A mitja tarda agafem la N-II fins a Torres de Segre. A 6 quilòmetres el refugi i centre d'informació de l'espai natural d'Utxesa. El lloc està tancat però hi ha un bon espai il·luminat amb zona de pic-nic.
Passen els mossos i ens il·luminen però segueixen el seu camí. L'espai té senyalitzat un recorregut de 24 quilòmetres que van des del mateix poble de Torres que dóna tota la volta als aiguamolls. Nosaltres només fem una llarga passejada per diferents espais de miradors.
Després marxem cap a Fraga. Si es passa bé, però sinó no cal perdrés per aquelles contrades. El casc antic està altre cop reconquerit per les xilabes i els mohamés. La part nova té una gran avinguda i para de comptar. Aprofitem per a fer la compra. Ara toca Mequinensa, al poc de 40 quilòmetres ja hi som.
Aquest poble és va aixecar cap els seixanta i poc més degut a la construcció del pantà que és un dels més grans de tota Espanya. El poble tot i no tenir res és agradable d'estar i de fer passejades a la vora del mateix pantà. Hi ha un castell que domina la contrada. A aquesta zona se l'anomena l'Aiguabarreig, ja que és la confluència dels tres rius, Cinca, Segre i Ebre. Hi ha un recorregut per a fer al costat de la riba que segueix fins arribar al mateix punt d'encontre dels rius. En el poble hi trobem molts alemanys degut a que en aquest pantà es donen els majors silurs d'europe. Així que hi motores amunt i avall del pantà amb armaris aris disfressats de camuflatge pesquer. Tots busquen la seva bèstia parda que tranquil·lament pot passar dels 100 quilos.
El castell, propietat de la FECSA no es pot visitar si no es concerta abans. La carretera de pujada té delicte, abstenir-se melindrosos, tot i que les vistes s'ho mereixen. A la zona hi ha un parell de càmpings, però per dormir nosaltres vàrem escollir estar-nos davant dels embarcaderos del pantà, zona tranquil·la i cèntrica al final del poble.
Passen els mossos i ens il·luminen però segueixen el seu camí. L'espai té senyalitzat un recorregut de 24 quilòmetres que van des del mateix poble de Torres que dóna tota la volta als aiguamolls. Nosaltres només fem una llarga passejada per diferents espais de miradors.
Després marxem cap a Fraga. Si es passa bé, però sinó no cal perdrés per aquelles contrades. El casc antic està altre cop reconquerit per les xilabes i els mohamés. La part nova té una gran avinguda i para de comptar. Aprofitem per a fer la compra. Ara toca Mequinensa, al poc de 40 quilòmetres ja hi som.
Aquest poble és va aixecar cap els seixanta i poc més degut a la construcció del pantà que és un dels més grans de tota Espanya. El poble tot i no tenir res és agradable d'estar i de fer passejades a la vora del mateix pantà. Hi ha un castell que domina la contrada. A aquesta zona se l'anomena l'Aiguabarreig, ja que és la confluència dels tres rius, Cinca, Segre i Ebre. Hi ha un recorregut per a fer al costat de la riba que segueix fins arribar al mateix punt d'encontre dels rius. En el poble hi trobem molts alemanys degut a que en aquest pantà es donen els majors silurs d'europe. Així que hi motores amunt i avall del pantà amb armaris aris disfressats de camuflatge pesquer. Tots busquen la seva bèstia parda que tranquil·lament pot passar dels 100 quilos.
Pel matí iniciem la marxa cap a Cornudella de Montsant però abans vàrem fer parades a Maials i La Granadella. Un cop arribem visitem el pantà de Siurana, després dinem al restaurant el Recó, totalment recomanable. Per fer baixar les viandes marxem cap a la cartoixa d'Escala Dei i després parada al poble del mateix nom amb visita dels cellers d'oli i vi. Ara toca pujar a Siurana que són uns 8 quilòmetres des de Cornudella. Tot carretera amunt, en bon estat però un xic estreta i revirada. Un cop a dalt tot quasi bé tot ple de cotxes, autocaravanes i furgonetes d'escaladors. Ens hi posem en un espai lliure i perfecte de vistes impresionants sobre el pantà i Cornudella.
El poble petit però perfectament reconstruït per a ser una monada pels turistes. Al costat nostre les runes del castell àrab i les marques que conviden a fer senderisme per la zona. Des de qualsevol roca s'albira una caiguda de cagate lorito. Per la nit fem un passeig amb un cel net que deixa veure tot un món d'estrelles que segur no es poden veure des de cap altre lloc. Demà dimecres baixarem fent paradetes per dinar a casa i al vespre a veure el Barça.
El poble petit però perfectament reconstruït per a ser una monada pels turistes. Al costat nostre les runes del castell àrab i les marques que conviden a fer senderisme per la zona. Des de qualsevol roca s'albira una caiguda de cagate lorito. Per la nit fem un passeig amb un cel net que deixa veure tot un món d'estrelles que segur no es poden veure des de cap altre lloc. Demà dimecres baixarem fent paradetes per dinar a casa i al vespre a veure el Barça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada