Albarrací 10/10/15

Divendres, en acabar de treballar, passades ja les 19 hores agafem l'Ap7 per acabar pernoctant a l'àrea de la Ribera a tocar d'Oropesa del Mar.

Dissabte, ben d'horeta, seguim camí fins a Terol. Per estacionar anem directament a l'estació del tren d'Adif on hi ha espai d'estacionament de  sobres per escollir i amb cinc minuts ja podrem estar al rovell de l'ou de Terol (40.340102, -1.109187).  A les 10 hores, ja ben esmorzats, comencem a "turistejar". Primer de tot passem per les escales d'art neomudejar de 1921 que uneixen l'estació, on hem deixat l'AC, i el centre de la ciutat. Travessem  l'avinguda de l'Óbal on hi ha bastants restaurant per tapejar. Al no res ens trobem amb una nova proposta artística,  la casa Ferran, de clara expressió modernista atès que la va dissenyar l'arquitecte P. Monguió, tarragoní i deixeble d'A. Gaudi. Tot seguit ja estem a la plaça del torico. Aquest és un espai molt agradable, es perceb una flaire que et fa pensar que temps enrere allà hi havia "senyorio". Ara hi ha cartells de "se vende". La façana de la casa La Madrilenya, de color malva, junt amb el "torico" són una bonica postal d'una petita ciutat que sí existeix. Per a mi sempre ha estat present ja que sóc net d'aquesta província, d'Estercuel. Bé, després vàrem anar al mausoleu dels "amants"(fundació dels amants). A més de les tombes, amb les mòmies de Juan i Segura, també es pot fer una visita de tot el recinte, església, claustre i torre de Sant Pere. Dir que val la pena. L'esglèsia és d'una bellesa impactant, té l'aire de l'art bizantí. Esplèndida !!!

Església de Sant Pere. Mausoleu dels amants.

Després vàrem passejar pels carrerons tot passant per diferents espais històrics com la Catedral i la seva torre, la Torre Andaquilla, la Torre de Sant Martí, el pont peatonal, el pont vell etc... Va estar una caminada on el mudèjar el modernisme i altres construccions i espais confirmaven el re coneixement que l'UNESCO va atorgar, l'any 1986, a Terol com ciutat  Patrimoni de la Humanitat pel seu art mudèjar turolenc.

Després,  a quarts de dues, calia anar a dinar i seguint els consells i la intuïció vàrem escollir Hostal Amàlia. Està tot just davant l'estació, fan un menú d'uns 12€ de cuina casolana molt bona. Destacar les migues i les manetes de porc. A cinquanta metres teníem l'AC així que de la taula al llit.

Un cop descansats fem camí cap a Albarrasí, a uns 28 quilòmetres de Terol, fent costat al riu Guadalaviar que en arribar a la comunitat Valenciana pren el nom del riu Túria. estem a la serra d'Albarrasí els monts universals.

En arribar hi trobem un estacionament molt gran amb el senyal de prohibit estacionar AC's de 20 a 8 hores, així que pel moment no hi ha problema i estacionem (40.407817, -1.439191). 

La primera impressió ja marca. El paisatge amb el riu, les muralles dalt de la muntanya amb els seus marlets i torreons, la quantitat de gent que volta també és prou significativa... sembla que ens espera una bona experiència. 

                                                                                                                                                         

Dediquem un parell d'hores a passejar i prendre contacte amb el poble per saber que caldrà preveure per l'endemà. Doncs bé, es pot dir que veritablement és un lloc merescudament Patrimoni de la Humanitat. Diuen que és potser el poble més maco d'Espanya, jo tant tant no ho diria, però du ni do de la seva categoria. Ens queda clar que caldrà visitar la catedral, però el més interessant està en els carrers, les seves cases medievals com la de la Julianeta, de guix vermell i fusta dels Pinars de Rodeno o bé fixar-se amb les forges de les balconades i els picaportes forjats. Les cases creixen desplomades estrenyen-se conforme cerquen el cel. Els alers es van aplegant cobrint quasi bé els estrets carrers. Hi ha molts racons per aturar-se i gaudir de la seva màgia. Un d'ells és a la zona del castell. Especialment atraients els camins que ronden els meandres del riu Guadalaviar. Cap allà les vuit decidim marxar a pernoctar fora de l'estacionament i preguntem a informació i turisme on podem anar. Ens indiquen que ho podem fer a l'aparcament de Dinòpolis (40.407959, -1.426779) tot just tocant el poliesportiu, que està a uns dos quilòmetres del centre. Un cop arribem trobem unes quantes AC's i moltes campers. Això es deu a que la zona, la serra d'Albarrasí, és un lloc molt apreciat per a fer bulding, escalada en bloc.

El matí de diumenge, a les nou, ja estàvem a l'estacionament principal esmorzant. A dos quart d'once iniciem una visita guiada per la catedral i els diferents espais monumentals del poble (cases rústiques, cases nobles, esglésies, racons de construcció mudèjar...un poc de tot), aquesta visita ens va durar quasi bé dues hores. Tot seguit busquem restaurant, tot està reservat. Així que prenen una morcilla d'arròs i unes canyes tot fent guàrdia a  un restaurant que tenim a prop, l'Azuaga, que no agafa reserves i obre les portes a la una. Arribada l'hora entrem ràpid ens entaulem i fem un dinar sense pena ni glòria, correcte però amb poca gràcia. En acabar ens dirigim a les muralles. Això vol dir fer un camí amb força desnivell, pedregós que s'enfila sense perdó per arribar a unes muralles on la gent deambula sense rumb fix, sols es vol tocar unes pedres que tot i restaurades evoquen contes de moros i cristians. 

Els objectius de la nostra escapada ja són assolits així que decidim iniciar el retorn. Queden moltes coses per veure a la serra però creiem que és un lloc per repetir així que ja programaren per a més endavant una nova escapada que reculli espais com els Pinars de Rodeno, la rambla Barrachina, els estrets del riu i altres propostes de  natura que segur ens agradaran. Així que iniciem la tornada tot i que no podem escapolir-nos d'una paradeta per visitar un tram de l'aqueducte romà, de 24 quilòmetres, que anava de Cella a Albarrasí. És l'obra hidràulica més gran que es coneix i es conserva per trams a tota Espanya, bona part d'ells escavats a la roca.                    

Ara sí, un quart de cinc posem el TOMTOM en funcionament i a "destinos preferidos" busquem Lliçà de Vall. Poc abans de les deu seiem al sofà de casa.
Ha estat una magnífica escapada !!!

Ara unes poques imatges de la nostra estada a Terol i Albarrasí una terra que té molt a dir-nos !!!