Divendres a quarts de nou coneixem en Josep. Un home cepat que ens ven tot el seu negoci, la granja, bar botiga de l'entrada a la plaça de Gósol. Doncs bé aquest gosolà sornagué ens serveix un brou i un bull. La temperatura d'aquest poble de l'Alt Berguedà, primer municipi de Lleida és de 14º. Fa fresca.
Hem estacionat (42.234897, 1.662734) al costat de la rotonda on hi és el monument dedicat al segador. És una zona, herbosa, de pàrquing on molts que volen iniciar l'ascensió al Pedraforca estacionen el cotxe. També hi ha una Ac al carrer del costat. El cos demana posar la calefacció i al llarg de la nit patim sacsejades del forts cops de vent que es perden per aquests alboranys. A un quart de 10, del matí, tornem a visitar al nostre gosolà preferit. Com no pot ser d'altra manera esmorzem molt bé, però a la manera que ell acaba dictant. En acabar creuem la plaça, la dona dels pans continua immòbil sobre la font. Poso en marxa el GPS i comencem un itinerari que ens permetrà conèixer la Vall de Gósol passant per Sta. Margarita, Torresenta i Molí de Gósol. El nostre recorregut no serà exactament al proposat per Informació i Turisme del Alt Berguedà, sinò una mica refet per mi mateix sobre plano.
Hem estacionat (42.234897, 1.662734) al costat de la rotonda on hi és el monument dedicat al segador. És una zona, herbosa, de pàrquing on molts que volen iniciar l'ascensió al Pedraforca estacionen el cotxe. També hi ha una Ac al carrer del costat. El cos demana posar la calefacció i al llarg de la nit patim sacsejades del forts cops de vent que es perden per aquests alboranys. A un quart de 10, del matí, tornem a visitar al nostre gosolà preferit. Com no pot ser d'altra manera esmorzem molt bé, però a la manera que ell acaba dictant. En acabar creuem la plaça, la dona dels pans continua immòbil sobre la font. Poso en marxa el GPS i comencem un itinerari que ens permetrà conèixer la Vall de Gósol passant per Sta. Margarita, Torresenta i Molí de Gósol. El nostre recorregut no serà exactament al proposat per Informació i Turisme del Alt Berguedà, sinò una mica refet per mi mateix sobre plano.
El recorregut és prou clar i ben senyalitzat, el massís del Pedraforca és sempre present. Sovint dirigeixo la mirada cap el calderer del "Pedra" esperant trobar excursionistes. A més que el miro, més penso en tornar allà dalt. Aquesta també és una d'aquestes muntanyes màgiques com les de Montserrat.
-Va estar bé oi !!! (Ramón, Roser i Xavier)
-Va estar bé oi !!! (Ramón, Roser i Xavier)
Seguint les marques arribem a la zona de Pícnic de Torresenta i a la seva font. Ara cal esforçar-se i superar un bon desnivell, per pista, i tot seguit arriben als plans i pastures que regalen tots els tons de verd que es poden pintar. De forma sobtada deixem la pista i agafem un corriol que ens introduirà en boscos frondosos i que ens portaran fins el Molí de Gósol, avui alberg, on també hi ha un petit espai d'esbarjo. Ara ja encarem camí d'entrada al poble. Ara qui presideix les vistes és el castell. Un cop arribem a l'AC, ens refresquem una mica. L'excursió ha estat fàcil d'uns 7 quilòmetres amb una durara de dues hores amb totes les parades del món per gaudir de les vistes.
Ens dirigim al Centre Picasso. Tenim sort i amb 3€ entrem quan tot just comença l'audiovisual que ens explicarà l'estada d'aquest fantàstic artista del segle XX. El 1906 amb la seva estimada Fernadine arriba a lloms de dues mules, des de Guardiola de Berguedà, el geni Pablo Picasso. S'hospedaran a la plaça del nostre "amic" i passaran un estiu on ell canviarà els colors de la seva paleta pels ocres. Colors que marcaran una etapa del pintor però també a aquestes terres de muntanya. Al voltant de tres-cents obres es calculen que va produir guaitant paisatges com l'imponent Pedraforca, la Serra d'en Sitja o la Serra del Verd. En el centre hi ha dues sales per poder veure algunes de les litografies dels quadres pintats en aquest període estival junt amb altres objectes etnològics dels camperols d'aquestes contrades.
Bé, parlar de Picasso i Gósol seria no parar, així que el millor és venir i gaudir de la petxa que el pintor genial va significar en un lloc no menys fantàstic.
Com encara el dia és llarg aprofitem per pujar al castell. Com no podia ser d'altra manera, des de la plaça de la dona dels pans, Plaça Major, agafem el carrer Canal que sense deixar de fer pujada ens dura fins les runes que van donar vida a aquest poble. Però fent la pujada veurem cases centenàries amb les seves teulades i les terrasses porxades. També passarem pel davant de l'ermita del Roser, un poc desmanegada. Ara ja un cop a dalt, les runes deixen entreveure els espais i l'entrada de la que va ser l'Esglèsia de Santa Maria. Al costat una torre, accessible fins a dalt, que permet alvirar la Vall de Góssol, El Pedraforca, La Gallina Pelada, el Cap del Verd, Torreta del Cadí, Costa Cabirolera...
Ara ja toca dinar, quarts de tres, anem a prop d'on tenim l'AC, Hostal Can Franciscó. Tot correcte, menú de setze euros, ara bé no dono cap referència més que la de que potser busqueu algun lloc millor... segur que el nostre "amic", si arribem a anar ens hagués alegrat més que l'hostal dels jubilats viatgers.
Un llarg descans horitzontal ens va permetrà tornar satisfets d'una fantàstica "Escapada" al Gósol de les muntanyes i del artista universal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada