Divendres pel matí, cap allà les onze, ens dirigim cap el Ripollés, 10 quilòmetres abans d'arribar a la capital cormarcal comencem una penitència en forma de caravana que no ens permetrà arribar a dinar a Llanars fins 1/4 de quatre. Com no a l'Hostal l'Escon on dinem de meravella. Durant tot el recorregut ja hem vist que hi ha un munt d'autocaravanes a tot arreu, l'àrea de Ripoll plena, l'àrea de Sant Joan a vessar... Així que decidim no aturar-nos pel camí i anar directament a Molló. Bé vàrem fer algunes compres per sopar a l'Esclat de Camprodon. En arribar a Molló l'aparcament que em va assenyalar l'ajuntament estava ple però encara i cabia potser l'ultima autocaravana i com no podia ser d'altra manera allà vàrem entafonar la nostra.
El que encara donava la tarda la vàrem aprofitar per pasejar pel poble i arribar-nos fins les seves afores. Especialment té interès la seva esglèsia de Sta. Cecília, tota ella monumental i ben vorejada amb parterres d'herba. També podem comentar l'espai de la Font Nova on es conserva un tancat pel ferratge d'animals. Tot el poble està força endreçat i amb panells informatius tant del seu patrimoni com de diferents itineraris i especialment del de "La Retirada". Camí que varen empendre per creuar els Pirineus i fugir de la guerra civil.
Cap allà les vuit la foscor aclaparava tot el paisatge, però de vehicles que anaven amunt i avall no parava. Moltes autocaravanes varen donar la volta o es varen situar als marges de la carretera per pernoctar. Nosaltres una mica de sopar, tele i a dormir.
A quarts de set es tornava a sentir el tragí de cotxes amunt i avall per la carretera. Ens llevem a les vuit i ja el munt de gent que anava pels carrers era impresionant. Tots abrigats en busca de la parada d'autobús que ens durà a Espinabell, a la seva fira ramadera de cavalls "La tria de mulats".
Després de fer cua uns 15 minuts un autocar ens va dur fins a Espinabell, tot plegat uns 5 quilòmetres. Mossos d'esquadra per tot arreu. Bé, ja quarts de 10 ens situem davant del riu Riutort per veure l'arribada dels cavalls i gaudir d'aquests nobles animals que tot i els "quemacos" que som allà acabaran filetejats en un plat. L'espectacle de la seva arribada al poble, després d'haver-se passat l'estiu pastan als entorns del Costabona, a 2465 metres, és meravellosa.
Dediquem una bona estona a passejar per un poble de muntanya on els seus carrers estan tant enpinats que cal fer aturades per pendre aire. Però s'ho val sobradament. Ja fem càbales per tornar i fer alguna excursió per la zona com podria ser arribar-se al veinat de Faber i pujar al Coll Pregon. Tot seguit una tafanejada per les paradetes i després ens vàrem endinsar en els tancats dels cavalls on vàrem poder apropar-nos als bonics equins del Pirineu.
Tornada a Molló on comprem de tota mena d'embutits per després dinar al Restaurant Costabona. Experiència recomanable, bons cargols al forn, fabuloses amanides de figues i com no bons bístecs de poltre.
Per la tarda passeig per la Fira de formatges de Camprodon i ja cap allà les sis ens retirem a Barcelona que arribarem per sopar i començar a sentir allò del huracà Leslie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada