Abans de que arribés la voràgine de semana santa vàrem donar un tomb per Sils, Sta Coloma de Farnés, Amer i Coll de Condreu.
Dilluns mig matí ens plantarem a Vidreres a dinar a Can Magí atès que Can Pou estava tancat. Tot seguit a quatre quilòmetres teníem l'àrea AC de Sils. En arribar la sorpresa va ser que estava tancada per obres d'arranjament, així que ens vàrem posar a un costat del pàrquing i a dormir una estoneta.
A mitja tarda van arribar en Ramon&Maribel atès que Sils és un poble sense cap atractiu vàrem enfilar fins a Santa Coloma de Farnès on hi ha un centre comercial més atraient i uns carrerons agraïts per passejar. Després de sopar trobada davant d'un "xupito" de ratafia i a descansar.
Dimarts ens dirigim de nou a Sils, tot i que fem una paradeta per fer compres al gran "xino". Estacionem al pàrquing de l'estació per dirigir-nos als Estanys de Sils. Vàrem optar per fer el circuit 1, poc més de 3 quilòmetres, correctament senyalitzats. El dia tot i que no està prou clar deixa fer la passejada agradablement. Parades als guaitadors, pujada a les torres de guaita i anar fent per un recorregut planer amb l'entorn farcit de pollancres de cultiu ben alineats.
Acabada l'excursió toca dinar. Escollim el restaurant La Granota de Sils. Bé, per dir-ho ràpit, no tornarem. Tot com no podia ser d'altra manera bo però sense cap gràcia i encara menys acompanyaments ni guarnicions i a sobre un poc caret. Això sí el lloc molt maco.
Acabada la migdiada marxem cap a Amer. En arribar estacionem a l'antiga estació del tren d'Olot-Girona. Fem una llarga passejada visitant la Plaça ant Miquel on en el número 6 trobem la pastisseria Puigdemont, la plaça Major tota ella porxada i després la casa natal del que va ser alcalde de Barcelona Josep Mª de Porcioles. Tot seguit marxem cap el Coll de Condreu i agafant una carretereta veïnal fins a l'Ermita del Far.
Aquests darrers quatre quilòmetres són una mica espectrals. Carretera estreta i tot fosc sense cap rastre de companyia pels entorns. L'estacionament té força inclinació així que dediquem primer anivellar les AC's i després, a les fosques, fem una primera aproximació del lloc. Des d'un balcó impressionant s'albiren les llumetes dels primers pobles de La Garrotxa que s'obren al Gironés, la Selva i Osona. Sopem una mica, un xic de xerrameca i a dormir.
Dimecres pel matí dediquem una bona estona per gaudir de les fantàstiques vistes que ofereix aquest balcó a les Guilleries, Montserrat, el Montseny, Susqueda, La Selva, La Garrotxa, el Canigó, les Alberes i el Pirineu oriental. Certament un lloc impressionant.
Ara retornem al Coll de Condreu on hi ha el Restaurant Coll de Condreu i ens informen de com fer la caminada del bosc encantat fins les roques encadenades o encantades, a més reservem taula per dinar.
Fem l'excursió, amb un dia explendit, amb uns paratges meravellosos, seguint un camí sense pèrdua. Arribem al Mas Armadans en mig d'unes pastures paradisiaques. Després pel mig del bosc, seguint les marques grogues arribem a un espai molt bonic.
Roques de dimensions colossals creant un laberint màgic d'on potser i només potser pot ser sigui l'amagatall de les dones d'aigua, dels follets del bosc i dels saltamartins encantats. Al retorn anem a dinar i tenim la grata sorpresa que amb un menú de 12€ més uns cargolets guisats fem un bon àpat. Per la tarda prenen el sol, migdiades i petits bricos a la meva AC.
A les cinc direcció Vic, Barcelona ...i a dos quarts de vuit al sofà de casa. Fins la propera !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada