Escapada de quatre dies per recorrer la capcelera catalana de l'Ebre. Un cop entra el riu a Catalunya recorre el que venim a dir les terres de l'Ebre. Amb les comarques de Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià.
Vàrem començar, el nostre recorregut, entrant per Vandellós on després de visitar l'agrobotiga (41.019597, 0.833715) vàrem fer una passejada pel poble que poc a poc es va enfilant per carrers costeruts fins trobar un ajuntament on t'esglaia la seva arquitectura. Per que no van tenir cap cura d'harmonitzar l'edifici amb l'entorn del poble. A continuació vàrem anar cap a Tivissa. Bonic poble amb espais on la història es fa palesa amb força. A continuació arribarem a Mora d'Ebre. aquesta ja és una població on més enllà del pont sobre el riu i les possibilitats de serveis, és un poble gran, no ofereix gaires espectatives turístiques. A les afores les runes d'un castell morisc és tot el que hi ha. Com ja avançava la tarda vàrem començar a fer el Pas de l'Ase on l'Ebre s'obre pas entre les roques dels municipi de García i on arriba a la seva fi el riu Siurana. Cal aturar-se a l'àrea de carretera (41.171839, 0.607025) i gaudir de les vistes, especialment a la caiguda del sol. Ara ja toca anar a Ascó on trobarem una àrea d'autocaravanes (41.186905, 0.568382) amplia amb tots els serveis tot i que l'abocador d'aigües negres té un disseny poc funcional. La nuclear s'imposa en el paisatge.
El poble d'Ascó també té, a dalt d'un turó, les runes d'un castell, ben il·luminat per la nit. Els carrers sense vergonya s'enfilen ben costeruts per voltejar la faldilla del castell deixant percebre uns casc antic molt dens on ben segur que en temps passats hi havia una trepidant moreria. Conforme més es puja més degradats estan els habitatges i més solitaris els carrers.
El segon dia ens dirigim al Mas del Director (inici camí 41.234887, 0.546422 / final camí 41.237710, 0.522304) on hi ha l'espai d'informació de la Reserva Natural de Sebes . Aquest espai està a la riba del meandre que fa l'Ebre en passar per Flix. Després de visitar l'exposició del centre d'informació vàrem iniciar un recorregut d'uns sis quilòmetres total. Durant el recorregut amb l'ajuda de prismàtics, en un parell d'aguaitadors, vàrem observar diferents famílies d'ocells. També cavalls de la Camarga i al final del recorregut un espai de recuperació i introducció de cigonyes.
Per dinar al mateix poliesportiu hi ha un Restaurant que està força bé "L'ànima" . Per la tarda vàrem visitar el poble de Flix fent una passejada agradable on el riu i la química són omnipresents a tot el poble. Després vàrem anar a visitar Riba Roja i el seu embassament. També aquesta població ofereix una passejada i no gaire res més. Això sí l'embassament és impressionant. aquests dies després de les avingudes encara està desguassant molts i molts hectòlitres per segon i això fa que els brocs d'aigua que surten de les comportes siguin extraordinaris. De fet està prohibida la navegació a tot el riu, a Miravet s'ha tancat el pas de barca. Per acabar el dia visitem Garcia. Bé, poca cosa a dir, l'abandó del poble es cada cop més ostensible quant més et distancies del centre. Per dormir retrocedim i tornem a l'àrea d'Ascó. El dia següent fem petites aturades per visitar breument, no calia més, Vinebre, Benissanet i Ginestar. On dediquem més estona és a Miravet aquí sí que una plaça a la riba del riu, un castell força bé restaurat, un casc antic en recuperació i serveis turístics permeten gaudir d'una estada agradable tot i que amb la visita del castell i tot no vàrem estar més de dues hores. Únicament ens queda un destí, Rasquera. Aquí també una breu passejada on els cotxes colapsen els pocs espais interessants del poble, on els pastissos s'erigeixen com el millor atractiu turístic.
Ara ja donem per acabada l'escapada tot i que ens dirigim on l'Ebre atura el seu ritme per diluir-se a la Mediterrànea. Tot i que és tard al Restaurant Cal Faixes (40.658782, 0.674817) de Poble Nou , ens espera una taula on la cuina deltàica que ja coneixem prou ens afalagarà el paladar. Assegurat. Per la tarda visita a la barra del trabucador. Vistes fantàstiques. Mar, llacunes, ocells, surfers... En fer-se quarts de nou els mossos d'esquadra ens recorden que a partir de les nou cal marxar o et pot caure una multa de fins a sis mil euros per pernoctar dins del parc natural. Res de replicar-lis res així que tornem cap a l'àrea (40.658782, 0.674817) del Restaurant de l'Estany, dit també la casa de fusta. Hi ha ben bé una treintena d'Ac's estacionades. Pel matí següent caminada per l'Encanyisada, un recorregut d'anada i tornada d'uns set quilòmetres en total. Carregats amb els binocles vàrem gaudir d'una bona estona de sol, tot observant les diferents espècies d'ocells que tranquil·lament es deixaven albirar sense vergonya. Això si vigilant no trepitjar el carril bici, ja que l'afluència de cicloturistes novells era molt alta. També la seva perillositat.
Per dinar una paella del restaurant de l'Estany, però paladejada a la nostra AC amb el nostre cava. Després de la migdiada marxem ha passar un parell de dies de descans al càmping de Vinaròs. La mona ens la menjarem a casa.
Ara ja donem per acabada l'escapada tot i que ens dirigim on l'Ebre atura el seu ritme per diluir-se a la Mediterrànea. Tot i que és tard al Restaurant Cal Faixes (40.658782, 0.674817) de Poble Nou , ens espera una taula on la cuina deltàica que ja coneixem prou ens afalagarà el paladar. Assegurat. Per la tarda visita a la barra del trabucador. Vistes fantàstiques. Mar, llacunes, ocells, surfers... En fer-se quarts de nou els mossos d'esquadra ens recorden que a partir de les nou cal marxar o et pot caure una multa de fins a sis mil euros per pernoctar dins del parc natural. Res de replicar-lis res així que tornem cap a l'àrea (40.658782, 0.674817) del Restaurant de l'Estany, dit també la casa de fusta. Hi ha ben bé una treintena d'Ac's estacionades. Pel matí següent caminada per l'Encanyisada, un recorregut d'anada i tornada d'uns set quilòmetres en total. Carregats amb els binocles vàrem gaudir d'una bona estona de sol, tot observant les diferents espècies d'ocells que tranquil·lament es deixaven albirar sense vergonya. Això si vigilant no trepitjar el carril bici, ja que l'afluència de cicloturistes novells era molt alta. També la seva perillositat.
Per dinar una paella del restaurant de l'Estany, però paladejada a la nostra AC amb el nostre cava. Després de la migdiada marxem ha passar un parell de dies de descans al càmping de Vinaròs. La mona ens la menjarem a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada