Alt Empordà 30/05/15

Per aquest cap de setmana les previsions meteorològiques al Pirineu auguraven tempestes, així que la nostra previsió es va desmanegar i vàrem decidir anar cap a l'est on semblava que lluiria el sol. Això volia dir l'Alt Empordà. Sortim dissabte al matí direcció Llançà. Sabem que un bon lloc de pernocta és el estacionament que té el supermercat Valvi (42.368808, 3.157696). Ben estacionats marxem a passejar. Anem pel centre i el port, després pugem a l'Illot Castellar des d'on veiem una obra d'art, per a mi poc agraciada, que és el "Banc de peix" d'en Carles Bros. Bé, hi ha altres coses a visitar com la zona amurallada, el búnquer, el port, etc... Després de dinar descansem i cap allà les 16 hores iniciem el camí de ronda que porta a Port de la Selva. El camí transita pel GR-92 que és el sender de llarg recorregut que travessa de nord a sud Catalunya, anant el més a prop de mar que es pot.

El recorregut és força maco ple de petites cales i illots, escales per reunir-se amb  platjoles minúscules. Quan entrem al municipi de Port de la Selva, per la seva badia, tot va guanyant encara més. L'espectacularitat de la Costa Brava és fa palesa. Tota la rala, de Port de la Selva, està protegida per Punta Blanca a l'extrem nord del Cap de Creus, i com si estigués camuflat però omnipresent el monestir de Sant Pere de Rodes enfilat a la Vall de la Verdera L'excursió ve a significar unes dues hores pels més de vuit quilòmetres de camí de ronda, anant xino-xano. Tot seguit vàrem fer una passejada per tot el nucli antic i el passeig marítim. (42.334479, 3.201166). L'estació del bus, de la SARFA, està en un estacionament on també hi ha moltes AC's, la majoria franceses, estacionades per pernoctar. El bus ens duu en quinze minuts al nostre municipi temporal on després d'una bona dutxa soparem, sentirem la xiulada i gaudirem d'un dels millors gols de Mesi. Com no celebrarem amb un mini cava la copa del "xiulet".

L'endemà agafem camí direcció a la joia turística de la comarca, Cadaqués. Tot just arribar entrem al estacionament Saba, no hi ha altra alternativa ni per nosaltres amb l'Ac ni per ningú que no sigui resident. Cal pagar, nosaltres de 10 a 18 hores, més o menys pagàrem uns 16€. Bé, el que conte és que certament el poble té una bellesa i un encant de difícil repetir en altres pobles costers. A més el valor afegit de Dalí és present arreu, monuments, museus, sales d'art, souvenirs, propostes d'itineraris dalinians, etc... Nosaltres després de caminar pels costeruts carrers empedrats, de perdre'ns pels seus laberints encalats decidim visitar, per mar, el Cap de Creus.

Agafem una barca d'aquestes que es promocionen a la platja i per 14€ cada un passarem una hora i mitja d'excursió marítima. Fa un dia de sol perfecte. El baixell ens dona una volta pel puntal més septentrional de Catalunya i per les moltes cales que fins Port Lligat estan plenes de llots. Totes les cales com la cova de l'infern presenten paratges marítims molt i molt macos. Illots que com Sa Cucurucú van ser immortalitzats pel geni del subrrealisme.
Al desembarcar la feinada va estar trobar un lloc per dinar. No perquè no hagin restaurants sinó pels preus per no res o pels preus fora de les nostres opcions. Al cap d'una estoneta vàrem encertar, tot i deixant 60€, per un lloc agradable amb vistes de mar, uns platillos força bons, Restaurant Losai. Un cop dinats una passejada més per baixar els brunyols d'anous amb poma i el vinet rosat de l'Empordà.
A un quart de sis marxem, no cal seguir pagant al sr. sabas, així que vist tot el que prevèiem de la nostra escapada agafem l'AC i cap a Lliçà de Vall. Potser era un quart de vuit que ja erem a casa, a Barcelona veient el molt de solet que ens havíem dut a la nostra pell d'un cap de setmana que es preveia plujós.