Darrera escapada d'aquest any. Sortida per passar el dia relaxats amb els "ganxons", tot i que la tramuntana bufa i es fa notar, especialment pel passeig marítim, es pot gaudir d'un dia clar assolejat i agradable. Després, a la tarda, en acabar de fer shoping nadalenc i tafaneig per la bodega de Ca l'Àngel ens retirem d'hora al sobre.
Pel matí direcció Sant Pere Pescador, a la Reserva Natural Integral de les Llaunes del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (42.224461 3.092278). L'espai d'informació, gatchets i inici dels itineraris s'anomena El Cortalet. Hi ha pàrquing de pagament, 5€, sinó hi ha que anar als aparcaments de la zona de l'observatori de Senillosa (42.212722 3.091246) entrant des de S. Pere Pescador o bé a l'Estany Europa costat Empuriabrava, passera de la Muga. Un cop visitat i conversat amb les noies que atenen la recepció del centre ens endinsem al parc seguint les marques de l'itinerari 1. Aquest camí és apte per qualsevol persona inclòs amb cadira de rodes, no es pot anar amb bicicleta segons els trams. Tot l'itinerari està ben cuidat i sovintegen els espais de guaita, potser una dotzena. Tots ells bens situats davant les llacunes per poder fer observació de tota mena d'ocells. Et trobes molta gent armada amb càmeres de grans dimensions i tota mena d'artilugis d'observació ornitològica. Per cert també van força disfressats de camuflatge. Com si els ocells fossin babaus. A l'inici del trajecte hi ha el mirador Joaquim Franch. aquest espai és in memoriam d'aquest pedagog que va ser mestre de la Dori i company meu en l'escoltisme. Tot seguit ve l'espai dedicat a la recuperació de fauna del parc on hi ha desenes i desenes de cigonyes, enfilades en els seus nius o reposant als camps a peu pla. No paren de fer fresa amb els seus becs. També hi ha un gran estol de daines pasturant pel mateix espai. Al llarg del camí es poden observar tota mena d'ànecs, polles d'aigua ...
Altre espectacle que roman de fons, com de postal, el massís del Canigó tot nevat i a l'esquerra s'arrengleren tots els cims del Pirineu Català igual de blancs. Als dos quilòmetres arribem al mirador de Senillosa, alçat potser un 20 metres. Fantàstic !!! Des de dalt es pot albirar, fent un tomb de 360ª, la badia de Roses tancada pel Cap Norfeu i el Montgrí, Collsacabra, el Far i de nou el Pirineu, el Canigó, Castelló d'Empúries i Roses. Compte perquè la guia d'orientació d'emplaçaments està desplaçada i no correspon la descripció amb l'emplaçament real. Des d'aquí seguim pel camí principal per a fer l'itinerari 2 que ens durà fins la platja. Anem un poc desanimats perquè ens han informat que no podrem fer el trajecte que teníem plantejat, el de donar tota la volta, ja que amb les darreres pluges s'ha inundat el camí que va de la platja als turonets de Can Comes. Bé, seguim i fem una bona estona de platja, no hi ha ningú, el vent ara es fa notar, les petjades s'esborren amb el vent, les vistes ja no poden millorar continuen sent fantàstiques.
Hem fet uns quatre quilòmetres d'anada així que fem el mateix camí de retorn ja toca anar a dinar. Ho fem parant a Vidreres al Restaurant Can Pou (41.790305, 2.778306), on hi fan uns caragols boníssims acompanyats per cuixes de granota saltejades.
Ara sí, són quarts de cinc, toca espavilar perquè aquesta nit hem quedat amb el senyor del Mil·lenni, per menjar el raïm just a les dotze de la nit a Barcelona.
Ara sí, són quarts de cinc, toca espavilar perquè aquesta nit hem quedat amb el senyor del Mil·lenni, per menjar el raïm just a les dotze de la nit a Barcelona.
OPUSCLE PDF DEL PARC
PD:Tornarem a fer l'itinerari que teníem previst, això sí trucant primer per assegurar-se el poder travessar els aiguamolls.
PD:Tornarem a fer l'itinerari que teníem previst, això sí trucant primer per assegurar-se el poder travessar els aiguamolls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada