Per aquesta Setmana Santa no podem fer gaires plans així que sense gaire bé planificar res sortim a donar un tomb per Girona. Dimarts al migdia dinem a Can Boter, prop del pàrquing Ac, és un restaurant de diari amb un menú més que correcte per 7,50 €. Tot seguit agafem l'AC i ens dirigim a la nova àrea AC de Girona al Pàrquing Vayreda, entrada per Passatge Massaguer (41.984040, 2.813648). L'àrea està força bé, té tota mena de serveis i els responsables molt amables. La senyora ens dóna diferents consells i entre ells un que ens fa molt el pes, conèixer Girona a vista d'ocell resseguint els quasi 3 quilòmetres de muralla. Així que cap allà quarts de sis ens disposem a fer el recorregut.
En aquesta imatge veieu la línia vermella que marca el traçat, sempre a una considerable alçada que permet visualitzar, el conjunt de la ciutat, amb ull d'ocell veient les seves teulades i de fons el Pirineu i especialment el massís del Canigó. Ara us deixo quatre panoràmiques per a que us feu una idea de les vistes.
 |
| Vistes de Girona des de la seva muralla. (Clica per obrir la panoràmica) |
 |
| Vistes de Girona des de la seva muralla. (Clica a sobre per obrir la panoràmica) |
 |
| Vistes de Girona des de la seva muralla. (Clica a sobre per obrir la panoràmica) |
 |
| Vistes de Girona des de la seva muralla. (Clica a sobre per obrir la panoràmica) |
 |
| Plaça del Vi de Girona (Clica a sobre per obrir la panoràmica) |
Un cop fet el recorregut de muralles vàrem passejar pel casc antic de Girona. Com sempre passejar per aquesta ciutat és una gossada. A quarts de 9 ens retiràrem a l'AC per sopar i descansar ja que les muralles tot i no ser una llargada important si que puges i baixes moltes escales.
Dimecres en llevem i marxem cap a la comarca del Pla de l'Estany per esmorzar al Restaurant de les Estunes de Porqueres. Estacionem a tocar de la Draga al costat del Club de Rem Banyoles. Amb l'estòmac sense pena preparem la motxilleta i comencem altre "randoné", aquest cop a l'estany de Banyoles. Volem donar-li tota la volta. És una caminada de poc menys de 8 quilòmetres si fas la visita a diferents espais del recorregut com és el Cap de Bou, Llacuna Artiga, La Cuaranya, l'Estany Nou i de Cisó, Font del Rector, Santa Mª de Porqueres, Estanyol del Vilar, Font del Ferro i les diferents pesqueres que et trobes pel camí.
En acabar la volta "dutxeta" i marxa cap a Montagut al Restaurant el Collet. Lloc amb un menú molt correcte, de 10€, on fan uns cargols cuinats molt bons. Fem una mica de bacaïna per marxar cap allà les cinc a Olot. Farem una passejada pel seu carrer major, tafanegem per l'agrobotiga i fem unes poques compres pel sopar. El cas és que justament la pastisseria Can Carbasseres està tancada. EM sap molt de greu perquè tenia ganes de menjar coca de llardons de la que a Can Carbasseres són els millors especialistes de Catalunya. Bé, altre cop serà !!!
sense coca marxem cap a Camprodon fent la Vall de Bianya. A quarts de nou ja hi som al pàrquing Mas Ventós, ple d'AC's. Amb les ganes de llardons faig un repàs a les tocineries del carrer Major que estan a vessar de gent. Molts amb la disfressa d'esquiar i molts altres que venen de més enllà de l'Ebre. Un cop tinc el meu tresor de colesterol en brut marxo, amb temperatures força baixes, a l'abric de l'AC. Al cap d'una estona entenc el perquè de tanta gent pel poble, comencen a sentir-se tambors que redoblen el pas d'armats romans. Ara ja còmodes i repingats als nostres seients renunciem a fer turisme de processons així que durant una bona estona sentim els redobles dels timbals, però nosaltres no sortim de "caseta" que s'està molt bé.
Dijous pel matí esmorzem a la Cabanya de Setcases i tot seguit pugem a la corba del refugi o s'inicia el GR. Com està molt glaçat decidim pujar per la carretera fins l'estació i després de fer un tomb per l'inici de la Portella de Mantet decidim tornar a marxar cap a Vilallonga de Ter. Com tenim encara temps per anar a dinar a la fonda fem una senzilla caminada, en el mateix poble, que permet pujar per un camí arranjat amb baranes i el terra de porlan al turó del Quer. Li diuen el camí de les Roquetes o del Drac. En el recorregut es troben unes quatre escultures de ferro de grans dimensions i en arribar dalt hi ha un drac que està disposat en uns rails que fan que es pugui moure. Després es pot baixar per una pista enporlanada albiran bona part del poble i de la Vall de Camprodon. En acabar la caminada dinem a la fonda Can Pastoret. És un restaurant petit però molt acollidor i en Silvestre, sempre a ganes de broma, et fa conèixer una carta força atraient de cuïna cassolana però amb tocs refinats.
Ara si feta la migdiada cal baixar cap a la ciutat on hem deixat un grapat d'obligacions, tot i tenir vacances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada