Divendres a les nou sopàvem a l'estacionament de Camprodon així que dissabte d'horeta començàvem a fer camí cap a Vallter2000 per fer una excursioneta pel refugi vell d'Ulldeter. A l'arribar a la corva de la Coma de l'Orri la Dori em va indicar que a les vores hi havia neu. Jo li vaig dir que no que allò era sal. Doncs bé, poc a poc allò que eren uns granets van començar a convertir-se en un mantell que cobria la carretera de blanc. Abans de la corva del refugi vaig veure una furgoneta amb les malles/cadenes posades. Un cop passada la corva del refugi tot era un mar de glaç, així que poc a poquet i fent una volta complerta vaig encarar-me de baixada i en 1ra poc a poquet vaig desfer el camí. Quina acollonamenta !!!
Ja un cop a Setcases vàrem fer una bona passejada. Tot i el sol feia una rasca de nassos. La temperatura no superava els sis-set graus. Ara ja baixem cap a Llanars i fem una volteta. Reservem a la Fonda Escon, la fonda vella davant l'esglèsia de Sant Esteve a la carretera general, per dinar a quarts de dues. Ens mirem quina excursioneta podem fer pels voltants i escollim anar a La Roca del terme de l'Abella. Des del mateix poble surt un camí que atravesa unes cases i tot seguit encara la vall direcció nord. A les vores del camí camps de pastures i cavalls acompanyen un agradable passeig a peu pla durant un quilòmetre . Arribem a un trencall on per l'esquerra s'enfila un corriol amb un pendent pronunciat que fent ziga zagues, uns doscents metres, ens durà al casc vell del poble. Fantàstic !!! Potser dels racons més macos que hem gaudit en poblets de muntanya. Sembla impossible que a ningú li vingués al cap establir allí cap poble. Tot aprofitant la morfologia de la roca, on s'encarama el poble, les cases van ocupant espais inversemblants. No hi ha cap casa en rengla de la seva veïna. Totes són úniques. Hi ha unes escales, de roca, que et porten fins d'alt de tot de la roca mirador pliviliejat de la vall. Si es vol es pot arribar amb l'AC per carretera bona i dalt hi ha un aparcament molt ampli en una zona nova ( 42°19'21.28"N 2°19'50.71"E).
Retornem en vint minuts a Llanars on el menjador petit i acollidor de la fonda ens retorna als anys seixanta, cadires de fòrmica marró, estovalles a cuadrets..., bé però tot molt polit i arreglat. Ens serveixen un menú amb una abundosa amanida catalana, mongetes amb cansalada, guisat de vedella, peus de porc, patates farcides, postres, cafè, tot per 30 € la parella. Molt i molt bé.
Ja un cop a Setcases vàrem fer una bona passejada. Tot i el sol feia una rasca de nassos. La temperatura no superava els sis-set graus. Ara ja baixem cap a Llanars i fem una volteta. Reservem a la Fonda Escon, la fonda vella davant l'esglèsia de Sant Esteve a la carretera general, per dinar a quarts de dues. Ens mirem quina excursioneta podem fer pels voltants i escollim anar a La Roca del terme de l'Abella. Des del mateix poble surt un camí que atravesa unes cases i tot seguit encara la vall direcció nord. A les vores del camí camps de pastures i cavalls acompanyen un agradable passeig a peu pla durant un quilòmetre . Arribem a un trencall on per l'esquerra s'enfila un corriol amb un pendent pronunciat que fent ziga zagues, uns doscents metres, ens durà al casc vell del poble. Fantàstic !!! Potser dels racons més macos que hem gaudit en poblets de muntanya. Sembla impossible que a ningú li vingués al cap establir allí cap poble. Tot aprofitant la morfologia de la roca, on s'encarama el poble, les cases van ocupant espais inversemblants. No hi ha cap casa en rengla de la seva veïna. Totes són úniques. Hi ha unes escales, de roca, que et porten fins d'alt de tot de la roca mirador pliviliejat de la vall. Si es vol es pot arribar amb l'AC per carretera bona i dalt hi ha un aparcament molt ampli en una zona nova ( 42°19'21.28"N 2°19'50.71"E).
Retornem en vint minuts a Llanars on el menjador petit i acollidor de la fonda ens retorna als anys seixanta, cadires de fòrmica marró, estovalles a cuadrets..., bé però tot molt polit i arreglat. Ens serveixen un menú amb una abundosa amanida catalana, mongetes amb cansalada, guisat de vedella, peus de porc, patates farcides, postres, cafè, tot per 30 € la parella. Molt i molt bé.
Després d'una bona migdiada férem una caminada per Camprodon per comprar formatge de la vall i un parell de bulls i gaudir mirant el riu amb el seu majestuós pont amb un solet de primeres hores de la tarda espatarrant. També vàrem descobrir un museu o col.lecció privada amb contingut molt variat relacionat amb la guerra civil espanyola. L'exposició és permanent i el seu interès és deixar palès els horrors de qualsevol guerra.
Encara de baixada vàrem fer una última parada a Ripoll on vàrem comprar un greixons per berenar i marxar cap a Barcelona.
Escoltant el partit del Barça-Llevant no ens adonem i a les deu estem sopant al menjador de casa.
Encara de baixada vàrem fer una última parada a Ripoll on vàrem comprar un greixons per berenar i marxar cap a Barcelona.
Escoltant el partit del Barça-Llevant no ens adonem i a les deu estem sopant al menjador de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada