VIC 23/01/16

Pont Bruguer al Riu Gurri. Vic.

Divendres sortim direcció a la Ciutat dels Sants, això sí, amb parada obligada a l'Esclat de Tona per comprar el que serà el nostre sopar un cop arribats a l'àrea. A dos quarts de nou estacionem a l'espai número 5 amb la companyia de dues AC's més. Sopar, tele i d'horeta a dormir el dia ha estat cansadet a la feina. Dissabte ens llevem amb un dia assolejat, no sembla que hagi fet gaire fred per la nit i la previsió de temperatura sembla que serà agradable. Preparem quatre coses i després d'esmorzar prenem camí. Es tracta de fer un bon troç de l'Anella Verda de Vic (la volta complerta són 32 quilòmetres) que passa per la mateixa àrea AC. Aquest itinerari, passa compartint traçat, amb  el recorregut senyalitzat del Riu Gurri que va des de Roda de Ter al Pont de Queralt de Vic. Nosaltres vàrem fer uns vuit quilòmetres en unes dues hores. El traçat és totalment planer i ciclable. Convina espais urbans, zones de conreus, espais verds d'esbarjo i floresta de ribera. Està força ben senyalitzat i hi ha panells informatius dels diferents espais. Val a dir que no és ben bé una passejada de natura però que està bé com una ciutat recupera espais degradats o oblidats i els incorpora, de nou, per a fer-ne un ús més respectuós amb l'entorn natural.

En groc i vermell part de l'Anella verda de Vic.

En acabar el recorregut ens dirigim a la catedral de Sant Pere. Fa temps que tinc ganes de veure les pintures de'n Josep Maria Sert i Badia. Entrem a la catedral, està molt tranquil·la. Dediquem una bona estoneta a veure les pintures "fosques" que li van ocupar, al pintor barceloní, quasi el llarg de tota la seva vida. Consultem, a la majordoma parroquial, la possibilitat de fer una visita guiada i veiem que ho hem de fer des d'informació turística de Vic. Altre cop serà.

Carxofes amb pernil ibèric. Boníssimes !!!

Ara sí fem una bona passejada pels carrers de la capital d'Osona. És dissabte tothom està al carrer, sembla que regalin les llonganisses... 

Després de valorar diferents resenyes, d'establiments de restauració, visitem un parell per acabar escollint "El Caliu", del carrer de La Riera. No tenen menú, sols plats recomanats del dia. Tot molt bé, espai, tracte, atenció, plats abundosos i bons. No és econòmic però ho pagues a gust. 

En acabar el dinar "xino-xano" fins l'AC on farem una llarga migdiada i retornarem escoltant el patiment del Barça per acabar guanyador a Almeria.