Divendres, en acabar la feina, marxem cap a l'àrea AC de Sant Joan de les Abadesses (42.235259, 2.284079).
És una àrea tranquil·la a l'inici del majestuós pont, del 1138 i reconstruït el 1976, que presideix aquesta població monacal. Passàrem la nit amb quatre AC's més. Pel matí esmorzàrem a l'únic bar del poble que hi havia obert per tot seguit agafar carretera direcció Ogassa. Tot plegat menys de cinc quilòmetres per arribar a un ampli estacionament al costat de la mina Dolça. En aquest poble trobarem espais agradables per passejar i aturar-se com a les fonts o als diferents vestigis miners que varen donar vida a aquesta població. No fa gaire van crear un museu de les mines que ofereix visites guiades. Possiblement tornarem per conèixer aquesta oferta cultural que sembla força interessant. També altres racons com Sta. Barbara, més amunt.
Ens preparem i agafem quatre "xominades" per a fer una caminada, de poc menys de vuit quilòmetres, que passarà per Sant Martí Surroca i després tornarem pels Roqueters i de nou al poble. Tot el camí està molt ben senyalitzat, marques grogues d'Itinerannia et condueixen durant tot el trajecte. Tot és molt maco tant els paisatges de la serra Cavallera així com l'esglèsia de Sant Martí Surroca, una veritable joia del romànic català del segle X. A tota la serralada s'albiren moltes congestes de neu especialment per la zona del Taga i per la vessant nord-est es veuen àmplies pastures que s'obren a la vall de Camprodon. Als peus del turó de la Pietat, al que voltegem a la part final de l'excursió, es veu Sant Joan de les Abadesses.
Al retorn, després d'una merescuda dutxa, anem a dinar a la Fonda Can Costa. És un restaurant amb bona carta, preus correctes però que pot originar opinions dispars alhora de dirimir la relació qualitat/preu i servei. Per nosaltres bé, però esperàvem més.
Després de reconèixer una mica més l'entorn de les mines i fer una mica de migdiada retornàrem cap a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada