Itàlia: La Toscana (Renaixement, vi i paissatge) 13/07 a 24/07/2014

Sortim de Barcelona amb Grimaldi Lines, amb 5 hores d'endarreriment, per desembarcar a Civitavechia a les 2 del matí del dia següent. El port italià tot i la senyalització és caòtic. Fem via cap a Grosseto i parem abans d'arribar, a fer nit, en una  benzinera. Arribats a la ciutat aparquem sense problemes en un carrer (Via Pietro Aldi 42.756975 11.109269) previ a l'entrada a les muralles. Ciutat maca però res que remarcar tot i ser d'un passeig molt agradable per la seva plaça major porxada i el Duomo. Serà el nostre primer contacte amb el renaixement i els Medici. Seguim carretera fin la Vall d'Orquia, arribem a Sant Quirico d'Orquia. Hi ha àrea AC al costat mateix del poble

(43.056060 11.606691). També té una passejada tranquil•la per un carrer major molt cuidat que condueix, com no, al Duomo. Té botigues de tota mena però el vi serà a partir d'ara el protagoniste. La Toscana és mostra a través del paisatge, el vi i el renaixement. Des de S. Quirico farem un trajecte d' uns cinc quilòmetres de carretera per veure el paisatge típic toscà, trajecte que va de S. Quirico a Bagno Bignoni. El paisatge és cases de camp en una campinya suau i ondulada on els xiprers marquen el camí a la hisenda vorejada de vids. Aquest arbre, el xiprer, es converteix en una icona dels camps toscans. El trobarem arreu no com a casa nostra que sembla patrimoni únic dels cementiris. Ara toca Pienza on també trobarem una àrea/pàrquing (43.078430 11.680297), amb serveis, a tocar d' una preciosa ciutat petita, però molt i molt maca. Aquí comencen a aparèixer els "picolos" de formatge de la Toscana. També aclapara la presència d'infinitat de vins que comencen a treure cap, amb preus de butxaques amples. Poca broma amb els seus preus i la quantitat de varietats i criadors que poblen la regió. Res a veure amb el chianti del mercadona... En acabar marxem a Arezzo amb la ressenya d'una àrea/pàrquing (43.472586 11.883341) que està molt pròxima a l'accès de la ciutat, per una porta de muralla que té accessos amb escales mecàniques. Aquest element tan infreqüent en un castell s'agraeix molt quan ets un turiste empedreït en plena campanya. Just entrar trobes el duomo i una torre de defensa que et deixa bocabadat. Un cop fas la volta, passant per Corso Itàlia arribes a la Piazza Grande. Fantàstica !!! De les places més boniques que es poden visitar. Just en aquesta plaça es van rodar imatges de la Vida és bella. És una ciutat quee no es pot deixar de banda en un recorregut toscà. Per la tarda encarem cap a Greve in Chianti, capital del vi. En aquest trajecte fem la badada més gran i anem a un altre poble de nom semblant i això fa que anem per unes carreteres d'interior amb totes les corves possibles de descriure i amb la sensació de que fas més voltes que un ventilador. Bé, quan ens adonem hem fet seixanta quilòmetres per no res. Greve in Chianti és petit però també amb una plaça bonica on no es pot deixar de visitar la tocineria Antica de Falorni. Una esquissiteça de botiga on el salami és un veritable obra de d'art junt amb el proxuto, el formatge i el vi. És un museu d'aquells que no imaginaries mai. El MACBA de la tocineria. Baixeu a la bodega del formatge !!!. Encara no he dit res però ja hem començat el tema del gelat. A partir d'ara serà un berenar inexcusable. El lloc d'estacionament és una àrea amb tots els serveis (43.590733 11.313531).

Marxem cap a Florència i trobem una àrea a les afores que està  bé (Via Scandicci, 243 43.762366 11.209052  entreu en el passatge per petit que us sembli). Transport pròxim, wifi, electricitat, serveis d'autocaravana, espaiós, 20 €. Per cert fent marxa enrere els hi vaig redecorar la seva torre de connexions. Avui, dimecres 16, a les 10 del matí érem a la Piazza del Duomo a Firenze. Mare meua, quin merder !!! Tot ple d'asiàtics, turistes de tota mena, aglomeracions al carrer, cues per fer qualsevol visita...embussos per tot. Així que hem fet una passejada per tots els punts emblemàtics de la ciutat i a quarts de dues agafàvem l'autobús que en quinze minuts ens ha deixat a l'àrea de l'AC. Repostem i buidem aigües, i sense cap pena prenem camí de Prato a uns 20 quilòmetres. En arribar estacionem a la plaça del mercat nou, una plaça enorme on si pot trobar espais sota dels arbres per estar més fresquets (43.887891 11.100159). Aquest poble té el que dic sovint una bonica i tranquil·la passejada pels seus carrers històrics, dos o tres monuments dignes de ser visitats però que amb una hora i mitja, amb gelat inclòs, ja tens prou. Ja són quarts de sis i marxem cap a Pistoia. Arribem a l'àrea (43.943898 10.915875) i dediquem el temps a descansar i llegir. L'àrea té tots els serveis però un poc distant del centre, a la zona esportiva. Hi ha bastants AC però sembla que moltes estiguin més que de pas estan estacionades. 17 de juliol, comencem d'horeta la passejada per Pistoia. Molt bé, seguint els canons del renaixement ens mostra una plaça del duomo i baptisteri molt macos, però el millor és pel darrera on trobarem la plaça del mercat amb un pou amb dintell i sobretot l'ambient  sorollós que sembla inherent on hi ha més d'un italià. En acabar marxem cap a Lucca. estacionem en un pàrquing (43.839751 10.515609). Que no s'oblidi, cal anar a Lucca si es vol conèixer l'art i l'aire de la Toscana !!!. Tots el racons de la ciutat són admirables. Alguna bibliografia parla d'una petita Florència. Per nosaltres encara és millor si es tracta de viure la ciutat i no els museus. La muralla, les seves entrades, la plaça del duomo, el baptisteri, la plaça San Miquel, tots els seus carrers, però especialment la seva plaça amfiteatre. A la tarda després de dinar i descansar marxem cap a Pisa. Quin horror !!! Pisa és la bogeria i a sobre t'adverteixen que conte que els "pispes" són a tot arreu. Bé, nosaltres ens la juguem i aparquem al pàrquing de la universitat, això sí amb tiquet. Anem a visitar la torre i baptisteri i no vulgueu saber la d'indis i asiàtics que ens voregen. És un veritable formiguer. Tothom fa el "préssec". Volen fer poses per a fer-se fotos amb una mà o amb el peu que empeny o aguanta la torre. Bé, això no treu que els monuments són certament magnífics i unes veritables meravelles d'art renaixentiste. En un tres i no res marxem i posem el "tonton" de camí a San Giminiano. En arribar ja es detecta que aquest poble és un santuari del turisme. Tot de cotxes a les afores del poble, estacionaments a dojo, però, tot pagant. L'AC's van al pàrquing santa Llúcia (43.451762, 11.055855) a més d'1 quilòmetre i mig. Bé, però l'àrea està ben cuidada, al costat d'un càmping, i el preu és d'1 € l'hora, per la nit no es paga. Té parada de bus al costat mateix que en un tres i no res et deixa al centre. Aquest poble té la singularitat en que els seus moradors eren tots uns xulos i feien cadascú una torre, a veure qui la tenia més alta. De manera que van arribar a tenir-ne unes 50 torres. Hores d'ara encara queden unes 7. També tot el recinte respira medievo. Per cert hi ha un pizzero a l'entrada que ven pizzes al tall boníssimes.
El 18 de juliol, prenem camí cap a Siena. Arribem a un aparcament urbà on hi ha vàries autocaravanes estacionades (43.34230   E 11.30502), no és idíl·lic però té la "fermata" del bus número 10  allà mateix que et porta en un vist i no vist al centre mateix, també un super a 200 metres. En el bus sí que cal anar ven agafat perquè corren com espiritats. Com hem dinat i descansat dediquem la tarda per passejar pel centre, sense preses turístiques, i al vespre a la Piazza Il campo seiem per sopar una de les pizzes més grans i bones que hem tastat mai. En acabar bus i cap  l'AC i ha dormir. El matí següent tornem per a "patejar-nos" tots els monuments que ens faltaven, com bons turistes professionals que ens estem convertint. Ara toca anar a Massa Marítima, on trobarem una àrea a les afores, a un 1 quilòmetre amb tots els serveis (43.045194, 10.890112). Aquí també tirem de bus gratis ja que no tenim opcions per comprar el biglietto però com en altres ocasions el xofer ens diu que endavant i ens fa de cicerone. Aquest poble no es gaire gran però el seu conjunt històric és dels més macos tot i que no cal invertir més d'una hora. A tot això ja hem perdut el número de gelats que ens estem engolint. Cada cop són més bons, potser ens estem enganxant massa. Per l'agost dieta. Com la visita va anar rapideta vàrem marxar cap a la costa a Castiglione dela Pescara on trobem plaça d'AC al mateix pàrquing del port (42.764708, 10.886172 hi ha cinc places AC). Un cop sopats dediquem un parell d'horetes en visitar un poble premiat com dels millors de bandera blava de les costes Italianes. Bé, el lloc és maco, tot ell murallat, carrers medievals amb uns pendents de "cagate lorito", però molt i molt maco. Gent per un tub, semblava que tota Itàlia estiuejava en aquest racó de món on van exiliar, a l'illa d'Elba, a Napoleó.
Diumenge 20, després d'un passeig per les platges marxem cap a la zona del Parc Natural de la Maremma. En aquesta zona s'aplega bona part del turisme toscà de platja. Arribem a l'àrea/càmping (42.508810, 11.195477) Els dofins on pagues 1 € per hora d'estada, amb serveis d'AC i electricitat inclosos. El lloc està força bé a tocar de la platja. El dilluns ens llevem i fa molt vent així que de banyar-se res de res. Així que agafem camí cap a Orbetello que té una carretera que travesa el mar per dur-te a Porto Stefano i Porto Ercolino. Els tres pobles són de tipus mariner, macos i poca cosa més. Ara agafem carretera i ens anem cap el Lido de Tarquinia, zona de platges, balnearis d'ombreles, xiringuitos i restaurants. També visitem l'espai natural de les Salines de Tarquinia. Tafanejant topem amb una esplanada de pins a prop del mar un espai per AC on passarem la nit (42.220669, 11.708970 5€ un giorno d'AC). El lloc està molt bé però resulta que no podem estar més nits ja que fan una festa de cavalls i ens fan marxar. El dimarts 22 ens llevem i prenem camí de Tarquinia, ens aturem a un estacionament (42.252434, 11.760311). Aquesta població no la teníem prevista visitar, però el que són les coses, resulta que és un lloc ple d'interès turístic. Ciutat d'orígens etruscs, amb llaciments d'aquesta civilització primigènia dels romans. Després també comptem amb un bon nombre de torres del s. XIII a igual que a Sant Giminiano. Tots els carrers responen a un traçat medieval, murallat tot amb entrades per diferents portes fortificades. Ara marxem cap a Civitavechia on d'entrada veus que no s'admet l'estacionament d'AC's. Comencem malament !!! Seguim per trobar uns PDI's on deixar l'AC, però són una mica engorrosos i el barri no m'ofereix seguretat així que passegem/circulem motoritzats per tot el centre, el port, la llotja etc.. i ens tornen a dormir a les platges del Lido de Tarquinia, 20 quilòmetres. Tot és arribar i trobar diferents llocs per pernoctar. Arreu s'apleguen grups d'AC's per passar la nit. La tarifa de camper per un dia sencer és de 5€. L'endemà el dediquem al bany, pagant tumbones i ombrel·la, per després degustar diferents taglios de pizza. Per la tarda anem a uns magatzems (42.125148, 11.770400) a fer temps per agafar el ferry que invariablement sortira amb retard, quarts d'una. El 24 a les vuit enfilàvem cap a Lliçà de Vall.
Ara ja res més queda veure les fotos i pensar en l'estiu vinent.