmping Martin, al costat del Parc de sa Riera on podrem visitar el pi monumental d'en Martí. Com m'havia interessat abans per saber que fer en aquesta població descobreixo que estem al mes gastronòmic del "Cim i tomba", plat típic dels pescadors Tossencs. Doncs amb la informació que porto escolleixo el restaurant de Can Carlus, "el més petit de Can Carlus" que està al tocar de la platja poc abans de la pujada a la vila vella. No tant sols el plat propi està boníssim sinò que també el suquet que a més demanem no té res que embejar. Bé després toca mini passejada per la zona comercial i zona alta del poble. A la nit el Barça li clava cinc al atlètic de Madrid, bé barça bé !!! Ja de nit cau una tamborinada que per sort no ens agafa passejant.

Al matí de diumenge toca visitar la Vila vella, el Far de Tossa, els vestigis de la Vila romana, l'Esglèsia vella i nova de Sant Vicenç, la casa de cultura i més espais monumentals i turístics del poble. També una concentració de cotxes clàssics volsvagen. Al migdia ens deixem una estoneta de bany. La platja a vesar de gent, l'aigua transparent però gelada. Són quarts de tres toca anar a l'auto dinar i baixar cap a Barcelona. Ja a casa m'agafa una mica de tristesa, una dona a mort al pujar el Pedraforca. Jo vaig estar la setmana passada amb els meus amics.