Divendres al vespre s’inicia la jambore de la colla pessigolla al Càmping Martí de Tossa de Mar. Alguns ens retrobem des de fa molts mesos. Alguns hem augmentat la sindria que amaguem sota la camisa però d'altres això de ser avis els prova com si acabessin de fer la comunió. Bé no ens alarmem, tots plegats fem patxoca !!!
Fins quarts de tres posem de cap per abaix el món i riem amb les nostres ximpleries. Clar que sí, d’això es tracta de riure !!!
Dissabte varietat d’opcions; uns a la platja, d'altres de guiris pel poble i els que resten no han tingut prou per la nit que continuen d’assemblea permanent com si fossin els indignats de la plaça Catalunya. Això sí davant d’un bon esmorzar de forquilla.
Al migdia com si fòssim els jutges de la Micheleen, ens dirigim al restaurant Carlus a degustar el plat tradicional dels tossencs el cim i tomba.
Demanen diferents plats a més del cim i tomba i com tots tenim apresa la lliçó deixem els plats lluents. Els de l'arròs negre no tant. En acabar cafès, gotes i migdiada.
Al vespre marxem cap una nova base d’operacions, el càmping Bell Sol de Pineda. Fem una entrada triunfal, tant triunfal qué l’estacionament de les AC’s va ser un xic caòtic fins que un senyor canós i amb seny ens va anar col•locant ordenadament. Aviat prenem el carrer, com antany ho feia un tal Martín Villa, i fem una barricada de taules i tumbones per a poder assaborir viandes pretesament baixes de calories i altes en foteses dietètiques. Vaja que et quedes amb gana.
A quarts de dotze anem a veure a altre de la colla, en Joan R., que com no va tenir prou en tocar la pandereta per nadal ara li dóna a tota una senyora bateria, amb el permís de la senyora i de su Pelus. I com li fot als parxes i com tradueix de l’anglès al català !!!
Bé els que vem anar a disfrutar de la seva música i del seu grup ho vàrem passar fantàstic. Cal dir que els més marxosos els Herbas i el Maxi C., els altres varem fer un paper més intelectual amb moviments sincopats “adhocs” a l’artritis i a l’edat.
Bé, avançada la nit ens vàrem retirar a dormir, alguns encara amb el subidon del rock es varen quedar a fer gimnàtica amb la “sempre humida i sense os”.
Pel matí, de diumenge, llibertat d’horaris i d’activitats.
Comiats d’alguns i un fins aviat per tots, perquè són d’aquelles sortides que tens ganes de repetir. S’està tant bé...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada