Ja podem sortir de la nostra comarca. Així que per començar escollim un petit poblet de l'Anoia, La Llacuna. És un municipi que encara conserva part de muralla i té una plaça porxada.Tot el conjunt dóna un aire medieval.
Sortírem de Barcelona a mig matí, per l'A2 cap a Igualada, i arribàrem a La Llacuna cap allà quarts de dotze. Vàrem estacionar a tocar del poble, en un carrer ampli i tranquil al costat del pàrquing municipal (41.47403, 1.53392).
Al tornar a l'AC ens trobem amb el Ramón i la Maribel que han estacionat al nostre costat. Xerrant i xerrant ens adonem que hem perdut l'aigua, segurament per haver-se disparat el fiador del boiler. Així que sense poder descansar ni fer la migdiada marxem cap a a l'àrea AC de Sant Joan de Mediona a carregar aigua. Al cap de tres quarts ja som de nou a La LLacuna i junt amb la M&R anem a fer una petita excursió a la font de la Cuitosa i de tornada fem una passada pel poble.
Pel matí de dimarts, tots quatre, fem una excursió al castell de Vilademàger i l'església de Sant Pere (s.X) que es troba a dalt d'un turó. Dir que l'excursió és senzilla però especialment maca en el seu darrer tram, per dins del bosc, al poc d'arribar al castell. Els vestigis que resten del castell, són restaurades, i permeten veure el seu perímetre, la distribució d'espais i les estances. L'església, també restaurada, junt amb el castell formen un conjunt històric molt i molt maco amb unes vistes paissagístiques fantàstiques del'Anoia.
Al tornar al poble, de l'excursió, tornem a passejar pels seus carrers i tornem al mateix restaurant del dia abans, però ara ja serem quatre a taula.
A mitja tarda, després de la becaina tornem cap a Barcelona, això si passant per un espai de rentat de vehicles. Per fer una repassada a l'autocaravana que feia una mica de "peneta" després de tants dies d'estar parada. Cap allà les vuit ja érem al sofà de casa pensant quina sortida podria ser la propera escapada amb permís de la pandèmia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada